Segona als Corintis
1 De Pau, apòstol de Crist Jesús per la voluntat de Déu, i del nostre germà Timoteu, a la congregació de Déu que està en Corint i a tots els sants que estan en Acaia:
2 Que tingueu bondat immerescuda* i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.
3 Alabat siga el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de tendres misericòrdies i el Déu de tot consol, 4 que ens consola* en totes les nostres proves* per a que, gràcies al consol que rebem d’ell, puguem consolar els que passen per qualsevol prova.* 5 Perquè, igual que patim molt per causa del Crist, també rebem molt de consol per mitjà del Crist. 6 Ara bé, si afrontem proves,* és per al vostre consol i salvació. I si se’ns consola, també és per al vostre consol, el qual vos ajuda a aguantar els mateixos patiments que nosaltres patim. 7 L’esperança* que tenim en vosaltres és ferma, perquè sabem que, igual que teniu els mateixos patiments que nosaltres, també rebreu el mateix consol que nosaltres.
8 Germans, volem que sapieu de les dificultats* que vam tindre en la província d’Àsia: vam estar sotmesos a una pressió extrema, superior a les nostres forces, fins al punt de témer per la nostra vida. 9 De fet, ens sentíem com si ja estiguérem sentenciats a mort. Açò va passar per a que no confiàrem en nosaltres mateixos, sinó en el Déu que ressuscita* els morts. 10 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan gran com eixe, i ens tornarà a salvar. I tenim l’esperança que ens continuarà salvant. 11 Vosaltres també podeu ajudar-nos fent súpliques per nosaltres. Aixina, molts donaran gràcies a Déu per causa nostra, per l’ajuda que rebem com a resposta a les oracions de molts.*
12 Perquè presumim d’açò: la nostra consciència dona testimoni que, en el món, i especialment amb vosaltres, ens hem comportat amb santedat i amb la sinceritat que ve de Déu, d’acord amb la bondat immerescuda de Déu i no amb la saviesa humana. 13 Perquè, en realitat, no vos escrivim res que no pugueu llegir i entendre.* I confie que entendreu estes coses per complet,* 14 tal com ja heu entés fins a cert punt que nosaltres som un motiu d’orgull per a vosaltres, igual que vosaltres ho sereu per a nosaltres en el dia del nostre Senyor Jesús.
15 Amb esta confiança, havia pensat visitar-vos primer a vosaltres, i aixina que vos alegràreu per segona vegada.* 16 La meua intenció era visitar-vos quan anara de camí a Macedònia i també al tornar d’allí, i que després m’acompanyàreu part del camí cap a Judea. 17 Ara bé, quan vaig decidir això, no m’ho vaig prendre a la lleugera, veritat? O és que faig plans per motius egoistes i per això dic «sí, sí» i després «no, no»? 18 Però, tan cert com que es pot confiar en Déu, el que vos diem no és «sí» i després «no». 19 Perquè el Fill de Déu, Jesucrist, de qui nosaltres —és a dir, Silvà,* Timoteu i jo— vos predicàrem, no va ser «sí» i després «no», sinó que en el seu cas el «sí» ha sigut «sí». 20 Perquè totes les promeses de Déu, sense importar quantes siguen, han arribat a ser «sí» per mitjà d’ell. Per això, és també per mitjà d’ell que li diem «amén» a Déu, i aixina rep glòria a través de nosaltres. 21 Però qui garantix que tant vosaltres com nosaltres som de Crist i qui ens va ungir és Déu. 22 Ell també ens ha posat el seu segell i ha ficat l’esperit en el nostre cor com a garantia* del que ha de vindre.
23 Jure per la meua vida posant a Déu per testimoni que, si encara no he anat a Corint, ha sigut per consideració a vosaltres. 24 No és que siguem amos de la vostra fe, sinó que som col·laboradors vostres per a que sigueu feliços,* perquè és per la vostra fe que vos manteniu ferms.