Marc
11 Ara bé, quan ja estaven prop de Jerusalem, a l’altura de la muntanya de les Oliveres —on estan Betfagé i Betània—, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allí. Només entrar, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 I si algú vos pregunta “què esteu fent?”, digueu-li: “El Senyor el necessita, però el tornarà en seguida”». 4 Ells se n’anaren i trobaren el burret fora en el carrer lligat a una porta, i el van deslligar. 5 Però alguns que estaven per allí els van preguntar: «Què feu deslligant el burret?». 6 Els deixebles els van respondre tot el que Jesús els havia dit, i els van deixar anar.
7 Quan li portaren el burret, el cobriren amb els seus mantells, i Jesús es va assentar damunt. 8 A més, molts estenien els seus mantells al llarg del camí, mentres que altres tallaven rames dels camps. 9 I tant els que anaven davant d’ell com els que anaven darrere no paraven de cridar: «Per favor, salva’l!* Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* 10 Beneït el Regne que ve, el Regne del nostre pare David! Per favor, salva’l, tu que estàs en les altures!». 11 Després d’arribar a Jerusalem, Jesús va entrar en el temple i va mirar tot el que hi havia per allí. Però, com ja s’havia fet tard, se’n va anar cap a Betània amb els Dotze.
12 Al sendemà, quan eixien de Betània, a Jesús li va entrar fam 13 i, al vore de lluny una figuera amb fulles, es va acostar per a vore si tenia fruit. Però, quan va arribar, només va trobar fulles, perquè encara no era el temps de les figues. 14 Aixina que li va dir: «Que ningú torne a menjar del teu fruit mai més». I els seus deixebles el van escoltar.
15 Quan van arribar a Jerusalem, Jesús va entrar en el temple i va començar a tirar fora els que es dedicaven a comprar i vendre allí dins. Va bolcar les taules dels que canviaven diners i els banquets dels que venien coloms. 16 I no deixava que ningú que anara carregat creuara el temple per a acurtar camí. 17 A més, va estar ensenyant a la gent dient: «¿No està escrit: “Ma casa s’anomenarà casa d’oració per a totes les nacions”? Però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres». 18 Els sacerdots principals i els escribes ho van sentir i van començar a buscar la manera de matar-lo. I és que li tenien por perquè la multitud estava impressionada per la seua ensenyança.
19 Abans que es fera fosc, Jesús i els seus deixebles van eixir de la ciutat. 20 Al sendemà, de bon matí, van passar per davant de la figuera i van vore que s’havia secat de soca-rel. 21 Pere, que s’enrecordava del que havia passat, li va dir: «Rabí, mira! La figuera que vas maleir s’ha secat!». 22 I Jesús els va contestar: «Tingueu fe en Déu. 23 Vos assegure que, si algú li diu a esta muntanya “alça’t i tira’t al mar” i no dubta en el seu cor, sinó que està convençut* que es realitzarà, conseguirà que es faça realitat. 24 Per això vos dic: tot el que demaneu en oració, demaneu-ho amb fe, convençuts que ja ho heu rebut, i segur que ho rebreu. 25 I quan oreu, perdoneu qualsevol cosa que tingueu contra algú per a que el vostre Pare que està en el cel també vos perdone les vostres ofenses». 26 ——*
27 Arribaren de nou a Jerusalem i, mentres Jesús caminava pel temple, els sacerdots principals, els escribes i els ancians se li van acostar 28 i li van preguntar: «Amb quina autoritat fas estes coses? Qui t’ha donat el dret a fer-les?». 29 Jesús els va dir: «Vos faré una pregunta. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. 30 D’on venia l’autoritat de Joan per a batejar? Del cel o dels hòmens? Contesteu-me». 31 Aixina que van començar a raonar entre ells: «Si diem que venia del cel, ell dirà: “Llavors, per què no el vau creure?”. 32 Però, a vore qui diu que venia dels hòmens!». I és que tenien por de la multitud, perquè tots pensaven que Joan havia sigut realment un profeta. 33 De manera que li respongueren: «No ho sabem». I Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses».