Efesis
4 Per tant, jo, presoner per causa del Senyor, vos suplique que vos comporteu d’una manera digna de la crida que heu rebut, 2 amb tota humiltat i docilitat, amb paciència, suportant-vos els uns als altres amb amor 3 i esforçant-vos al màxim per mantindre la unitat de l’esperit per mitjà del vincle de la pau. 4 Hi ha un sol cos i un sol esperit, tal com hi ha una sola esperança a la qual heu sigut cridats. 5 Hi ha un sol Senyor, una sola fe i un sol baptisme. 6 Hi ha un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots i que actua per mitjà de tots i en tots.
7 Ara bé, cada un de nosaltres ha rebut bondat immerescuda* segons la mesura en què el Crist ha repartit este regal.* 8 Perquè les Escriptures diuen: «Quan va pujar a les altures, es va endur captius; va donar hòmens com a regals». 9 Però què vol dir l’expressió «va pujar»? ¿No vol dir que abans havia baixat a les regions de baix, és a dir, a la terra? 10 Aquell que va baixar és el mateix que va pujar molt per damunt de tots els cels per a donar plenitud a totes les coses.
11 I en va donar alguns com a apòstols, alguns com a profetes, alguns com a evangelitzadors,* alguns com a pastors i mestres. 12 Ho va fer per a corregir* els sants, per a realitzar l’obra ministerial i per a edificar el cos del Crist 13 fins que tots estiguem units en la fe i en el coneixement exacte del Fill de Déu, fins que tinguem la maduresa d’un home adult i arribem a l’estatura plena del Crist. 14 Aixina que deixem de ser xiquets, sacsejats per les ones i enduts d’ací cap allà pel vent de qualsevol ensenyança d’hòmens tramposos que enganyen amb astúcia. 15 Al contrari, dient la veritat, que l’amor ens motive a créixer en totes les coses cap a aquell que és el cap, Crist. 16 Per mitjà d’ell, totes les parts del cos estan harmoniosament unides i cooperen gràcies a totes les articulacions que aporten lo necessari. Quan cada membre complix bé la seua funció, açò contribuïx al creixement del cos a l’edificar-se sobre l’amor.
17 Per això vos dic i vos suplique* en el nom del Senyor que deixeu de viure* com la gent de les nacions, que viu en la inutilitat* de la seua ment. 18 Ells estan en foscor mental i separats de la vida que pertany a Déu a causa de la ignorància que hi ha en ells i de la insensibilitat* del seu cor. 19 A l’haver perdut tot sentit moral, s’han entregat a la conducta descarada* per a practicar tota classe d’impuresa* amb avidesa.
20 Però vosaltres no heu aprés que el Crist fora aixina, 21 si és que en realitat l’heu sentit i heu sigut ensenyats per mitjà d’ell d’acord amb la veritat que està en Jesús. 22 Se vos ha ensenyat que vos heu de llevar la vella personalitat, que correspon al vostre comportament anterior i es corromp pels seus desitjos enganyosos. 23 Heu de continuar renovant la vostra manera de pensar* 24 i heu de posar-vos la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu d’acord amb la verdadera justícia i lleialtat.
25 Per tant, ara que heu deixat arrere tota classe d’engany, que cada un de vosaltres diga la veritat als altres, perquè tots som membres que ens pertanyem els uns als altres. 26 Quan estigueu furiosos, no pequeu. No deixeu que el sol es ponga mentres encara estigueu enfadats; 27 no li doneu ninguna oportunitat* al Diable. 28 Qui roba, que no robe més, sinó que treballe amb esforç i amb les seues mans en una faena honrada. Aixina tindrà alguna cosa per a compartir amb qui ho necessite. 29 Que de la vostra boca no isquen paraules podrides. Al contrari, que tot el que digueu servisca per a edificar els altres segons siga necessari i per a beneficiar a qui vos escolta. 30 No entristiu l’esperit sant de Déu, amb el qual heu sigut segellats per al dia en què sereu alliberats per rescat.
31 Aparteu de vosaltres tota classe de ressentiment amarg, fúria, ira, crits i paraules ofensives, i també tota maldat. 32 Més bé, sigueu bondadosos els uns amb els altres, tracteu-vos amb tendresa i compassió, i perdoneu-vos amb generositat tal com Déu vos va perdonar generosament a vosaltres per mitjà de Crist.