Hebreus
10 Perquè, com la Llei té una ombra de les coses bones que havien de vindre però no la realitat mateixa d’eixes coses, mai pot,* amb els mateixos sacrificis que s’oferixen contínuament un any darrere d’un altre, perfeccionar els que s’acosten. 2 Si fora aixina, ¿no haurien deixat d’oferir-se sacrificis? Perquè els que donen servici sagrat, a l’haver sigut purificats, ja no tindrien consciència de cap pecat. 3 Però no és el cas, estos sacrificis recorden els pecats un any darrere d’un altre, 4 perquè és impossible que la sang de bous i de cabres elimine els pecats.
5 Per això, quan ell entra en el món, diu: «‘No has volgut sacrificis ni ofrenes, sinó que m’has preparat un cos. 6 No has aprovat ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat’. 7 Aleshores vaig dir: “Mira! He vingut (en el rotllo* està escrit sobre mi) per a fer la teua voluntat, oh Déu”». 8 Aixina que primer diu: «No has volgut ni has aprovat sacrificis ni ofrenes ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat», que són sacrificis oferits d’acord amb la Llei. 9 I després diu: «Mira! He vingut per a fer la teua voluntat». Ell elimina lo primer per a establir lo segon. 10 Per eixa «voluntat» hem sigut santificats per mitjà del cos de Jesucrist, que va ser oferit una vegada per sempre.
11 A més, tots els sacerdots ocupen el seu lloc cada dia per a oferir servici sant* i per a fer moltes voltes els mateixos sacrificis, que mai poden eliminar els pecats per complet. 12 Però este home va oferir un sol sacrifici pels pecats una vegada per sempre i s’ha assentat a la dreta de Déu, 13 i des d’eixe moment està esperant que els seus enemics siguen posats com a banqueta per als seus peus. 14 Perquè, amb una sola ofrena de sacrifici, ell ha perfeccionat per sempre els que estan sent santificats. 15 A més, l’esperit sant també ens dona testimoni d’això, perquè primer ha dit: 16 «Este és el pacte que faré amb ells després d’aquells dies —diu Jehovà—.* Posaré les meues lleis en el seu cor i les escriuré en la seua ment». 17 I després diu: «Ja no m’enrecordaré més dels seus pecats ni de les seues males accions».* 18 I quan estos són perdonats, ja no fan falta més ofrenes pel pecat.
19 Per tant, germans, com tenim plena confiança* per a utilitzar el camí d’entrada al lloc sant per mitjà de la sang de Jesús 20 —un camí nou i viu que ell va obrir* per a nosaltres a través de la cortina, és a dir, la seua carn— 21 i com tenim un magnífic sacerdot a càrrec de la casa de Déu, 22 acostem-nos amb un cor sincer i una fe completa, ja que el nostre cor ha sigut netejat* d’una mala consciència i el nostre cos ha sigut rentat amb aigua neta. 23 Aferrem-nos sense dubtar a la declaració pública de la nostra esperança, perquè aquell que ha fet la promesa és fidel. 24 I estiguem pendents els uns dels altres* per a motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, 25 sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Més bé, animem-nos els uns als altres, sobretot al vore que el dia s’acosta.
26 Perquè, si després d’haver rebut el coneixement exacte de la veritat practiquem el pecat intencionadament, ja no queda cap sacrifici pels pecats, 27 només queda una terrible perspectiva de juí i la fúria ardent que consumirà els opositors. 28 Qualsevol que passa per alt la Llei de Moisés és executat sense compassió basant-se en el testimoni de dos o tres persones. 29 ¿No penseu que mereix un castic molt més gran aquell que ha xafigat al Fill de Déu, que ha considerat com una cosa qualsevol la sang del pacte amb la qual va ser santificat i que ha insultat amb menyspreu l’esperit de la bondat immerescuda?* 30 Perquè coneixem aquell que va dir: «La venjança és meua; jo els donaré el que es mereixen». I també: «Jehovà* jutjarà el seu poble». 31 És terrible caure en mans del Déu viu.
32 Recordeu contínuament els dies passats en què, després d’haver sigut il·luminats, aguantàreu una gran lluita amb molt de patiment. 33 Unes voltes vau ser exposats públicament* tant a insults com a persecucions,* i unes altres vau estar al costat* dels que es trobaven en eixa situació. 34 Perquè vau mostrar compassió als que estaven empresonats i vau acceptar amb goig que saquejaren els vostres béns, sabent que teniu una possessió millor i perdurable.
35 Per tant, no perdeu la vostra valentia,* perquè serà ben recompensada. 36 I és que necessiteu aguant per a que, quan hageu fet la voluntat de Déu, rebeu el que ell ha promés. 37 Perquè, d’ací a «molt poquet de temps», «arribarà aquell que ha de vindre, i no farà tard». 38 «Però el meu just viurà per la seua fe», i «si es fa arrere, no em complauré* en ell». 39 Ara bé, nosaltres no som dels que es fan arrere i són destruïts, sinó dels que tenen fe i conserven la vida.