Hebreus

6 Per tant, ara que hem deixat arrere les ensenyances bàsiques sobre el Crist, avancem cap a la maduresa i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu, 2 les ensenyances sobre els baptismes, la imposició de les mans,* la resurrecció dels morts i el juí etern. 3 I açò és el que farem, si Déu ho permet.

4 Perquè, als que una vegada van ser il·luminats, que van tastar el regal* celestial, que es feren participants de l’esperit sant 5 i que tastaren l’excel·lent paraula de Déu i els poders del futur sistema,* 6 però que s’han apartat, és impossible fer-los reviscolar de nou per a que es penedisquen, ja que ells mateixos tornen a clavar al Fill de Déu en el pal i l’exposen a la vergonya pública. 7 Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbix la pluja que a sovint cau sobre ella i produïx vegetació útil per a aquells que la cultiven. 8 Però si produïx arbustos espinosos i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i al final serà cremada.

9 Però, estimats, encara que parlem aixina, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació. 10 Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver servit els sants i al continuar servint-los. 11 Però desitgem que tots vosaltres demostreu eixa mateixa diligència per a que estigueu completament segurs de l’esperança fins al final, 12 i aixina no vos feu ganduls, sinó que imiteu aquells que hereten les promeses per la seua fe i paciència.

13 Perquè, quan Déu li va fer la seua promesa a Abraham, com no podia jurar per ningú més gran, va jurar per si mateix 14 i li va dir: «De segur et beneiré i de segur faré que sigues molt nombrós». 15 Aixina que, després que Abraham demostrara paciència, va rebre eixa promesa. 16 Perquè els hòmens juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els servix de garantia. 17 De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa que el seu propòsit* no canvia, ho va garantir* amb un jurament 18 per a que, per mitjà d’estes dos coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu mentisca, els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per a aferrar-nos a l’esperança que tenim davant de nosaltres. 19 Esta esperança que tenim, que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina, 20 on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús, que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.