Jaume
2 Germans meus, vosaltres no vos aferreu a la fe en el nostre gloriós Senyor Jesucrist i al mateix temps mostreu favoritisme, veritat? 2 Si un home amb anells d’or i roba luxosa i un home pobre amb la roba bruta entren a una de les vostres reunions, 3 ¿mireu amb bons ulls el que porta roba luxosa i li dieu «assenta’t ací, en un bon lloc», mentres que al pobre li dieu «queda’t dret» o «assenta’t allà, al costat del meu reposapeus»? 4 Si eixe és el cas, ¿no esteu fent distinció de classes entre vosaltres i vos heu convertit en jutges que prenen decisions malvades?
5 Escolteu, estimats germans meus: ¿no ha escollit Déu aquells que són pobres des del punt de vista del món per a fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ha promés als que l’estimen? 6 Però vosaltres heu menyspreat els pobres. ¿No són els rics els que vos oprimixen i vos arrastren davant dels tribunals? 7 ¿No són ells els que blasfemen* contra el bon nom que porteu? 8 Ara bé, si compliu la llei reial —que es troba en el passatge de les Escriptures que diu «estima els altres com a tu mateix»—, feu molt bé. 9 Però si continueu mostrant favoritisme, esteu cometent un pecat, i la llei vos condemna* com a transgressors.
10 Perquè, si algú obeïx tota la Llei però falla en un sol punt, es fa culpable de violar tota la Llei. 11 Perquè aquell que va dir «no cometes adulteri» també va dir «no assassines». Per tant, si no comets adulteri però assassines, eres culpable de violar* la llei. 12 Continueu parlant i comportant-vos com a persones que seran jutjades per la llei d’un poble lliure.* 13 Perquè a qui no mostra misericòrdia, se’l jutjarà sense misericòrdia. La misericòrdia triomfa sobre el juí.
14 Germans meus, de què servix que algú diga que té fe si no ho demostra amb obres? Eixa fe no pot salvar-lo, veritat? 15 Si un germà o una germana necessita roba* i no té prou menjar per a eixe dia 16 i algú de vosaltres li diu «ves-te’n en pau, mantín-te calent i ben alimentat», però no li dona el que necessita per a viure,* de què servix? 17 Igualment, la fe per si mateixa, sense obres, està morta.
18 No obstant, algú dirà: «Tu tens fe, i jo tinc obres. Mostra’m la teua fe sense les obres, i jo et mostraré la meua fe per les meues obres». 19 Tu creus que hi ha un sol Déu, veritat? I fas molt bé. Però inclús els dimonis creuen i tremolen de por. 20 Insensat, ¿no t’adones que la fe sense obres no servix per a res? 21 ¿No va ser declarat just per les seues obres el nostre pare Abraham després d’oferir el seu fill Isaac en l’altar? 22 Com pots vore, la seua fe va actuar junt amb les seues obres i, per les seues obres, la seua fe va ser perfeccionada. 23 Aixina es va complir el passatge de les Escriptures que diu: «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just».* I va ser anomenat amic de Jehovà.*
24 Com podeu vore, a una persona se la declara justa per les seues obres i no només per la seua fe. 25 De la mateixa manera, ¿no va ser declarada justa per les seues obres Rahab, la prostituta, després de rebre els missatgers amb hospitalitat i enviar-los per un altre camí? 26 Aixina és, tal com el cos sense esperit* està mort, la fe sense obres està morta.