Apocalipsi
6 Vaig vore que el Corder va obrir un dels set segells i vaig sentir que un dels quatre sers vivents deia amb veu de tro: «Avant!».* 2 En això, vaig vore un cavall blanc. El seu genet tenia un arc; se li va donar una corona i va eixir vencent per a completar la seua victòria.
3 Quan el Corder va obrir el segon segell, vaig sentir que el segon ser vivent deia: «Avant!». 4 I va eixir un altre cavall, un del color del foc. Al seu genet se li va permetre llevar la pau de la terra per a que els seus habitants es mataren els uns als altres, i se li va donar una gran espasa.
5 Quan el Corder va obrir el tercer segell, vaig sentir que el tercer ser vivent deia: «Avant!». En això, vaig vore un cavall negre, i el seu genet duia una balança en la mà. 6 Enmig dels quatre sers vivents, vaig sentir el que pareixia una veu, que deia: «Un litre* de blat per un denari* i tres litres d’ordi* per un denari, i no malgastes l’oli ni el vi».
7 Quan el Corder va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ser vivent que deia: «Avant!». 8 En això, vaig vore un cavall pàl·lid. El seu genet es deia Mort, i la Tomba* el seguia de prop. I se’ls va donar autoritat sobre la quarta part de la terra per a matar amb una espasa llarga, amb fam, amb una plaga* mortal i amb els animals salvatges de la terra.
9 Quan el Corder va obrir el quint segell, vaig vore al peu de l’altar les ànimes* d’aquells que havien sigut assassinats per ser fidels a la paraula de Déu i pel testimoni que havien donat. 10 I cridaven amb veu forta: «Senyor Sobirà, sant i verdader, fins quan seguiràs refrenant-te de jutjar els que viuen en la terra i de venjar la nostra sang?». 11 A cada un d’ells se li va donar una túnica llarga i blanca. També se’ls va dir que descansaren un poc més, fins que es completara el nombre dels seus companys esclaus, els seus germans que estaven a punt de ser assassinats tal com ells ho havien sigut.
12 I vaig vore que el Corder va obrir el sext segell. Aleshores, es va produir un gran terratrèmol, el sol es va fer negre com la roba de sac feta de pèl,* la lluna es va fer roja com la sang 13 i les estreles del cel caigueren a la terra com quan un vent fort sacseja una figuera i fa caure les figues que encara estan verdes. 14 El cel es va retirar com un rotllo que va enrotllant-se, i totes les muntanyes i totes les illes van ser arrancades del seu lloc. 15 Aleshores, els reis de la terra, els alts funcionaris, els comandants militars, els rics, els poderosos, tots els esclaus i totes les persones lliures s’amagaren en les coves i entre les roques de les muntanyes. 16 I no paren de dir a les muntanyes i a les roques: «Caieu sobre nosaltres i amagueu-nos de la mirada* d’aquell que està assentat en el tron i de la ira del Corder, 17 perquè el gran dia de la ira d’ells ha arribat, i qui pot mantindre’s dret?».