Lluc
13 En aquella ocasió, alguns dels presents li van contar a Jesús que Pilat havia mesclat la sang d’uns galileus amb els sacrificis que estaven oferint. 2 I ell els va dir: «Penseu que els va passar això perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Vos dic que no. I si no vos penediu, tots vosaltres també sereu destruïts. 4 O aquells 18 que moriren quan la torre de Siloam els va caure damunt, penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Vos dic que no. I si no vos penediu, tots vosaltres sereu destruïts igual que ells».
6 Després els va posar este exemple:* «Un home tenia una figuera plantada en la seua vinya. Quan va anar a buscar figues no en va trobar cap. 7 Aixina que li va dir a l’home que cuidava la vinya: “Mira, fa tres anys que vinc a buscar figues a esta figuera, però no n’he trobat cap. Talla-la! Per a què ha d’estar ocupant terreny inútilment?”. 8 I ell li va respondre: “Amo, deixa-la un any més. Cavaré al seu voltant i li tiraré fem.* 9 Que acaba donant figues? De categoria! Que no? La talles”».
10 Ara bé, un dissabte Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues. 11 Allí hi havia una dona que tenia un esperit de debilitat* des de feia 18 anys; anava tota encorbada i li era impossible posar-se recta. 12 Quan Jesús la va vore, es va dirigir a ella i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teua debilitat». 13 Aleshores, va posar les mans sobre ella, i immediatament es va posar recta i va començar a donar-li glòria a Déu. 14 Però el president de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet eixa curació en dissabte, li va dir a la multitud: «Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a curar-vos eixos dies, i no en dissabte». 15 Però el Senyor li va contestar: «Hipòcrites! És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre burro de l’estable per a dur-lo a beure en dissabte? 16 I esta dona, que és filla d’Abraham i a qui Satanàs ha tingut lligada 18 anys, no havia de ser alliberada d’esta esclavitud inclús en dissabte?». 17 Quan va dir això, a tots els seus adversaris els va caure la cara de vergonya. En canvi, tota la multitud es va alegrar molt per les coses tan meravelloses que feia.
18 Jesús va continuar dient: «A què es pareix el Regne de Déu? A què el puc comparar? 19 És com un gra de mostassa que un home va plantar en el seu hort. El gra va créixer, es va convertir en un arbre, i les aus van fer nius en les seues rames».
20 I de nou Jesús va dir: «A què puc comparar el Regne de Déu? 21 És com el rent que una dona va mesclar amb tres mesures grans* de farina i que finalment va fermentar tota la massa».
22 De camí a Jerusalem, Jesús anava de ciutat en ciutat i de poble en poble ensenyant a la gent. 23 En això, un home li va preguntar: «Senyor, són pocs els que se salven?». I ell els va dir: 24 «Esforceu-vos al màxim per entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts intentaran entrar, però no podran. 25 Quan l’amo de la casa s’alce i tanque la porta amb clau, vosaltres vos quedareu fora tocant i dient: “Senyor, obri’ns”. Però ell vos respondrà: “No sé d’on sou”. 26 Llavors vos posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat en els nostres carrers principals”. 27 Però ell vos dirà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, perquè vosaltres feu el que és injust!”. 28 Allí és on plorareu i apretareu les dents,* quan vegeu que Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes estan en el Regne de Déu, però que a vosaltres vos han tirat fora. 29 A més, vindrà gent de l’est i de l’oest, del nord i del sud i s’assentaran* a taula en el Regne de Déu. 30 Mireu! Alguns dels últims seran els primers, i alguns dels primers seran els últims».
31 En aquell mateix moment, van vindre uns fariseus i li digueren: «Ix d’ací i ves-te’n, perquè Herodes vol matar-te». 32 Però ell els va contestar: «Aneu i digueu-li a eixa rabosa: “Mira! Hui i demà expulsaré dimonis i curaré la gent, i despús-demà* acabaré”. 33 En qualsevol cas, he de seguir el meu camí —hui, demà i despús-demà—, perquè no pot ser* que a un profeta el maten fora de Jerusalem. 34 Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que són enviats a tu. Quantes vegades vaig voler reunir els teus fills igual que una gallina reunix els seus pollets davall de les seues ales! Però no vau voler. 35 Mireu! La vostra casa* queda abandonada en les vostres mans. Vos assegure que no em tornareu a vore fins que digueu: “Beneït el que ve en el nom de Jehovà!”».*