Primera als Tessalonicencs
2 Germans, vosaltres sabeu molt bé que la nostra visita no ha sigut en va. 2 Perquè, com ja sabeu, en Filips vam patir i ens van maltractar, però gràcies al nostre Déu ens armàrem de valor* per a anunciar-vos les bones notícies de Déu a pesar d’una gran oposició.* 3 I és que el consell que donem no és fruit de l’error ni de la impuresa, i tampoc és enganyós. 4 Més bé, com Déu ens ha considerat dignes de confiar-nos les bones notícies, no parlem per a agradar als hòmens, sinó a Déu, que és qui examina el nostre cor.
5 De fet, sabeu que mai hem gastat paraules aduladores ni hem donat una falsa aparença per a amagar desitjos cobdiciosos; Déu és testimoni d’això! 6 Tampoc hem buscat les alabances* dels hòmens —ni les vostres ni les dels altres—, encara que, com a apòstols de Crist, podríem haver sigut una càrrega econòmica. 7 Al contrari, vos vam tractar amb carinyo, com quan una mare dona el pit als seus fills i els cuida amb tendresa.* 8 Per això, com vos tenim un carinyo tan tendre, estàvem decidits,* no només a anunciar-vos les bones notícies de Déu, sinó també a donar-vos la nostra vida, de tant que vos havíeu fet de voler.
9 Germans, segur que recordeu el nostre dur treball i els grans esforços que vam fer. Quan vos predicàrem les bones notícies de Déu, treballàrem nit i dia a fi de no ser una càrrega econòmica per a ningú de vosaltres. 10 De fet, vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, de com ens vam comportar de manera lleial, justa i irreprotxable amb vosaltres, els creients. 11 Com bé sabeu, no vam deixar d’aconsellar-vos, consolar-vos i donar-vos testimoni a cada un de vosaltres, igual que un pare fa amb els seus fills, 12 per a que continuàreu caminant d’una manera digna de Déu, que vos crida al seu Regne i a la seua glòria.
13 Per això, nosaltres també li donem constantment gràcies a Déu perquè, quan vau rebre la paraula de Déu —que escoltàreu de nosaltres—, no la vau acceptar com a paraula d’hòmens, sinó com el que realment és, com a paraula de Déu, la qual també actua en vosaltres, els creients. 14 I és que vosaltres, germans, heu imitat l’exemple de les congregacions de Déu que estan en unió amb Crist Jesús i que es troben en Judea, perquè heu patit a mans dels vostres compatriotes les mateixes coses que ells estan patint a mans dels jueus, 15 els quals inclús mataren al Senyor Jesús i als profetes i ens perseguiren a nosaltres. A més, no agraden a Déu i van en contra dels interessos de tots 16 a l’intentar impedir que prediquem a la gent de les nacions per a que puguen salvar-se. D’esta manera, continuen omplint la mesura dels seus pecats, però per fi la ira d’ell els ha caigut damunt.
17 Germans, quan haguérem de separar-nos* de vosaltres durant un poc de temps (físicament, no en el nostre cor), vos trobàvem tant a faltar que vam fer tot lo possible per vore-vos en persona.* 18 Per això volíem anar a visitar-vos. Sí, jo mateix, Pau, ho vaig intentar no una volta, sinó dos, però Satanàs ens va tallar el camí. 19 Perquè, quina és la nostra esperança, el nostre goig o la corona de la qual ens enorgullim davant del nostre Senyor Jesús durant la seua presència? No sou vosaltres? 20 Aixina és, vosaltres sou la nostra glòria i el nostre goig.