Segona als Corintis
6 Com a col·laboradors seus, també vos supliquem que no accepteu la bondat immerescuda* de Déu per a després perdre de vista el propòsit d’esta. 2 Perquè ell diu: «Et vaig escoltar en un temps favorable i et vaig ajudar en un dia de salvació». Mireu! Ara és el temps especialment favorable. Mireu! Ara és el dia de salvació.
3 Nosaltres no fem res que faça entropessar els altres, per a que ningú puga criticar el nostre ministeri. 4 Més bé, ens recomanem com a ministres de Déu en tot el que fem a l’aguantar moltes proves, patiments, moments de necessitat, dificultats, 5 colps, empresonaments, disturbis, treball dur, nits sense dormir i ocasions sense menjar; 6 al comportar-nos amb puresa, coneixement, paciència i bondat; al deixar-nos guiar per l’esperit sant, al demostrar amor sense ser hipòcrites, 7 al dir la veritat, al confiar en el poder de Déu, al sostindre les armes de la justícia amb la mà dreta* i amb la mà esquerra,* 8 al rebre honra o deshonra, al ser criticats o alabats. Se’ns veu com uns impostors, encara que diem la veritat; 9 com uns desconeguts, encara que se’ns coneix bé; com uns moribunds,* encara que estem vius. Se’ns veu com si haguérem sigut castigats,* encara que no se’ns ha entregat a la mort; 10 com si estiguérem tristos, encara que estem contents. Se’ns veu com si fórem pobres, encara que fem rics a molts; com si no tinguérem res, encara que ho tenim tot.
11 Corintis, vos hem parlat obertament* i vos hem obert el nostre cor de bat a bat. 12 Nosaltres no hem posat límits* al carinyo que vos tenim, però vosaltres sí que heu posat límits al tendre carinyo que ens teniu. 13 Per tant —vos parle com si fóreu els meus fills—, corresponeu al nostre carinyo i obriu també el vostre cor de bat a bat.*
14 No vos poseu davall d’un jou desigual* amb els no-creients. Perquè, quina relació hi ha entre la justícia i la maldat?* O què tenen a vore la llum i la foscor? 15 A més, quina harmonia hi ha entre Crist i Belial?* O què tenen en comú* un creient* i un no-creient? 16 I quin acord hi ha entre el temple de Déu i els ídols? Perquè nosaltres som el temple d’un Déu viu, tal com Déu va dir: «Viuré enmig d’ells i caminaré enmig d’ells. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble»; 17 «Aixina que eixiu d’enmig d’ells i separeu-vos —diu Jehovà—* i deixeu de tocar la cosa impura», «i jo vos acolliré»; 18 «“Jo seré un pare per a vosaltres, i vosaltres sereu fills i filles per a mi”, diu Jehovà,* el Totpoderós».