Hebreus
7 Perquè este Melquisedec, rei de Salem i sacerdot del Déu Altíssim, es va trobar amb Abraham, que tornava de matar els reis, i el va beneir, 2 i Abraham li va donar* la dècima part de tot. En primer lloc, el seu nom es traduïx com «rei de justícia»; a més, també és rei de Salem, és a dir, «rei de pau». 3 Ell, sense pare ni mare ni genealogia ni principi de dies ni final de vida, però fet paregut al Fill de Déu, continua sent sacerdot per sempre.*
4 Mireu si era important este home, que Abraham, el patriarca,* li va donar la dècima part de lo millor del botí. 5 És de veres que, segons la Llei, els fills de Leví que són nomenats sacerdots tenen el manament d’arreplegar el delme del poble, és a dir, dels seus germans, encara que estos també són descendents* d’Abraham. 6 Però este home, que no pertanyia a la genealogia dels fills de Leví,* va rebre el delme d’Abraham i va beneir aquell que tenia les promeses. 7 I ningú pot negar que el menor és beneït pel major. 8 En el primer cas, són hòmens mortals els que reben el delme, però en l’altre, el rep algú de qui es testifica que està viu. 9 I es podria dir que inclús Leví, que rep el delme, ha pagat el delme a través d’Abraham, 10 perquè Leví encara no havia nascut* del seu avantpassat quan Melquisedec es va trobar amb este últim.
11 Per tant, si la perfecció es poguera conseguir gràcies al sacerdoci levític (que era un aspecte* de la Llei que es va donar al poble), quina falta faria que sorgira un altre sacerdot de qui es diguera que és sacerdot a la manera de Melquisedec i no a la d’Aaron? 12 I és que, com el sacerdoci està sent canviat, també és necessari canviar la Llei. 13 Perquè l’home de qui es diuen estes coses venia d’una altra tribu, i ningú d’eixa tribu ha servit mai en l’altar. 14 I és evident que el nostre Senyor era descendent de Judà, però Moisés no va dir res de sacerdots que vingueren d’eixa tribu.
15 I açò es fa encara més evident quan sorgix un altre sacerdot que és com Melquisedec 16 i que no ha arribat a ser sacerdot pel requisit legal que es basa en el llinatge humà,* sinó pel poder d’una vida indestructible. 17 De fet, d’ell es dona este testimoni: «Tu eres sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec».
18 Aixina que el manament anterior queda anul·lat perquè és dèbil i ineficaç. 19 Perquè la Llei no va perfeccionar res, però l’arribada d’una esperança millor sí que ho va fer, i gràcies a esta esperança ens acostem a Déu. 20 A més, com açò no es va fer sense un jurament 21 (perquè és de veres que hi ha hòmens que han arribat a ser sacerdots sense un jurament, però este home ha arribat a ser-ho per un jurament fet per aquell que li va dir: «Jehovà* ha jurat, i no canviarà d’opinió:* “Tu eres sacerdot per sempre”»), 22 per això mateix, Jesús ha arribat a ser la garantia* d’un pacte millor. 23 A més, va ser necessari que molts sacerdots se succeïren, perquè la mort els impedia continuar en el seu servici. 24 Però, com ell viu per sempre, el seu sacerdoci no té successors. 25 Per això, també és capaç de salvar per complet els que s’acosten a Déu per mitjà d’ell, perquè sempre està viu per a intercedir per ells.
26 Perquè necessitem un gran sacerdot com ell: lleial, innocent, incontaminat, separat dels pecadors i enaltit per damunt del cel. 27 A diferència dels altres grans sacerdots, ell no necessita oferir sacrificis tots els dies, primer pels seus pecats i després pels del poble, perquè ja ho va fer una vegada per sempre quan es va oferir a si mateix. 28 I és que la Llei nomena grans sacerdots a hòmens que tenen debilitats, però la paraula del jurament que es va fer després de la Llei nomena un Fill, que ha sigut perfeccionat per sempre.