Primera de Pere
2 Per tant, desfeu-vos de tota classe de maldat, engany, hipocresia, enveja i tota classe de calúmnia. 2 Com bebés acabats de nàixer, desenvolupeu un fort desig per la llet no adulterada* de la paraula per a que, gràcies a ella, cresqueu cap a la salvació, 3 sempre que hageu comprovat* que el Senyor és bondadós.
4 A mesura que vos acosteu a ell —que és una pedra viva rebutjada pels hòmens, però escollida per Déu i valuosa per a ell—, 5 vosaltres mateixos, com a pedres vives, esteu sent edificats per a formar una casa espiritual i ser un sacerdoci sant, de manera que pugueu oferir sacrificis espirituals que Déu accepte per mitjà de Jesucrist. 6 Perquè un passatge de les Escriptures diu: «Mireu! Pose en Sió una pedra escollida, una valuosa pedra angular de fonament, i qui demostre fe en ella mai quedarà decepcionat».*
7 Per tant, per a vosaltres, ell és valuós perquè sou creients; però, per als que no creuen, «la pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal»* 8 i és «una pedra que fa entropessar i una roca que ofén».* Ells entropessen perquè són desobedients a la paraula. Este és el final que s’ha reservat per a ells. 9 Però vosaltres sou «un poble escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble que és una propietat especial, per a que anuncieu per totes parts les excel·lències»* d’aquell que vos va cridar de la foscor a la seua llum meravellosa. 10 Perquè, en altre temps, no éreu un poble, però ara sou el poble de Déu; en altre temps, no se vos havia mostrat misericòrdia, però ara sí que se vos ha mostrat misericòrdia.
11 Estimats, vos suplique, com a forasters i residents temporals, que continueu abstenint-vos dels desitjos de la carn, que fan guerra contra vosaltres. 12 Mantingueu una conducta excel·lent entre les nacions per a que, quan vos acusen d’actuar malament, siguen testimonis oculars de les vostres bones obres i, com a resultat, li donen glòria a Déu el dia que faça la seua inspecció.
13 Per causa del Senyor, sotmeteu-vos a tota institució* humana, ja siga a un rei, com a superior que és, 14 o als governants, com a enviats seus per a castigar els que fan el mal i alabar els que fan el bé. 15 Perquè la voluntat de Déu és que, al fer el bé, feu callar els* insensats que parlen sense saber. 16 Sigueu com persones lliures, però no gasteu la vostra llibertat com a excusa* per a fer el mal, sinó per a ser esclaus de Déu. 17 Honreu persones de tota classe, estimeu tota la germandat, temeu a Déu, honreu el rei.
18 Que els servents se sotmeten als seus amos amb tot el respecte que mereixen, no només als que són bons i raonables, sinó també als que són difícils de complaure. 19 Perquè és molt agradable que algú aguante dificultats* i patisca injustament degut a la seua consciència davant de Déu. 20 Perquè, quin mèrit té si aguanteu que vos peguen per haver pecat? En canvi, a Déu li agrada molt si aguanteu patiments per haver fet el bé.
21 De fet, per a açò se vos va cridar, perquè Crist mateix va patir per vosaltres, i aixina vos va deixar un exemple per a que seguiu fidelment els seus passos. 22 Ell no va cometre pecat i en la seua boca no es va trobar engany. 23 Quan l’insultaren, no els va tornar l’insult; quan va patir, no els va amenaçar. Més bé, es va posar en mans d’aquell que jutja amb justícia. 24 Ell va carregar els nostres pecats sobre el seu propi cos en el pal* per a que morírem respecte als* pecats i visquérem per a la justícia. I «per les seues ferides vau ser sanats». 25 Perquè éreu com ovelles perdudes, però ara heu tornat al pastor i superintendent de les vostres ànimes.*