Apocalipsi
18 Després d’això, vaig vore un altre àngel que baixava del cel; tenia molta autoritat, i la seua glòria va il·luminar tota la terra. 2 I va cridar amb veu forta: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut! S’ha convertit en una casa de dimonis i en un lloc on està a l’aguait tot esperit* impur i tota au impura i repugnant. 3 Perquè totes les nacions han sigut víctimes del vi de la passió* de la seua immoralitat sexual.* Els reis de la terra van tindre relacions sexuals immorals amb ella, i els comerciants de la terra es van fer rics gràcies al poder del seu luxe desvergonyit».
4 I vaig sentir una altra veu que venia del cel i que deia: «Eixiu d’ella, poble meu, si no voleu fer-vos còmplices dels seus pecats i no voleu rebre part de les seues plagues. 5 Perquè els seus pecats s’han amuntonat fins a arribar al cel, i Déu ha recordat les seues injustícies.* 6 Pagueu-li amb la mateixa moneda; sí, torneu-li el doble del que ha fet; en la copa on ella preparava la beguda, prepareu-li’n el doble. 7 Doneu-li turment i dol en la mateixa mesura en què ella es va glorificar a si mateixa i va viure enmig d’un luxe desvergonyit. Perquè no deixa de dir en el seu cor: “M’assente en el tron com a reina, no soc viuda i mai estaré de dol”. 8 Per això, en un sol dia, vindran les seues plagues —mort, dol i fam— i serà completament cremada amb foc, perquè Jehovà* Déu, que l’ha jutjat, és poderós.
9 »Els reis de la terra que van tindre relacions sexuals immorals* amb ella i que van viure amb ella enmig d’un luxe desvergonyit ploraran i es colpejaran el pit en senyal de dol per ella al vore el fum que eixirà quan siga cremada. 10 Es quedaran drets a certa distància per por al turment d’ella i diran: “Quina llàstima! Quina llàstima, Babilònia —tu, la ciutat gran i poderosa—, perquè en una sola hora ha arribat el teu juí!”.
11 »Els comerciants de la terra també ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja no hi haurà ningú que compre tots els seus productes: 12 or, plata, pedres precioses, perles, lli de qualitat, tela púrpura, seda, tela escarlata, tota classe d’articles de fusta aromàtica i tota classe d’objectes fets de marfil, de fustes precioses, de coure, de ferro i de marbre; 13 també canella, cardamom, encens, oli perfumat, olíban, vi, oli d’oliva, farina fina, blat, vaques, ovelles, cavalls, carruatges, esclaus i vides humanes. 14 Sí, Babilònia, les coses bones* que desitjaves t’han abandonat, i tots els productes exquisits i esplèndids s’han acabat per a tu. No tornaran mai més.
15 »Els comerciants que venien totes estes coses, que es van fer rics gràcies a ella, es quedaran drets a certa distància per por al turment d’ella, i ploraran i es lamentaran 16 dient: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, la que anava vestida de lli de qualitat, de púrpura i d’escarlata, i s’adornava amb moltes joies d’or, pedres precioses i perles, 17 perquè eixes riqueses tan grans han quedat destruïdes en una sola hora!”.
»I tots els capitans de barco, tots els navegants i mariners, i tots els que es guanyen la vida en la mar es quedaren drets a certa distància. 18 I al vore el fum que eixia mentres es cremava, cridaven: “Quina ciutat és com la gran ciutat?”. 19 A més, es tiraven pols en el cap i cridaven amb plors i laments: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, on tots els que tenien barcos en la mar es van enriquir gràcies a la riquesa d’ella, perquè en una sola hora ha sigut destruïda!”.
20 »Alegra’t pel que li ha passat, oh cel! Alegreu-vos també vosaltres, els sants, els apòstols i els profetes! Perquè Déu ha actuat a favor vostre al dictar la seua sentència* contra ella».
21 Aleshores, un àngel fort va alçar una pedra pareguda a una gran pedra de molí i la va llançar al mar dient: «Aixina de ràpid és com serà llançada cap avall Babilònia, la gran ciutat, i mai més se la tornarà a vore. 22 I dins de tu, Babilònia, no es tornaran a sentir cantants acompanyats amb l’arpa ni músics ni flautistes ni trompetistes. Tampoc es tornaran a vore dins de tu artesans de cap ofici ni es tornarà a sentir dins de tu el soroll de la pedra de molí. 23 Ja no tornarà a brillar dins de tu cap làmpara ni mai més es tornarà a sentir dins de tu la veu d’un nóvio o d’una nóvia. Perquè els teus comerciants eren els magnats de la terra i perquè vas enganyar totes les nacions amb les teues pràctiques espiritistes.* 24 Aixina és, dins d’ella s’ha trobat la sang dels profetes, dels sants i de tots els que han sigut assassinats en la terra».