Hebreus

12 Per tant, com ens envolta un núvol de testimonis tan gran, llevem-nos també nosaltres tota càrrega i el pecat que ens enredra fàcilment, i correguem amb aguant la carrera que se’ns ha posat davant, 2 mentres fixem la mirada en l’Agent Principal i el Perfeccionador de la nostra fe, Jesús. Perquè, pel goig que va ser posat davant d’ell, va aguantar un pal de turment* sense importar-li la humiliació, i s’ha assentat a la dreta del tron de Déu. 3 Sí, penseu detingudament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors que actuaven en contra dels seus propis interessos, per a que no vos canseu ni vos rendiu.*

4 En la vostra lluita contra eixe pecat, encara no heu aguantat fins al punt de derramar la vostra sang. 5 I vos heu oblidat del tot del consell que se vos dona com a fills: «Fill meu, no menysprees la disciplina de Jehovà* ni et rendisques quan ell et corregisca; 6 perquè Jehovà* disciplina aquells que estima. De fet, castiga* tot aquell a qui rep com a fill».

7 Aguantar és una part necessària de la vostra disciplina.* Déu vos tracta com a fills, i quin fill no rep disciplina de son pare? 8 Però, si vosaltres no heu rebut esta disciplina que ens correspon a tots, en realitat sou fills il·legítims i no fills autèntics. 9 A més, els nostres pares humans* ens disciplinaven, i nosaltres els respectàvem. ¿No hauríem d’estar encara més dispostos a sotmetre’ns al Pare de la nostra vida espiritual i aixina viure? 10 Perquè ells ens disciplinaren durant poc de temps segons el que pensaven que estava bé, però ell ho fa pel nostre bé per a que siguem sants com ell. 11 És de veres que, en el moment, no pareix que la disciplina porte alegria, sinó dolor;* però després produïx en aquells que han sigut entrenats per ella el fruit pacífic de la justícia.

12 Aixina que, enfortiu les mans caigudes i els genolls dèbils, 13 i continueu fent rectes els camins per als vostres peus, de manera que allò que està coixo no es disloque, sinó que es cure. 14 Busqueu la pau amb tots i la santificació,* sense la qual ningú vorà al Senyor. 15 Aneu amb molt de compte per a que ningú es quede sense rebre la bondat immerescuda* de Déu i no brote ninguna arrel verinosa que cause problemes i contamine a molts. 16 Aneu també amb compte per a que no hi haja entre vosaltres ningú que siga sexualment immoral* ni ningú que menyspree les coses sagrades, com Esaú, que va renunciar als seus drets de primogènit a canvi d’un plat de menjar. 17 Perquè ja sabeu que més avant, quan va voler heretar la benedicció, va ser rebutjat. I encara que va intentar canviar aquella decisió* amb insistència i llàgrimes, no li va servir de res.

18 Vosaltres no vos heu acostat a una cosa que es puga tocar i que estiga encesa en flames, ni a un núvol fosc ni a una obscuritat densa ni a una tempestat 19 ni al so d’una trompeta ni a la veu que parla. Quan el poble va sentir aquella veu, va suplicar que no se’ls diguera res més, 20 perquè no podien suportar este manament: «Inclús si un animal toca la muntanya, ha de ser apedregat». 21 A més, l’escena era tan aterridora que Moisés va dir: «Estic tremolant de por». 22 Però vosaltres vos heu acostat a una muntanya de Sió i a una ciutat del Déu viu —la Jerusalem celestial—, a miríades* d’àngels 23 reunits en assemblea general, a la congregació de primogènits que han sigut inscrits en el cel, a Déu —el Jutge de tots—, a la vida espiritual dels justos que han sigut perfeccionats, 24 a Jesús —el mediador d’un nou pacte— i a la sang esguitada, que parla millor que la sang d’Abel.

25 Mireu de no negar-vos a escoltar* aquell que està parlant. Perquè, si els que es van negar a escoltar aquell que donava advertència divina en la terra no es van escapar del castic, molt menys ens escaparem nosaltres si ens apartem d’aquell que parla des del cel! 26 En aquella ocasió, la seua veu va sacsejar la terra, però ara ell ha promés: «Una volta més, sacsejaré no només la terra, sinó també el cel». 27 L’expressió «una volta més» indica que les coses que són sacsejades, les coses que han sigut fetes, seran eliminades per a que continuen les coses que no són sacsejades. 28 Per tant, en vista que hem de rebre un Regne que no pot ser sacsejat, continuem rebent bondat immerescuda, per a que per mitjà d’ella puguem donar-li servici sagrat a Déu com a ell li agrada, amb temor de Déu i amb reverència. 29 Perquè el nostre Déu és un foc devorador.