Romans
11 Per tant, pregunte: serà que Déu ha rebutjat el seu poble? Clar que no! Perquè jo també soc israelita, de la descendència d’Abraham, de la tribu de Benjamí. 2 Déu no ha rebutjat el seu poble, en qui es va fixar primer. És que no sabeu què diu el passatge de les Escriptures on Elies es va queixar dels israelites a Déu? 3 Ell va dir: «Jehovà,* han matat els teus profetes i han destruït els teus altars. Només quede jo, i ara volen matar-me».* 4 Però, quina va ser la resposta de Déu? «Encara tinc 7.000 hòmens que no s’han agenollat davant de Baal.» 5 De la mateixa manera, en este temps també hi ha una resta que ha sigut escollida per bondat immerescuda.* 6 Ara bé, si són escollits per bondat immerescuda, ja no són escollits per les seues obres. Perquè, si no, la bondat immerescuda ja no seria bondat immerescuda.
7 Aleshores, què podem dir? Que Israel no ha conseguit el que continua buscant amb tanta insistència, però els escollits sí que ho han conseguit. Els altres s’han fet insensibles, 8 tal com està escrit: «Déu els ha donat fins al dia de hui un esperit de son profund, uns ulls que no veuen i unes orelles que no senten». 9 A més, David diu: «Que la seua taula* es convertisca en un parany, una trampa, un obstacle* i un castic per a ells. 10 Que se’ls obscurisquen els ulls per a que no vegen, i fes que sempre hagen de doblegar l’esquena».
11 I jo pregunte: és que van entropessar i van caure definitivament? Clar que no! Però el seu pas en fals ha servit per a que la gent de les nacions puga salvar-se, i aixina els jueus els tinguen zels. 12 I si el seu pas en fals porta riqueses* al món i la seua disminució porta riqueses a la gent de les nacions, encara hi haurà moltes més riqueses quan el seu nombre estiga complet!
13 Ara em dirigisc a vosaltres, la gent de les nacions. Com soc un apòstol a les nacions, honre el* meu ministeri 14 per a vore si d’alguna manera faig que el meu poble* senta zels i en salve alguns. 15 Perquè, si rebutjar-los significa reconciliació per al món, què significarà acceptar-los? No significarà que passen de la mort a la vida? 16 A més, si la part de la massa que s’agarra com a primícies és santa, també ho és tota la massa. I si l’arrel és santa, les rames també ho són.
17 No obstant, si algunes de les rames han sigut arrancades, i a tu, a pesar de ser una olivera silvestre, t’han empeltat entre les altres i t’has beneficiat de la riquesa de l’arrel de l’olivera, 18 no et penses que eres millor que* les altres rames. Si et penses que eres millor que elles, recorda que tu no sostens l’arrel, sinó que és l’arrel la que et sosté a tu. 19 I tu diràs: «Algunes rames han sigut arrancades per a empeltar-me a mi». 20 I és de veres, elles han sigut arrancades per la seua falta de fe, però tu et mantens ahí per la teua fe. Aixina que, en comptes de ser arrogant, tin temor. 21 Perquè, si Déu no ha perdonat les rames naturals, tampoc et perdonarà a tu. 22 Per tant, pensa en la bondat i en la severitat de Déu. Ell és sever amb els que han caigut, però és bondadós amb tu sempre que et mantingues en la seua bondat; si no, tu també seràs tallat. 23 I ells també seran empeltats si no es mantenen en la seua falta de fe, perquè Déu els pot tornar a empeltar. 24 Perquè, si a tu et van tallar d’una olivera silvestre per naturalesa i, en contra del que és natural, et van empeltar en l’olivera cultivada, amb molta més raó tornaran a ser empeltades les rames naturals en la seua pròpia olivera!
25 Germans, per a que no vos feu savis als vostres propis ulls, vullc que conegueu este secret sagrat: una part d’Israel ha quedat insensible, i això serà aixina fins que haja entrat el nombre complet de gent de les nacions; 26 d’esta manera tot Israel se salvarà. Tal com està escrit: «L’alliberador* eixirà de Sió i apartarà de Jacob les pràctiques que deshonren a Déu.* 27 I este és el pacte que faré amb ells quan m’emporte els seus pecats». 28 És cert, respecte a les bones notícies, ells són enemics per al vostre benefici, però respecte a l’elecció de Déu, són estimats per causa dels seus avantpassats. 29 Perquè Déu no lamentarà haver fet els seus regals ni la seua crida. 30 I és que en un altre temps éreu desobedients a Déu, però ara se vos ha mostrat misericòrdia a causa de la seua desobediència. 31 Igualment, ara els desobedients són ells i, com a resultat, se vos ha mostrat misericòrdia a vosaltres, per a que ara també se’ls puga mostrar misericòrdia a ells. 32 Perquè Déu ha fet que tots ells siguen presoners de la desobediència per a poder mostrar-los misericòrdia a tots.
33 Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu! Que difícil és comprendre plenament els seus juís i explorar del tot els seus camins! 34 Perquè, «qui ha arribat a conéixer la ment de Jehovà?* I qui s’ha convertit en el seu conseller?». 35 O «qui li ha donat alguna cosa a Déu primer per a que ell li haja de donar res a canvi?». 36 Perquè totes les coses venen d’ell, i són per ell i per a ell. A ell vaja la glòria per sempre. Amén.