Lluc
10 Després d’això, el Senyor en va escollir 70 més i els va enviar de dos en dos per a que anaren davant d’ell a totes les ciutats i llocs on aniria després. 2 Aleshores els va dir: «Mireu, la collita és gran, però hi ha pocs treballadors. Per tant, supliqueu a l’Amo* que envie treballadors a la seua collita. 3 Aneu! Però, alerta, perquè vos envie com corders enmig de llops. 4 No porteu bossa ni per als diners ni per al menjar, tampoc sandàlies, i no saludeu a ningú pel camí.* 5 Quan entreu a una casa, digueu primer: “Que esta casa tinga pau”. 6 I si allí hi ha un amic de la pau, la pau que li desitgeu es quedarà amb ell, però si no n’hi ha cap, la pau tornarà a vosaltres. 7 Per tant, quedeu-vos en aquella casa i mengeu i beveu el que vos donen, perquè el treballador es mereix la seua paga. No aneu d’una casa a una altra.
8 »A més, en qualsevol ciutat on entreu i vos reben, mengeu el que vos posen, 9 cureu els malalts d’allí i digueu-los: “El Regne del cel s’ha acostat a vosaltres”. 10 Però, en qualsevol ciutat on entreu i no vos reben, aneu als carrers principals i digueu: 11 “Inclús la pols de la vostra ciutat que se’ns ha apegat als peus ens l’espolsem com a testimoni contra vosaltres. Però sapieu açò: el Regne de Déu s’ha acostat”. 12 Vos dic que eixe dia* serà més suportable per a Sodoma que per a eixa ciutat.
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè, si els milacres* que heu vist s’hagueren fet en Tir i Sidó, ja fa temps que s’haurien penedit assentats amb roba de sac i cendra. 14 Per això, el juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, et creus que seràs enaltida fins al cel? A la Tomba* és on aniràs!
16 »Tot el que vos escolta a vosaltres m’escolta a mi, i tot el que no vos fa cas a vosaltres tampoc em fa cas a mi. És més, tot el que no em fa cas a mi tampoc fa cas a aquell que m’ha enviat».
17 Aleshores, els 70 van tornar molt contents* i deien: «Senyor, fins i tot els dimonis se’ns sotmeten quan utilitzem el teu nom». 18 En això, ell els va dir: «Veig a Satanàs que ja ha caigut del cel com un rellamp. 19 Mireu! Vos he donat autoritat per a xafigar serps i alacrans, i per a véncer tot el poder de l’enemic. I no hi haurà absolutament res que vos faça mal. 20 Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; més bé, alegreu-vos perquè els vostres noms s’han escrit en el cel». 21 En eixe moment, Jesús va sentir una immensa alegria* per mitjà de l’esperit sant i va dir: «T’alabe públicament, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè els has amagat minuciosament estes coses als savis i intel·lectuals i les has fet saber als xiquets. Sí, Pare, perquè aixina és com ho has volgut fer». 22 També va dir: «Mon Pare m’ha confiat a mi totes les coses. Ningú sap qui és el Fill excepte el Pare, i ningú sap qui és el Pare excepte el Fill i tot aquell a qui el Fill li’l vol revelar».
23 En això, es va girar cap als deixebles i els va dir en privat: «Feliços els ulls que veuen el que vosaltres esteu veient. 24 Perquè vos dic que molts profetes i reis van desitjar vore el que vosaltres esteu veient i escoltar el que vosaltres esteu escoltant, però ni ho veieren ni ho escoltaren».
25 De repent, un expert en la Llei es va alçar per a posar-lo a prova i li va preguntar: «Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?». 26 Jesús li va dir: «Què hi ha escrit en la Llei? Què lliges en ella?». 27 Ell va respondre: «“Estima a Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima,* amb totes les teues forces i amb tota la teua ment” i “estima els altres com a tu mateix”». 28 Jesús li va dir: «Has contestat bé. Continua fent això i obtindràs la vida».
29 Però, com l’home volia demostrar que era just, li va preguntar a Jesús: «Qui són en realitat eixos altres a qui he d’estimar?».* 30 Jesús va contestar: «Un home que baixava de Jerusalem a Jericó va caure en mans d’uns lladres. Estos el despullaren, li pegaren una palissa i se n’anaren deixant-lo mig mort. 31 Per casualitat, per aquell camí també baixava un sacerdot, però, quan el va vore, va creuar a l’altra banda i va passar de llarg. 32 Igualment, quan va arribar un levita i el va vore, també va creuar a l’altra banda i va passar de llarg. 33 Però un samarità que viatjava per eixe camí va arribar on estava l’home i, al vore’l, se li va trencar el cor.* 34 Aixina que es va acostar a ell, li va posar oli i vi en les ferides i li les va embenar. Després, el va muntar en el seu propi animal, el va portar a un hostal i el va cuidar. 35 Al sendemà, li va donar dos denaris* a l’hostaler i li va dir: “Cuida’l i, quan torne, et pagaré el que t’hages gastat de més”. 36 Quin d’estos tres et pareix que va estimar* l’home que havia caigut en mans dels lladres?». 37 Ell li va contestar: «El que el va tractar amb compassió».* Aleshores Jesús li va dir: «Ves i fes tu lo mateix».
38 Mentres continuaven el seu camí, Jesús va entrar en un poble. Allí, una dona que es deia Marta el va allotjar en sa casa. 39 Ella tenia una germana anomenada Maria, que es va assentar als peus del Senyor i es va quedar escoltant el que ell deia. 40 En canvi, Marta estava afaenada fent moltes coses. Per això, es va acostar a Jesús i li va dir: «Senyor, no t’importa que la meua germana m’haja deixat a soles fent-ho tot? Dis-li que vinga i m’ajude». 41 El Senyor li va contestar: «Marta, Marta, estàs inquieta i preocupada per moltes coses. 42 Però es necessiten poques coses, o només una. En canvi, Maria ha escollit la millor part,* i ningú li la llevarà».