Lluc
19 Aleshores, Jesús va arribar a Jericó i va començar a travessar la ciutat. 2 Allí hi havia un home que es deia Zaqueu, un dels caps dels cobradors d’impostos, i era ric. 3 Estava intentant vore qui era eixe tal Jesús, però no podia perquè era baixet i hi havia molta gent. 4 Aixina que ràpidament es va avançar i va pujar a un sicòmor* per a vore a Jesús, que estava a punt de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va mirar cap amunt i li va dir: «Zaqueu, afanya’t i baixa, que hui he d’anar a ta casa». 6 Aixina que va baixar corrents i el va rebre en sa casa amb molta alegria. 7 Al vore-ho, tots es posaren a murmurar: «Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador». 8 Però Zaqueu es va alçar i li va dir al Senyor: «Mira, Senyor, donaré als pobres la mitat dels meus béns, i tot el que he extorsionat* als altres els ho tornaré multiplicat per quatre». 9 Al sentir açò, Jesús va dir: «Hui la salvació ha arribat a esta casa, perquè este home també és fill d’Abraham. 10 De fet, el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar els que estaven perduts».
11 Mentres escoltaven tot això, Jesús els va posar un altre exemple,* perquè estava prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu apareixeria d’un moment a un altre. 12 Els va dir: «Un home de família noble va viatjar a un país llunyà per a assegurar-se que el nomenaren rei* i després tornar. 13 Abans d’anar-se’n, va cridar deu dels seus esclaus, els va donar deu mines* i els va dir: “Feu negoci amb elles fins que torne”. 14 Però la gent del seu país l’odiava. Aixina que, quan ja se n’havia anat, van enviar un grup d’ambaixadors a dir: “No volem que este home siga el nostre rei”.
15 »Quan per fi va tornar, després d’haver-se assegurat el nomenament com a rei, va reunir els esclaus a qui havia donat els diners* per a saber quant havien guanyat amb els seus negocis. 16 El primer es va presentar i li va dir: “Senyor, la teua mina ha produït deu mines”. 17 Ell li va respondre: “Ben fet, eres un bon esclau! Com has sigut fidel en una cosa molt xicoteta, rebràs autoritat sobre deu ciutats”. 18 Després, es va presentar el segon i li va dir: “Senyor, la teua mina ha produït cinc mines”. 19 A este li va contestar: “Tu estaràs a càrrec de cinc ciutats”. 20 Però es va presentar un altre que li va dir: “Senyor, ací tens la teua mina. La tenia guardada en un mocador. 21 Comprén-me, tenia por de tu, perquè eres un home exigent, traus el que no has depositat i segues el que no has sembrat”. 22 El rei li va respondre: “Esclau malvat, et jutjaré amb les teues pròpies paraules. A vore, si sabies que soc un home exigent, que trac el que no he depositat i segue el que no he sembrat, 23 per què no vas posar els meus diners* en el banc? Aixina, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”.
24 »Aleshores, va dir als que estaven allí: “Lleveu-li la mina i doneu-li-la a qui en té deu”. 25 Però ells li digueren: “Senyor, si ja té deu mines!”. 26 I ell els va contestar: “Vos dic que a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té. 27 A més, a eixos enemics meus, que no volien que fora el seu rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi”».
28 Després de dir tot això, Jesús va continuar fent camí pujant cap a Jerusalem. 29 I quan ja estava prop de Betfagé i Betània, en l’anomenada muntanya de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 30 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allí. A l’entrar, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 I si algú vos pregunta per què el deslligueu, digueu-li: “El Senyor el necessita”». 32 De manera que els deixebles que havia enviat se n’anaren i el trobaren tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentres deslligaven el burret, els amos els van preguntar: «Per què el deslligueu?». 34 Ells contestaren: «El Senyor el necessita». 35 Després, li portaren el burret a Jesús, el cobriren amb els seus mantells i feren que Jesús s’assentara damunt.
36 Mentres ell avançava, la gent anava estenent els seus mantells al llarg del camí. 37 Quan ja estava prop del camí que baixa de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud de deixebles es va alegrar molt i va començar a alabar a Déu amb veu forta per tots els milacres* que havien vist. 38 I deien: «Beneït el que ve com a Rei en el nom de Jehovà!* Pau en el cel i glòria en les altures!». 39 Ara bé, alguns dels fariseus que estaven entre la gent li van dir: «Mestre, reprén* els teus deixebles». 40 Però ell va contestar: «Vos dic que, si ells es quedaren callats, les pedres cridarien».
41 A l’arribar prop de Jerusalem, va vore la ciutat i va plorar per ella 42 dient: «Ai si tu també hagueres reconegut en este dia les coses relacionades amb la pau! Però ara han sigut amagades dels teus ulls. 43 Perquè arribaran els dies en què els teus enemics construiran al teu voltant un mur d’estaques puntegudes, et rodejaran i t’assetjaran* per tots els costats. 44 Vos arrasaran* a tu i als teus habitants,* i no deixaran dins de tu pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el temps en què se t’inspeccionava».
45 Aleshores, Jesús va entrar en el temple i va començar a tirar fora els venedors 46 dient-los: «Està escrit: “Ma casa serà una casa d’oració”, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres».
47 Jesús va continuar ensenyant en el temple tots els dies. Ara bé, els sacerdots principals, els escribes i els hòmens importants del poble buscaven la manera de matar-lo, 48 però no trobaven com fer-ho perquè sempre tenia tot el poble al voltant per a escoltar el que deia.