Lluc
16 Després Jesús també va dir als deixebles: «Un home ric tenia un administrador* a qui acusaven de malgastar els béns que tenia al seu càrrec. 2 Per això, el va cridar i li va dir: “Què és això que m’han contat de tu? Presenta’m l’estat de comptes de la teua gestió, perquè a partir d’ara ja no administraràs més ma casa”. 3 Aleshores l’administrador va pensar: “Què faré ara que l’amo em lleva l’administració de sa casa? No tinc prou força per a cavar i em fa vergonya demanar. 4 Ah! Ja sé què faré per a que la gent em reba en sa casa quan em lleven l’administració”. 5 Llavors va cridar un per un els que tenien deutes amb el seu amo i li va preguntar al primer: “Quant li deus al meu amo?”. 6 Ell li va contestar: “Cent gerres* d’oli d’oliva”. I l’administrador li va dir: “Doncs, pren el teu contracte. Assenta’t i afanya’t a escriure 50”. 7 Després li va dir a un altre: “I tu quant li deus?”. Ell li va contestar: “Cent sacs grans* de blat”. I l’administrador li va dir: “Doncs, pren el teu contracte i escriu 80”. 8 L’amo va felicitar l’administrador perquè, encara que havia sigut injust, havia actuat amb saviesa pràctica.* I és que els fills d’este sistema,* al tractar amb els de la seua pròpia generació, són més savis en sentit pràctic que els fills de la llum.
9 »També vos dic açò: feu amics per mitjà de les riqueses injustes per a que, quan estes fallen, ells vos reben en les vivendes eternes. 10 Qui és fidel en coses xicotetes també és fidel en coses grans, i qui és injust en coses xicotetes també és injust en coses grans. 11 Per tant, si no heu demostrat ser fidels amb les riqueses injustes, qui vos confiarà les riqueses de veritat? 12 I si no heu demostrat ser fidels amb les coses d’un altre, qui vos donarà alguna cosa per a vosaltres? 13 Cap servent pot ser esclau de dos amos, perquè o odiarà a un i estimarà a l’altre, o li serà lleial a un i menysprearà a l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i alhora de les Riqueses».
14 Ara bé, els fariseus, que estimaven els diners, estaven escoltant-ho tot i van començar a burlar-se de* Jesús. 15 Aixina que ell els va dir: «Vosaltres sou els que vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix el vostre cor. Perquè el que la gent considera de gran valor és detestable als ulls de Déu.
16 »La Llei i els Profetes van arribar fins a Joan. Des d’eixe moment, s’estan anunciant les bones notícies del Regne de Déu, i persones de tota classe s’esforcen molt per entrar en ell. 17 De fet, és més fàcil que desapareguen el cel i la terra que no que es quede sense complir un sol traç d’una lletra de la Llei.
18 »Tot el que es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra comet adulteri, i qualsevol que es case amb una dona divorciada del seu home també comet adulteri.
19 »Hi havia un home ric que solia anar vestit de púrpura i lli i que portava una vida de plaers i luxes. 20 A sovint, deixaven en la seua porta un home pobre* anomenat Llàtzer, que tenia el cos ple de llagues. 21 Ell desitjava saciar-se amb les coses que queien de la taula de l’home ric. I inclús els gossos se li acostaven i li llepaven les llagues. 22 Amb el temps, l’home pobre va morir, i els àngels el dugueren al costat* d’Abraham.
»L’home ric també va morir i va ser enterrat. 23 Ja en la Tomba,* enmig de turments, va alçar els ulls i va vore de lluny a Abraham amb Llàtzer al seu costat. 24 Aixina que va cridar: “Pare Abraham, tin misericòrdia de mi i envia a Llàtzer per a que mulle la punta del seu dit en aigua i em refresque la llengua, perquè estic patint molt enmig d’este foc ardent”. 25 Però Abraham li va dir: “Fill, recorda que vas disfrutar de moltes coses bones en vida, mentres que Llàtzer va rebre coses roïns. En canvi, ara és ell qui rep consol i tu eres qui patix. 26 A més de tot açò, entre nosaltres i vosaltres s’ha establit un gran abisme per a que ningú puga passar ni d’ací cap allà* ni d’allà cap ací* encara que vullga”. 27 Aleshores el ric li va dir: “Pare, en eixe cas, et demane que l’envies a ca mon pare, 28 perquè tinc cinc germans. Aixina els podrà donar un testimoni complet per a que no acaben ells també en este lloc de turment”. 29 Però Abraham li va dir: “Ells ja tenen a Moisés i als Profetes. Que els escolten a ells”. 30 I l’home ric li va respondre: “No, pare Abraham. Si algú d’entre els morts va a ells, es penediran”. 31 Però ell li va dir: “Si no escolten a Moisés i als Profetes, tampoc es convenceran si algú ressuscita”».*