Lluc

12 Mentrestant, s’havia reunit una multitud de milers de persones, tantes que es xafaven les unes a les altres. Aleshores, Jesús es va dirigir primer als seus deixebles i els va dir: «Aneu amb compte amb el rent dels fariseus, que és la hipocresia. 2 Perquè no hi ha res tan ben amagat que no acabe revelant-se ni res secret que no acabe sabent-se. 3 Per tant, tot el que digueu en l’obscuritat se sentirà a plena llum, i el que digueu a l’orella en privat es proclamarà des dels terrats. 4 A més, amics meus, vos dic que no tingueu por dels que maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo vos diré a qui heu de témer: temeu al que després de matar té autoritat per a llançar a la Gehenna.* Sí, vos dic que és a ell a qui heu de témer. 6 ¿No es venen cinc teuladins* per dos monedes de poc valor?* Aixina i tot, Déu no s’oblida de* ningun d’ells. 7 Però a vosaltres vos té comptats inclús els cabells! Per tant, no tingueu por; vosaltres valeu molt més que els teuladins.

8 »Vos dic que, si algú es posa de part meua davant de la gent, el Fill de l’Home també es posarà de part seua davant dels àngels de Déu, 9 però qui em rebutge davant de la gent serà rebutjat davant dels àngels de Déu. 10 I qualsevol que parle contra el Fill de l’Home serà perdonat, però qui blasfeme* contra l’esperit sant no serà perdonat. 11 Quan vos porten davant d’assemblees públiques,* funcionaris del govern i autoritats, no patiu pensant en com vos defendreu ni pel que direu, 12 perquè en eixe moment l’esperit sant vos ensenyarà el que heu de dir».

13 En això, un dels que hi havia entre la multitud li va dir: «Mestre, dis-li al meu germà que compartisca l’herència amb mi». 14 I ell li va respondre: «Home, qui m’ha nomenat jutge o mediador* entre vosaltres dos?». 15 Aleshores els va dir: «Mantingueu els ulls ben oberts i eviteu tota classe de cobdícia. Perquè, per molt que una persona tinga, les coses que té no poden donar-li la vida». 16 Després els va posar este exemple:* «Les terres d’un home ric van produir molt, 17 aixina que va començar a pensar: “Què faré ara que no tinc a on guardar la meua collita?”. 18 I va dir: “Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners i en construiré uns més grans. Allí guardaré tot el meu gra i tot el que tinc. 19 I després em diré a mi mateix: ‘Tens moltes coses bones guardades per a molts anys. Pren-t’ho amb calma, menja, beu, passa-t’ho bé’”. 20 Però Déu li va dir: “Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida,* i qui es quedarà amb tot el que has guardat?”. 21 Això és el que li passa a qui acumula tresors per a si mateix, però no és ric als ulls de Déu».

22 Aleshores, Jesús va dir als seus deixebles: «Per això vos dic: deixeu d’angoixar-vos per la vostra vida pensant què menjareu, o pel vostre cos pensant què vos posareu. 23 Perquè la vida val més que el menjar, i el cos més que la roba. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, ni tenen graner ni magatzem i, aixina i tot, Déu els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que les aus? 25 Qui de vosaltres, per més que s’angoixe, pot allargar una colzada* la seua vida? 26 Per tant, si no podeu fer ni això, per què vos angoixeu per la resta de coses? 27 Penseu en com creixen els lliris, que ni treballen ni filen. Però vos dic que ni Salomó en tot el seu esplendor es va vestir com un d’ells. 28 Si Déu vist aixina la vegetació del camp, que hui està ací i demà es llança al forn, amb molta més raó vos vestirà a vosaltres, gent de poca fe! 29 Per això, deixeu de preguntar-vos què menjareu o què beureu i deixeu d’angoixar-vos excessivament. 30 Perquè tot això és el que la gent d’este món s’esforça per conseguir, però el vostre Pare sap que necessiteu estes coses. 31 En comptes d’això, continueu buscant el Regne i aixina rebreu totes estes coses.

32 »No tingueu por, xicotet ramat, perquè el vostre Pare té el gust de donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i ajudeu els necessitats.* Feu-vos bosses per als diners que no es desgasten, un tresor inesgotable en el cel, on els lladres no s’acosten ni les arnes* el fan malbé. 34 Perquè, on estiga el vostre tresor, allí també estarà el vostre cor.

35 »Arromangueu-vos i estigueu a punt,* amb les làmpares d’oli* enceses. 36 Sigueu com els hòmens que esperen que el seu amo torne de la boda per a obrir-li només arribe i toque a la porta. 37 Feliços els esclaus a qui l’amo trobe en guàrdia quan arribe! Vos assegure que s’arromangarà,* farà que s’assenten* a taula i els servirà. 38 Feliços ells si arriba en la segona vigília* o inclús en la tercera* i els troba preparats! 39 Tingueu açò en compte: si l’amo de la casa haguera sabut a quina hora anava a vindre el lladre, no hauria permés que entrara en sa casa. 40 Vosaltres també estigueu sempre preparats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora que menys vos espereu».

41 Llavors Pere li va preguntar: «Senyor, este exemple és només per a nosaltres o és per a tots?». 42 El Senyor li va respondre: «Qui és realment l’administrador* fidel, el sensat,* a qui el seu amo posarà a càrrec dels servents de la casa per a donar-los l’aliment que necessiten al temps degut? 43 Que feliç serà este esclau si l’amo, quan vinga, el troba fent això! 44 Vos assegure que el posarà a càrrec de tots els seus béns. 45 Però si eixe esclau alguna volta diu en el seu cor “el meu amo tarda en vindre”, i comença a pegar als altres servents i serventes i a menjar, a beure i a emborratxar-se, 46 l’amo vindrà un dia que l’esclau no l’espera i a una hora que no sap, li donarà el pitjor dels castics i el posarà amb els infidels. 47 Aleshores, l’esclau que va entendre la voluntat del seu amo però no es va preparar ni va fer el que li havia manat* rebrà molts colps. 48 En canvi, l’esclau que no va entendre la voluntat del seu amo i per això va fer coses que mereixien colps, en rebrà pocs. De fet, a qui se li ha donat molt se li exigirà molt, i a qui se li ha encarregat molt se li exigirà més de lo normal.

49 »He vingut a encendre un foc en la terra. I què més puc demanar si ja està encés? 50 Però hi ha un baptisme amb el qual he de ser batejat. I que angoixat estaré fins que això haja passat! 51 Vos penseu que he vingut a portar pau a la terra? Vos dic que no. En realitat, he vingut a portar divisió. 52 D’ara en avant, els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Estaran dividits el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la nora i la nora contra la sogra».

54 Després, també va dir a les multituds: «Quan veieu que apareix un núvol per l’oest, en seguida dieu: “Ve tempestat”, i això és el que passa. 55 I quan veieu que bufa vent del sud, dieu: “Ve una onada de calor”, i aixina passa. 56 Hipòcrites! Si sabeu analitzar l’aspecte de la terra i del cel, com és que no sabeu analitzar este temps concret? 57 Per què no jutgeu per vosaltres mateixos el que és just? 58 Per exemple, quan vages a juí amb el teu adversari, esforça’t per arreglar el conflicte amb ell mentres encara aneu de camí, per a que no et porte davant del jutge, el jutge t’entregue al guàrdia del tribunal, i este et tanque en la presó. 59 Et dic que no eixiràs d’allí fins que pagues l’última monedeta».*