Hebreus

1 Fa molt de temps, Déu va parlar als nostres avantpassats a través dels profetes en moltes ocasions i de moltes maneres. 2 Però ara, al final d’estos dies, ens ha parlat a nosaltres per mitjà d’un Fill, a qui ha nomenat hereu de totes les coses i per mitjà de qui ha fet els sistemes.* 3 Ell és el reflex de la glòria de Déu i la representació exacta del seu ser, i sosté totes les coses amb la seua poderosa paraula. I després d’haver-nos purificat dels pecats, s’ha assentat a la dreta de la Majestat en les altures. 4 Aixina que ha arribat a ser superior als àngels, ja que ha heretat un nom més excel·lent que el d’ells.

5 Per exemple, a quin àngel li ha dit Déu alguna volta: «Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare»? O també: «Jo seré son pare, i ell serà el meu fill»? 6 I quan torna a portar el seu Primogènit a la terra,* diu: «Que tots els àngels de Déu li facen homenatge».*

7 A més, dels àngels diu: «Als seus àngels, els fa esperits; i als seus servents,* flames de foc». 8 Però del Fill diu: «Déu és el teu tron per sempre més, i el ceptre del teu Regne és el ceptre de la rectitud.* 9 Has estimat la justícia i has odiat la maldat.* Per això Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb l’oli de l’alegria més que als teus companys». 10 I també diu: «En el principi, oh Senyor, vas posar els fonaments de la terra, i el cel és l’obra de les teues mans. 11 Ells deixaran d’existir, però tu perduraràs; ells es desgastaran com la roba, 12 i tu els enrotllaràs com un mantell, com una peça de roba, i seran canviats. Però tu eres sempre el mateix, i els teus anys mai tindran fi».

13 Però, de quin àngel ha dit alguna vegada: «Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus»? 14 No són tots ells esperits que presten un servici sant,* enviats per a servir* els que heretaran la salvació?