Lluc

23 Aleshores, es va alçar tota la multitud i portaren a Jesús davant de Pilat. 2 Allí es posaren a acusar-lo dient: «Hem trobat este home provocant revoltes entre el nostre poble, prohibint que es paguen els impostos al Cèsar i dient que ell mateix és el Crist, un rei». 3 En això, Pilat li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». I ell li va respondre: «Tu mateix ho has dit». 4 Llavors, Pilat va dir als sacerdots principals i a les multituds: «No trobe que este home haja comés ningun delicte». 5 Però ells insistien dient: «Amb la seua ensenyança, revoluciona el poble per tota Judea; va començar en Galilea i ha arribat fins ací». 6 Al sentir-ho, Pilat va preguntar si aquell home era galileu. 7 I quan va confirmar que venia de la regió governada per Herodes, li’l va enviar a ell, aprofitant que també estava en Jerusalem durant eixos dies.

8 Quan Herodes va tindre davant a Jesús, es va alegrar molt. I és que feia prou de temps que volia vore’l, perquè havia sentit parlar molt d’ell i esperava presenciar algun dels seus milacres.* 9 Aixina que va començar a fer-li moltes preguntes, però Jesús no li va contestar res. 10 Mentrestant, els sacerdots principals i els escribes no paraven d’alçar-se i d’acusar-lo plens de ràbia. 11 Llavors, Herodes i els seus soldats el van tractar amb menyspreu, i Herodes es va burlar d’ell posant-li roba luxosa. Després li’l va tornar a Pilat. 12 Abans d’això, Herodes i Pilat no es podien ni vore, però des d’eixe mateix dia van ser amics.

13 Aleshores, Pilat va convocar els sacerdots principals, els governants i el poble, 14 i els va dir: «M’heu portat este home dient que està incitant el poble a rebel·lar-se. Però, mireu, l’he interrogat davant de vosaltres i no he trobat raons per a culpar-lo de res del que l’acuseu. 15 De fet, Herodes tampoc ha trobat res, perquè ens l’ha tornat a enviar. Com podeu vore, no ha fet res que meresca la mort. 16 Per tant, el castigaré i el deixaré lliure». 17 ——* 18 Però tota la multitud va cridar: «Desfés-te d’ell* i allibera’ns a Barrabàs!». 19 (A este home l’havien tancat en la presó per una revolta contra les autoritats* que s’havia produït en la ciutat i per assassinat.) 20 De nou, Pilat es va dirigir a la multitud perquè volia alliberar a Jesús. 21 Però ells es posaren a demanar-li a crits: «Mata’l en el pal! Mata’l en el pal!». 22 Pilat es va dirigir a ells per tercera volta i els va dir: «Però, per què? Quin mal ha fet este home? No veig que haja fet res que meresca la mort. El castigaré i el deixaré lliure». 23 Aixina i tot, ells insistien i demanaven a crits que l’executaren,* i les seues veus acabaren per imposar-se. 24 En vista d’això, Pilat va decidir fer cas de la seua petició. 25 Va alliberar l’home que li havien demanat, el que havien tancat en la presó per rebel·lió i assassinat, i els va entregar a Jesús per a que feren amb ell el que volgueren.

26 Mentres se l’emportaven, van agarrar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li van posar damunt el pal de turment* per a que el carregara darrere de Jesús. 27 El seguia una gran quantitat de gent, entre ells, moltes dones que es colpejaven el pit en senyal de dol i ploraven a crits per ell. 28 Però Jesús es va girar cap a elles i els va dir: «Filles de Jerusalem, deixeu de plorar per mi. Més bé, ploreu per vosaltres i pels vostres fills. 29 Perquè, mireu, venen dies en què la gent dirà: “Felices les dones estèrils, els ventres que no han donat a llum i els pits que no han donat a mamar!”. 30 Aleshores, començaran a dir a les muntanyes: “Caieu sobre nosaltres!”, i als tossals:* “Cobriu-nos!”. 31 Si fan açò quan l’arbre està verd, què passarà quan estiga sec?».

32 També portaven altres dos hòmens, dos delinqüents, per a executar-los amb ell. 33 Quan arribaren al lloc anomenat Calavera, el clavaren en el pal al costat dels delinqüents. En tenia un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 34 Però Jesús deia: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan». A més, es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts. 35 La gent estava allí dreta mirant, però els governants feien gestos de menyspreu i deien: «Ell, que ha salvat a altres, que se salve a si mateix si és el Crist de Déu, l’Escollit». 36 Inclús els soldats es burlaven d’ell; se li acostaven, li oferien vi agre 37 i li deien: «Si eres el rei dels jueus, salva’t a tu mateix». 38 També hi havia una inscripció damunt d’ell que deia: «Este és el rei dels jueus».

39 Llavors, un dels delinqüents que estaven allí penjats va començar a insultar-lo dient: «No eres el Crist? Salva’t a tu mateix i a nosaltres també!». 40 Al sentir-ho, l’altre el va reprendre* i li va dir: «És que no li tens gens de temor a Déu, ara que has rebut el mateix castic? 41 I això que en el nostre cas és just, perquè ens el mereixem per les coses que hem fet. Però este home no ha fet res roín». 42 Aleshores, va dir: «Jesús, enrecorda’t de mi quan entres en el teu Regne». 43 I ell li va dir: «Jo t’assegure hui: estaràs amb mi en el paradís».

44 Encara que era al voltant de l’hora sexta,* tota aquella terra es va cobrir de foscor fins a l’hora novena,* 45 perquè la llum del sol va desaparéixer. En això, la cortina del santuari es va esgarrar per la mitat. 46 I Jesús va cridar amb força: «Pare, et confie el meu esperit».* I després de dir açò, va morir.* 47 Quan el centurió* va vore el que havia passat, va començar a donar glòria a Déu dient: «És de veres, este home era just». 48 I quan tota la multitud que s’havia reunit allí per a l’espectacle va vore el que havia passat, se’n tornaren a casa colpejant-se el pit. 49 Tots els que el coneixien estaven drets a certa distància. A més, les dones que l’havien acompanyat des de Galilea també estaven allí i ho van vore tot.

50 Ara bé, resulta que hi havia un home bo i just que es deia Josep i que era membre del Consell.* 51 (Este home no havia votat a favor del seu complot ni els havia ajudat a dur-lo a terme.) Era d’Arimatea, una ciutat de Judea, i esperava el Regne de Déu. 52 Ell es va presentar davant de Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. 53 Després, el va baixar, el va embolicar en una tela de lli de bona qualitat i el va posar en una tomba* excavada en la roca, on no havien posat encara a ningú. 54 Ara bé, era el dia de la preparació, i el dissabte estava a punt de començar. 55 Les dones que havien acompanyat a Jesús des de Galilea també anaren fins allí, van pegar una ullada a la tomba* i van vore com havien posat el cos. 56 Després, se’n tornaren per a preparar les espècies i els olis perfumats. Però, òbviament, van complir el manament i van descansar el dissabte.