Primera als Corintis

13 Si parle les llengües dels hòmens i dels àngels però no tinc amor, soc com un gong que ressona o uns címbals* estridents. 2 Si tinc el do de profetitzar i entenc tots els secrets sagrats i tot el coneixement i si tinc tanta fe com per a moure muntanyes però no tinc amor, no soc res.* 3 Si done tot el que tinc per a alimentar els altres o si entregue el meu cos per a sentir-me orgullós però no tinc amor, no m’aprofita per a res.

4 L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és zelós. No presumix, no és arrogant, 5 no es comporta de manera indecent,* no busca el seu propi interés, no s’irrita fàcilment. No porta un registre de* les ofenses. 6 No s’alegra per la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat. 7 Tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta.

8 L’amor no falla mai.* Però els dons de profetitzar seran eliminats; els de parlar en llengües* s’acabaran; els de coneixement seran eliminats. 9 Perquè el coneixement que tenim és incomplet i profetitzem de manera incompleta; 10 però, quan vinga allò que és complet, allò que és incomplet serà eliminat. 11 Quan era un xiquet, parlava com un xiquet, pensava com un xiquet i raonava com un xiquet. Però, ara que soc un home, he deixat arrere les coses de xiquet. 12 Ara veiem imatges borroses en un espill de metall, però un dia vorem cara a cara. Ara tinc un coneixement incomplet, però un dia tindré un coneixement complet,* igual que a mi se’m coneix completament. 13 Ara bé, quedaran estes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Però la més gran de les tres és l’amor.