Hebreus

5 Qualsevol home escollit com a gran sacerdot és nomenat per a actuar a favor dels hòmens en les coses relacionades amb Déu, per a que presente ofrenes i sacrificis pels pecats. 2 Ell és capaç de tractar amb compassió* els que cometen errors* per ignorància, ja que ell també s’enfronta* a les seues pròpies debilitats, 3 i per això ha de presentar ofrenes pels seus propis pecats, igual que fa pels pecats del poble.

4 Ningun home assumix este honor per pròpia iniciativa; només el rep quan Déu el crida, tal com va cridar a Aaron. 5 De la mateixa manera, el Crist no es va glorificar a si mateix fent-se gran sacerdot, sinó que va ser glorificat per aquell que li va dir: «Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare». 6 És com també diu en un altre lloc: «Tu eres sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec».

7 Durant la seua vida en la terra,* Crist va oferir súpliques i peticions amb grans clamors i llàgrimes a aquell que podia salvar-lo de la mort, i va ser escoltat pel seu temor de Déu. 8 Encara que era el seu fill, va aprendre què és l’obediència per les coses que va patir. 9 I després d’haver sigut perfeccionat, va arribar a ser el responsable de la salvació eterna de tots els que l’obeïxen, 10 perquè Déu l’ha nomenat gran sacerdot a la manera de Melquisedec.

11 Tenim moltes coses a dir d’ell, però són difícils d’explicar, ja que vos heu tornat ganduls a l’hora d’escoltar.* 12 Perquè, encara que a estes altures* hauríeu de ser mestres, torneu a necessitar que algú vos ensenye des del principi les coses elementals de les declaracions sagrades de Déu; torneu a necessitar llet en comptes de menjar sòlid. 13 I és que tot aquell que continua alimentant-se de llet no coneix la paraula de la justícia, perquè és un xiquet xicotet. 14 Però l’aliment sòlid és per a persones madures, per a aquells que, gràcies a la pràctica, tenen la capacitat de discerniment* entrenada per a distingir el que està bé del que està malament.