Jaume
1 De Jaume, esclau de Déu i del Senyor Jesucrist, a les 12 tribus que estan escampades per totes parts:
Salutacions!
2 Germans meus, quan afronteu diverses proves, considereu-ho un motiu de felicitat completa,* 3 perquè sabeu que la qualitat provada de la vostra fe* produïx aguant. 4 Però deixeu que l’aguant complete la seua obra, i aixina sereu complets i sans en tots els sentits, i no vos faltarà de res.
5 Per tant, si a algú de vosaltres li falta saviesa, que li’n demane constantment a Déu i en rebrà, perquè ell dona generosament a tots i sense retraure res.* 6 Però que continue demanant amb fe, sense dubtar gens. Perquè qui dubta és com una ona del mar que el vent s’endú i que va d’ací cap allà. 7 De fet, que no es pense eixa persona que rebrà res de Jehovà,* 8 perquè és indecisa, inconstant en tot el que fa.*
9 Que el germà humil s’alegre* d’haver sigut enaltit, 10 i que el ric s’alegre d’haver sigut humiliat, perquè el ric desapareixerà com una flor del camp. 11 Quan ix el sol amb la seua calor abrasadora, la planta se seca, li cauen les flors i la seua bellesa desapareix. De la mateixa manera, el ric també desapareixerà mentres tracta de conseguir els seus objectius.
12 Feliç l’home que continua aguantant durant la prova, perquè, una vegada aprovat, rebrà la corona de la vida que Jehovà* ha promés als que no deixen d’estimar-lo. 13 Que ningú diga enmig d’una prova: «Déu està posant-me a prova». Perquè, amb coses roïns, ningú pot posar a prova a Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú. 14 Al contrari, cada u és posat a prova pel seu propi desig, que l’atrau i el seduïx.* 15 Aleshores, quan el desig s’ha fet fèrtil,* dona a llum el pecat, i el pecat, quan s’ha comés, dona a llum la mort.
16 Estimats germans meus, no vos enganyeu. 17 Tot bon regal i tot do perfecte ve de dalt i baixa del Pare de les llums celestials, qui no varia ni canvia com ho fan les ombres.* 18 La seua voluntat va ser fer-nos nàixer per mitjà de la paraula de la veritat per a que fórem unes primícies de les seues criatures.
19 Estimats germans meus, vullc que sapieu que tots han de ser ràpids per a* escoltar, però lents per a parlar i lents per a la ira, 20 perquè la ira de l’home no fa el que és just als ulls de Déu. 21 Per tant, lleveu-vos tota brutícia i tot rastre de maldat,* i accepteu amb docilitat que arrele en vosaltres la paraula que pot salvar-vos.
22 Aixina que poseu en pràctica la paraula i no vos limiteu a escoltar-la, ja que d’esta manera vos enganyaríeu a vosaltres mateixos amb raonaments falsos. 23 Perquè, si algú escolta la paraula però no la posa en pràctica, és com qui es mira la cara* en un espill. 24 Es mira i, quan se’n va, en seguida s’oblida de quina classe de persona és. 25 En canvi, qui mira amb deteniment la llei perfecta que pertany a la llibertat i persistix en ella no és algú que escolta i s’oblida, sinó algú que la posa en pràctica; esta persona serà feliç en tot el que faça.
26 Si algú pensa que adora a Déu* però no controla* la seua llengua, enganya el seu cor i la seua adoració no servix per a res. 27 La forma d’adoració* que és neta i incontaminada als ulls del nostre Déu i Pare consistix en açò: en cuidar dels orfes i de les viudes que passen per dificultats* i en mantindre’s sense taca del món.