Lluc

9 Llavors Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tots els dimonis, i també per a curar malalties. 2 Els va enviar a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts, 3 i els va dir: «No porteu res per al viatge: ni bastó, ni bossa per al menjar, ni pa, ni diners,* ni una muda extra.* 4 Quan entreu en una casa, allotgeu-vos allí fins que se n’aneu d’eixa ciutat. 5 I si en algun lloc la gent no vos rep, espolseu-vos els peus* a l’eixir d’eixa ciutat per a que els servisca de testimoni». 6 Aleshores, es posaren en camí i anaren recorrent tots els pobles de la regió predicant les bones notícies i curant els malalts.

7 Ara bé, Herodes,* el governador de la regió,* es va enterar de tot el que estava passant, i estava molt desconcertat perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat;* 8 altres, que havia aparegut Elies, mentres que uns altres deien que un dels profetes de l’antiguitat havia ressuscitat.* 9 Herodes deia: «Però si a Joan li vaig tallar el cap! Qui és este de qui estic sentint estes coses?». Per això intentava vore a Jesús.

10 Quan els apòstols van tornar, li van contar a Jesús tot el que havien fet. En això, ell se’ls va emportar a una ciutat anomenada Betsaida per a estar a soles amb ells. 11 Però les multituds, que es van enterar, el van seguir. Ell els va rebre amablement i va començar a parlar-los del Regne de Déu i a curar els que estaven malalts. 12 A última hora de la vesprada, els Dotze es van acostar a Jesús i li van dir: «Este lloc està apartat; dis-li a la multitud que se’n vaja per a que puguen buscar allotjament i menjar en els pobles i els camps del voltant». 13 Però ell els va contestar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells van dir: «Si només tenim cinc pans i dos peixos! A menys que anem a comprar menjar per a tota esta gent». 14 I és que hi havia uns 5.000 hòmens. Però ell va manar als seus deixebles: «Feu que s’assenten en grups d’uns 50». 15 I això és el que van fer, els van dir a tots que s’assentaren. 16 Aleshores, Jesús va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, els va beneir. En acabant, els va partir i els va donar als deixebles per a que els repartiren a la multitud. 17 Tots menjaren i quedaren saciats i, amb els trossos que havien sobrat, arreplegaren 12 cistelles.

18 Més tard, mentres Jesús estava orant a soles, van arribar els deixebles i els va preguntar: «Qui diu la gent que soc?». 19 Ells li van contestar: «Alguns diuen que eres Joan el Baptiste; altres, que eres Elies, i també hi ha qui diu que eres un dels profetes de l’antiguitat, que ha ressuscitat».* 20 I ell els va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li va respondre: «El Crist de Déu». 21 Aleshores, els va ordenar amb fermesa que no li ho contaren a ningú. 22 I va afegir: «El Fill de l’Home ha de passar per molts patiments i ser rebutjat pels ancians, els sacerdots principals i els escribes. També ha de ser executat, però al tercer dia serà ressuscitat».*

23 Després els va dir a tots: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix,* que agarre cada dia el seu pal de turment* i que em seguisca contínuament. 24 Perquè qui vullga salvar la seua vida, la perdrà; però el que la perda per causa meua és el que la salvarà.* 25 En realitat, de què li servix a algú guanyar el món sencer si perd la vida o se l’arruïna? 26 I si algú s’avergonyix de mi i de les meues paraules, el Fill de l’Home també s’avergonyirà d’eixa persona quan vinga en la seua glòria, en la del Pare i en la dels sants àngels. 27 Però vos assegure que alguns dels que estan ací de cap manera tastaran la mort sense que hagen vist primer el Regne de Déu».

28 De fet, uns huit dies després de dir açò, Jesús es va emportar a Pere, a Joan i a Jaume i va pujar a la muntanya a orar. 29 Mentres orava, la seua cara va canviar d’aspecte i la seua roba es va tornar d’un blanc resplendent. 30 De repent, aparegueren dos hòmens conversant amb ell; eren Moisés i Elies. 31 Estos aparegueren de manera gloriosa i es posaren a parlar de la partida de Jesús, que estava a punt de complir-se en Jerusalem. 32 Ara bé, Pere i els que l’acompanyaven estaven que s’adormien, però, quan es van espavilar, van vore la glòria de Jesús i als dos hòmens que estaven amb ell. 33 Quan estos ja se n’anaven, Pere li va dir a Jesús: «Mestre, és un honor estar ací. Muntarem tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». Però en realitat no sabia el que es deia. 34 Mentres estava dient açò, es va formar un núvol que va començar a cobrir-los. I quan el núvol els va envoltar, els va agarrar por. 35 Aleshores, una veu va dir des del núvol: «Este és el meu Fill, l’escollit. Escolteu-lo». 36 Quan es va sentir la veu, van vore que Jesús estava a soles. Ells es quedaren callats i, durant un temps, no li contaren a ningú el que havien vist.

37 Al sendemà, quan baixaren de la muntanya, una gran multitud va anar a trobar-lo. 38 En això, un home d’entre la multitud li va dir: «Mestre, et suplique que ajudes* el meu fill, perquè és l’únic que tinc. 39 Mira, un esperit s’apodera d’ell i el fa cridar de repent. També li provoca convulsions i fa que tire bromera per la boca. I quan per fi ix d’ell, el deixa ple de contusions. 40 Els he suplicat als teus deixebles que l’expulsen, però no han pogut». 41 I Jesús va respondre: «Generació perversa* i sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres i aguantar-vos? Porta’m ací el teu fill». 42 Quan el xiquet ja estava acostant-se, el dimoni el va llançar a terra i li va provocar convulsions molt fortes. Però Jesús va reprendre l’esperit maligne,* va curar el xiquet i li’l va tornar a son pare. 43 Tots es van quedar meravellats per l’extraordinari poder de Déu.

Mentres tots estaven impressionats per les coses que feia, Jesús va dir als seus deixebles: 44 «Escolteu atentament i recordeu el que vos dic: el Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens». 45 Però ells no van entendre què volia dir. De fet, se’ls havia amagat el significat d’estes paraules per a que no les entengueren, i ells no s’atrevien a preguntar-li què volien dir.

46 Llavors, els deixebles començaren a discutir sobre quin d’ells era el més gran. 47 Jesús, que sabia el que raonaven en el seu cor, va agarrar un xiquet, el va posar al seu costat 48 i els va dir: «Qui rep este xiquet per causa del* meu nom, em rep a mi també. I qui em rep a mi, també rep a aquell que m’ha enviat. Perquè el que es comporta com un dels més menuts entre tots vosaltres, eixe sí que és gran».

49 I Joan li va contestar: «Mestre, hem vist algú que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, però, com no és un dels nostres,* hem intentat impedir-li-ho». 50 Però Jesús li va dir: «No intenteu impedir-li-ho, perquè qui no està contra vosaltres està amb vosaltres».

51 Quan s’acostava el temps* en què havia de ser endut, Jesús va prendre la ferma decisió d’anar* a Jerusalem. 52 Aixina que va enviar missatgers davant d’ell. Estos se n’anaren i entraren en un poble de Samària per a fer els preparatius abans que ell arribara. 53 Però la gent d’allí no el va rebre perquè es va enterar que Jesús tenia la intenció d’anar* a Jerusalem. 54 Quan els deixebles Jaume i Joan ho van vore, van dir: «Senyor, vols que diguem que baixe foc del cel i els destruïsca?». 55 Però ell es va girar i els va reprendre.* 56 Aixina que se n’anaren a un altre poble.

57 Mentres feien camí, algú li va dir a Jesús: «Et seguiré allà on vages». 58 Però ell li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus tenen nius, però el Fill de l’Home no té on deixar-se caure».* 59 Després li va dir a un altre home: «Seguix-me». I este li va dir: «Senyor, deixa’m anar primer a enterrar a mon pare». 60 Però Jesús li va respondre: «Deixa que els morts enterren els seus morts. Però tu, ves i anuncia el Regne de Déu per totes parts». 61 I un altre li va dir: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m despedir-me dels de ma casa». 62 Jesús li va contestar: «Ningú que posa la mà en l’aladre* i mira arrere servix* per al Regne de Déu».