Fets
18 Després d’això, Pau va eixir d’Atenes i se’n va anar a Corint. 2 Allí va trobar a Àquila, un jueu originari del Pont que havia vingut feia poc des d’Itàlia amb la seua dona, Priscil·la, perquè Claudi havia ordenat a tots els jueus que se n’anaren de Roma. Pau va anar a vore’ls 3 i, com tenien el mateix ofici —fer tendes de campanya—, es va quedar en sa casa treballant amb ells. 4 Tots els dissabtes feia un discurs* en la sinagoga i convencia tant jueus com grecs.
5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar per complet a predicar la paraula. Donava testimoni als jueus i els demostrava que Jesús és el Crist. 6 Però, com no deixaven d’oposar-se a ell i d’insultar-lo, es va espolsar la roba i els va dir: «Vosaltres sou els responsables de la vostra mort.* Ja no és cosa meua.* A partir d’ara, predicaré a la gent de les nacions». 7 Aixina que se’n va anar d’allí* i va continuar ensenyant en casa de Tici Just, un home que adorava a Déu i que vivia just al costat de la sinagoga. 8 Però Crisp, el president de la sinagoga, i tots els de sa casa es van fer creients en el Senyor, i molts dels corintis que van escoltar el missatge també es feren creients i es batejaren. 9 A més, una nit, el Senyor li va dir a Pau en una visió: «No tingues por. Continua parlant i no calles, 10 perquè jo estic amb tu, i ningú et posarà la mà damunt. En esta ciutat encara tinc molta gent que em pertany». 11 Per això, es va quedar allí un any i mig ensenyant-los la paraula de Déu.
12 Ara bé, mentres Gal·lió era procònsol* d’Acaia, els jueus es van posar d’acord per a atacar a Pau i el van portar davant del tribunal. 13 Allí van dir: «Este home està intentant convéncer la gent per a que adore a Déu de manera il·legal». 14 Però, quan Pau estava a punt de parlar, Gal·lió va dir als jueus: «Si es tractara d’una injustícia o d’un delicte greu, tindria motius per a escoltar-vos amb paciència. 15 Però, com són debats sobre paraules, noms i coses de la vostra llei, apanyeu-vos vosaltres. Jo no vullc jutjar res d’això». 16 I els va expulsar del tribunal. 17 En això, tots ells agarraren a Sòstenes, el president de la sinagoga, i van començar a pegar-li davant del tribunal. Però Gal·lió no va voler fer res al respecte.
18 Ara bé, Pau es va quedar allí alguns dies més. Després es va despedir dels germans i es va embarcar cap a Síria amb Priscil·la i Àquila. En Cèncrees, s’havia tallat el monyo molt curt perquè havia fet un vot. 19 Quan arribaren a Efes, Pau els va deixar allí i va entrar a la sinagoga, on es va posar a raonar amb els jueus. 20 Ells li van insistir que es quedara més temps, però ell no va acceptar, 21 sinó que es va despedir i els va dir: «Si Jehovà* vol, tornaré a visitar-vos». Després es va fer a la mar en Efes 22 i va baixar a Cesarea. Aleshores va pujar,* va saludar la congregació i se’n va baixar a Antioquia.
23 Després de passar un temps allí, se’n va anar i va recórrer de ciutat en ciutat la zona de Galàcia i Frígia, on va enfortir tots els deixebles.
24 Ara bé, va arribar a Efes un jueu natural d’Alexandria que es deia Apol·lo. Era un home eloqüent que coneixia molt bé les Escriptures 25 i que havia sigut instruït* en el camí de Jehovà.* A més, ple d’entusiasme gràcies a l’esperit, parlava i ensenyava sobre Jesús amb exactitud, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Aixina que, quan es va posar a parlar amb valor en la sinagoga i Priscil·la i Àquila el van sentir, se l’endugueren a part per a explicar-li amb més exactitud el camí de Déu. 27 A més, com Apol·lo volia anar-se’n a Acaia, els germans van escriure als deixebles demanant-los que l’acolliren bé. Quan va arribar allí, va ser de gran ajuda per als que s’havien fet creients gràcies a la bondat immerescuda* de Déu. 28 Perquè, públicament i amb determinació, demostrava clarament que els jueus estaven equivocats mostrant-los amb les Escriptures que Jesús és el Crist.