Romans
2 Aixina que, si jutges els altres, sense importar qui sigues, no tens excusa. Perquè al jutjar-los et condemnes a tu mateix, ja que tu que jutges fas les mateixes coses. 2 Sabem que Déu jutja d’acord amb la veritat i que condemna els que fan estes coses.
3 Però tu, que jutges els que fan estes coses quan tu mateix les fas, et penses que t’escaparàs del juí de Déu? 4 O és que menysprees la grandesa* de la seua bondat, tolerància i paciència perquè no saps que Déu en la seua bondat està intentant portar-te al penediment? 5 Però, com eres cabut i el teu cor no es penedix, estàs acumulant la ira de Déu sobre tu mateix per al dia de la ira i de la revelació del seu juí just. 6 Ell li pagarà a cada u segons les seues obres: 7 donarà vida eterna a aquells que, fent el bé sense rendir-se, busquen glòria, honra i incorrupció; 8 però als que provoquen conflictes i no obeïxen la veritat, sinó la injustícia, els pagarà amb ira i fúria. 9 Hi haurà dificultats* i patiments per a tots els que fan el mal, primer per als jueus i també per als grecs; 10 però hi haurà glòria, honra i pau per a tots els que fan el bé, primer per als jueus i també per als grecs. 11 Perquè Déu no és parcial.
12 Tots els que pequen sense la llei moriran també sense la llei, però tots els que pequen davall la llei seran jutjats per la llei. 13 Perquè, davant de Déu, els justos no són els que escolten la llei; només són declarats justos els que la complixen. 14 Perquè, quan la gent de les nacions, que no té llei, complix per naturalesa el que diu la llei, ells, encara que no tenen llei, són una llei per a si mateixos. 15 Ells mateixos demostren que l’essència de la llei està escrita en el seu cor. Al mateix temps, la seua consciència també dona testimoni d’això, i els seus propis pensaments els acusen o inclús els excusen. 16 Açò passarà el dia en què Déu jutge per mitjà de Crist Jesús les coses que la humanitat manté en secret, segons les bones notícies que anuncie.
17 Ara bé, tu que dius ser jueu, que confies en la llei i que t’enorgullixes de Déu; 18 tu que coneixes la seua voluntat i que eres capaç de discernir el que és excel·lent perquè has sigut instruït en la Llei; 19 tu que estàs convençut que eres un guia per als cegos, una llum per als que estan a fosques, 20 un instructor per als insensats i un mestre per als xiquets menuts; tu que comprens l’estructura del coneixement i de la veritat que conté la Llei; 21 tu que ensenyes als altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques «no robes», robes? 22 Tu que dius «no cometes adulteri», comets adulteri? Tu que detestes els ídols, robes als temples? 23 Tu que t’enorgullixes de tindre llei, deshonres a Déu violant* la Llei? 24 Perquè, tal com està escrit: «El nom de Déu és blasfemat* entre les nacions per culpa vostra».
25 En realitat, la circumcisió només aprofita si obeïxes la llei, però si violes* la llei, la teua circumcisió es convertix en incircumcisió. 26 Per tant, si un incircumcís obeïx els justos requisits de la Llei, la seua incircumcisió es considerarà com a circumcisió, veritat? 27 I el que no està circumcidat físicament, a l’obeir la Llei, et jutjarà a tu, que violes* la llei a pesar de tindre el codi escrit i estar circumcidat. 28 Perquè no és jueu el que ho és per fora, ni és la circumcisió una cosa externa que estiga en la carn. 29 És jueu el que ho és per dins, i la seua circumcisió és la del cor, que es fa per l’esperit, i no per un codi escrit. Eixa persona no rep l’alabança dels hòmens, sinó la de Déu.