Marc
15 Només fer-se de dia, els sacerdots principals, els ancians i els escribes —és a dir, tot el Sanedrí— es van reunir per a decidir què fer. I després de lligar a Jesús, se l’endugueren i li l’entregaren a Pilat. 2 Este li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». I ell li va respondre: «Tu mateix ho has dit». 3 Però els sacerdots principals l’acusaven de moltes coses. 4 Aixina que Pilat el va continuar interrogant i li va dir: «No contestes res? Mira quantes acusacions estan fent contra tu». 5 Però Jesús no va respondre res més, i Pilat es va quedar impressionat.
6 Ara bé, en cada festa, Pilat solia alliberar el presoner que la gent demanara. 7 Per eixe temps, hi havia un home que es deia Barrabàs i que estava en la presó amb altres rebels que havien comés assassinat durant una revolta contra les autoritats.* 8 Aixina que la multitud es va acostar i va començar a demanar-li a Pilat que fera per ells el que solia fer. 9 Ell els va contestar: «Voleu que vos allibere al rei dels jueus?». 10 Perquè sabia que els sacerdots principals li havien entregat a Jesús per enveja. 11 Però els sacerdots principals van incitar la multitud per a que demanara la llibertat de Barrabàs en comptes de la de Jesús. 12 Aleshores, Pilat els va tornar a preguntar: «I què faig amb este home a qui anomeneu el rei dels jueus?». 13 Ells van cridar una altra volta: «Mata’l en el pal!». 14 Però Pilat els va dir: «Per què? Quin mal ha fet?». Aixina i tot, ells cridaven encara més fort: «Mata’l en el pal!». 15 Llavors Pilat, que volia acontentar la multitud, els va alliberar a Barrabàs. I després de fer que assotaren a Jesús, el va entregar per a que l’executaren en el pal.
16 Els soldats el van portar al pati del palau del governador i van convocar tota la tropa. 17 Llavors, el van vestir de púrpura, li van posar una corona d’espines que havien trenat 18 i començaren a cridar dient-li: «Visca el rei dels jueus!».* 19 A més, li pegaven en el cap amb una canya i li escopien. També s’agenollaven i s’inclinaven davant d’ell.* 20 Finalment, després d’haver-se burlat d’ell, li llevaren la roba púrpura i li tornaren a posar la seua. En acabant, se’l van emportar per a clavar-lo en el pal. 21 Ara bé, passava per allí un home que venia del camp —un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus— i el van obligar a prestar el servici de carregar el pal de turment.*
22 Aleshores, portaren a Jesús al lloc anomenat Gòlgota, que traduït significa ‘lloc de la calavera’. 23 Allí van intentar donar-li vi mesclat amb mirra,* però ell el va rebutjar. 24 Després, el van clavar en el pal i es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts per a vore què s’emportava cada u. 25 Quan el van clavar en el pal, era la tercera hora.* 26 I la inscripció amb la causa de la seua condemna deia: «El rei dels jueus». 27 A més, van clavar dos lladres en pals al seu costat, un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra. 28 ——* 29 Els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap dient: «Va, vinga! Tu, que anaves a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies, 30 baixa del pal de turment* i salva’t!». 31 Els sacerdots principals i els escribes també es burlaven d’ell dient: «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix! 32 Si és el Crist, el rei d’Israel, que baixe del pal de turment.* Quan ho vegem, creurem en ell». Inclús els que estaven clavats en pals al seu costat l’insultaven.
33 A l’hora sexta,* tota aquella terra es va cobrir de foscor fins a l’hora novena.* 34 I a l’hora novena, Jesús va cridar amb força: «Eli, Eli, lama sabactani?», que traduït significa: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». 35 Alguns dels que estaven prop d’allí, al sentir-ho, van començar a dir: «Mireu, està cridant a Elies!». 36 Aleshores, algú va anar corrents a xopar una esponja en vi agre, la va posar en una canya i, mentres li la donava per a que en beguera, deia: «Deixeu-lo estar! A vore si ve Elies a baixar-lo». 37 En això, Jesús va cridar amb força i va morir.* 38 Llavors, la cortina del santuari es va esgarrar en dos, de dalt a baix. 39 Quan el centurió* que estava dret davant d’ell va vore que havia mort en aquelles circumstàncies, va dir: «És de veres, este home era el Fill de Déu».
40 Allí també hi havia algunes dones mirant des de certa distància. Entre elles, Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume el Menor i de Josés— i Salomé. 41 Estes dones solien acompanyar i servir a Jesús quan estava en Galilea. A més, allí hi havia moltes altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem.
42 Com ja era l’última hora de la vesprada i era el dia de la preparació, és a dir, el dia abans del dissabte, 43 Josep d’Arimatea —que també esperava el Regne de Déu i que era un membre respectat del Consell—* es va armar de valor i es va presentar davant de Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. 44 Però Pilat es preguntava si Jesús ja hauria mort, aixina que va ordenar que cridaren el centurió per a preguntar-li-ho. 45 Quan el centurió li ho va confirmar, Pilat li va donar permís a Josep per a endur-se el cos. 46 Este va comprar tela de lli de bona qualitat i va baixar el cos de Jesús. Després, el va embolicar amb el lli i el va posar en una tomba* excavada en la roca. Finalment, va fer rodar una pedra per a tapar l’entrada de la tomba. 47 Però Maria Magdalena i Maria, la mare de Josés, es van quedar mirant el lloc on l’havien posat.