Segona de Pere
1 De Simó Pere, esclau i apòstol de Jesucrist, als que han conseguit una fe tan valuosa com la nostra* per mitjà de la justícia del nostre Déu i del Salvador Jesucrist:
2 Que cada volta rebeu més bondat immerescuda* i pau per mitjà d’un coneixement exacte de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, 3 perquè el seu poder diví ens ha concedit* tot el que contribuïx a la vida i a la devoció a Déu a través del coneixement exacte d’aquell que ens va cridar per la seua pròpia glòria i virtut.* 4 Per mitjà d’estes coses, com hem escapat de la corrupció del món causada pels mals desitjos,* ell ens ha concedit* les valuoses i grandioses promeses, per a que gràcies a elles participeu de la naturalesa divina.
5 Per esta mateixa raó, esforceu-vos al màxim per afegir a la vostra fe, virtut;* a la vostra virtut, coneixement; 6 al vostre coneixement, autocontrol; al vostre autocontrol, aguant; al vostre aguant, devoció a Déu; 7 a la vostra devoció a Déu, carinyo fraternal; al vostre carinyo fraternal, amor. 8 Perquè, si estes qualitats existixen en vosaltres i desborden, impediran que sigueu inactius o infructífers* pel que fa al coneixement exacte del nostre Senyor Jesucrist.
9 Perquè qualsevol que no té estes qualitats està cego, ja que tanca els ulls a la llum,* i també ha oblidat que ha sigut netejat dels pecats que va cometre fa molt de temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos encara més per fer segura la vostra crida i selecció, perquè, si continueu fent estes coses, no fracassareu mai. 11 De fet, aixina se vos concedirà generosament l’entrada* en el Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.
12 Per això m’he proposat recordar-vos sempre estes coses, encara que ja les sabeu i esteu ben establits en la veritat que està present en vosaltres. 13 Però pense que, mentres estiga en este tabernacle,* és just que vos desperte amb recordatoris, 14 perquè sé que prompte se’m llevarà este tabernacle, tal com m’ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist. 15 Sempre faré tot el que puga per a que, quan me n’haja anat, sigueu capaços de recordar* totes estes coses per vosaltres mateixos.
16 No, no vos vam donar a conéixer el poder i la presència del nostre Senyor Jesucrist basant-nos en contes falsos elaborats amb astúcia, sinó que vam ser testimonis oculars del seu esplendor. 17 Perquè ell va rebre honra i glòria de Déu, el Pare, quan l’esplèndida glòria li va transmetre unes paraules com estes:* «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació». 18 Sí, nosaltres vam sentir estes paraules que venien del cel quan estàvem amb ell en la muntanya santa.
19 Per això, la paraula profètica ha arribat a ser per a nosaltres encara més segura, i vosaltres feu bé de prestar-li atenció com a una làmpara que brilla en un lloc fosc (fins que es faça de dia i s’alce l’estrela del matí) en el vostre cor. 20 Perquè, abans que res, sabeu que cap profecia de l’Escriptura prové d’una interpretació personal. 21 De fet, ninguna profecia s’ha originat mai per voluntat de l’home, sinó que els hòmens van parlar de part de Déu impulsats* per esperit sant.