Mateu
11 Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus 12 deixebles, se’n va anar d’allí per a predicar i ensenyar en altres ciutats.
2 Però Joan el Baptiste, que estava en la presó i havia sentit el que estava fent el Crist, va enviar els seus deixebles 3 per a preguntar-li: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?». 4 Jesús els va respondre: «Aneu i conteu-li a Joan el que esteu veient i sentint: 5 els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets,* els sords escolten, els morts ressusciten,* i als pobres se’ls anuncien les bones notícies. 6 Feliç aquell que no entropessa per causa meua».*
7 Mentres ells se n’anaven, Jesús va començar a parlar a les multituds sobre Joan dient: «Què esperàveu vore en el desert? Una canya sacsada pel vent? 8 Si no, a què vau anar? A vore un home vestit amb roba luxosa?* Però si els que porten roba luxosa viuen en palaus reials! 9 Vau eixir a vore un profeta, veritat? I això és el que heu trobat. Però vos assegure que és molt més que un profeta. 10 De fet, és d’ell de qui es va escriure: “Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí”. 11 Vos assegure que, entre els sers humans,* no hi ha hagut ningú més gran que Joan el Baptiste. Aixina i tot, el més menut en el Regne del cel és més gran que ell. 12 Des dels dies de Joan el Baptiste, l’objectiu que la gent perseguix és el Regne del cel, i els que s’esforcen per alcançar-lo sense rendir-se, el conseguixen.* 13 Perquè els Profetes i la Llei van profetitzar fins que va arribar Joan. 14 I, vullgueu creure-ho o no, ell és “Elies, el que havia de vindre”. 15 Qui tinga oït,* que escolte.
16 »A què compararé esta generació? És com quan els xiquets que estan assentats en les places* criden els seus amiguets 17 dient: “Vos tocàrem la flauta, però no ballàreu. Vos cantàrem cançons de dol, però no vos lamentàreu”.* 18 De la mateixa manera, ha vingut Joan, que no menja ni beu, i la gent diu d’ell: “Està endimoniat”. 19 Però del Fill de l’Home, que sí que menja i beu, diuen: “Mira este! Li agrada fartar i beure vi, i és amic dels cobradors d’impostos i dels pecadors”. En qualsevol cas, la saviesa queda demostrada pels seus resultats».*
20 Després, Jesús va començar a reprendre les ciutats on havia fet la majoria dels seus milacres* perquè no s’havien penedit. 21 Va dir: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè, si els milacres* que heu vist s’hagueren fet en Tir i Sidó, ja fa temps que s’haurien penedit vestint-se amb roba de sac i assentant-se en la cendra. 22 Però jo vos dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 23 I tu, Cafarnaüm, et creus que seràs enaltida fins al cel? A la Tomba* és on aniràs. Perquè, si els milacres* que has vist s’hagueren fet en Sodoma, encara existiria hui en dia. 24 Però jo et dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Sodoma que per a tu».
25 En aquella ocasió, Jesús va dir: «T’alabe públicament, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè els has amagat estes coses als savis i intel·lectuals i les has fet saber als xiquets. 26 Sí, Pare, perquè aixina és com ho has volgut fer». 27 I va afegir: «Mon Pare m’ha confiat a mi totes les coses. Ningú coneix realment al Fill excepte el Pare; i ningú coneix realment al Pare excepte el Fill i tot aquell a qui el Fill li’l vol revelar. 28 Veniu a mi tots els que esteu cansats i sobrecarregats, i jo vos reconfortaré. 29 Poseu-vos davall del meu jou* i apreneu de mi, perquè soc dòcil* i humil de cor, i amb mi trobareu repòs.* 30 Perquè el meu jou és fàcil de portar,* i la meua càrrega és lleugera».