Primera als Corintis
7 Ara bé, respecte a les coses que vau escriure, és millor que l’home no toque* ninguna dona. 2 Però, com hi ha tanta immoralitat sexual,* que cada home tinga la seua pròpia esposa i que cada dona tinga el seu propi espòs. 3 Que el marit complisca el seu deure amb la seua dona, i que la dona faça lo mateix amb el seu marit. 4 No és l’esposa qui té autoritat sobre el seu propi cos, sinó el seu espòs. Igualment, no és l’espòs qui té autoritat sobre el seu propi cos, sinó la seua esposa. 5 No vos priveu l’un de l’altre; només si els dos esteu d’acord i és per un temps determinat, per a que vos dediqueu a l’oració i després torneu a estar junts. D’esta manera, Satanàs no podrà temptar-vos per la vostra falta d’autocontrol. 6 Ara bé, açò no vos ho dic com un manament, sinó com una concessió. 7 A mi m’agradaria que tots foren com jo. Però cada u té el do que Déu li ha donat: uns d’una manera, i altres d’una altra.
8 Als que no estan casats i a les viudes els dic que és millor que es queden com jo. 9 Però si no tenen autocontrol, que es casen, perquè és millor casar-se que estar encés de passió.
10 Als casats els done —no jo, sinó el Senyor— estes instruccions: que l’esposa no se separe del seu home. 11 Però si se separa, que no es torne a casar o que es reconcilie amb el seu home. I que l’home no deixe la seua dona.
12 Però als altres els dic —jo, no el Senyor— que, si un germà té una esposa no creient i ella està d’acord en quedar-se amb ell, que no la deixe. 13 I si una dona té un espòs no creient i ell està d’acord en quedar-se amb ella, que no el deixe. 14 Perquè l’espòs no creient és santificat gràcies a la seua esposa, i l’esposa no creient és santificada gràcies al germà. Si no fora aixina, els vostres fills serien impurs, però ara són sants. 15 Ara bé, si el no-creient decidix anar-se’n,* que se’n vaja. En eixes circumstàncies, ni el germà ni la germana estan lligats. Déu vos ha cridat a la pau. 16 Perquè, esposa, com saps que no salvaràs el teu home? O, espòs, com saps que no salvaràs la teua dona?
17 De totes maneres, que cada u es quede en la situació que Jehovà* li ha donat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Esta és l’orde que done en totes les congregacions. 18 Hi ha algun home que ja estiguera circumcidat quan va ser cridat? Que no es faça incircumcís. Hi ha algun home que no estiguera circumcidat quan va ser cridat? Que no se circumcide. 19 Ni la circumcisió ni la incircumcisió són importants; el que importa és obeir els manaments de Déu. 20 Per tant, que cada u continue en la condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 Eres esclau quan vas ser cridat? Que això no et preocupe. Però si pots conseguir la llibertat, aprofita l’oportunitat. 22 Perquè qualsevol que fora esclau quan va ser cridat en el Senyor ara és un llibert del Senyor. Igualment, qualsevol que fora lliure quan va ser cridat ara és un esclau de Crist. 23 Vau ser comprats per un preu; deixeu de fer-vos esclaus dels hòmens. 24 Germans, que cada u continue davant de Déu en la condició en què es trobava quan va ser cridat.
25 Ara bé, respecte als que són verges,* no tinc cap manament de part del Senyor, però vos done la meua opinió, la d’algú a qui el Senyor li ha mostrat misericòrdia per a que siga fidel. 26 Per tant, en vista de les dificultats de hui en dia, crec que és millor que l’home continue com està. 27 Estàs lligat a una esposa? No intentes alliberar-te d’ella. No estàs lligat a una esposa? No en busques una. 28 De totes formes, si et cases, no comets ningun pecat. I si algú verge es casa, tampoc comet ningun pecat. Però els que es casen tindran dificultats en la vida.* I això és el que intente estalviar-vos.
29 A més, germans, vos dic que queda poc de temps. D’ací en avant, que els que tenen dona siguen com si no en tingueren; 30 els que ploren, com si no ploraren; els que estan contents, com si no ho estigueren; els que compren coses, com si no les tingueren 31 i els que utilitzen el món, com si no l’utilitzaren del tot, perquè l’escena d’este món està canviant. 32 En realitat, voldria que no tinguéreu preocupacions. L’home que no està casat es preocupa per les coses del Senyor, per com guanyar-se l’aprovació del Senyor. 33 Però l’home casat es preocupa per les coses del món, per com guanyar-se l’aprovació de la seua dona, 34 i està dividit. A més, tant la dona que no està casada com la que és verge es preocupen per les coses del Senyor per a poder ser santes en cos i en esperit. Però la dona casada es preocupa per les coses del món, per com guanyar-se l’aprovació del seu home. 35 No vos dic açò per a posar-vos límits,* sinó pel vostre bé, per a motivar-vos a fer el que és apropiat i a servir constantment al Senyor sense distraccions.
36 Ara bé, si algú pensa que s’està comportant de manera impròpia al quedar-se fadrí* i no és massa jove,* açò és el que ha de fer: que faça el que vullga, no peca. Que es casen. 37 Però si algú està decidit de cor i no sent la necessitat, sinó que té control* sobre la seua voluntat i ha pres la decisió en el seu cor de quedar-se fadrí,* farà bé. 38 Per tant, qui es casa* fa bé, però qui no es casa fa millor.
39 L’esposa està lligada al seu marit mentres ell viu. Però si el seu marit s’adorm en la mort, ella queda lliure per a casar-se amb qui vullga, sempre que siga en el Senyor. 40 Però soc de l’opinió que serà més feliç si es queda com està. I estic convençut que jo també tinc l’esperit de Déu.