Fets
4 Mentres Pere i Joan estaven parlant a la gent, se’ls van acostar els sacerdots, el capità de la guàrdia del temple i els saduceus. 2 Estaven enfadats perquè els apòstols estaven ensenyant a la gent i anunciant obertament que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.* 3 Aixina que els arrestaren i els empresonaren fins al dia següent, perquè ja s’estava fent de nit. 4 Però molts dels que havien escoltat el discurs es van fer creients i van arribar a ser uns 5.000 hòmens.
5 Al sendemà, els governants, els ancians i els escribes es van reunir en Jerusalem. 6 També estaven amb ells el sacerdot principal Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre i tots els familiars del sacerdot principal. 7 Llavors, posaren a Pere i Joan enmig d’ells i començaren a interrogar-los dient: «Amb quin poder o en nom de qui heu fet açò?». 8 En resposta, Pere els va dir ple d’esperit sant:
«Governants del poble i ancians, 9 si ens esteu interrogant per la bona obra que se li ha fet a este home coixo i voleu saber qui l’ha curat, 10 sapieu tots vosaltres i tot el poble d’Israel que este home que està ací dret davant de vosaltres ha sigut curat en el nom de Jesucrist el Natzaré, a qui vau executar en un pal, però a qui Déu va ressuscitar.* 11 Esta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau menysprear i que s’ha convertit en la pedra angular principal”.* 12 És més, no hi ha salvació per mitjà de ningú més, perquè Déu no ha donat als hòmens cap altre nom davall del cel pel qual puguem salvar-nos».
13 Quan van vore la valentia* de Pere i Joan i que eren hòmens comuns i sense estudis,* es van sorprendre molt i es van adonar que havien estat amb Jesús. 14 Però, com l’home que havia sigut curat estava allí davant d’ells, no podien respondre res. 15 Per això, els van ordenar que isqueren del Sanedrí mentres ells deliberaven. 16 I es deien: «Què fem amb estos hòmens? Perquè està clar que han fet un milacre* extraordinari que tots els habitants de Jerusalem poden vore, i no podem negar-ho. 17 Aixina que, per a que açò no s’escampe més entre el poble, amenacem-los i ordenem-los que no tornen a parlar-li a ningú en nom d’este home».
18 En això, els van cridar i els van ordenar que no digueren ni ensenyaren res en nom de Jesús. 19 Però Pere i Joan els van contestar: «Si és just als ulls de Déu que vos obeïm a vosaltres en comptes d’obeir-lo a ell, jutgeu-ho vosaltres mateixos. 20 Però nosaltres no podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit». 21 Aixina que, després de tornar a amenaçar-los, els van alliberar, perquè no van trobar cap motiu per a castigar-los i perquè tenien por del poble, ja que tots estaven donant glòria a Déu pel que havia passat. 22 I és que l’home que havia sigut curat amb este milacre* tenia més de 40 anys.
23 Després de ser alliberats, anaren a trobar els altres deixebles i els contaren el que els havien dit els sacerdots principals i els ancians. 24 Al sentir-ho, es van posar a orar junts a Déu dient:
«Senyor Sobirà, tu eres qui ha fet el cel, la terra i el mar i tot el que hi ha en ells. 25 I eres qui, per esperit sant, va dir per boca del nostre avantpassat David, el teu servent: “Per què s’han rebel·lat les nacions? I per què la gent ha pensat* en coses inútils? 26 Els reis de la terra han pres la seua posició, i els governants s’han reunit com si foren un contra Jehovà* i contra el seu ungit”.* 27 I aixina va ser, perquè Herodes i Ponç Pilat es van unir en esta ciutat amb pobles d’Israel i gent de les nacions. Es van aliar contra Jesús, el teu sant servent, a qui tu vas ungir, 28 per a fer el que el teu poder i la teua voluntat ja havien determinat. 29 I ara, Jehovà,* mira com ens amenacen i fes que els teus esclaus continuen parlant de la teua paraula amb molta valentia, 30 mentres estens la mà per a que es facen curacions i ocórreguen milacres* i coses impressionants* per mitjà del nom de Jesús, el teu sant servent».
31 Quan van acabar de fer esta súplica,* el lloc on estaven reunits va tremolar, i tots i cada un d’ells es van omplir d’esperit sant, de manera que van començar a anunciar la paraula de Déu amb valentia.
32 A més, tota la multitud de creients estava unida en la mateixa manera de pensar i sentir,* i no hi havia ningú que diguera que el que tenia era seu, sinó que ho compartien tot entre ells. 33 Els apòstols continuaren donant testimoni sobre la resurrecció del Senyor Jesús amb gran poder, i Déu els va mostrar a tots una gran bondat immerescuda.* 34 De fet, ningun d’ells passava necessitat, perquè tots els que tenien cases o camps els venien, agarraven els diners de la venda 35 i els posaven als peus dels apòstols. Després, els distribuïen segons la necessitat de cada u. 36 Això és el que va fer Josep, un levita nascut en Xipre, a qui els apòstols també anomenaven Bernabé (que traduït significa ‘fill del consol’). 37 Com tenia un tros de terra, el va vendre i va portar els diners als peus dels apòstols.