Marc
7 Ara bé, els fariseus i alguns escribes que havien vingut de Jerusalem es van reunir al voltant de Jesús. 2 En això, van vore alguns dels seus deixebles menjant amb les mans impures, és a dir, sense haver-se-les llavat.* 3 (I és que els fariseus i la resta dels jueus s’aferren a la tradició dels seus avantpassats i no es posen a menjar sense haver-se llavat les mans fins als colzes. 4 I quan tornen del mercat, no mengen sense llavar-se abans. A més, s’aferren a moltes altres tradicions, com el baptisme* de copes, pitxers i recipients de coure.) 5 Aixina que els fariseus i els escribes li van preguntar: «Per què els teus deixebles no seguixen les tradicions dels nostres avantpassats i mengen amb les mans impures?». 6 Ell els va contestar: «Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar de vosaltres el que està escrit: “Este poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 7 Tot el que fan per a adorar-me no servix de res, perquè el que ensenyen són manaments d’hòmens”. 8 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i vos aferreu a les tradicions dels hòmens».
9 A més, els va dir: «Que bé se vos dona passar per alt els manaments de Déu per a mantindre les vostres tradicions! 10 Perquè, per exemple, Moisés va dir: “Honra a ton pare i a ta mare” i “qui li parle malament* a son pare o a sa mare ha de morir”. 11 Però vosaltres dieu: “Un home pot dir-li a son pare o a sa mare: ‘Tot el que tinc i que podria gastar per a ajudar-te és corban (és a dir, és un regal dedicat a Déu)’”, 12 i d’esta manera ja no li deixeu fer res per son pare o per sa mare. 13 Aixina, amb les tradicions que transmeteu, anul·leu la paraula de Déu. I com esta, en feu moltes». 14 Aleshores, va tornar a cridar la multitud i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu açò: 15 no hi ha res fora de la persona que, a l’entrar en ella, puga contaminar-la, sinó que són les coses que ixen d’ella les que la contaminen». 16 ——*
17 Quan Jesús va deixar la multitud, va entrar en una casa i els seus deixebles li van preguntar sobre l’exemple* que havia posat. 18 I ell els va respondre: «Vosaltres tampoc ho enteneu? És que no sabeu que no hi ha res fora de la persona que, a l’entrar en ella, puga contaminar-la? 19 Perquè no entra en el cor, sinó en el ventre, i d’allí va a parar a l’excusat». D’esta manera va declarar purs tots els aliments. 20 I va afegir: «El que contamina la persona és el que ix d’ella. 21 Perquè de dins del cor ixen raonaments perjudicials que porten a la immoralitat sexual,* el robatori, l’assassinat, 22 l’adulteri, la cobdícia, la maldat, l’engany, la conducta descarada,* l’enveja,* la blasfèmia,* l’arrogància i la insensatesa. 23 Totes estes coses roïns ixen de dins de la persona i la contaminen».
24 D’allí, Jesús se’n va anar a la regió de Tir i Sidó i va entrar en una casa, perquè no volia que ningú s’enterara que estava allí, però no ho va poder evitar. 25 Només arribar, una dona que tenia una xiqueta posseïda per un esperit maligne* va sentir parlar de Jesús. Aixina que va anar on ell estava i va caure als seus peus. 26 La dona —que era grega, de nacionalitat sirofenícia—* no parava de demanar-li que expulsara el dimoni de la seua filla. 27 Però ell li va dir: «Primer, deixa que queden saciats els fills, perquè no està bé llevar-los el pa als fills i tirar-lo als gossets». 28 Ella li va respondre: «És de veres, senyor, però inclús els gossets que estan davall de la taula mengen de les molles que els cauen als xiquets». 29 En això, Jesús li va dir: «Ves-te’n tranquil·la. Perquè, com has dit això, el dimoni ha eixit de la teua filla». 30 La dona se’n va tornar a casa i va vore que la xiqueta estava gitada en el llit i que el dimoni se n’havia anat.
31 Després d’això, Jesús va tornar de la regió de Tir passant pels territoris de Sidó i la Decàpolis* i va arribar al mar de Galilea. 32 Allí li van portar un home sord que, a més, tenia dificultats per a parlar, i li van suplicar que posara la mà sobre ell. 33 Jesús se’l va endur a part, lluny de la gent. En això, li va ficar els dits en les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua. 34 Llavors, mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Efatà», que vol dir: «Obri’t». 35 A l’instant, se li van obrir les orelles, i el problema que tenia en la parla va desaparéixer, aixina que va començar a parlar amb normalitat. 36 Aleshores, Jesús li va ordenar a la gent que no li ho contara a ningú, però, quant més els ho ordenava, més ho contaven. 37 De fet, estaven tan meravellats que deien: «És que ho fa tot bé. Si fins i tot fa que els sords senten i els muts parlen!».