Jaume

4 D’on venen les guerres i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desitjos de la carn que lluiten en el vostre interior?* 2 Desitgeu, però no teniu. Assassineu i cobdicieu sense parar, però aixina i tot no podeu conseguir el que voleu. Sempre esteu barallant-vos i lluitant. No teniu, perquè no demaneu. 3 I quan demaneu, no rebeu res, perquè ho feu per raons que no són adequades, per a malgastar-ho en els vostres desitjos carnals.

4 Adúlteres,* ¿no sabeu que ser amics del món significa ser enemics de Déu? Per tant, qui vol ser amic del món es convertix en enemic de Déu. 5 ¿O vos penseu que les Escriptures diuen sense motiu: «L’esperit que s’ha establit dins de nosaltres no deixa de desitjar coses amb enveja»? 6 Ara bé, la bondat immerescuda* que ell mostra és més gran. Per això les Escriptures diuen: «Déu s’oposa als arrogants, però mostra bondat immerescuda als humils».

7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu, però oposeu-vos al Diable i ell fugirà de vosaltres. 8 Acosteu-vos a Déu i ell s’acostarà a vosaltres. Netegeu-vos les mans, pecadors, i purifiqueu el vostre cor, indecisos. 9 Poseu-vos molt tristos, lamenteu-vos i ploreu. Que el vostre riure es convertisca en lament, i la vostra alegria, en desesperació. 10 Humilieu-vos davant de Jehovà* i ell vos enaltirà.

11 Germans, deixeu de parlar els uns contra els altres. Qualsevol que parla contra un germà o jutja un germà parla contra la llei i jutja la llei. I si jutges la llei, ja no eres algú que complix la llei, sinó un jutge. 12 Només n’hi ha un que és Legislador i Jutge, aquell que pot salvar i destruir. Però tu, qui eres per a jutjar els altres?

13 Ara escolteu, vosaltres que dieu «hui o demà anirem a tal ciutat i passarem un any allí, farem negocis i guanyarem diners», 14 quan en realitat no sabeu què serà de la vostra vida demà. Perquè sou com una boira que apareix per poc de temps i després desapareix. 15 En comptes d’això, hauríeu de dir: «Si Jehovà* vol, viurem i farem açò o allò». 16 Però vos enorgulliu de presumir amb arrogància. I eixa manera de presumir és roín. 17 Per tant, si algú sap fer el que és correcte però no ho fa, comet un pecat.