Hebreus
9 Per la seua part, el pacte anterior tenia requisits legals per al servici sagrat i un lloc sant en la terra. 2 En esta tenda es va construir un primer compartiment anomenat el Lloc Sant, on estaven el canelobre, la taula i els pans de l’ofrena.* 3 I darrere de la segona cortina estava el compartiment de la tenda anomenat el Santíssim. 4 Allí hi havia un encenser* d’or i estava l’arca del pacte totalment revestida d’or. Dins d’esta estaven la gerra d’or que contenia el mannà, la vara d’Aaron que havia brotat i les taules del pacte. 5 I damunt de l’arca estaven els gloriosos querubins que cobrien amb la seua ombra la coberta de la reconciliació.* Però ara no és el moment de parlar d’estes coses en detall.
6 Amb les coses preparades d’esta manera, els sacerdots entren regularment al primer compartiment de la tenda per a dur a terme els servicis sagrats. 7 Però el gran sacerdot entra en el segon compartiment una volta a l’any, ell a soles, i sempre porta la sang que oferix per si mateix i pels pecats que el poble comet per ignorància. 8 D’esta manera, l’esperit sant deixa clar que, mentres la primera tenda estava en peu, el camí al lloc sant encara no s’havia revelat. 9 Esta tenda és un símbol* per als nostres temps i, seguint eixe sistema, es fan tant ofrenes com sacrificis. Però estos no poden fer que la consciència de l’home que dona servici sagrat siga perfecta. 10 Només tenen a vore amb aliments, begudes i diferents neteges cerimonials.* Eren requisits legals relacionats amb el cos i eren obligatoris fins al temps fixat per a rectificar les coses.
11 Però, quan Crist va vindre com a gran sacerdot de les coses bones que ja han passat, va entrar en la tenda més important i més perfecta, una tenda que no està feta per mans humanes, és a dir, que no és d’esta creació. 12 Ell va entrar una vegada per sempre en el lloc sant, però no amb la sang de cabres i de bous jóvens, sinó amb la seua pròpia sang, i va conseguir una alliberació eterna* per a nosaltres. 13 Perquè, si la sang de cabres i de bous i les cendres d’una vedella* esguitades sobre aquells que s’han contaminat santifiquen i purifiquen el cos, 14 amb molta més raó la sang del Crist, qui per mitjà d’un esperit etern es va oferir sense defecte a Déu, purificarà d’obres mortes la nostra consciència per a que li donem servici sagrat al Déu viu.
15 Per això, ell és mediador d’un nou pacte, per a que aquells que han sigut cridats reben la promesa de l’herència eterna, ja que va tindre lloc una mort per a que, per mitjà d’un rescat, foren alliberats de les ofenses comeses davall el pacte anterior. 16 I és que, quan es fa un pacte, és necessari que l’humà que ha fet el pacte muiga,* 17 perquè un pacte es valida amb la mort i no entra en vigor mentres visca l’humà que ha fet el pacte. 18 Per tant, el pacte anterior tampoc va entrar en vigor* sense sang. 19 Perquè Moisés, després de comunicar-li a tot el poble tots els manaments de la Llei, va agarrar la sang de bous jóvens i de cabres junt amb aigua i, amb llana de color escarlata i hisop, va esguitar el llibre* i tot el poble, 20 i va dir: «Esta és la sang del pacte que Déu vos ha manat obeir». 21 També va esguitar amb la sang la tenda i tots els objectes del servici sant.* 22 En efecte, segons la Llei, pràcticament totes les coses es purifiquen amb sang, i si no es derrama sang, no hi ha perdó.
23 Per tant, era necessari purificar amb estos mitjans les representacions de les coses celestials, però les coses celestials exigixen sacrificis molt millors. 24 Perquè Crist no va entrar en un lloc sant fet per mans humanes, que és una còpia de la realitat, sinó en el cel mateix, de manera que ara es presenta davant* de Déu a favor nostre. 25 Açò no es va fer per a que s’oferira a si mateix moltes vegades, com quan el gran sacerdot entra en el lloc sant un any darrere d’un altre amb una sang que no és la seua. 26 Perquè, si no, hauria d’haver patit moltes voltes des de la fundació del món. En canvi, ara s’ha manifestat una vegada per sempre en la conclusió* dels sistemes* per a eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici. 27 I tal com és inevitable que els hòmens muiguen* una vegada per sempre, però que després d’això reben un juí, 28 també el Crist va ser oferit una vegada per sempre per a carregar amb els pecats de molts. I la segona volta que aparega, no ho farà per a ocupar-se del pecat,* i el voran aquells que l’esperen amb moltes ganes per a obtindre la salvació.