FETS DELS APÒSTOLS

1 En el primer relat, estimat Teòfil, vaig escriure sobre tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que va ser endut al cel després d’haver donat instruccions per mitjà de l’esperit sant als apòstols que havia triat. 3 Després d’haver patit, se’ls va aparéixer i els va demostrar que estava viu amb moltes proves convincents. Al llarg de 40 dies, se’ls va aparéixer moltes voltes i els va parlar sobre el Regne de Déu. 4 Mentres estava reunit amb ells, els va ordenar: «Quedeu-vos en Jerusalem i continueu esperant el que vos ha promés el Pare, allò que vos vaig dir; 5 perquè Joan batejava amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb esperit sant d’ací a pocs dies».

6 Quan es van reunir de nou, li van preguntar: «Senyor, és ara quan restabliràs el regne en Israel?». 7 Ell els va contestar: «No vos correspon a vosaltres saber els temps o les èpoques que el Pare ha fixat amb la seua autoritat.* 8 Però rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins* de la terra». 9 Després de dir estes coses, va ser endut cap a dalt mentres ells miraven, i un núvol el va tapar i el van deixar de vore. 10 Ells seguien mirant atentament al cel mentres Jesús ascendia quan, de repent, van aparéixer al costat d’ells dos hòmens vestits de blanc 11 que van dir: «Hòmens de Galilea, per què esteu ací plantats mirant al cel? Este Jesús, que estava amb vosaltres i ha sigut endut al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu vist anar-se’n cap al cel».

12 Aleshores, els apòstols tornaren a Jerusalem des de la muntanya que es coneix com la munta⁠nya de les Oliveres i que està prop de Jerusalem, a tan sols la distància que es permet recórrer en dissabte.* 13 A l’arribar, van pujar al quarto de dalt de la casa on s’allotjaven. Allí estaven Pere, Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume el fill d’Alfeu, Simó l’Entusiasta* i Judes el fill de Jaume. 14 Tots ells continuaven orant amb un mateix propòsit en companyia d’algunes dones, dels germans de Jesús i de sa mare, Maria.

15 Un d’aquells dies, mentres estaven reunits uns 120 germans, Pere es va posar dret enmig d’ells i va dir: 16 «Hòmens, germans, era precís que es complira el passatge de les Escriptures que l’esperit sant va profetitzar per mitjà de David sobre Judes, l’home que va servir de guia per als que arrestaren a Jesús. 17 Ell era del nostre grup i va ser elegit per a participar en este ministeri. 18 (Este home va comprar un camp* amb el salari de la seua injustícia i, al caure de cap, el seu cos va rebentar* i se li’n van eixir els budells. 19 Tots els habitants de Jerusalem ho van arribar a saber, i per això al camp el van anomenar Hakeldamà, que en el seu idioma significa ‘camp de sang’.) 20 Perquè en el llibre dels Salms està escrit: “Que la seua casa quede abandonada, i que ningú visca en ella”; i també: “Que el seu càrrec de superintendent l’ocupe un altre”. 21 Per tant, és necessari que siga reemplaçat per un dels hòmens que ens van acompanyar mentres el Senyor Jesús realitzava les seues activitats* entre nosaltres 22 —des que Joan el va batejar fins al dia que estava amb nosaltres i va ser endut al cel⁠—, i que este done testimoni amb nosaltres de la seua resurrecció».

23 Aixina que en proposaren dos: a Josep, l’anomenat Barsabàs, a qui també li deien Just, i a Maties. 24 Després van orar dient: «Oh Jehovà,* tu que coneixes tots els cors, fes-nos saber quin d’estos dos hòmens has triat 25 per a rebre este ministeri i apostolat que Judes va abandonar per a seguir el seu propi camí». 26 Ho van tirar a sorts i, com la sort va caure sobre Maties, el van afegir als 11 apòstols.*

2 Ara bé, el dia de la festa del Pentecostés, estaven tots junts en el mateix lloc. 2 De repent, es va sentir un soroll del cel, com si s’haguera girat un vent molt fort, que va omplir tota la casa on estaven assentats. 3 I van vore aparéixer com unes llengües de foc que es van anar repartint, i se’n va posar una sobre cada un d’ells. 4 Tots es van omplir d’esperit sant i es van posar a parlar en diferents llengües, cada u segons la parla que l’esperit li concedia.

5 Per aquells dies, en Jerusalem hi havia jueus devots de totes les nacions de la terra.* 6 Aixina que, al sentir aquell soroll, es va ajuntar una multitud que estava desconcertada, perquè cada u sentia que li parlaven en el seu propi idioma. 7 De fet, estaven tan impressionats que deien: «Però, tots estos que estan parlant no són galileus? 8 Com és que cada un de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? 9 Entre nosaltres hi ha gent de Pàrtia, de Mèdia, d’Elam, de Mesopotàmia, de Judea, de Capadòcia, del Pont, de la província d’Àsia, 10 de Frígia, de Pamfília, d’Egipte, de les regions de Líbia que estan prop de Cirene, visitants de Roma, tant jueus com prosèlits,* 11 cretencs i àrabs, i tots els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses magnífiques de Déu». 12 Estaven tan sorpresos i desconcertats que es deien els uns als altres: «Què vol dir tot açò?». 13 Mentres que altres es burlaven dels deixebles i deien: «Estos han begut massa vi».*

14 Aleshores, Pere es va posar dret amb els Onze i li va dir amb veu forta a la multitud: «Hòmens de Judea i tots vosaltres, habitants de Jerusalem, escolteu amb atenció les meues paraules i sapieu açò: 15 no és que esta gent estiga borratxa, com vosaltres penseu, perquè és la tercera hora del dia,* 16 sinó que s’està complint el que es va dir per mitjà del profeta Joel: 17 “En els últims dies —diu Déu— derramaré part del meu esperit sobre tota classe de persones.* Els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres jóvens tindran visions, i els vostres majors tindran somnis. 18 I en eixos dies derramaré part del meu esperit inclús sobre els meus esclaus i les meues esclaves, i ells profetitzaran. 19 Faré coses impressionants* dalt en el cel i milacres* baix en la terra: hi haurà sang, foc i núvols de fum. 20 El sol es farà fosc, i la lluna es convertirà en sang abans que vinga el dia de Jehovà,* un dia gran i gloriós. 21 I tot el que invoque el nom de Jehovà* se salvarà”.

22 »Hòmens d’Israel, escolteu estes paraules: com bé sabeu, Déu va demostrar clarament que havia enviat a Jesús el Natzaré amb les obres poderoses, les coses impressionants* i els milacres* que va fer enmig de vosaltres a través d’ell. 23 A este home, que va ser entregat per la voluntat* i la presciència* de Déu, el vau clavar en un pal per mitjà d’hòmens malvats* i el vau matar. 24 Però Déu el va ressuscitar alliberant-lo dels dolors* de la mort, perquè ja no era possible que esta continuara retenint-lo, 25 ja que David diu d’ell: “Sempre tinc a Jehovà* davant de mi.* Està a la meua dreta per a que res em sacsege mai. 26 Per això, el meu cor s’ha posat content i la meua llengua s’ha omplit d’alegria. Viuré* amb esperança; 27 perquè no m’abandonaràs* en la Tomba* ni deixaràs que el teu servent lleial patisca corrupció.* 28 M’has ensenyat els camins de la vida; m’ompliràs de gran alegria en la teua presència”.*

29 »Germans, permeteu-me que vos parle amb franquesa sobre el patriarca David, que va morir i va ser enterrat, i la seua tomba continua ací fins al dia de hui. 30 Com era profeta i sabia que Déu li havia jurat que un dels seus descendents* s’assentaria en el seu tron, 31 va vore per anticipat la resurrecció del Crist i va parlar d’ella dient que no seria abandonat en la Tomba* i que el seu cos no patiria corrupció.* 32 Este és el Jesús a qui Déu va ressuscitar, i tots nosaltres som testimonis d’això. 33 Per tant, com ha sigut enaltit a la dreta de Déu i ha rebut del Pare l’esperit sant promés, l’ha derramat sobre nosaltres, tal com podeu vore i escoltar. 34 Perquè David no va pujar al cel, però ell mateix diu: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta 35 fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus’”. 36 Per tant, que a tota la casa d’Israel li quede clar que Déu va fer Senyor i Crist a este Jesús a qui vosaltres vau executar en un pal».

37 Quan ho van escoltar, sentiren un dolor que els va travessar el cor i preguntaren a Pere i als altres apòstols: «Germans, què hem de fer?». 38 Pere els va respondre: «Penediu-vos, i que cada un de vosaltres es batege en el nom de Jesucrist per a que els vostres pecats siguen perdonats; aixina rebreu el regal* de l’esperit sant. 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els que estan lluny, per a tots aquells a qui trie Jehovà,* el nostre Déu». 40 I amb molts altres arguments, els va donar un testimoni complet i els va aconsellar:* «Salveu-vos d’esta generació malvada». 41 Aixina que els que acceptaren de bona gana les seues paraules es batejaren i, en aquell dia, unes 3.000 persones* es van unir als deixebles. 42 I es van dedicar a aprendre el que ensenyaven els apòstols, a passar temps* els uns amb els altres, a menjar junts i a orar.

43 De fet, tot el món* va començar a sentir temor, i els apòstols feien moltes coses impressionants* i milacres.* 44 Tots els que es feien creients es quedaven junts i compartien tot el que tenien. 45 Venien els seus béns i propietats, i els diners recaptats es repartien entre tots, segons el que necessitara cada u. 46 I tots els dies, sense falta, es reunien en el temple amb un mateix propòsit. A més, menjaven en diferents cases i compartien el seu menjar amb molta alegria i de tot cor. 47 Alabaven a Déu i es guanyaven la simpatia de tot el món. I cada dia, Jehovà* feia que les persones que entraven pel camí de la salvació s’uniren al grup dels deixebles.

3 Un dia, Pere i Joan estaven pujant al temple a l’hora de l’oració de la vesprada, a la novena hora.* 2 I en eixe moment, estaven portant un home coixo de naixement fins a la porta del temple anomenada Bonica. Tots els dies el posaven allí per a que demanara almoina* als que entraven en el temple. 3 Quan va vore que Pere i Joan estaven a punt d’entrar, va començar a demanar-los almoina. 4 Pere i Joan el miraren fixament, i Pere li va dir: «Mira’ns». 5 I ell se’ls va quedar mirant, esperant que li donaren alguna cosa. 6 Però Pere li va dir: «No tinc ni plata ni or, però et done el que tinc. En el nom de Jesucrist el Natzaré, camina!». 7 En això, Pere el va agarrar de la mà dreta i el va ajudar a alçar-se. Immediatament, se li enfortiren els peus i els turmells. 8 I ell a soles es va posar dret d’un bot, va començar a caminar i va entrar amb ells al temple caminant, pegant bots i alabant a Déu. 9 Tot el món el va vore caminant i alabant a Déu. 10 I quan es van adonar que era l’home que solia assentar-se a demanar almoina en la Porta Bonica del temple, es quedaren admirats i meravellats pel que li havia passat.

11 Mentres l’home encara anava agarrat de Pere i Joan, tot el món va córrer meravellat darrere d’ells cap al que es coneixia com el Pòrtic* de Salomó. 12 Quan Pere ho va vore, li va dir a la gent: «Hòmens d’Israel, per què vos sorpreneu tant d’açò? I per què ens mireu com si l’haguérem fet caminar pel nostre propi poder o per la nostra devoció a Déu? 13 El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres avantpassats, ha glorificat el seu Servent, Jesús, a qui vosaltres vau entregar i rebutjar davant de Pilat, encara que ell havia decidit alliberar-lo. 14 En efecte, rebutjàreu aquell home sant i just i demanàreu que vos alliberaren un assassí, 15 mentres que a l’Agent Principal* de la vida el vau matar. Però Déu l’ha ressuscitat,* i nosaltres som testimonis d’això. 16 I és per mitjà del nom de Jesús i de la nostra fe en el seu nom que este home, a qui veieu i coneixeu, ha rebut les forces per a caminar. La fe que tenim per mitjà d’ell ha curat completament este home davant de tots vosaltres. 17 Germans, sé que ho féreu per ignorància, igual que els vostres governants. 18 Però d’esta manera, Déu ha complit el que havia predit per boca de tots els profetes: que el seu Crist patiria.

19 »Per tant, penediu-vos i pegueu mitja volta* per a que els vostres pecats siguen borrats. Aixina, Jehovà mateix* portarà temps reconfortants 20 i enviarà el Crist que ha nomenat per a vosaltres, Jesús. 21 Ell s’ha de quedar en el cel* fins que arribe el temps de la restauració de totes les coses que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat. 22 De fet, Moisés va dir: “Jehovà,* el vostre Déu, nomenarà d’entre els vostres germans un profeta com jo per a vosaltres. Heu de fer cas a tot el que vos diga. 23 És més, qualsevol* que no faça cas a este Profeta serà exterminat del poble”. 24 Tots els profetes, de Samuel en avant, també anunciaren estos dies. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i del pacte que Déu va fer amb els vostres avantpassats quan va dir a Abraham: “Per mitjà de la teua descendència,* totes les famílies de la terra seran beneïdes”. 26 Després de nomenar el seu Servent, Déu vos el va enviar primer a vosaltres per a beneir-vos fent que cada un de vosaltres s’aparte de les seues males accions».

4 Mentres Pere i Joan estaven parlant a la gent, se’ls van acostar els sacerdots, el capità de la guàrdia del temple i els saduceus. 2 Estaven enfadats perquè els apòstols estaven ensenyant a la gent i anunciant obertament que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.* 3 Aixina que els arrestaren i els empresonaren fins al dia següent, perquè ja s’estava fent de nit. 4 Però molts dels que havien escoltat el discurs es van fer creients i van arribar a ser uns 5.000 hòmens.

5 Al sendemà, els governants, els ancians i els escribes es van reunir en Jerusalem. 6 També estaven amb ells el sacerdot principal Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre i tots els familiars del sacerdot principal. 7 Llavors, posaren a Pere i Joan enmig d’ells i començaren a interrogar-los dient: «Amb quin poder o en nom de qui heu fet açò?». 8 En resposta, Pere els va dir ple d’esperit sant:

«Governants del poble i ancians, 9 si ens esteu interrogant per la bona obra que se li ha fet a este home coixo i voleu saber qui l’ha curat, 10 sapieu tots vosaltres i tot el poble d’Israel que este home que està ací dret davant de vosaltres ha sigut curat en el nom de Jesucrist el Natzaré, a qui vau executar en un pal, però a qui Déu va ressuscitar.* 11 Esta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau menysprear i que s’ha convertit en la pedra angular principal”.* 12 És més, no hi ha salvació per mitjà de ningú més, perquè Déu no ha donat als hòmens cap altre nom davall del cel pel qual puguem salvar-nos».

13 Quan van vore la valentia* de Pere i Joan i que eren hòmens comuns i sense estudis,* es van sorprendre molt i es van adonar que havien estat amb Jesús. 14 Però, com l’home que havia sigut curat estava allí davant d’ells, no podien respondre res. 15 Per això, els van ordenar que isqueren del Sanedrí mentres ells deliberaven. 16 I es deien: «Què fem amb estos hòmens? Perquè està clar que han fet un milacre* extraordinari que tots els habitants de Jerusalem poden vore, i no podem negar-ho. 17 Aixina que, per a que açò no s’escampe més entre el poble, amenacem-los i ordenem-los que no tornen a parlar-li a ningú en nom d’este home».

18 En això, els van cridar i els van ordenar que no digueren ni ensenyaren res en nom de Jesús. 19 Però Pere i Joan els van contes⁠tar: «Si és just als ulls de Déu que vos obeïm a vosaltres en comptes d’obeir-lo a ell, jutgeu-ho vosaltres mateixos. 20 Però nosaltres no podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit». 21 Aixina que, després de tornar a amenaçar-los, els van alliberar, perquè no van trobar cap motiu per a castigar-los i perquè tenien por del poble, ja que tots estaven donant glòria a Déu pel que havia passat. 22 I és que l’home que havia sigut curat amb este milacre* tenia més de 40 anys.

23 Després de ser alliberats, anaren a trobar els altres deixebles i els contaren el que els havien dit els sacerdots principals i els ancians. 24 Al sentir-ho, es van posar a orar junts a Déu dient:

«Senyor Sobirà, tu eres qui ha fet el cel, la terra i el mar i tot el que hi ha en ells. 25 I eres qui, per esperit sant, va dir per boca del nostre avantpassat David, el teu servent: “Per què s’han rebel·lat les nacions? I per què la gent ha pensat* en coses inútils? 26 Els reis de la terra han pres la seua posició, i els governants s’han reunit com si foren un contra Jehovà* i contra el seu ungit”.* 27 I aixina va ser, perquè Herodes i Ponç Pilat es van unir en esta ciutat amb pobles d’Israel i gent de les nacions. Es van aliar contra Jesús, el teu sant servent, a qui tu vas ungir, 28 per a fer el que el teu poder i la teua voluntat ja havien determinat. 29 I ara, Jehovà,* mira com ens amenacen i fes que els teus esclaus continuen parlant de la teua paraula amb molta valentia, 30 mentres estens la mà per a que es facen curacions i ocórreguen milacres* i coses impressionants* per mitjà del nom de Jesús, el teu sant servent».

31 Quan van acabar de fer esta súplica,* el lloc on estaven reunits va tremolar, i tots i cada un d’ells es van omplir d’esperit sant, de manera que van començar a anunciar la paraula de Déu amb valentia.

32 A més, tota la multitud de creients estava unida en la mateixa manera de pensar i sentir,* i no hi havia ningú que diguera que el que tenia era seu, sinó que ho compartien tot entre ells. 33 Els apòstols continuaren donant testimoni sobre la resurrecció del Senyor Jesús amb gran poder, i Déu els va mostrar a tots una gran bondat immerescuda.* 34 De fet, ningun d’ells passava necessitat, perquè tots els que tenien cases o camps els venien, agarraven els diners de la venda 35 i els posaven als peus dels apòstols. Després, els distribuïen segons la necessitat de cada u. 36 Això és el que va fer Josep, un levita nascut en Xipre, a qui els apòstols també anomenaven Bernabé (que traduït significa ‘fill del consol’). 37 Com tenia un tros de terra, el va vendre i va portar els diners als peus dels apòstols.

5 Ara bé, un home, a qui li deien Ananies, i la seua dona, Safira, vengueren una propietat. 2 Però ell es va quedar en secret amb part dels diners, i la seua dona ho sabia. Després, va agarrar la resta dels diners i els va deixar als peus dels apòstols. 3 Però Pere li va dir: «Ananies, per què has deixat que Satanàs influïsca en tu fins al punt de mentir descaradament a l’esperit sant i quedar-te en secret amb part dels diners del camp? 4 ¿És que el camp no era teu abans de vendre’l? I quan el vas vendre, ¿no podies fer el que volgueres amb els diners? Com has pogut tramar una cosa aixina en el teu cor? No has mentit als hòmens, sinó a Déu». 5 Només sentir estes paraules, Ananies va caure mort a terra, i tots els que es van enterar van sentir un gran temor. 6 Aleshores, els hòmens més jóvens es van alçar, el van embolicar amb teles i se l’endugueren per a enterrar-lo.

7 Al cap d’unes tres hores, es va presentar la seua dona sense saber el que havia passat. 8 I Pere li va dir: «Dis-me, vau vendre el camp per eixe preu?». Ella li va contestar: «Sí, per eixa quantitat». 9 Aixina que Pere li va dir: «Per què vos heu posat d’acord per a posar a prova l’esperit de Jehovà?* Sents això? Són els passos dels que han enterrat el teu home, que ja estan en la porta. I ara se t’enduran a tu». 10 A l’instant, va caure morta davant d’ell. Quan els jóvens entraren, se la trobaren morta i se l’endugueren per a enterrar-la al costat del seu home. 11 Com a conseqüència, tota la congregació i tots els que es van enterar del que havia passat van sentir un gran temor.

12 A més, per mitjà dels apòstols, es feien molts milacres* i coses impressionants* entre el poble, i tots ells es reunien en el Pòrtic* de Salomó. 13 És de veres que ningú dels altres s’atrevia a unir-se a ells; però aixina i tot la gent parlava molt bé d’ells. 14 És més, la quantitat de creients en el Senyor no parava d’augmentar, eren moltíssims hòmens i dones. 15 La gent inclús treia els malalts als carrers principals i els gitava en llits xicotets i lliteres per a que, quan Pere passara, almenys la seua ombra tocara alguns d’ells. 16 A més, no parava d’acudir gent de les ciutats dels voltants de Jerusalem que portava malalts i persones turmentades per esperits malignes,* i tots quedaven curats.

17 Això va provocar la reacció del gran sacerdot i de tots els que estaven amb ell, que eren de la secta dels saduceus. Plens d’enveja, 18 van detindre els apòstols i els tancaren en la presó pública. 19 Però, per la nit, l’àngel de Jehovà* va obrir les portes de la presó, els va traure d’allí i els va dir: 20 «Aneu al temple i continueu parlant al poble de tot este missatge de vida».* 21 Al sentir-ho, ells se n’anaren al temple quan clarejava el dia i començaren a ensenyar.

Quan van arribar el gran sacerdot i els que estaven amb ell, convocaren el Sanedrí i tota l’assemblea dels ancians del poble d’Israel, i enviaren els oficials a la presó per a que anaren a buscar els apòstols. 22 Però, quan estos van arribar allí, no els van trobar. Aixina que se’n tornaren i ho van informar 23 dient: «La presó estava ben tancada, i els guardes estaven en la porta, però, a l’obrir-la, allí no hi havia ningú». 24 Quan el capità de la guàrdia del temple i els sacerdots principals ho van sentir, es van quedar desconcertats perquè no sabien com acabaria tot allò. 25 Però va vindre algú i els va dir: «Mireu! Els hòmens que vau tancar en la presó estan en el temple ensenyant al poble». 26 En això, el capità i els seus oficials anaren cap allí i se’ls emportaren, però sense violència, perquè tenien por de ser apedregats pel poble.

27 Aixina que els van portar davant del Sanedrí, i el gran sacerdot va començar a interrogar-los 28 dient: «Vos vam ordenar rotundament que deixàreu d’ensenyar en nom d’eixe home, però vosaltres heu omplit Jerusalem amb les vostres ensenyances i esteu decidits a fer-nos culpables de la seua mort».* 29 Però Pere i els altres apòstols els van respondre: «Hem d’obeir a Déu com a governant abans que als hòmens. 30 El Déu dels nostres avantpassats ha ressuscitat* a Jesús, a qui vosaltres vau matar penjant-lo en un pal.* 31 Déu l’ha enaltit a la seua dreta com a Agent Principal i Salvador per a que Israel puga penedir-se i rebre el perdó dels seus pecats. 32 Nosaltres som testimonis d’açò, i també ho és l’esperit sant, que Déu ha donat a aquells que l’obeïxen com a governant».

33 Al sentir-ho, es posaren fets una fúria i van voler matar-los. 34 Però un fariseu a qui li deien Gamaliel —un mestre de la Llei molt respectat per tot el poble— es va alçar enmig del Sanedrí i va ordenar que feren eixir els apòstols un moment. 35 Després va dir: «Hòmens d’Israel, aneu amb compte amb el que voleu fer amb estos hòmens. 36 Perquè, per exemple, fa un temps va aparéixer Teudes dient que era algú important, i uns 400 hòmens es van unir al seu partit. Però, quan el van matar, tots els seus seguidors es dispersaren, i ahí va acabar tot. 37 Després, en els dies del cens, va aparéixer Judes el Galileu i va atraure molts seguidors. Però eixe home també va morir, i tots els que el seguien es van dispersar. 38 Per tant, en vista de les circumstàncies, vos dic que no vos claveu amb estos hòmens, deixeu-los estar, perquè, si el que es proposen o el que fan ve dels hòmens, fracassarà; 39 però si ve de Déu, no podreu fer que fracasse. És més, inclús podríeu estar lluitant contra Déu mateix». 40 Ells li van fer cas. Aixina que cridaren els apòstols i els assotaren.* Després, els van ordenar que deixaren de parlar en el nom de Jesús i els van deixar anar.

41 Els apòstols van eixir del Sanedrí molt contents perquè se’ls havia considerat dignes de patir deshonra per causa del nom de Jesús. 42 I cada dia en el temple i de casa en casa, no deixaven d’ensenyar i d’anunciar les bones notícies sobre el Crist, Jesús.

6 Per aquells dies, la quantitat de deixebles no parava d’augmentar, i els jueus de parla grega van començar a queixar-se dels jueus de parla hebrea perquè no tenien en compte les seues viudes en la distribució d’aliment que es feia cada dia. 2 De manera que els Dotze van convocar tots els deixebles i els van dir: «No està bé que deixem de costat la paraula de Déu per a servir menjar en les taules. 3 Per tant germans, trieu d’entre vosaltres set hòmens de bona reputació que estiguen plens d’esperit i de saviesa per a que els encarreguem esta faena necessària. 4 Aixina nosaltres podrem dedicar-nos a l’oració i al ministeri de la paraula». 5 A tots els va paréixer bé la proposta i van triar a Esteve, que era un home ple de fe i d’esperit sant, i també a Felip, a Pròcor, a Nicanor, a Timó, a Pàrmenes i a Nicolau, un prosèlit* d’Antioquia. 6 Després, els van portar davant dels apòstols. Estos van orar i els van imposar les mans.*

7 Com a resultat, la paraula de Déu va continuar estenent-se, i la quantitat de deixebles en Jerusalem va seguir creixent moltíssim. Inclús molts sacerdots van acceptar la fe.

8 Ara bé, Esteve, ple del favor de Déu i de poder, estava fent milacres* i coses impressionants* entre el poble. 9 No obstant, alguns hòmens de l’anomenada Sinagoga dels Lliberts anaren a discutir amb ell acompanyats d’alguns cireneus i alexandrins, i alguns de Cilícia i d’Àsia. 10 Però eren incapaços de replicar-li per la saviesa i l’esperit amb què parlava. 11 Aixina que, en secret, van convéncer uns hòmens per a que digueren: «L’hem sentit blasfemar* contra Moisés i contra Déu». 12 D’esta manera, van encendre els ànims entre el poble, els ancians i els escribes. De repent, es van presentar on estava Esteve, el van agarrar a la força i se’l van emportar al Sanedrí. 13 Allí van presentar testimonis falsos que digueren: «Este home no deixa de parlar en contra d’este lloc sant i en contra de la Llei. 14 Per exemple, li hem sentit dir que este Jesús el Natzaré destruirà este lloc i canviarà els costums que Moisés ens va transmetre».

15 Tots els que estaven assentats en el Sanedrí es van quedar mirant a Esteve i van vore que la seua cara era com la d’un àngel.

7 Però el gran sacerdot va dir: «És de veres això?». 2 Esteve va contestar: «Germans i pares, escolteu-me. El Déu de la glòria se li va aparéixer al nostre avantpassat Abraham quan estava en Mesopotàmia abans d’establir-se en Haran 3 i li va dir: “Deixa la teua terra i els teus familiars i ves a la terra que jo et mostraré”. 4 Aixina que ell va eixir de la terra dels caldeus i es va establir en Haran. I després de la mort del pare d’Abraham, Déu va fer que es mudara a esta terra on ara viviu vosaltres. 5 Ara bé, no li va donar ninguna herència en ella, ni tan sols un pam de terra on posar el peu, però va prometre que li la donaria en propietat a ell i després a la seua descendència, a pesar que encara no tenia cap fill. 6 A més, Déu li va dir que els seus descendents serien forasters en un país estranger i que allí els esclavitzarien i els maltractarien durant 400 anys. 7 També va dir: “Jo jutjaré la nació que els esclavitzarà”, i va afegir: “Després d’açò, eixiran d’allí i em donaran servici sagrat en este lloc”.

8 »També li va donar el pacte de la circumcisió, i Abraham va ser el pare d’Isaac, i el va circumcidar a l’octau dia. Per la seua part, Isaac va ser el pare de* Jacob, i Jacob va ser el pare dels 12 patriarques. 9 Els patriarques li van agarrar zels al seu germà Josep i el vengueren als egipcis. Però Déu estava amb ell; 10 el va salvar de totes les seues proves, li va donar saviesa i el va ajudar a guanyar-se el favor del faraó, el rei d’Egipte. I el faraó li va encarregar que governara Egipte i tota sa casa. 11 Ara bé, es va estendre una gran fam per tot Egipte i Canaan. Va ser una època de molt de patiment,* i els nostres avantpassats no trobaven res per a menjar. 12 Aleshores, Jacob es va enterar que en Egipte hi havia aliment* i va enviar allí els nostres avantpassats per primera volta. 13 Quan van anar per segona volta, Josep es va identificar davant dels seus germans, i el faraó va saber de la família de Josep. 14 Aixina que Josep va enviar un missatge per a que son pare Jacob i tota la seua família es reuniren amb ell, 75 persones* en total. 15 Jacob es va mudar a Egipte i va morir allí, igual que els nostres avantpassats. 16 Després, els van traslladar a Siquem i els van posar en la tomba que Abraham havia comprat als fills d’Hamor en Siquem per certa quantitat de diners.*

17 »Mentres s’acostava el temps en què s’havia de complir la promesa que Déu li havia fet a Abraham, el poble seguia creixent i multiplicant-se en Egipte, 18 fins que va pujar al tron d’Egipte un altre rei que no coneixia a Josep. 19 Este rei va actuar amb astúcia contra el nostre poble i va obligar els pares a abandonar els seus bebés per a que no sobrevisqueren. 20 Per eixe temps, va nàixer Moisés, que era un xiquet bonico a més no poder.* Durant tres mesos el van criar* en casa de son pare, 21 però, quan l’abandonaren, la filla del faraó el va arreplegar i el va criar com si fora el seu fill. 22 Aixina que Moisés va rebre la millor educació* dels egipcis. De fet, era poderós tant en paraules com en fets.

23 »Quan tenia 40 anys, va decidir* fer una visita* als seus germans, els fills d’Israel 24 i, al vore que un d’ells estava sent tractat injustament, el va defendre i el va venjar matant l’egipci que l’estava maltractant. 25 Moisés pensava que els seus germans entendrien que Déu estava utilitzant-lo per a salvar-los, però no ho van entendre. 26 Al sendemà, va anar on estaven els seus germans i dos d’ells estaven barallant-se. Aixina que va intentar que feren les paus dient: “No sou germans? Per què vos baralleu?”. 27 Però el que estava maltractant el seu germà va espentar a Moisés i li va dir: “I a tu qui t’ha nomenat governant i jutge nostre? 28 No voldràs matar-me igual que vas matar l’egipci ahir, veritat?”. 29 Al sentir açò, Moisés va pegar a fugir i es va quedar a viure com a foraster en la terra de Madian, on va tindre dos fills.

30 »Al cap de 40 anys, en el desert de la muntanya del Sinaí, se li va aparéixer un àngel en la flama d’un arbust espinós ardent. 31 Quan Moisés ho va vore, es va quedar meravellat. Però, a l’acostar-se per a mirar-ho de prop, va sentir la veu de Jehovà,* que deia: 32 “Jo soc el Déu dels teus avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob”. Moisés es va posar a tremolar i ja no es va atrevir a seguir mirant. 33 I Jehovà* li va dir: “Lleva’t les sandàlies, perquè el lloc que estàs xafant és sant. 34 He vist l’opressió del meu poble en Egipte, he sentit els seus laments i he baixat a alliberar-los. Aixina que ara t’enviaré a Egipte”. 35 A este Moisés —a qui havien rebutjat dient: “A tu qui t’ha nomenat governant i jutge?”— va ser a qui Déu va enviar com a governant i llibertador per mitjà de l’àngel que se li va aparéixer en l’arbust espinós. 36 Este home és el que els va traure d’Egipte i va fer milacres* i coses impressionants* en aquell país, en el mar Roig i en el desert durant 40 anys.

37 »Este és el Moisés que va dir als israelites: “Déu nomenarà d’entre els vostres germans un profeta com jo per a vosaltres”. 38 Ell és el que va estar amb la congregació* en el desert, el que va estar amb l’àngel que li va parlar en la muntanya del Sinaí i amb els nostres avantpassats, i el que va rebre paraules sagrades i vives per a donar-nos-les. 39 Però els nostres avantpassats no volgueren obeir-lo, sinó que el van rebutjar i, en el seu cor, van tornar a Egipte. 40 I li digueren a Aaron: “Fes-nos uns déus per a que vagen davant de nosaltres, perquè no sabem què li ha passat a este Moisés, que ens va traure de la terra d’Egipte”. 41 I va ser en aquells dies quan van fer un ídol amb forma de vedell, li van oferir un sacrifici i es van posar a celebrar el que havien fet. 42 Per això, Déu es va apartar d’ells i els va abandonar per a que adoraren totes les estreles* del cel, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: “Casa d’Israel, veritat que les ofrenes i els sacrificis que vau fer durant 40 anys en el desert no eren per a mi? 43 Al contrari, portàveu darrere les imatges que vos vau fer per a adorar-les: la tenda de Moloc i l’estrela del déu Refan. Per això vos deportaré més allà de Babilònia”.

44 »En el desert, els nostres avantpassats tenien la tenda del Testimoni que Moisés va fer segons el model que havia vist, tal com Déu li havia manat. 45 Els nostres avantpassats la van heretar i se l’endugueren amb Josué a la terra de les nacions que Déu va expulsar de davant d’ells. I ací es va quedar fins als dies de David. 46 Ell va disfrutar del favor de Déu i va demanar tindre l’honor de construir una casa per al Déu de Jacob. 47 Però va ser Salomó qui li la va construir. 48 Ara bé, l’Altíssim no viu en cases fetes per hòmens, tal com diu el profeta: 49 “El cel és el meu tron; i la terra, el meu reposapeus. Quina classe de casa em construireu? —diu Jehovà—.* O a on està el meu lloc de descans? 50 ¿No he fet totes estes coses amb les meues mans?”.

51 »Hòmens cabuts i insensibles de cor i d’oït,* sempre aneu en contra de l’esperit sant i feu igual que els vostres avantpassats. 52 A quin profeta no van perseguir? Ells mataren els que van anunciar amb antelació la vinguda del just, a qui ara heu traït i assassinat. 53 Vosaltres vau rebre la Llei tal com la transmeteren els àngels, però no l’heu obeït».

54 Quan van sentir estes paraules, el cor se’ls va omplir de ràbia i, mentres miraven a Esteve, van començar a apretar les dents. 55 Però ell, ple d’esperit sant, va mirar al cel i va vore la glòria de Déu i a Jesús dret a la seua dreta. 56 I va dir: «Mireu! Veig el cel obert i al Fill de l’Home dret a la dreta de Déu». 57 Al sentir açò, es van posar a cridar amb totes les seues forces, es taparen les orelles i se li tiraren tots damunt. 58 Després, el van traure de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis van deixar els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. 59 Mentres l’apedregaven, Esteve va suplicar: «Senyor Jesús, rep el meu esperit». 60 A continuació, es va agenollar i va cridar amb veu forta: «Jehovà,* no els tingues en compte este pecat!». I només dir això, es va adormir en la mort.

8 I Saule estava d’acord amb l’assassinat d’Esteve.

Aquell dia, va començar una gran persecució contra la congregació de Jerusalem, i tots, excepte els apòstols, van ser dispersats per les regions de Judea i Samària. 2 Però uns hòmens devots s’emportaren el cos d’Esteve per a enterrar-lo i van plorar molt per ell. 3 Saule, per la seua part, va començar a perseguir la congregació sense pietat. Entrava en les cases i treia els hòmens i les dones a arrastrons per a dur-los a la presó.

4 No obstant, els que havien sigut dispersats anunciaven les bones notícies de la paraula allà a on anaven. 5 Un d’ells era Felip, que va baixar a la ciutat* de Samària i va començar a predicar-li a la gent sobre el Crist. 6 Tota la multitud estava molt atenta al que Felip els deia; l’escoltaven i observaven els milacres* que feia. 7 A més, hi havia moltes persones que tenien esperits malignes,* i estos eixien d’elles cridant molt fort. També quedaven curats molts paralítics i coixos. 8 Aixina que la ciutat desbordava d’alegria.

9 Ara bé, en aquella ciutat hi havia un home que es deia Simó. Abans de tot açò, este home havia practicat la màgia i havia deixat meravellada la nació de Samària. A més, deia que era algú important, 10 i tots, des del més menut fins al més gran, l’escoltaven amb atenció i deien: «Este home és el Poder de Déu, l’anomenat Gran Poder». 11 I com durant molt de temps els havia deixat meravellats amb la seua màgia, l’escoltaven amb atenció. 12 Però, quan Felip els va anunciar les bones notícies del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, tant hòmens com dones van creure en el que deia i es van batejar. 13 De fet, el mateix Simó també es va fer creient i, després de batejar-se, es va mantindre al costat de Felip. Es quedava impressionat pels milacres* i les grans obres poderoses que es feien.

14 Quan els apòstols, que estaven en Jerusalem, es van enterar que la gent de Samària havia acceptat la paraula de Déu, els van enviar a Pere i a Joan. 15 Estos baixaren cap allí i oraren per a que els samaritans reberen esperit sant. 16 I és que ningun d’ells l’havia rebut encara, perquè només havien sigut batejats en el nom del Senyor Jesús. 17 Per tant, els van imposar les mans, i ells començaren a rebre esperit sant.

18 Simó, al vore que les persones rebien esperit quan els apòstols els imposaven les mans, els va oferir diners 19 i els va dir: «Doneu-me a mi també este poder, per a que tot aquell a qui li impose les mans reba esperit sant». 20 Però Pere li va dir: «Que la teua plata siga destruïda amb tu, perquè et pensaves que podies conseguir el regal* de Déu amb diners. 21 Tu no pots participar en este assumpt ni tens res a vore amb ell, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu. 22 Aixina que penedix-te de la teua maldat i suplica-li a Jehovà* que, si és possible, perdone les males intencions del teu cor, 23 perquè veig que estàs ple de verí amarg* i que eres un esclau de la injustícia». 24 I Simó els va respondre: «Supliqueu-li a Jehovà* per mi, per a que no em passe res del que heu dit».

25 Després de donar un testimoni complet i de predicar la paraula de Jehovà,* se’n van tornar cap a Jerusalem anunciant les bones notícies per molts pobles samaritans.

26 Però l’àngel de Jehovà* li va dir a Felip: «Prepara’t i ves cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza». (Este camí està en el desert.) 27 En seguida, es va preparar i se’n va anar. Aleshores, es va trobar amb un eunuc* etíop, un home amb autoritat que estava al servici de Candace, la reina dels etíops, i que tenia al seu càrrec tot el seu tresor. Este home havia anat a Jerusalem per a adorar a Déu 28 i ara se’n tornava al seu país. Anava assentat en el seu carruatge llegint en veu alta el profeta Isaïes. 29 Aixina que l’esperit li va dir a Felip: «Ves i acosta’t a eixe carruatge». 30 Felip va córrer al costat del carruatge i, quan va sentir a l’eunuc llegint en veu alta el profeta Isaïes, li va preguntar: «Realment entens el que estàs llegint?». 31 Ell li va dir: «Com vols que ho entenga si no m’ho explica ningú?». Aixina que li va demanar a Felip que pujara al carruatge i s’assentara amb ell. 32 Este és el passatge de les Escriptures que estava llegint: «Se l’emportaren per a matar-lo com si fora una ovella; i com un corder que es queda callat davant de l’esquilador, no obri la boca. 33 Quan el van humiliar, li van negar la justícia. Qui contarà els detalls dels seus orígens?* Perquè la seua vida és eliminada de la terra».

34 L’eunuc li va dir a Felip: «Per favor, dis-me de qui parla el profeta, ¿de si mateix o d’un altre home?». 35 I Felip, començant per este passatge de les Escriptures, li va parlar de les bones notícies sobre Jesús. 36 Mentres anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc va dir: «Mira! Ací hi ha aigua. Què impedix que em batege?». 37 ——* 38 En això, va fer que pararen el carruatge, i tant ell com Felip baixaren i entraren a l’aigua. Llavors Felip el va batejar. 39 Quan eixiren de l’aigua, en seguida l’esperit de Jehovà* va guiar a Felip cap a un altre lloc, i l’eunuc ja no el va tornar a vore, però va seguir pel seu camí molt content. 40 Felip, per la seua part, va acabar en Asdod i va continuar predicant les bones notícies en totes les ciutats per on passava fins que va arribar a Cesarea.

9 Però Saule desitjava matar els deixebles del Senyor i seguia amenaçant-los.* Aixina que va anar on estava el gran sacerdot 2 i li va demanar cartes per a entregar-les en les sinagogues de Damasc. D’esta manera, podria endur-se lligats a Jerusalem tots els membres del Camí que trobara, tant hòmens com dones.

3 Quan anava de camí a Damasc i ja li faltava poc per a arribar, de repent, una llum del cel el va envoltar. 4 Va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em perseguixes?». 5 Ell va preguntar: «Senyor, qui eres?». I la veu li va dir: «Soc Jesús, a qui estàs perseguint. 6 Alça’t, entra en la ciutat, i allí et diran el que has de fer». 7 Els hòmens que viatjaven amb ell es quedaren espantats i sense paraules, perquè sentien una veu però no veien a ningú. 8 Saule es va alçar de terra, però encara que tenia els ulls oberts no podia vore res, aixina que el dugueren de la mà fins a Damasc. 9 Durant tres dies no va vore res i tampoc va menjar ni beure.

10 Ara bé, en Damasc hi havia un deixeble que es deia Ananies, i el Senyor li va dir en una visió: «Ananies!». I ell va dir: «Ací em tens, Senyor». 11 El Senyor li va dir: «Alça’t, ves al carrer que es diu Recte i busca en casa de Judes un home de Tars que es diu Saule, perquè ara mateix està orant. 12 A més, ha tingut una visió on un home anomenat Ananies entrava i posava les mans sobre ell per a que recuperara la vista». 13 Però Ananies va respondre: «Senyor, he sentit parlar molt d’este home i de tot el mal que ha fet als teus sants en Jerusalem. 14 I els sacerdots principals li han donat autoritat per a arrestar* ací a tots els que invoquen el teu nom». 15 Però el Senyor li va dir: «Ves, perquè este home és un instrument* que he escollit per a dur el meu nom a les nacions, als reis i als fills d’Israel. 16 I li mostraré clarament tot el que haurà de patir per causa del meu nom».

17 Aixina que Ananies se’n va anar, va entrar en la casa, va posar les mans sobre ell i li va dir: «Saule, germà. El Senyor Jesús, que se’t va aparéixer quan venies de camí, m’ha enviat per a que recuperes la vista i quedes ple d’esperit sant». 18 Immediatament li van caure dels ulls el que pareixien escames, i va recuperar la vista. Aleshores, es va alçar i es va batejar. 19 Després va menjar un poc i va agarrar forces.

Saule es va quedar uns dies amb els deixebles en Damasc 20 i en seguida es va posar a predicar sobre Jesús en les sinagogues dient que este és el Fill de Déu. 21 Tots els que l’escoltaven es quedaven sorpresos i deien: «Però este home no és el que en Jerusalem perseguia sense pietat els que invocaven el nom de Jesús? ¿No havia vingut ací per a arrestar-los i entregar-los* als sacerdots principals?». 22 Però Saule era cada volta més eficaç* en la seua ensenyança, i els jueus que vivien en Damasc es quedaven desconcertats i no podien contradir-lo, perquè demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist.

23 Després d’un temps, els jueus es posaren a conspirar per a desfer-se de Saule. 24 Però ell es va enterar del que tramaven. I com vigilaven les portes dia i nit per a matar-lo, 25 una nit, els seus deixebles l’agarraren i el baixaren en una cistella per un forat de la muralla.

26 Quan Saule va arribar a Jerusalem, va intentar unir-se als deixebles, però tots li tenien por perquè no es creien que s’haguera fet deixeble. 27 Aixina que Bernabé va anar a ajudar-lo i el va portar davant dels apòstols. Després, els va explicar en detall que Saule havia vist al Senyor en el camí, que este li havia parlat i que en Damasc havia predicat amb valor en el nom de Jesús. 28 Des d’eixe moment, Saule es va quedar amb ells fent vida en* Jerusalem amb total llibertat i predicant amb valor en el nom del Senyor. 29 També parlava i debatia amb els jueus de parla grega, però estos intentaren matar-lo més d’una volta. 30 Quan els germans es van enterar d’això, se l’emportaren a Cesarea i després l’enviaren a Tars.

31 Aleshores, per tota Judea, Galilea i Samària, la congregació va entrar en un període de pau i es va enfortir. També seguia creixent perquè caminava en el temor de* Jehovà* i en el consol de l’esperit sant.

32 Ara bé, com Pere estava viatjant per tota la regió, també va baixar a visitar els sants que vivien en Lida. 33 Allí va vore un home paralític que es deia Enees i que feia huit anys que estava postrat en el llit. 34 Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et cura. Alça’t i fes-te el llit». I immediatament es va alçar. 35 Quan el van vore tots els habitants de Lida i de la plana de Saron, es van convertir al Senyor.

36 Ara bé, en Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, que en grec és Dorques.* Ella feia moltes bones obres i ajudava els necessitats.* 37 Però per aquell temps va caure malalta i va faltar. Després de llavar el seu cos, el van pujar al quarto de dalt. 38 Ara bé, els deixebles es van enterar que Pere estava en Lida i, com eixa ciutat està prop de Jafa, li enviaren dos hòmens per a que li suplicaren: «Per favor, afanya’t a vindre». 39 En això, Pere es va alçar i se’n va anar amb ells. I quan va arribar, el van portar al quarto de dalt. Allí totes les viudes se li van presentar plorant i li ensenyaren moltes túniques i mantells que Dorques havia fet mentres estava amb elles. 40 Llavors, Pere va fer que isqueren tots, es va agenollar i va orar. Després, es va girar cap al cos i va dir: «Tabita, alça’t!». Ella va obrir els ulls i, quan va vore a Pere, es va incorporar. 41 Ell li va donar la mà i la va ajudar a alçar-se. Després va cridar els sants i les viudes i els va mostrar que Tabita estava viva. 42 La notícia es va escampar per tota Jafa, i molts van creure en el Senyor. 43 Pere es va quedar una temporada en Jafa, en casa d’un blanquer* a qui li deien Simó.

10 Ara bé, hi havia un home en Cesarea que es deia Corneli, un centurió* de l’anomenat regiment italià.* 2 Era un home devot, i tant ell com els de sa casa temien a Déu. També ajudava molt els necessitats* i feia súpliques constants a Déu. 3 Un dia, cap a la novena hora,* va vore clarament en una visió que un àngel de Déu entrava a on estava i li deia: «Corneli!». 4 Ell, tot espantat, se’l va quedar mirant i li va preguntar: «Senyor, què passa?». I ell li va dir: «Les teues oracions i bones obres han arribat a Déu, i ell les té en compte. 5 Aixina que envia alguns hòmens a Jafa per a que facen vindre a Simó, a qui també li diuen Pere. 6 Està allotjat amb Simó, un blanquer* que té una casa a la vora del mar». 7 Després de dir açò, l’àngel se’n va anar, i Corneli va cridar dos servents i un soldat devot d’entre els seus ajudants, 8 els ho va contar tot i els va enviar a Jafa.

9 Al sendemà, cap a la sexta hora,* ells anaven de camí i ja estaven prop de la ciutat. Al mateix temps, Pere va pujar al terrat per a orar, 10 però li va entrar molta fam i volia menjar alguna cosa. Ara bé, mentres preparaven el dinar, va tindre una visió.* 11 En ella va vore el cel obert i el* que pareixia un gran llançol de lli agarrat de les quatre puntes que baixava sobre la terra. 12 Dins d’ell hi havia tota classe d’animals de quatre pates, rèptils i aus. 13 Aleshores, una veu li va dir: «Alça’t, Pere. Mata i menja!». 14 Però Pere li va respondre: «Ni pensar-ho, Senyor! En la vida he menjat res contaminat o impur!». 15 La veu li va parlar per segona vegada a Pere i li va dir: «Deixa de dir que les coses que Déu ha purificat estan contaminades». 16 Açò va passar una tercera volta, i immediatament el llançol* va ser endut cap al cel.

17 Mentres Pere encara estava desconcertat pensant en el que podria significar aquella visió, els hòmens enviats per Corneli havien preguntat per on parava la casa de Simó i ja estaven en la porta. 18 Llavors van cridar i van preguntar si s’allotjava allí Simó, a qui anomenaven Pere. 19 Ell encara estava pegant-li voltes a la visió quan l’esperit li va dir: «Escolta! Hi ha tres hòmens que pregunten per tu. 20 Aixina que alça’t, baixa i ves-te’n amb ells sense pensar-t’ho, perquè els he enviat jo». 21 En això, Pere va baixar on estaven els hòmens i els va dir: «Soc jo a qui busqueu. Què volíeu de mi?». 22 Ells li contestaren: «Ens envia Corneli, un centurió. Ell és un home just que tem a Déu, i tots els jueus parlen bé d’ell. Déu li ha ordenat per mitjà d’un àngel sant que et convide a sa casa per a escoltar el que li hages de dir». 23 Aixina que Pere els va fer passar i els va allotjar.

Al sendemà, es va alçar i se’n va anar amb ells, i alguns germans de Jafa el van acompanyar. 24 Al dia següent va arribar a Cesarea. Per descomptat, Corneli els estava esperant i havia reunit tots els seus familiars i amics més íntims. 25 Quan Pere va entrar a la casa, Corneli va eixir a rebre’l, va caure als seus peus i li va fer homenatge.* 26 Però Pere el va agarrar i li va dir: «Alça’t, que jo només soc un home com tu». 27 Mentres parlava amb ell, va entrar cap a dins i va trobar molta gent reunida. 28 Ell els va dir: «Com bé sabeu, va contra la llei que un jueu tinga tractes amb algú d’una altra nació o que s’acoste a ell, però Déu m’ha fet vore que no he de considerar contaminat o impur a ningú. 29 Aixina que, quan vingueren a buscar-me, vaig vindre sense posar pegues. Per tant, digueu-me, per què m’heu fet vindre?».

30 Corneli li va contestar: «Fa quatre dies a estes hores, a l’hora novena,* estava orant en ma casa. Just en eixe moment, es va presentar davant de mi un home amb roba resplendent 31 i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teua oració i té en compte les teues bones obres. 32 Aixina que envia algú a Jafa a buscar a Simó, a qui li diuen Pere. Està allotjat en casa de Simó, un blanquer que viu a la vora del mar”. 33 En seguida, vaig fer que anaren a buscar-te, i tu has tingut la bondat de vindre. Aixina que ací estem tots davant de Déu per a escoltar tot el que Jehovà* t’ha manat que ens digues».

34 Al sentir-ho, Pere va prendre la paraula i va dir: «Ara sí que veig que Déu no és parcial, 35 sinó que accepta a tots els que el temen i fan lo correcte, siguen de la nació que siguen. 36 Ell va enviar el seu missatge als fills d’Israel per a anunciar-los les bones notícies de pau per mitjà de Jesucrist, que és Senyor de tots. 37 Ja sabeu del tema del qual es va parlar per tota Judea i que va començar en Galilea després del baptisme que Joan va predicar. 38 Em referisc a Jesús de Natzaret, a qui Déu va ungir amb esperit sant i poder. Ell anava fent el bé i curant tots els que estaven oprimits pel Diable, perquè Déu estava amb ell. 39 I nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i en Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo d’un pal,* 40 però Déu el va ressuscitar* al tercer dia i li va permetre fer-se visible, 41 encara que no a tots, sinó només als testimonis que Déu havia nomenat amb antelació, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que fora ressuscitat.* 42 Ell ens va ordenar que predicàrem al poble i donàrem un testimoni complet del nomenament que ha rebut de Déu per a ser jutge de vius i de morts. 43 Tots els profetes donen testimoni d’ell dient que qualsevol que pose fe en ell rebrà el perdó dels pecats per mitjà del seu nom».

44 Mentres Pere encara estava parlant d’estes coses, l’esperit sant va baixar sobre tots els que estaven escoltant el missatge.* 45 I els creients* circumcisos que havien acompanyat a Pere estaven impressionats de vore que el regal* de l’esperit sant s’estava derramant també sobre gent de les nacions, 46 ja que els sentien parlar en altres llengües i alabar a Déu. Per això, Pere va dir: 47 «Estos han rebut l’esperit sant igual que nosaltres. Per tant, qui pot negar-los l’aigua per a que es bategen?». 48 En això, va manar que els batejaren en el nom de Jesucrist. Després li van demanar que es quedara amb ells uns quants dies.

11 Els apòstols i els germans que estaven en Judea es van enterar que la gent de les nacions també havia acceptat la paraula de Déu. 2 Per això, quan Pere va arribar a Jerusalem, els que defenien la circumcisió començaren a criticar-lo* 3 dient: «Has entrat en casa d’hòmens incircumcisos i has menjat amb ells!». 4 Aixina que Pere es va posar a explicar-los en detall el que havia passat i els va dir:

5 «Mentres estava orant en la ciutat de Jafa, vaig entrar en èxtasi* i vaig tindre una visió. Vaig vore una cosa* que pareixia un gran llançol de lli agarrat de les quatre puntes que baixava des del cel fins que va arribar a mi. 6 Al fixar-me millor, vaig vore que dins hi havia animals de quatre pates, animals salvatges, rèptils i aus. 7 També vaig sentir una veu que em deia: “Alça’t, Pere. Mata i menja!”. 8 Però jo li vaig contestar: “Ni pensar-ho, Senyor! En la vida m’he dut a la boca res contaminat o impur”. 9 La veu del cel va parlar per segona volta i va dir: “Deixa de dir que les coses que Déu ha purificat estan contaminades”. 10 Açò va passar una tercera volta, i tot va ser endut cap al cel. 11 Just en eixe moment, es van presentar en la casa on estàvem allotjats tres hòmens que havien sigut enviats des de Cesarea per a buscar-me. 12 Aleshores, l’esperit em va dir que me n’anara amb ells sense pensar-m’ho. També vingueren amb mi estos sis germans, i tots entràrem en la casa d’aquell home.

13 »Ell ens va explicar que havia vist un àngel en sa casa que li havia dit: “Envia alguns hòmens a Jafa per a que facen vindre a Simó, a qui també li diuen Pere, 14 i ell et dirà com podeu salvar-vos tu i tots els de ta casa”. 15 Però, quan vaig començar a parlar, l’esperit sant va baixar sobre ells igual que va baixar sobre nosaltres al principi. 16 En aquell moment, vaig recordar el que solia dir el Senyor: “Joan batejava amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb esperit sant”. 17 Per tant, si Déu els estava donant el mateix regal* que ens va donar a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, qui era jo per a portar-li la contra a Déu?».*

18 Al sentir açò, deixaren de posar-li objeccions* i van donar glòria a Déu dient: «Està clar, Déu també li ha donat a gent de les nacions l’oportunitat de penedir-se per a rebre vida».

19 Ara bé, els que havien sigut dispersats per la persecució* que va sorgir a causa d’Esteve van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, però només predicaven el missatge als jueus. 20 No obstant, alguns d’ells que eren de Xipre i de Cirene van arribar a Antioquia i començaren a predicar-li a la gent de parla grega anunciant-los les bones notícies del Senyor Jesús. 21 A més, com la mà de Jehovà* estava amb ells, moltes persones es van fer creients i es convertiren al Senyor.

22 Quan els germans de la congregació de Jerusalem es van enterar d’açò, van enviar a Bernabé a Antioquia. 23 A l’arribar allí i vore la bondat immerescuda* de Déu, es va alegrar molt i va animar a tots a mantindre’s lleials al Senyor amb un cor decidit, 24 perquè era un home bo i ple d’esperit sant i de fe. I una gran quantitat de gent va començar a creure en el Senyor. 25 Aixina que Bernabé se’n va anar a Tars per a buscar a Saule per totes parts. 26 Quan el va trobar, se’l va emportar a Antioquia. Durant tot un any, es van reunir amb la congregació d’allí i ensenyaren a molta gent. Va ser en Antioquia on, gràcies a la guia de Déu, als deixebles se’ls va anomenar cristians per primera vegada.

27 Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d’ells, que es deia Àgab, va profetitzar per mitjà de l’esperit que estava a punt de començar una gran fam per tota la terra.* De fet, esta fam es va produir en el temps de Claudi. 29 Aixina que els deixebles van decidir que cada u enviara ajuda* segons les seues possibilitats als germans que vivien en Judea. 30 I aixina ho van fer, van enviar l’ajuda als ancians per mitjà de Bernabé i de Saule.

12 Per aquell temps, el rei Herodes va començar a perseguir alguns membres de la congregació 2 i va fer matar a espasa a Jaume, el germà de Joan. 3 Quan va vore que això agradava als jueus, va fer que arrestaren també a Pere. (Això va passar durant la Festa dels Pans sense Rent.)* 4 Després d’arrestar-lo, el va empresonar i li va posar quatre torns de vigilància de quatre guardes cada un, i és que tenia la intenció de presentar-lo* davant del poble després de la Pasqua. 5 Ara bé, mentres Pere estava tancat en presó, la congregació no deixava d’orar intensament per ell.

6 La nit abans que Herodes el presentara davant del poble, Pere estava dormint entre dos soldats lligat amb dos cadenes, i hi havia guardes vigilant la porta de la presó. 7 De repent, es va aparéixer l’àngel de Jehovà,* i una llum va il·luminar tota la cel·la. L’àngel va tocar a Pere en el costat per a despertar-lo i li va dir: «Alça’t, afanya’t!». En eixe moment, les cadenes li caigueren de les mans. 8 Llavors l’àngel li va dir: «Viste’t* i posa’t les sandàlies», i ell ho va fer. Finalment va afegir: «Posa’t el mantell i seguix-me». 9 Pere va eixir de la cel·la i el va seguir, però no era conscient que el que estava fent l’àngel era real. De fet, pensava que estava tenint una visió. 10 Van passar per davant del primer i del segon grup de guardes i, a l’arribar a la porta de ferro que donava a la ciutat, esta es va obrir a soles. Quan eixiren, seguiren carrer avall i immediatament l’àngel el va deixar. 11 En aquell moment, Pere va entendre el que havia passat i va dir: «Ara tinc clar que Jehovà* ha enviat el seu àngel i m’ha rescatat de les mans d’Herodes i de tot el que els jueus esperaven que em passara».

12 Després d’entendre-ho, se’n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, a qui també li deien Marc. Allí hi havia molts deixebles reunits fent oració. 13 Quan Pere va tocar a la porta de l’entrada, una serventa jove que es deia Rode va anar a vore qui era. 14 Al reconéixer la veu de Pere, es va posar tan contenta que, en comptes d’obrir-li, va córrer cap a dins a avisar que Pere estava fora. 15 Ells li van dir: «Tu no estàs bé del cap». Però, com ella no deixava d’insistir que era de veres, van començar a dir: «Serà el seu àngel». 16 Mentrestant, Pere continuava tocant. Quan van obrir la porta i el van vore, es van quedar de pedra. 17 Però ell va demanar silenci fent-los senyes amb la mà i els va contar en detall com Jehovà* l’havia tret de la presó. Després els va dir: «Informeu d’açò a Jaume i als germans». En això, va eixir d’allí i se’n va anar a un altre lloc.

18 Quan es va fer de dia, es va formar molt de rebombori entre els soldats perquè no sabien què havia passat amb Pere. 19 Herodes va fer que el buscaren per totes parts, però, com no el trobaren, va interrogar els guardes i va ordenar que els castigaren. Després, va baixar de Judea a Cesarea i es va quedar allí un temps.

20 Ara bé, Herodes estava enfadat* amb els habitants de Tir i Sidó. Però, com estos depenien del territori que ell governava per a abastir-se d’aliments, es van unir per a presentar-se davant d’ell i demanar-li la pau. Això és el que van fer després de convéncer a Blast —l’administrador de la casa* del rei— per a que els ajudara. 21 Quan va arribar el dia assenyalat, Herodes es va posar la vestimenta reial, es va assentar en el tribunal i va començar a fer un discurs. 22 Aleshores, la gent que estava allí reunida va començar a cridar: «És la veu d’un déu, no la d’un home!». 23 A l’instant, l’àngel de Jehovà* el va ferir amb una malaltia, perquè no li havia donat la glòria a Déu. I va morir menjat pels cucs.

24 Però la paraula de Jehovà* va continuar creixent i escampant-se.

25 Per la seua part, Bernabé i Saule van acabar d’atendre totes les labors de socors en Jerusalem. Després, se’n van tornar a Antioquia i es van emportar a Joan, a qui també li deien Marc.

13 En la congregació d’Antioquia hi havia alguns profetes i mestres. Estos eren Bernabé, Simeó —a qui també anomenaven Níger—,* Lluci de Cirene, Manaén —que havia sigut educat amb Herodes, el governador de la regió⁠—* i Saule. 2 Mentres estaven servint* a Jehovà* i dejunant, l’esperit sant va dir: «Aparteu-me a Bernabé i a Saule per a que facen l’obra per a la qual els he escollit». 3 Aixina que, després de dejunar i orar, els imposaren les mans i els enviaren.

4 L’esperit sant va guiar estos hòmens per a que baixaren a Selèucia, i d’allí van agarrar un barco cap a Xipre. 5 Quan arribaren a Salamina, van començar a predicar la paraula de Déu en les sinagogues dels jueus. També anava amb ells Joan, que era el seu ajudant.

6 Després de travessar tota l’illa, van arribar a Pafos. Allí es van trobar amb un jueu que es deia Barjesús, que era un mag i un fals profeta. 7 Ell estava amb el procònsol* Sergi Pau, un home intel·ligent. Este tenia moltes ganes d’escoltar la paraula de Déu, i per això va fer cridar a Bernabé i a Saule. 8 Però Elimes, el mag (perquè eixa és la traducció del seu nom), es va posar en contra d’ells i va intentar que el procònsol s’apartara de la fe. 9 Aleshores Saule, a qui també anomenaven Pau, es va omplir d’esperit sant, va mirar a Elimes fixament 10 i li va dir: «Tu que estàs ple de tota classe d’engany i de maldat, fill del Diable i enemic de tot el que és just! Quan deixaràs de fer torts els camins rectes de Jehovà?* 11 Mira! La mà de Jehovà* està contra tu, i et quedaràs cego. No voràs la llum del sol durant un temps». A l’instant, una foscor i una boira espessa li van cobrir els ulls, i va començar a buscar a palpes algú que el portara de la mà. 12 Quan el procònsol va vore el que havia passat, es va fer creient, perquè estava meravellat per les ensenyances de Jehovà.*

13 Aleshores, Pau i els seus companys van agarrar un barco en Pafos i van arribar a Perga de Pamfília. Però Joan els va deixar allí i se’n va tornar a Jerusalem. 14 En canvi, ells continuaren el viatge i anaren de Perga a Antioquia de Pisídia. Allí, van entrar a la sinagoga en dissabte i es van assentar. 15 Després de la lectura pública de la Llei i els Profetes, els presidents de la sinagoga van fer que els digueren: «Germans, si voleu dirigir al poble unes paraules d’ànim, feu-ho». 16 Aixina que Pau es va alçar i, fent senyals amb la mà per a demanar silenci, va dir:

«Hòmens d’Israel i tots els altres que temeu a Déu, escolteu. 17 El Déu del poble d’Israel va escollir els nostres avantpassats. Va fer d’ells una nació poderosa* mentres vivien com a forasters en la terra d’Egipte i els va traure d’allí amb el seu braç poderós.* 18 En el desert, els va suportar durant uns 40 anys. 19 I després de destruir set nacions en el país de Canaan, els va donar aquella terra com a herència. 20 Tot això va passar en un període d’uns 450 anys.

»Després, els va donar jutges fins als dies del profeta Samuel. 21 Però en eixe temps van exigir un rei, i Déu els va donar a Saül, el fill de Quix, un home de la tribu de Benjamí, que va regnar durant 40 anys. 22 Després de llevar-li el tron a Saül, els va donar a David com a rei, de qui va donar testimoni dient: “M’he fixat en David, el fill de Jessé, i he vist que és un home agradable al meu cor; ell farà tot el que desitge”. 23 I tal com havia promés, de la descendència d’este home, Déu ha portat un salvador per a Israel, que és Jesús. 24 Ara bé, abans que este arribara, Joan havia predicat públicament a tot el poble d’Israel que es batejara en senyal de penediment. 25 Però cap al final del seu servici,* deia: “Jo no soc qui vos penseu. Però sapieu que n’hi ha un que ve després de mi, i jo no soc digne de deslligar-li les sandàlies”.

26 »Germans, descendents de la família d’Abraham i tots els altres que temeu a Déu, és a nosaltres a qui s’ha dirigit este missatge de salvació. 27 És cert que els habitants de Jerusalem i els seus governants no van reconéixer este salvador, però al jutjar-lo van complir les paraules dels Profetes que es lligen cada dissabte en veu alta. 28 I encara que no van trobar raons per a condemnar-lo a mort, li exigiren a Pilat que l’executara. 29 Quan ja havien complit tot el que s’havia escrit sobre ell, el van baixar del pal* i el van posar en una tomba.* 30 Però Déu el va ressuscitar,* 31 i durant molts dies es va aparéixer als que havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant del poble.

32 »Aixina que ara estem anunciant-vos les bones notícies de la promesa que es va fer als nostres avantpassats. 33 Déu l’ha complit fins a l’últim detall per a nosaltres, els seus fills, al ressuscitar a Jesús, tal com està escrit en el segon salm: “Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare”. 34 Déu va assegurar que el ressuscitaria d’entre els morts i que mai més tornaria a la corrupció* quan va dir: “Vos donaré les mostres d’amor lleial que li vaig prometre a David i que són fidels”.* 35 Un altre salm també diu: “No deixaràs que el teu servent lleial patisca corrupció”.* 36 En el seu temps,* David va servir a Déu,* però es va adormir en la mort, el van enterrar amb els seus avantpassats i va patir corrupció. 37 En canvi, aquell a qui Déu va ressuscitar* no va patir corrupció.

38 »Per tant, germans, sapieu que el perdó dels pecats només és possible per mitjà d’ell, i això és el que vos estem anunciant. 39 També vos estem anunciant que, a través d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents de totes les coses sobre les quals no podíeu ser declarats innocents a través de la Llei de Moisés. 40 Aixina que aneu alerta per a que no vos passe el que es diu en els Profetes: 41 “Vosaltres, que tant vos agrada burlar-vos, mireu l’obra que estic fent en els vostres dies, meravelleu-vos i moriu, perquè és una obra que no vos creuríeu encara que algú vos l’explicara en detall”».

42 Ara bé, quan eixien d’allí, la gent els va suplicar que tornaren el dissabte següent per a que continuaren parlant-los d’estes coses. 43 Després de la reunió en la sinagoga, molts jueus i prosèlits* que adoraven a Déu van seguir a Pau i a Bernabé. Estos van parlar amb ells i els van animar a mantindre’s en la bondat immerescuda* de Déu.

44 Al dissabte següent, quasi tota la ciutat es va reunir per a escoltar la paraula de Jehovà.* 45 Però, quan els jueus van vore tanta gent, es posaren zelosos i començaren a contradir amb blasfèmies* tot el que estava dient Pau. 46 Aleshores, Pau i Bernabé els van dir amb valentia: «Era necessari que se vos anunciara la paraula de Déu a vosaltres primer. Però, com l’heu rebutjat i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara predicarem a les nacions. 47 Perquè Jehovà* ens ho ha ordenat amb estes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions per a que portes la salvació fins als confins de la terra”».

48 Quan la gent de les nacions va escoltar açò, es va alegrar molt i va començar a donar glòria a la paraula de Jehovà.* I tots els que tenien l’actitud correcta per a obtindre vida eterna es van fer creients. 49 És més, la paraula de Jehovà* es va estendre per tota aquella regió. 50 Però els jueus encengueren els ànims de les dones influents i devotes i dels hòmens importants de la ciutat. D’esta manera van promoure una persecució contra Pau i Bernabé i els van expulsar del seu territori. 51 Per això, Pau i Bernabé es van espolsar els peus* com a testimoni contra ells i se n’anaren a Iconi. 52 Els deixebles, per la seua part, continuaven plens de goig i d’esperit sant.

14 En Iconi, Pau i Bernabé van entrar en la sinagoga dels jueus i es van posar a parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es feren creients. 2 Però els jueus que no havien cregut calfaren els ànims de la gent de les nacions i van fer que es posaren en contra dels germans. 3 Aixina que Pau i Bernabé es van quedar allí prou de temps parlant amb valentia perquè Jehovà* els va donar autoritat per a fer-ho. També els va permetre fer milacres* i coses impressionants* per a confirmar el missatge de la seua bondat immerescuda.* 4 Ara bé, la gent de la ciutat estava dividida: alguns estaven a favor dels jueus, i altres a favor dels apòstols. 5 Enmig d’eixa situació, la gent de les nacions va tramar un pla amb els jueus i els seus governants per a maltractar i apedregar a Pau i a Bernabé. 6 Però, quan ells es van enterar, fugiren a les ciutats de Listra i Derbe —que estan en Licaònia⁠— i als seus voltants. 7 I allí van continuar predicant les bones notícies.

8 En Listra, hi havia un home assentat que estava impedit dels peus. Com era coixo de naixement, no havia caminat mai. 9 Mentres l’home escoltava el que Pau deia, este el va mirar fixament i, al vore que tenia fe per a ser curat, 10 li va dir amb veu forta: «Alça’t, posa’t dret». L’home es va alçar d’un bot i va començar a caminar. 11 Quan les multituds van vore el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònia: «Els déus han pres forma humana i han baixat a nosaltres!». 12 I començaren a dir-li Zeus a Bernabé i Hermes a Pau, perquè era ell el que solia parlar. 13 En això, el sacerdot del temple de Zeus, que estava situat a l’entrada de Listra, va portar bous i garlandes* a les portes de la ciutat perquè volia oferir-los sacrificis amb les multituds.

14 Però, quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, es van esgarrar la roba i immediatament es van plantar enmig de la gent i van cridar: 15 «Però què feu? Nosaltres només som hòmens amb debilitats, igual que vosaltres. Vos estem predicant les bones notícies per a que abandoneu estes coses inútils i vos gireu cap al Déu viu, aquell que va fer el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells. 16 En el passat, ell va permetre que totes les nacions anaren a la seua, 17 aixina i tot, no va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. De fet, vos va donar pluges del cel i collites abundants. També vos va donar menjar per a que quedàreu satisfets i vos va omplir el cor d’alegria». 18 Però, a pesar de dir tot açò, els va costar molt impedir-los que els feren sacrificis.

19 Ara bé, van arribar uns jueus d’Antioquia i d’Iconi que van convéncer la gent per a que es posara en contra de Pau. Aixina que l’apedregaren i l’arrastraren fora de la ciutat pensant-se que estava mort. 20 Però, quan els deixebles es van ajuntar al seu voltant, ell es va alçar i va entrar en la ciutat. Al sendemà, se’n va anar cap a Derbe en companyia de Bernabé. 21 I després de predicar les bones notícies i de fer molts deixebles en aquella ciutat, van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia. 22 Allí van enfortir els deixebles i els van animar a mantindre’s en la fe dient-los: «És precís que passem per moltes dificultats abans d’entrar en el Regne de Déu». 23 A més, van nomenar ancians en cada congregació orant i dejunant, i els van deixar en mans de Jehovà,* en qui havien cregut.

24 Després, passaren per Pisídia i arribaren a Pamfília. 25 En acabant, van predicar la paraula en Perga i van baixar a Atalia. 26 Des d’allí, agarraren un barco cap a Antioquia, la ciutat des d’on —confiant que la bondat immerescuda de Déu els cuidaria— els havien enviat per a que feren l’obra que ara havien completat.

27 Quan van arribar, es van reunir amb la congregació i els van explicar tot el que Déu havia fet a través d’ells. També els van contar que Déu havia obert la porta de la fe a les nacions. 28 I es van quedar prou de temps amb els deixebles.

15 Ara bé, van baixar alguns hòmens de Judea i van començar a ensenyar als germans dient: «Si no vos circumcideu segons la Llei de Moisés, no podeu salvar-vos». 2 Però Pau i Bernabé no estaven d’acord amb ells i, després d’una llarga discussió, es van fer plans per a que Pau, Bernabé i alguns dels altres pujaren a Jerusalem per a tractar el tema amb els apòstols i els ancians.

3 Aixina que la congregació els va acompanyar durant part del camí, i després ells continuaren el viatge. Mentres passaven per Fenícia i Samària, contaven en detall com la gent de les nacions s’havia fet creient,* i els germans s’alegraven molt. 4 Quan van arribar a Jerusalem, tant la congregació com els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van contar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. 5 Però alguns de la secta dels fariseus que s’havien fet creients es van alçar i van dir: «És necessari circumcidar-los i ordenar-los que obeïsquen la Llei de Moisés».

6 Aixina que els apòstols i els ancians es van reunir per a analitzar el tema. 7 Després d’una discussió llarga i intensa, Pere es va alçar i els va dir: «Germans, com bé sabeu, des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres per a que la gent de les nacions escoltara dels meus llavis el missatge de les bones notícies i es fera creient. 8 I Déu, que coneix els cors, va demostrar que els havia aprovat* donant-los l’esperit sant, tal com ens el va donar a nosaltres. 9 Ell no ha fet cap distinció entre nosaltres i ells, sinó que ha purificat els seus cors per mitjà de la fe. 10 Aixina que, per què esteu posant a prova a Déu a l’imposar sobre els deixebles un jou que ni nosaltres ni els nostres avantpassats vam poder dur? 11 Més bé, estem convençuts* que, igual que a nosaltres se’ns salva per mitjà de la bondat immerescuda* del Senyor Jesús, a ells també».

12 Al sentir això, tots es van quedar callats i van començar a escoltar a Bernabé i a Pau mentres contaven tots els milacres* i les coses impressionants* que Déu havia fet entre les nacions a través d’ells. 13 Quan acabaren de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me. 14 Simeó ens ha explicat amb molt de detall com Déu es va fixar per primera volta en les nacions per a reunir d’entre elles un poble per al seu nom. 15 I això està d’acord amb les paraules dels Profetes, tal com està escrit: 16 “Després d’estes coses, tornaré i alçaré de nou la tenda* de David, que està en terra.* Reconstruiré les seues ruïnes i la restauraré, 17 per a que els que queden busquen a Jehovà* amb tot el cor en companyia de gent de totes les nacions, persones que porten el meu nom. Això és el que diu Jehovà,* aquell que fa estes coses 18 que es coneixen des de l’antiguitat”. 19 Per tant, opine* que no hem de posar traves a la gent de les nacions que està tornant-se cap a Déu. 20 Només cal escriure’ls que s’abstinguen de coses sacrificades als* ídols, d’immoralitat sexual,* d’animals estrangulats* i de sang. 21 Perquè, des de temps antics, Moisés sempre ha tingut en cada ciutat gent que predique les seues paraules, ja que tots els dissabtes es lligen en veu alta en les sinagogues».

22 En això, els apòstols i els ancians, junt amb tota la congregació, van decidir elegir alguns hòmens d’entre ells i enviar-los a Antioquia amb Pau i Bernabé. Van enviar a Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i a Siles, hòmens amb molta responsabilitat entre els germans. 23 I els van entregar una carta que deia:

«Dels apòstols i els ancians, els vostres germans, als germans de les nacions que viuen en Antioquia, Síria i Cilícia: Salutacions! 24 Hem sentit que alguns d’entre nosaltres, sense haver rebut instruccions nostres, han anat a causar-vos problemes amb les seues paraules i a intentar confondre-vos. 25 Per això, hem decidit per unanimitat elegir alguns hòmens per a enviar-vos-els en companyia dels nostres estimats Bernabé i Pau, 26 que han renunciat a les seues vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist. 27 Per tant, vos enviem a Judes i a Siles per a que ells també vos expliquen les mateixes coses de paraula. 28 Perquè a l’esperit sant i a nosaltres ens ha paregut bé no afegir-vos més càrregues a part d’estes coses necessàries: 29 que vos abstingueu de coses sacrificades a ídols, de sang, d’animals estrangulats* i d’immoralitat sexual.* Si eviteu per complet estes coses, vos anirà bé. Que tingueu salut!».*

30 Després de despedir-se, estos hòmens van baixar a Antioquia. Allí, reuniren tot el grup i els entregaren la carta. 31 Quan la van llegir, es van alegrar molt per les paraules d’ànim. 32 I com Judes i Siles també eren profetes, van animar i enfortir els germans amb molts discursos. 33 Després de passar un temps allí, els germans els desitjaren pau, i ells van tornar amb aquells que els havien enviat. 34 ——* 35 Però Pau i Bernabé es van quedar en Antioquia ensenyant i predicant amb molts altres germans les bones notícies de la paraula de Jehovà.*

36 Al cap d’uns dies, Pau li va dir a Bernabé: «Tornem* a cada una de les ciutats on vam predicar la paraula de Jehovà* i visitem els germans per a vore com estan». 37 Bernabé estava decidit a endur-se a Joan, a qui anomenaven Marc, 38 però a Pau no li va paréixer bé endur-se’l perquè s’havia separat d’ells en Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra de predicar. 39 Això va fer esclatar una discussió tan forta entre ells que es van separar. Bernabé es va emportar a Marc i va agarrar un barco cap a Xipre. 40 Per la seua part, Pau va triar a Siles per a que l’acompanyara. Després, els germans oraren per a que la bondat immerescuda de Jehovà* cuidara de Pau, i ell se’n va anar. 41 Va recórrer Síria i Cilícia enfortint les congregacions.

16 Després, va arribar a Derbe i a Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, que era fill d’una jueva creient, però de pare grec. 2 Els germans de Listra i d’Iconi parlaven molt bé d’ell, 3 i Pau va dir que li agradaria que l’acompanyara. Aixina que se’l va endur i el va circumcidar, perquè tots els jueus d’aquella regió sabien que son pare era grec. 4 Mentres Pau i els seus companys viatjaven de ciutat en ciutat, anaven comunicant als germans les decisions que havien pres els apòstols i els ancians de Jerusalem per a que les obeïren. 5 Com a resultat, les congregacions continuaren enfortint-se en la fe i creixent cada dia més.

6 També van passar per Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’esperit sant els havia prohibit predicar la paraula en la província d’Àsia. 7 És més, quan van baixar a Mísia, van intentar entrar en Bitínia, però l’esperit de Jesús no els ho va permetre. 8 Aixina que van travessar Mísia i baixaren a Troas. 9 Una nit, Pau va tindre una visió. En esta, un home de Macedònia que estava dret davant d’ell li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns». 10 Just després que Pau tinguera esta visió, vam intentar entrar a Macedònia, perquè arribàrem a la conclusió que Déu ens havia cridat per a que predicàrem les bones notícies allí.

11 Aixina que ens férem a la mar en Troas i anàrem directes a Samotràcia. Al sendemà, vam eixir cap a Neàpolis 12 i, des d’allí, ens dirigírem a Filips, una colònia romana que és la ciutat principal del districte de Macedònia. Allí en Filips, ens vam quedar uns quants dies. 13 El dissabte, vam eixir fora de les portes de la ciutat i vam anar a la vora d’un riu, on suposàvem que la gent s’ajuntava per a orar. Aixina que ens vam assentar i vam començar a parlar amb les dones que estaven allí reunides. 14 Entre elles, hi havia una dona que es deia Lídia, una venedora de púrpura de la ciutat de Tiatira que adorava a Déu. Ella estava escoltant, i Jehovà* li va obrir el cor per complet per a que acceptara tot el que Pau estava dient. 15 Després que ella i els de sa casa es batejaren, ens va suplicar: «Si considereu que soc fidel a Jehovà,* vingueu i quedeu-vos en ma casa». I no ens va deixar una altra opció que acceptar.

16 Un dia, mentres anàvem al lloc d’oració, ens vam trobar amb una serventa jove posseïda per un esperit, un dimoni d’endevinació. Ella donava molts beneficis als seus amos predient el futur.* 17 La xica no deixava de seguir-nos, a Pau i a nosaltres, i cridava: «Estos hòmens són esclaus del Déu Altíssim i estan anunciant-vos el camí de la salvació!». 18 I va continuar fent lo mateix durant molts dies. Al final, Pau, fart de la situació, es va girar i li va dir a l’esperit: «T’ordene en el nom de Jesucrist que isques d’ella». I en eixe mateix moment, l’esperit va eixir.

19 Quan els amos de la xica van vore que ja no podrien traure profit d’ella, van agarrar a Pau i a Siles i els van arrastrar fins a la plaça,* on estaven les autoritats. 20 Allí, davant dels magistrats civils, van dir: «Estos jueus estan causant molts problemes en la nostra ciutat 21 i estan ensenyant costums que a nosaltres, els romans, no ens està permés adoptar ni practicar». 22 En això, la multitud se’ls va tirar damunt, i els magistrats civils els van esgarrar la roba i van ordenar que els colpejaren amb vares. 23 Després de pegar-los bona cosa de colps, els llançaren dins de la presó i li van ordenar al carceller que els tinguera ben vigilats. 24 Al rebre aquella orde, els va tancar en la cel·la més amagada de la presó i els va fixar els peus en el cep.

25 Cap a la mitjanit, Pau i Siles estaven orant i alabant a Déu amb cançons, i els presos els estaven escoltant. 26 De repent, es va produir un terratrèmol tan fort que va sacsejar els fonaments de la presó. En eixe moment, s’obriren totes les portes i es van soltar les cadenes de tots. 27 Quan el carceller es va despertar i va vore que les portes de la presó estaven obertes, va donar per fet que els presos s’havien escapat. Aixina que va traure l’espasa i, quan estava a punt de llevar-se la vida, 28 Pau va cridar ben fort: «No et faces mal, que estem tots ací!». 29 El carceller va demanar llum, va córrer cap a dins i es va llançar tremolant als peus de Pau i Siles. 30 Després els va traure fora i va preguntar: «Senyors, què he de fer per a salvar-me?». 31 Ells li contestaren: «Creu en el Senyor Jesús, i vos salvareu tu i els de ta casa». 32 Aleshores, li van predicar la paraula de Jehovà* a ell i a tots els de sa casa. 33 Aquella mateixa nit, el carceller se’ls va emportar i els va rentar les ferides. En seguida, ell i tots els seus es batejaren. 34 En acabant, els va dur a sa casa i els va parar taula. I ell i tots els seus es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu.

35 Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guardes* per a que li digueren al carceller: «Allibera eixos hòmens». 36 I ell va informar a Pau d’açò dient-li: «Els magistrats civils han enviat uns hòmens per a que se vos allibere. Aixina que eixiu i aneu-se’n en pau». 37 Però Pau va dir als guardes: «Ens han assotat* públicament sense haver-nos jutjat,* a nosaltres, que som romans, i ens han tancat en la presó. I ara volen alliberar-nos d’amagat? D’això res! Que vinguen ells mateixos a posar-nos en llibertat». 38 Els guardes van transmetre estes paraules als magistrats civils. Quan estos es van enterar que eren ciutadans romans, els va agarrar por. 39 De manera que anaren a disculpar-se i, després de traure’ls de la presó, els van suplicar que se n’anaren de la ciutat. 40 Però una volta fora de la presó, anaren a casa de Lídia. Allí van vore als germans i, després d’animar-los, se’n van anar.

17 Després van passar per Amfípolis i Apol·lònia fins que van arribar a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus. 2 Pau, tal com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i, durant tres dissabtes, va raonar amb ells utilitzant les Escriptures. 3 Citava d’elles per a explicar i demostrar que era necessari que el Crist patira i ressuscitara.* Els deia: «Este Jesús de qui vos estic parlant és el Crist». 4 Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i a Siles. Lo mateix van fer una gran multitud de grecs que adoraven a Déu i moltes dones importants.

5 Però els jueus, que tenien enveja, van reunir alguns hòmens malvats que anaven bambant per la plaça* i formaren una xusma que va encendre els ànims de la gent de la ciutat. Aleshores, van entrar a la força en casa de Jasó buscant a Pau i a Siles per a entregar-los a la xusma. 6 Com no els van trobar, van arrastrar a Jasó i a alguns germans davant dels governants de la ciutat cridant: «Eixos hòmens que van revolucionant-ho tot* allà per on passen* també han arribat ací, 7 i Jasó els ha acollit en sa casa! Tots estos van en contra dels decrets del Cèsar, perquè diuen que hi ha un altre rei, Jesús». 8 Al sentir això, la multitud i els governants de la ciutat es van alarmar. 9 I després de demanar-los una fiança a Jasó i als altres, els deixaren anar.

10 Només fer-se de nit, els germans van enviar a Pau i a Siles a Berea. A l’arribar allí, anaren a la sinagoga dels jueus. 11 Però estos jueus eren més nobles* que els de Tessalònica, perquè acceptaren la paraula amb moltíssim d’interés i tots els dies examinaven les Escriptures amb deteniment per a vore si estes coses eren aixina. 12 Per això, molts d’ells es van fer creients, i també moltes dones gregues prominents i alguns hòmens. 13 Però, quan els jueus de Tessalònica es van enterar que Pau també estava predicant la paraula de Déu en Berea, anaren allí a provocar i a alterar les multituds. 14 En seguida, els germans enviaren a Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar en Berea. 15 Per la seua part, els que acompanyaven a Pau el van portar fins a Atenes. Després se’n tornaren amb l’encàrrec de dir-los a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau tan prompte com pogueren.

16 Mentres Pau els esperava en Atenes, es va indignar* molt de vore que la ciutat estava plena d’ídols 17 i va començar a raonar en la sinagoga amb els jueus i amb altres persones que adoraven a Déu. També raonava tots els dies amb els que estaven en la plaça.* 18 Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns es preguntaven: «De què parla este xarrador?», mentres que altres deien: «Pareix que és un predicador de déus estrangers». Deien açò perquè estava anunciant les bones notícies de Jesús i de la resurrecció. 19 Aixina que l’agarraren, el portaren a l’Areòpag i li van dir: «Ens pots explicar eixa nova ensenyança de la qual parles? 20 És que estàs parlant de coses que no hem sentit mai i volem saber què signifiquen». 21 Perquè, en el seu temps lliure, tots els atenesos i els forasters que es quedaven allí* només feien que contar o escoltar coses noves. 22 En això, Pau es va plantar enmig de l’Areòpag i va dir:

«Hòmens d’Atenes, veig que en tots els aspectes pareixeu més devots* als déus que altres persones. 23 Per exemple, mentres passejava, m’he fixat en els objectes que adoreu i he trobat inclús un altar amb una inscripció que deia: “A un Déu Desconegut”. És d’ell de qui vos estic parlant, d’aquell a qui adoreu sense conéixer-lo. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets per hòmens, perquè és el Senyor del cel i de la terra. 25 Tampoc necessita ser atés per humans, com si li faltara alguna cosa. De fet, és ell qui dona a tots vida, alé i totes les coses. 26 Ell va crear d’un sol home tots els pobles de la humanitat per a que visqueren per tota* la terra. També va establir els temps assenyalats i va limitar els llocs on podrien viure les persones. 27 Perquè Déu vol que la gent el busque, encara que siga a palpes, i que el trobe. De fet, ell no està lluny de cadascun de nosaltres. 28 I gràcies a ell tenim vida, ens movem i existim. És com han dit alguns dels vostres poetes: “Nosaltres també som fills seus”.*

29 »Per tant, com som fills* de Déu, no hauríem de pensar que el Ser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els humans esculpixen amb la seua habilitat i imaginació. 30 És de veres que Déu va tolerar eixa ignorància en el passat, però ara els està dient a tots per totes parts que es penedisquen. 31 Perquè ha fixat un dia per a jutjar la terra* amb justícia per mitjà de l’home que ha nomenat, i ha donat a tots una garantia ressuscitant-lo d’entre els morts».

32 Quan el van sentir parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se, mentres que altres deien: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’este tema». 33 Després Pau se’n va anar, 34 però alguns s’uniren a ell i es feren creients. Entre ells estaven Dionisi, que era jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més.

18 Després d’això, Pau va eixir d’Atenes i se’n va anar a Corint. 2 Allí va trobar a Àquila, un jueu originari del Pont que havia vingut feia poc des d’Itàlia amb la seua dona, Priscil·la, perquè Claudi havia ordenat a tots els jueus que se n’anaren de Roma. Pau va anar a vore’ls 3 i, com tenien el mateix ofici —fer tendes de campanya—, es va quedar en sa casa treballant amb ells. 4 Tots els dissabtes feia un discurs* en la sinagoga i convencia tant jueus com grecs.

5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar per complet a predicar la paraula. Donava testimoni als jueus i els demostrava que Jesús és el Crist. 6 Però, com no deixaven d’oposar-se a ell i d’insultar-lo, es va espolsar la roba i els va dir: «Vosaltres sou els responsables de la vostra mort.* Ja no és cosa meua.* A partir d’ara, predicaré a la gent de les nacions». 7 Aixina que se’n va anar d’allí* i va continuar ensenyant en casa de Tici Just, un home que adorava a Déu i que vivia just al costat de la sinagoga. 8 Però Crisp, el president de la sinagoga, i tots els de sa casa es van fer creients en el Senyor, i molts dels corintis que van escoltar el missatge també es feren creients i es batejaren. 9 A més, una nit, el Senyor li va dir a Pau en una visió: «No tingues por. Continua parlant i no calles, 10 perquè jo estic amb tu, i ningú et posarà la mà damunt. En esta ciutat encara tinc molta gent que em pertany». 11 Per això, es va quedar allí un any i mig ensenyant-los la paraula de Déu.

12 Ara bé, mentres Gal·lió era procònsol* d’Acaia, els jueus es van posar d’acord per a atacar a Pau i el van portar davant del tribunal. 13 Allí van dir: «Este home està intentant convéncer la gent per a que adore a Déu de manera il·legal». 14 Però, quan Pau estava a punt de parlar, Gal·lió va dir als jueus: «Si es tractara d’una injustícia o d’un delicte greu, tindria motius per a escoltar-vos amb paciència. 15 Però, com són debats sobre paraules, noms i coses de la vostra llei, apanyeu-vos vosaltres. Jo no vullc jutjar res d’això». 16 I els va expulsar del tribunal. 17 En això, tots ells agarraren a Sòstenes, el president de la sinagoga, i van començar a pegar-li davant del tribunal. Però Gal·lió no va voler fer res al respecte.

18 Ara bé, Pau es va quedar allí alguns dies més. Després es va despedir dels germans i es va embarcar cap a Síria amb Priscil·la i Àquila. En Cèncrees, s’havia tallat el monyo molt curt perquè havia fet un vot. 19 Quan arribaren a Efes, Pau els va deixar allí i va entrar a la sinagoga, on es va posar a raonar amb els jueus. 20 Ells li van insistir que es quedara més temps, però ell no va acceptar, 21 sinó que es va despedir i els va dir: «Si Jehovà* vol, tornaré a visitar-vos». Després es va fer a la mar en Efes 22 i va baixar a Cesarea. Aleshores va pujar,* va saludar la congregació i se’n va baixar a Antioquia.

23 Després de passar un temps allí, se’n va anar i va recórrer de ciutat en ciutat la zona de Galàcia i Frígia, on va enfortir tots els deixebles.

24 Ara bé, va arribar a Efes un jueu natural d’Alexandria que es deia Apol·lo. Era un home eloqüent que coneixia molt bé les Escriptures 25 i que havia sigut instruït* en el camí de Jehovà.* A més, ple d’entusiasme gràcies a l’esperit, parlava i ensenyava sobre Jesús amb exactitud, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Aixina que, quan es va posar a parlar amb valor en la sinagoga i Priscil·la i Àquila el van sentir, se l’endugueren a part per a explicar-li amb més exactitud el camí de Déu. 27 A més, com Apol·lo volia anar-se’n a Acaia, els germans van escriure als deixebles demanant-los que l’acolliren bé. Quan va arribar allí, va ser de gran ajuda per als que s’havien fet creients gràcies a la bondat immerescuda* de Déu. 28 Perquè, públicament i amb determinació, demostrava clarament que els jueus estaven equivocats mostrant-los amb les Escriptures que Jesús és el Crist.

19 Mentres Apol·lo estava en Corint, Pau va recórrer les regions de l’interior d’Àsia i va baixar a Efes. Allí va trobar alguns deixebles 2 i els va dir: «Vau rebre esperit sant quan vos féreu creients?». Ells respongueren: «Mai hem sentit parlar de l’esperit sant». 3 Aixina que els va preguntar: «I quin baptisme vau rebre?». Ells contestaren: «El de Joan». 4 En això, Pau va dir: «Joan batejava les persones en senyal de penediment i els deia que cregueren en aquell que vindria després d’ell, és a dir, en Jesús». 5 Al sentir això, es batejaren en el nom del Senyor Jesús. 6 I quan Pau els va imposar les mans, l’esperit sant va baixar sobre ells i començaren a parlar en altres llengües i a profetitzar. 7 En total, eren uns 12 hòmens.

8 Durant tres mesos, Pau va parlar amb valor en la sinagoga fent discursos i raonant de manera convincent sobre el Regne de Déu. 9 Però alguns s’encabotaren en no creure i es posaren a parlar malament del Camí davant de la gent. Per això, Pau es va apartar d’ells i es va endur els deixebles. I cada dia feia discursos en l’auditori de l’escola de Tirà. 10 Aixina va estar dos anys, de manera que tots els que vivien en la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van sentir la paraula del Senyor.

11 Déu va continuar fent milacres extraordinaris* per mitjà de Pau. 12 La gent inclús agarrava els mocadors i els davantals que havien tocat el seu cos i els portava als malalts. Estos quedaven curats i els esperits malignes eixien d’ells. 13 Ara bé, alguns dels jueus que anaven d’un lloc a un altre expulsant dimonis també van intentar utilitzar el nom del Senyor Jesús amb els que tenien esperits malignes, i els deien: «En el nom de Jesús, a qui Pau predica, vos ordene solemnement que eixiu». 14 Entre els que feien això, hi havia set fills d’un sacerdot principal jueu que es deia Esceva. 15 Però, en una d’eixes ocasions, un esperit maligne els va respondre: «Conec a Jesús i també sé qui és Pau, però vosaltres, qui sou?». 16 En això, l’home posseït per l’esperit maligne se’ls va tirar damunt i va lluitar amb cada un d’ells fins que es va fer amb tots. Aixina que els set hòmens van fugir d’aquella casa nuets i malferits. 17 Esta notícia es va escampar entre tots els habitants d’Efes, tant jueus com grecs. De manera que tots van sentir molt de temor, i cada volta s’enaltia més el nom del Senyor Jesús. 18 Molts dels que s’havien fet creients acudien als deixebles a confessar obertament i en detall les seues pràctiques. 19 De fet, molts dels que havien practicat la màgia van amuntonar els seus llibres i els van cremar davant de tots. Calcularen el seu valor i van vore que valien 50.000 monedes de plata. 20 Com a resultat, la paraula de Jehovà* va continuar creixent i consolidant-se de manera poderosa.*

21 Després de tot açò, Pau va decidir* que viatjaria a Jerusalem una volta haguera passat per Macedònia i Acaia. A més, va dir: «Després d’anar allí també he d’anar a Roma». 22 Aixina que va enviar a Timoteu i a Erast, dos dels seus ajudants, a Macedònia. Però ell es va quedar durant un temps en la província d’Àsia.

23 Per aquell temps, es va formar un gran rebombori a causa del Camí. 24 Resulta que un tal Demetri, un plater que feia reproduccions en plata del temple d’Àrtemis, feia guanyar molts diners als artesans. 25 Aixina que els va reunir a ells i a altres que treballaven en oficis pareguts i els va dir: «Companys, com ja sabeu, el nostre nivell de vida depén d’este negoci. 26 I ara, tal com veieu i sentiu, eixe tal Pau ha convençut moltíssima gent i l’ha fet canviar d’opinió, no només en Efes, sinó pràcticament en tota la província d’Àsia, dient que els déus fets amb les mans no són realment déus. 27 I no tan sols corre perill la reputació del nostre negoci, sinó que inclús el temple de la gran deessa Àrtemis serà tingut per no res. I ella, a qui se l’adora en tota la província d’Àsia i en tota la terra,* es vorà privada del seu esplendor». 28 Al sentir açò, aquells hòmens es posaren fets una fúria i començaren a cridar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!».

29 El caos es va estendre per tota la ciutat, i es van dirigir tots en massa cap al teatre arrastrant amb ells a Gaius i a Aristarc, uns macedonis que acompanyaven a Pau en el seu viatge. 30 Ell, per la seua part, volia presentar-se davant del poble, però els deixebles no li ho van permetre. 31 Inclús alguns dels funcionaris de festes i competicions que li tenien simpatia li enviaren un missatge suplicant-li que no s’arriscara a entrar al teatre. 32 Mentrestant, l’assemblea estava en plena confusió. Uns cridaven una cosa i altres una altra, i la majoria no sabia ni per què estava allí. 33 En això, van traure d’entre la gent un tal Alexandre, a qui els jueus havien estat espentant cap avant per a que isquera. Este, fent senyals amb la mà per a que callaren, va intentar donar explicacions al poble. 34 Però, quan van vore que era jueu, començaren a cridar tots a una: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». I van estar aixina durant quasi dos hores.

35 Quan l’administrador de la ciutat* per fi va calmar la multitud, va dir: «Efesis, ¿hi ha algú en el món que no sàpia que la ciutat d’Efes és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seua imatge caiguda del cel? 36 Açò ningú ho posa en dubte, aixina que mantingueu la calma i no actueu impulsivament. 37 Perquè els hòmens que heu portat ací no són saquejadors de temples ni han blasfemat* contra la nostra deessa. 38 Aixina que, si Demetri i els altres artesans tenen alguna cosa contra algú, ja tenen els procònsols* i els dies en què se celebren juís; que vagen allí i que presenten les seues acusacions els uns contra els altres. 39 Però si voleu conseguir alguna cosa més, s’ha de decidir en una assemblea formal. 40 De fet, podrien acusar-nos de sedició pel que ha passat hui, perquè no tenim base per a justificar estos disturbis». 41 I després de dir açò, va dissoldre l’assemblea.

20 Quan es va calmar la situació, Pau va enviar a buscar els deixebles, els va animar i, després de despedir-se d’ells, va eixir cap a Macedònia. 2 Va recórrer aquelles regions i va donar molt d’ànim als germans d’allí amb les seues paraules. Finalment, va arribar a Grècia, 3 on es va quedar tres mesos. Però, quan estava a punt d’embarcar-se cap a Síria, els jueus tramaren un complot contra ell, aixina que va decidir tornar per Macedònia. 4 L’acompanyaven Sòpatre, el fill de Pirre, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i de la província d’Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Estos hòmens anaren davant i ens esperaren en Troas. 6 Però, després de la Festa dels Pans sense Rent, ens vam fer a la mar des de Filips i cinc dies després ens vam trobar amb ells en Troas, on ens vam quedar set dies.

7 El primer dia de la setmana,* quan estàvem reunits per a menjar, Pau es va dirigir als presents perquè se n’anava al dia següent. El seu discurs es va allargar fins a la mitjanit, 8 aixina que en el quarto de dalt, on estaven tots reunits, hi havia moltes llànties enceses. 9 Un jove que es deia Eutic s’havia assentat en la finestra i s’havia quedat adormit mentres Pau parlava. Estava tan profundament adormit que va caure del tercer pis* i, quan l’alçaren, ja estava mort. 10 Però Pau va baixar, es va estirar damunt d’ell i el va abraçar. Aleshores va dir: «Tranquils, que torna a estar viu».* 11 Després va tornar a pujar, va partir el pa i es va posar a menjar. En acabant, va continuar parlant fins que es va fer de dia i se’n va anar. 12 En això, s’endugueren el xic i sentiren un consol immens perquè estava viu.

13 Ara bé, seguint les instruccions de Pau, ens vam avançar per a agarrar un barco fins a Assos, on havíem d’arreplegar-lo, ja que ell volia fer el viatge a peu. 14 Quan ens vam retrobar en Assos, Pau va pujar a bord i se n’anàrem a Mitilene. 15 Al sendemà, ens vam fer a la mar des d’allí i vam parar prop de la costa de Quios. Al dia següent, férem una parada en Samos i, a l’altre, arribàrem a Milet. 16 Pau havia decidit no fer escala en Efes per a no entretindre’s en la província d’Àsia. Tenia pressa perquè, si podia ser, volia arribar a Jerusalem el dia de la festa del Pentecostés.

17 Però, des de Milet, va enviar un missatge als ancians de la congregació d’Efes per a que anaren a trobar-lo. 18 Quan arribaren, els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia. 19 He servit com a esclau al Senyor amb tota humiltat, entre llàgrimes i patint proves per culpa dels complots dels jueus. 20 També sabeu que no he dubtat en dir-vos res que no fora pel vostre bé* ni d’ensenyar-vos públicament i de casa en casa. 21 Al contrari, he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs sobre la necessitat de penedir-se, tornar a Déu i posar fe en el nostre Senyor Jesús. 22 I ara me’n vaig a Jerusalem impulsat* per l’esperit, encara que no sé què em passarà allí. 23 Només sé que, en cada ciutat, l’esperit sant no para d’advertir-me* que m’esperen cadenes i patiments.* 24 Però considere que la meua vida* no té cap valor. El que realment m’importa és acabar la meua carrera i complir el ministeri que he rebut del Senyor Jesús, és a dir, donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda* de Déu.

25 »I ara sé que ningú de vosaltres, a qui vos vaig predicar el Regne, em tornarà a vore. 26 Per això vos he cridat, per a que hui sigueu testimonis d’açò: que estic net de la sang de tots, 27 perquè mai he dubtat en explicar-vos tota la voluntat* de Déu. 28 Cuideu de* vosaltres mateixos i de tot el ramat, sobre el qual l’esperit sant vos ha nomenat superintendents per a que pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill. 29 Sé que, quan me n’haja anat, s’introduiran entre vosaltres llops ferotges* que no tractaran amb tendresa el ramat, 30 i d’entre vosaltres eixiran hòmens que tergiversaran la veritat per a endur-se els deixebles darrere d’ells.

31 »Per tant, mantingueu-vos desperts i recordeu que durant tres anys, dia i nit, no he deixat d’aconsellar-vos a cada un de vosaltres amb llàgrimes. 32 Ara vos deixe en mans de Déu i del missatge de la seua bondat immerescuda, el missatge que té el poder d’enfortir-vos i de donar-vos l’herència que rebran tots els que han sigut santificats. 33 No he desitjat ni la plata ni l’or ni la roba de ningú. 34 Vosaltres sabeu que estes mans han treballat per a satisfer les meues necessitats i les d’aquells que m’han acompanyat. 35 En tots els aspectes, vos he ensenyat amb l’exemple que heu de treballar molt per a ajudar els dèbils i que heu de recordar les paraules del Senyor Jesús quan va dir: “Fa més feliç donar que rebre”».

36 Després de dir açò, es va agenollar amb tots ells i va orar. 37 Aleshores, tots esclataren a plorar, es van abraçar a* Pau i el van besar amb carinyo.* 38 I és que s’havien quedat molt afectats, sobretot perquè els havia dit que no el tornarien a vore mai més. Després el van acompanyar fins al barco.

21 Després de separar-nos d’ells amb molt de dolor, salpàrem i navegàrem directes a Cos. Al sendemà anàrem a Rodes i d’allí a Pàtara. 2 Quan vam trobar un barco que feia la travessia fins a Fenícia, pujàrem a bord i ens férem a la mar. 3 Després de vore de lluny l’illa de Xipre, la deixàrem a l’esquerra* i continuàrem navegant cap a Síria fins a arribar a Tir, on el barco havia de deixar la càrrega. 4 Allí buscàrem els deixebles i, quan els vam trobar, ens vam quedar amb ells set dies. Però ells, per mitjà de l’esperit, no deixaven de dir-li a Pau que ni se li ocorreguera anar a Jerusalem. 5 Passats eixos dies, quan se n’anàrem per a seguir el nostre camí, tots ells, a més de les dones i els xiquets, ens van acompanyar fins que eixírem de la ciutat. Allí vam orar agenollats en la platja. 6 Després de despedir-nos, vam pujar al barco i ells se’n van tornar a casa.

7 L’últim tram de la nostra travessia va ser de Tir a Ptolemaida. Allí vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. 8 Al sendemà continuàrem el viatge fins a Cesarea. Allí anàrem a casa de Felip, l’evangelitzador, i ens allotjàrem amb ell. Felip era un dels set hòmens 9 i tenia quatre filles fadrines* que profetitzaven. 10 Quan ja havíem passat molts dies allí, va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab. 11 Quan va arribar a on estàvem, li va agarrar el cinturó a Pau, es va lligar els peus i les mans i va dir: «Açò és el que diu l’esperit sant: “Aixina és com lligaran els jueus l’amo d’este cinturó en Jerusalem i l’entregaran en mans de la gent de les nacions”». 12 Al sentir-ho, tant nosaltres com els que estaven allí, començàrem a suplicar-li a Pau que no pujara a Jerusalem. 13 Però ell ens va contestar: «Per què ploreu i intenteu desanimar-me* per a que no vaja? Vos assegure que estic preparat, no només per a que em lliguen, sinó també per a morir en Jerusalem pel nom del Senyor Jesús». 14 Al vore que no podíem convéncer-lo, vam deixar d’insistir* i vam dir: «Que es faça la voluntat de Jehovà».*

15 Després d’eixos dies, ens vam preparar per al viatge i vam eixir cap a Jerusalem. 16 Alguns deixebles de Cesarea ens acompanyaren per a portar-nos al lloc on ens havíem d’allotjar, a casa de Mnasó de Xipre, un dels primers deixebles. 17 Quan arribàrem a Jerusalem, els germans ens van rebre amb molta alegria. 18 Al sendemà, vam anar amb Pau a vore a Jaume, i tots els ancians estaven allí. 19 Després de saludar-los, Pau els va contar en detall tot el que Déu havia fet entre les nacions per mitjà del seu ministeri.

20 Estos, al sentir-ho, van donar glòria a Déu, però després li van dir a Pau: «Germà, saps que hi ha milers de creients entre els jueus, i que tots defenen la Llei amb fervor. 21 No obstant, han sentit dir que estàs incitant a tots els jueus que viuen entre les nacions a renegar de la Llei de* Moisés, dient-los que no circumciden els seus fills i que abandonen els costums establits. 22 I ara què fem? Perquè segur que s’enteren que estàs ací. 23 Mira, fes açò: ací amb nosaltres hi ha quatre hòmens que han fet un vot. 24 Emporta-te’ls, purifica’t cerimonialment amb ells i fes-te càrrec dels seus gastos per a que puguen afaitar-se el cap. D’esta manera, tot el món sabrà que el que s’ha dit sobre tu no és de veres, sinó que estàs fent lo correcte i complixes amb la Llei. 25 I respecte als creients que són de les nacions, ja els vam enviar per escrit la nostra decisió: que s’abstingueren de coses sacrificades als ídols, de sang, d’animals estrangulats* i d’immoralitat sexual».*

26 Al sendemà, Pau es va endur aquells hòmens i es va purificar cerimonialment amb ells. Després va entrar en el temple per a informar de quan es complirien els dies de la neteja cerimonial i de quan s’hauria de presentar l’ofrena per cada un d’ells.

27 Quan estaven a punt de complir-se els set dies de la purificació, els jueus d’Àsia, al vore a Pau en el temple, encengueren els ànims de la multitud. Aixina que van agarrar a Pau 28 mentres cridaven: «Hòmens d’Israel, ajudeu-nos! Este és l’home que va per totes parts ensenyant a tot el món coses que van en contra del nostre poble, de la nostra Llei i d’este lloc. I pitjor encara, ha portat uns grecs al temple i ha profanat este lloc sant». 29 Deien això perquè l’havien vist per la ciutat amb Tròfim, l’efesi, i havien donat per fet que Pau l’havia portat al temple. 30 La revolta es va estendre per tota la ciutat, i la gent va córrer cap a on estava Pau. Aleshores el van agarrar, el van arrastrar fora del temple i en seguida tancaren les portes. 31 Mentres intentaven matar-lo, informaren al comandant del regiment que hi havia un gran rebombori en tota Jerusalem. 32 Aixina que va baixar immediatament a on estava la multitud acompanyat d’alguns soldats i centurions.* Quan la gent va vore el comandant i els soldats, va deixar de pegar a Pau.

33 En això, el comandant es va acostar a ell, el va arrestar i va ordenar que el lligaren amb dos cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet. 34 Uns van començar a cridar una cosa, i altres, una altra. I com el comandant no treia res en clar per culpa del rebombori que hi havia, va ordenar que portaren a Pau al quarter militar. 35 Però, a l’arribar a les escales, els soldats hagueren de portar a Pau en alt de tan violenta que s’havia posat la gent, 36 perquè la multitud anava darrere xillant: «Mateu-lo!».

37 Quan estaven a punt d’entrar al quarter, Pau li va preguntar al comandant: «Em permets dir-te una cosa?». I ell li va dir: «Ah, però parles grec? 38 Aleshores, ¿no eres l’egipci que fa un temps va provocar una rebel·lió i es va emportar 4.000 sicaris* al desert?». 39 I Pau li va respondre: «En realitat, soc jueu, ciutadà de Tars, una ciutat molt coneguda de Cilícia. Aixina que et suplique que em deixes parlar a la gent». 40 Després de rebre el permís del comandant, Pau es va quedar dret en les escales i va fer un gest amb la mà per a que la gent callara. Llavors es va fer un gran silenci, i Pau els va dir en hebreu:

22 «Germans i pares, escolteu ara la meua defensa.» 2 Quan la multitud va sentir que els parlava en hebreu, va guardar encara més silenci, i Pau va continuar dient: 3 «Soc jueu, nascut en Tars de Cilícia, però vaig ser educat en esta ciutat als peus de Gamaliel. Em van ensenyar a obeir estrictament la Llei dels nostres avantpassats, i he tingut el mateix zel per* Déu que teniu vosaltres hui. 4 Vaig perseguir a mort els seguidors d’este Camí. M’enduia lligats tant hòmens com dones, i els tancava en la presó, 5 tal com poden confirmar el gran sacerdot i tota l’assemblea d’ancians. Ells mateixos em van entregar cartes per als germans jueus de Damasc, i vaig eixir cap allí amb la intenció d’endur-me lligats a Jerusalem a tots els que trobara per a que foren castigats.

6 »Però, quan ja em faltava poc per a arribar a Damasc, cap al migdia, una gran llum del cel em va envoltar de repent. 7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em perseguixes?”. 8 Jo li vaig respondre: “Senyor, qui eres?”. I la veu em va dir: “Soc Jesús el Natzaré, a qui estàs perseguint”. 9 Els hòmens que estaven amb mi van vore la llum però no van entendre res del que em deia la veu. 10 En això, li vaig preguntar: “Què he de fer, Senyor?”. I ell em va dir: “Alça’t i ves a Damasc. Allí et diran tot el que s’ha decidit que faces”. 11 Però, com no podia vore res per la intensitat* d’aquella llum, els que anaven amb mi em van portar de la mà fins a Damasc.

12 »Aleshores, Ananies, un home devot segons la Llei, i de qui tots els jueus que vivien allí parlaven bé, 13 va vindre a vore’m. Es va posar dret al meu costat i em va dir: “Saule, germà, recupera la vista!”. En eixe mateix moment, vaig mirar cap amunt i el vaig vore. 14 I ell em va dir: “El Déu dels nostres avantpassats t’ha escollit per a que conegues la seua voluntat, per a que veges aquell que és just i per a que escoltes la seua veu. 15 Perquè, davant de tots, seràs testimoni seu de tot el que has vist i sentit. 16 I ara, a què esperes? Alça’t i bateja’t. I invoca el seu nom per a que quedes net dels teus pecats”.

17 »Quan vaig tornar a Jerusalem i estava orant en el temple, vaig tindre una visió* 18 i vaig vore al Senyor, que em deia: “Afanya’t i ix en seguida de Jerusalem, perquè ací no acceptaran el testimoni que dones de mi”. 19 I jo li vaig respondre: “Senyor, ells saben molt bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant* els que creien en tu. 20 A més, mentres derramaven la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo estava allí present aprovant-ho tot i guardant els mantells dels que l’estaven matant”. 21 Aixina i tot, ell em va dir: “Ves-te’n, perquè t’enviaré a nacions llunyanes”».

22 La gent el va escoltar fins que va dir això. Aleshores, es van posar a cridar: «Este home no mereix viure, elimineu-lo de la faç de la terra!». 23 Però, com la gent continuava cridant, tirant els seus mantells i llançant pols a l’aire, 24 el comandant va ordenar que entraren a Pau en el quarter militar. També va dir que l’interrogaren amb assots per a saber exactament per què cridaven d’eixa manera contra ell. 25 Però, quan ja l’havien estirat per a assotar-lo, Pau va dir al centurió* que estava allí: «Vos permet la llei assotar un ciutadà romà que no ha sigut jutjat?».* 26 Quan el centurió ho va sentir, va anar a informar-li-ho al comandant i li va preguntar: «Què penses fer? Perquè este home és ciutadà romà». 27 Aixina que el comandant va anar on estava Pau i li va dir: «Dis-me, eres ciutadà romà?». I ell va contestar: «Sí». 28 El comandant va respondre: «Jo vaig haver de pagar molts diners per a conseguir la ciutadania romana». I Pau li va dir: «Jo la tinc de naixement».

29 Immediatament, els hòmens que estaven a punt d’interrogar-lo i torturar-lo el van deixar estar. I al comandant li va entrar molta por a l’enterar-se que havia encadenat un ciutadà romà.

30 Al sendemà, com volia saber exactament per què els jueus havien acusat a Pau, el va deslligar i va ordenar que es reuniren els sacerdots principals i tot el Sanedrí. Després, va fer baixar a Pau per a que compareguera davant d’ells.

23 Mirant fixament al Sanedrí, Pau va dir: «Germans, fins al dia de hui, he actuat amb una consciència completament neta davant de Déu». 2 En això, el gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al costat de Pau que li pegaren en la boca. 3 Però Pau li va contestar: «A tu et pegarà Déu, paret emblanquinada!* ¿T’assentes per a jutjar-me segons la Llei i, al mateix temps, violes la Llei ordenant que em peguen?». 4 I els que estaven al seu costat van dir: «Com t’atrevixes a insultar el gran sacerdot de Déu?». 5 Però Pau els va respondre: «Germans, no sabia que era el gran sacerdot, perquè està escrit: “No insultes ninguna autoritat del teu poble”».

6 Ara bé, com Pau sabia que una part del Sanedrí estava formada per saduceus i l’altra per fariseus, va cridar: «Germans, jo soc fariseu, fill de fariseus. Hui se’m jutja per la meua esperança en la resurrecció dels morts». 7 Al dir això, els fariseus i els saduceus començaren a discutir, i l’assemblea es va dividir, 8 perquè els saduceus diuen que no hi ha resurrecció ni àngels ni esperits, mentres que els fariseus creuen en* tot açò. 9 Aixina que va esclatar un gran rebombori, i alguns escribes partidaris dels fariseus s’alçaren i començaren a protestar acaloradament dient: «No trobem res de mal en este home. I si li ha parlat un esperit o un àngel?». 10 Com la discussió anava a pitjor i el comandant temia que entre tots destrossaren a Pau, va ordenar als soldats que baixaren i el tragueren d’allí per a endur-se’l al quarter militar.

11 Però, eixa mateixa nit, el Senyor es va aparéixer al costat de Pau i li va dir: «Sigues valent! Perquè, igual que has estat donant un testimoni complet de mi en Jerusalem, també hauràs de donar testimoni en Roma».

12 Quan es va fer de dia, els jueus van tramar un complot contra Pau i es van comprometre amb una maledicció* a no menjar ni beure res fins que l’hagueren matat. 13 En este complot juraren participar més de 40 hòmens. 14 Estos van anar a vore els sacerdots principals i els ancians per a dir-los: «Ens hem compromés solemnement amb una maledicció* a no menjar res fins que hagem matat a Pau. 15 Ara vosaltres, junt amb el Sanedrí, demaneu-li al comandant militar que faça baixar a Pau davant vostre, com si volguéreu investigar amb més detall el seu cas i, abans que arribe, nosaltres estarem preparats per a matar-lo».

16 No obstant, el fill de la germana de Pau es va enterar de l’emboscada que tenien preparada, aixina que va entrar al quarter militar i li ho va contar a Pau. 17 Este va cridar un dels centurions* i li va dir: «Emporta’t este jove davant del comandant militar perquè ha de contar-li una cosa». 18 El centurió el va portar davant del comandant i li va dir: «El presoner Pau m’ha cridat i m’ha demanat que et porte este jove per a que et diga una cosa». 19 El comandant va agarrar de la mà al jove, se’l va endur a part i li va preguntar: «Què vols contar-me?». 20 El jove li va dir: «Els jueus s’han posat d’acord per a demanar-te que faces baixar demà a Pau al Sanedrí, com si volgueren investigar amb més detall el seu cas. 21 Però no et deixes convéncer, perquè tenen més de 40 hòmens preparats per a fer-li una emboscada. I estos s’han compromés amb una maledicció* a no menjar ni beure res fins que l’hagen matat. Ara ja estan a punt, esperant que acceptes la seua petició». 22 En això, el comandant li va ordenar: «No li digues a ningú que m’has contat açò». I després el va deixar anar.

23 Llavors, va cridar dos centurions i els va dir: «Prepareu 200 soldats, 70 genets i 200 llancers per a que isquen cap a Cesarea a la tercera hora de la nit.* 24 Prepareu també cavalls per a Pau i porteu-lo sa i estalvi davant del governador Fèlix». 25 A més, va escriure una carta que deia:

26 «De Claudi Lísies a l’Excel·lentíssim Governador Fèlix: Salutacions! 27 A este home el van agarrar els jueus i estaven a punt de matar-lo. Però, quan em vaig enterar que és ciutadà romà, vaig acudir ràpidament amb els meus soldats a rescatar-lo. 28 I com volia saber per què l’estaven acusant, el vaig fer baixar davant del seu Sanedrí. 29 Vaig vore que l’estaven acusant per qüestions relacionades amb la seua Llei, però no l’acusaven de res que meresquera la mort o la presó. 30 Ara bé, m’he enterat que han tramat un complot contra ell. Per això, te l’he enviat en seguida i he ordenat als que l’acusen que presenten els càrrecs que tinguen contra ell davant de tu».

31 Els soldats, seguint les ordes que havien rebut, van agarrar a Pau i se l’endugueren per la nit a Antípatris. 32 Al sendemà, els genets van continuar el viatge amb ell, mentres que la resta de soldats va tornar al quarter. 33 Quan els genets arribaren a Cesarea, li van entregar la carta al governador i van presentar a Pau davant d’ell. 34 Després de llegir la carta, el governador va preguntar de quina província era Pau i es va enterar que era de Cilícia. 35 Aleshores li va dir: «Quan arriben els que t’han acusat, et concediré una audiència per a que ho expliques tot». I va ordenar que el tingueren vigilat en el palau* d’Herodes.

24 Cinc dies després, el gran sacerdot Ananies va baixar a Cesarea amb alguns ancians i amb un advocat* que es deia Tèrtul. Allí van presentar el seu cas contra Pau davant del governador. 2 Quan el van convocar, Tèrtul va presentar la seua acusació i va dir:

«Gràcies a tu disfrutem d’una gran pau, i degut a la teua previsió s’estan fent moltes reformes en esta nació. 3 I nosaltres, Excel·lentíssim Fèlix, ho reconeixem amb molta gratitud en tot moment i allà on anem. 4 Però, com no vullc llevar-te més temps, et suplique que ens escoltes breument amb l’amabilitat que et caracteritza. 5 Hem comprovat que este home és una plaga.* Va promovent rebel·lions per tota la terra* entre els jueus i és un dels líders de la secta dels natzarens. 6 Inclús va intentar profanar el temple; per això l’arrestàrem. 7 ——* 8 Quan tu mateix l’interrogues, comprovaràs que tot el que estem dient és de veres».

9 Els jueus van donar suport a eixes acusacions afirmant que tot era veritat. 10 Llavors, el governador li va fer un senyal a Pau amb el cap per a que parlara, i ell va dir:

«M’alegra poder exposar la meua defensa davant de tu, perquè sé que eres jutge d’esta nació des de fa molts anys. 11 Com pots comprovar per tu mateix, no han passat més de 12 dies des que vaig pujar a Jerusalem per a adorar a Déu. 12 I ningú em va trobar discutint en el temple ni promovent revoltes en les sinagogues o en la ciutat. 13 Estos hòmens tampoc tenen proves de les acusacions que acaben de fer contra mi. 14 Però una cosa sí que reconec: done servici sagrat al Déu dels meus avantpassats segons el camí que ells anomenen secta, perquè crec en tot el que diu la Llei i en tot el que està escrit en els Profetes. 15 I tinc esta esperança en Déu, esperança que també tenen estos hòmens: que hi haurà una resurrecció tant de justos com d’injustos. 16 Per això, sempre m’esforce per mantindre una consciència neta* davant de Déu i dels hòmens. 17 I ara, després de molts anys, vaig tornar a Jerusalem per a portar donatius* als de la meua nació i per a fer ofrenes. 18 Jo estava cerimonialment net quan em van trobar en el temple atenent estos assumpts, i no estava amb ninguna multitud ni causant problemes. Però allí hi havia alguns jueus de la província d’Àsia 19 que haurien d’estar presents ací davant de tu per a acusar-me, si és que tenen alguna cosa contra mi. 20 I si no, que estos hòmens que estan ací diguen de quin delicte se’m va culpar quan vaig comparéixer davant del Sanedrí. 21 Només poden acusar-me d’haver cridat mentres estava enmig d’ells: “Hui se’m jutja davant de vosaltres perquè crec en la resurrecció dels morts!”».

22 Però Fèlix, que coneixia molt bé tot lo relacionat amb este Camí, va posposar la sessió i li va dir: «Quan baixe el comandant militar Lísies, ja prendré una decisió sobre el teu cas». 23 Després, va ordenar al centurió* que mantinguera arrestat a Pau, però que li donara certa llibertat. També li va manar que deixara als companys de Pau ocupar-se de les seues necessitats.

24 Al cap d’uns dies, es va presentar Fèlix amb la seua dona Drusil·la, que era jueva. Va fer cridar a Pau i va escoltar el que deia sobre la fe en Crist Jesús. 25 No obstant, com Pau parlava de la justícia, de l’autocontrol i del juí que ha de vindre, a Fèlix li va agarrar por i va dir: «De moment, te’n pots anar. Ja et tornaré a cridar quan em vinga bé». 26 Però, al mateix temps, també esperava que Pau li donara diners, per això va començar a cridar-lo cada volta més a sovint i a conversar amb ell. 27 Aixina van passar dos anys, fins que Porci Festus va succeir a Fèlix. Este, per la seua part, va deixar a Pau en la presó perquè volia quedar bé davant dels jueus.

25 Tres dies després d’arribar a la província i de prendre possessió del seu càrrec, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Aleshores, els sacerdots principals i els jueus més importants li van presentar a Festus les acusacions que tenien contra Pau. A més, començaren a suplicar-li 3 que els fera el favor d’enviar a Pau a Jerusalem. Però en realitat tramaven fer-li una emboscada a Pau per a matar-lo pel camí. 4 Ara bé, Festus els va contestar que Pau havia de quedar-se pres en Cesarea i que ell mateix estava a punt de tornar cap allí, 5 i els va dir: «Els que tinguen autoritat entre vosaltres que baixen amb mi i acusen eixe home, si és que ha fet alguna cosa malament».

6 Després de passar uns huit o deu dies en Jerusalem, Festus va baixar a Cesarea. Al sendemà, es va assentar en el tribunal i va ordenar que li portaren a Pau. 7 Quan este va entrar, els jueus que havien baixat de Jerusalem el rodejaren i començaren a acusar-lo de delictes molt greus, encara que no els podien demostrar.

8 Però Pau va dir en la seua defensa: «No he pecat ni contra la Llei dels jueus ni contra el temple ni contra el Cèsar». 9 En això, Festus, que volia quedar bé davant dels jueus, li va preguntar a Pau: «Vols pujar a Jerusalem i que se’t jutge allí davant de mi?». 10 Però Pau li va contestar: «Estic ací davant del tribunal del Cèsar, i és ací on se m’ha de jutjar. No he fet cap mal als jueus, com molt bé estàs veient. 11 Si realment soc un delinqüent i he fet alguna cosa que meresca la mort, no demane que se’m perdone la vida. Però si no hi ha base per a les acusacions que han fet estos hòmens contra mi, ningú té el dret d’entregar-me a ells per a fer-los un favor. Apel·le al Cèsar!». 12 I Festus, després de parlar amb els seus consellers, li va contestar: «Has apel·lat al Cèsar i al Cèsar aniràs».

13 Al cap d’uns dies, el rei Agripa i Berenice van arribar a Cesarea per a fer-li una visita de cortesia a Festus. 14 I com pensaven quedar-se allí uns quants dies, Festus li va presentar al rei el cas de Pau i li va dir:

«Ací hi ha un home a qui Fèlix va deixar en la presó. 15 I resulta que, quan vaig estar en Jerusalem, els sacerdots principals i els ancians dels jueus presentaren les acusacions que tenien contra ell i em demanaren que el condemnara. 16 Però jo els vaig respondre que, segons la llei romana, no es pot entregar un acusat a ningú com a favor sense donar-li abans l’oportunitat de trobar-se cara a cara amb els seus acusadors per a defendre’s. 17 Per això, quan arribaren ací, no vaig perdre el temps. De fet, al sendemà, em vaig assentar en el tribunal i vaig ordenar que em portaren l’acusat. 18 Però, quan es presentaren els acusadors, no van poder al·legar cap delicte dels que jo m’esperava. 19 Només tenien algunes diferències amb ell sobre la seua religió* i sobre un tal Jesús, que va morir però que Pau assegura que està viu. 20 Davant d’este conflicte, no sabia cap a on pegar, aixina que li vaig preguntar a l’acusat si volia anar a Jerusalem per a que jutjaren allí el seu cas. 21 Però, com Pau va apel·lar i va demanar quedar-se en la presó a l’espera de la decisió de l’August,* vaig ordenar que el mantingueren arrestat fins que poguera enviar-lo al Cèsar».

22 En això, Agripa li va dir a Festus: «Jo també tinc ganes de sentir el que diu este home». I ell li va respondre: «Demà l’escoltaràs». 23 Al sendemà, Agripa i Berenice arribaren amb molt de bombo* i entraren a la sala d’audiències acompanyats dels comandants militars i dels hòmens importants de la ciutat. Després, van portar a Pau per orde de Festus, 24 i este va dir: «Rei Agripa i tots els que esteu ací presents, mireu este home. Tant ací com en Jerusalem, tots els jueus m’han demanat a crits que no li permeta seguir vivint. 25 Per la meua part, no he trobat que haja fet res que meresca la mort. Per això, quan este home va apel·lar a l’August, vaig decidir enviar-li’l. 26 Ara bé, com no sé exactament què escriure-li al meu Senyor, he portat este home davant de tots vosaltres —i especialment davant de tu, rei Agripa— per a que, després d’interrogar-lo, sàpia què escriure. 27 Perquè no em pareix raonable enviar un presoner sense indicar de què se l’acusa».

26 Aleshores, Agripa li va dir a Pau: «Tens permís per a parlar en la teua defensa». I Pau, estenent la mà, va començar a parlar i va dir:

2 «Rei Agripa, m’alegre de poder defendre’m hui davant de tu de tot el que m’acusen els jueus, 3 especialment perquè eres expert en tots els seus costums i controvèrsies. Per això, et suplique que m’escoltes amb paciència.

4 »Tots els jueus coneixen bé la vida que he portat des de jove entre la gent de la meua nació i inclús en Jerusalem. 5 Ells em coneixen des de fa molt de temps i, si volgueren, podrien testificar que jo vivia com a fariseu, que és la secta més estricta de la nostra religió. 6 Però hui se m’està jutjant per l’esperança que tinc en la promesa que Déu va fer als nostres avantpassats. 7 Esta és la mateixa promesa que esperen vore complida les nostres 12 tribus, i per això li donen servici sagrat a Déu de tot cor nit i dia. És per esta esperança, oh rei, que m’acusen els jueus.

8 »Per què vos pareix* impossible que Déu ressuscite* els morts? 9 Jo mateix estava convençut que havia de lluitar per tots els mitjans contra el nom de Jesús el Natzaré. 10 I això és exactament el que vaig fer en Jerusalem. Com els sacerdots principals m’havien donat autoritat, vaig tancar en la presó molts dels sants i, a l’hora d’executar-los, donava el meu vot a favor. 11 Solia anar de sinagoga en sinagoga i els castigava en un intent d’obligar-los a renunciar a la seua fe. I la ràbia que sentia contra ells era tan gran que em feia perseguir-los inclús en ciutats llunyanes.

12 »Amb eixe objectiu, vaig eixir cap a Damasc amb l’encàrrec i l’autoritat dels sacerdots principals. 13 Però de camí, cap al migdia, vaig vore, oh rei, que una llum més brillant que el sol m’envoltava a mi i als que m’acompanyaven. 14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perseguixes? De pegar patades a l’agulló,* estàs fent-te mal a tu mateix”. 15 Però jo li vaig preguntar: “Senyor, qui eres?”, i ell em va dir: “Soc Jesús, a qui estàs perseguint. 16 Alça’t i posa’t dret, perquè m’he aparegut a tu per a escollir-te com a servent i com a testimoni de tot el que has vist i del que et faré vore respecte a mi. 17 I t’alliberaré de la gent d’este poble i de les nacions, a qui t’envie 18 per a obrir-los els ulls, per a que passen de l’obscuritat a la llum i de l’autoritat de Satanàs a Déu. I com a resultat, Déu perdonarà els seus pecats i els donarà l’herència que pertany als que han sigut santificats per la seua fe en mi”.

19 »Per tant, rei Agripa, no vaig desobeir la visió celestial, 20 sinó que vaig anar primer als habitants de Damasc i després als de Jerusalem, i també a tota la regió de Judea i a les nacions, per a fer-los saber que havien de penedir-se i tornar a Déu* demostrant amb fets el seu penediment. 21 És per això que els jueus m’agarraren en el temple i intentaren matar-me. 22 No obstant, gràcies a l’ajuda de Déu, fins al dia de hui continue donant testimoni tant a grans com a xicotets, però no he afegit res al que els Profetes i Moisés van anunciar que passaria: 23 que el Crist hauria de patir i que ell, el primer en ressuscitar d’entre els morts, portaria llum tant a este poble com a les nacions».

24 Ara bé, mentres Pau deia açò en la seua defensa, Festus va dir amb veu forta: «Tu no estàs bé, Pau! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!». 25 Però ell li va respondre: «Excel·lentíssim Festus, no he perdut el cap. El que dic és cert i coherent. 26 De fet, el rei a qui em dirigisc amb tanta llibertat coneix molt bé estes coses, i estic convençut que no n’hi ha ninguna que se li escape, perquè res d’açò s’ha fet d’amagat. 27 Rei Agripa, creus en el que diuen els Profetes? Jo sé que creus». 28 En això, Agripa li va dir: «En poc de temps, em convenceries per a que em fera cristià». 29 I Pau li va contestar: «Li demane a Déu que, siga en poc o en molt de temps, no només tu sinó tots els que m’estan escoltant hui arriben a ser com jo, però sense haver de dur estes cadenes».

30 Llavors, el rei es va alçar, i lo mateix van fer el governador, Berenice i els que estaven assentats amb ells. 31 Mentres se n’anaven, es deien els uns als altres: «Este home no ha fet res que meresca la mort ni la presó». 32 I Agripa li va dir a Festus: «Si este home no haguera apel·lat al Cèsar, hauria pogut quedar lliure».

27 Com es va decidir que navegàrem cap a Itàlia, van deixar a Pau i a altres presos a càrrec d’un centurió* del regiment d’August que es deia Juli. 2 Llavors vam agarrar un barco que venia d’Adramítium i que anava a recórrer els ports de la província d’Àsia. Amb nosaltres venia Aristarc, un macedoni de Tessalònica. 3 Al sendemà, desembarcàrem en Sidó. I Juli, que va tractar a Pau amb bondat,* li va permetre visitar els seus amics per a que el cuidaren.

4 Des d’allí, ens vam fer a la mar i vam navegar prop de Xipre, al recer dels vents que teníem en contra. 5 Després, navegàrem per alta mar, vam passar per davant de Cilícia i Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. 6 Allí, el centurió va trobar un barco d’Alexandria que es dirigia cap a Itàlia i ens va fer pujar a bord. 7 Vam navegar lentament durant molts dies, aixina que ens va costar arribar a Cnidos. Però, com el vent no ens deixava avançar, vam passar per davant de Salmone i continuàrem navegant al recer de l’illa de Creta. 8 En acabant, vam seguir vorejant la costa amb dificultat fins que arribàrem a un lloc anomenat Bells Ports, prop de la ciutat de Lasea.

9 Allí vam passar molt de temps i ja entràvem en l’època en què la navegació és perillosa, perquè havia passat inclús el dejuni del Dia de l’Expiació.* Per això, Pau els va advertir: 10 «Companys, veig que en este viatge patirem danys i grans pèrdues. De fet, no només corren perill la càrrega i el barco, sinó també les nostres vides». 11 Però el centurió va fer més cas del timoner i de l’amo del barco que de Pau. 12 A més, com el port no reunia les condicions per a passar l’hivern, la majoria va recomanar salpar d’allí i vore si podien arribar a Fènix —un port de Creta que mira cap al nord-est i el sud-est— per a passar allí l’hivern.

13 Quan va començar a bufar un vent suau del sud, els mariners van pensar que podrien conseguir-ho, aixina que llevaren àncores i començaren a navegar seguint de prop la costa de Creta. 14 Però poc després es va girar un vent molt fort anomenat euraquiló* 15 que va començar a arrastrar el barco amb violència mar a dins. I com no podíem mantindre la proa de cara al vent, ens vam deixar portar a la deriva. 16 Després, vam passar prop d’una illeta anomenada Cauda, a l’abric del vent, però aixina i tot ens va costar molt fer-nos amb el bot* que estava en la popa. 17 Quan el pujaren a bord, els mariners reforçaren el casc de la nau amarrant-lo per davall. I com tenien por d’acabar encallant en la Sirte,* van arriar les veles i van deixar que el barco continuara anant a la deriva. 18 Al sendemà, els mariners començaren a desfer-se de la càrrega per a alleugerir la nau perquè el temporal seguia sacsejant-nos amb molta força. 19 I al tercer dia, ells mateixos llançaren l’equipament* del barco per la borda.

20 Com feia molts dies que no véiem ni el sol ni les estreles i la tempestat no parava de colpejar-nos amb força, va desaparéixer tota esperança de sobreviure. 21 I quan feia molt de temps que els que estaven a bord no menjaven res, Pau es va posar dret enmig d’ells i els va dir: «Companys, hauríeu d’haver fet cas del meu consell i no haver eixit de Creta, perquè ens hauríem estalviat estos danys i estes pèrdues. 22 Però ara vos demane que sigueu valents, perquè ningú de vosaltres perdrà la vida, només es perdrà el barco. 23 Esta nit se m’ha aparegut al costat un àngel del Déu a qui jo pertany i a qui done servici sagrat, 24 i m’ha dit: “No tingues por, Pau, perquè has de comparéixer davant del Cèsar. A més, Déu t’ha concedit que se salven tots els que naveguen amb tu”. 25 Per tant, companys, sigueu valents, perquè confie en Déu i sé que farà exactament el que m’ha dit. 26 Això sí, acabarem naufragant prop d’alguna illa».

27 Feia 14 nits que navegàvem a la deriva pel mar d’Àdria, i cap a la mitjanit, els mariners començaren a sospitar que estaven acostant-se a terra. 28 Aixina que van sondejar la profunditat i van vore que era de 20 braces.* Avançaren un poc, tornaren a sondejar-la i van vore que era de 15 braces.* 29 Com tenien por de xocar contra les roques, van tirar quatre àncores des de la popa desitjant que es fera de dia. 30 Finalment, començaren a baixar el bot a la mar amb l’excusa de fer baixar les àncores de la proa perquè volien escapar del barco. 31 En això, Pau va dir al centurió i als soldats: «Si eixos hòmens no es queden en el barco, no vos salvareu». 32 Aleshores, els soldats tallaren les cordes del bot i el deixaren caure.

33 Quan ja faltava poc per a fer-se de dia, Pau va animar a tots a menjar alguna cosa dient-los: «Ja fa 14 dies que espereu amb ànsia a vore què passa, i mentrestant no heu menjat res. 34 Aixina que vos recomane pel vostre bé que mengeu alguna cosa, perquè ningú de vosaltres perdrà ni un sol cabell». 35 Després de dir això, va agarrar pa, va donar gràcies a Déu davant de tots, el va partir i va començar a menjar. 36 Açò va fer que tots s’animaren i es posaren a menjar. 37 En total érem 276 persones* en el barco. 38 Quan ja havien menjat prou, van tirar el blat al mar per a alleugerir la nau.

39 Quan es va fer de dia, no van saber identificar aquella terra. Però van vore una badia amb una platja i van decidir que, si era possible, acostarien el barco fins a l’arena. 40 Aixina que tallaren les àncores i les deixaren caure al mar. Al mateix temps, van afluixar els lligams dels timons.* I després d’hissar al vent la vela del trinquet,* van dirigir el barco cap a la platja. 41 Però, quan van xocar contra un banc d’arena que tenia mar pels dos costats, el barco es va quedar encallat. La proa es va estacar en l’arena i es va quedar immòbil mentres la popa s’anava desfent a trossos per la violència de les ones. 42 Llavors, els soldats van decidir matar els presoners per a que no s’escaparen nadant. 43 Però el centurió els ho va impedir perquè volia salvar a Pau. Aixina que va manar als que sabien nadar que es tiraren a l’aigua per a que arribaren a terra primer, 44 i després ja els seguirien els altres agarrant-se de taulons o de trossos del barco. D’esta manera, tots vam arribar sans i estalvis a terra.

28 Quan ja estàvem fora de perill, ens vam enterar que l’illa es deia Malta. 2 La gent d’allí* ens va tractar amb una bondat* extraordinària. I com estava plovent i feia fred, van encendre una foguera i ens van acollir a tots molt amablement. 3 Pau havia arreplegat un grapat de llenya fina i, quan el va tirar al foc, va eixir un escurçó* fugint de la calor i se li va enganxar a la mà. 4 La gent de l’illa va vore l’animal verinós penjant-li de la mà i van començar a dir-se entre ells: «Segur que este home és un assassí, i per això, encara que s’ha salvat de la mar, la Justícia* no l’ha deixat viure». 5 Però Pau es va espolsar l’animal de damunt, el va llançar al foc i no li va passar res. 6 Ells s’esperaven que començara a unflar-se o que caiguera mort de repent, però, després d’esperar molt i vore que no li passava res roín, canviaren d’opinió i començaren a dir que era un déu.

7 Prop d’allí estaven les terres d’un tal Publi, que era l’home més important de l’illa. Ell ens va donar la benvinguda i ens va allotjar amablement durant tres dies. 8 Casualment, el pare de Publi estava malalt en el llit amb calentura i disenteria. Aixina que Pau va entrar a vore’l i, després d’orar, va posar les mans sobre ell i el va curar. 9 A conseqüència d’això, la resta de malalts de l’illa començaren a acudir a ell i també quedaren curats. 10 Com la gent estava tan agraïda, ens van fer molts regals. I quan ja anàvem a embarcar, ens van donar tot el que necessitàvem.

11 Després d’haver passat tres mesos en Malta, ens vam fer a la mar en un barco d’Alexandria que havia passat l’hivern en l’illa i que tenia un mascaró de proa dels Fills de Zeus. 12 Vam fer escala en Siracusa, on ens vam quedar tres dies. 13 Des d’allí, seguírem el viatge i arribàrem a Règium. Al sendemà, va començar a bufar vent del sud, i un dia després vam arribar a Puteoli. 14 Allí vam trobar alguns germans que ens van suplicar que ens quedàrem amb ells set dies, i després vam eixir cap a Roma. 15 Com els germans de Roma s’havien enterat que anàvem cap allà, vingueren fins a la Plaça del Mercat d’Api i les Tres Tavernes per a trobar-se amb nosaltres. Al vore’ls, Pau li va donar gràcies a Déu i es va sentir molt animat. 16 Quan per fi vam arribar a Roma, a Pau se li va permetre allotjar-se a soles, amb un soldat que el vigilara.

17 Ara bé, tres dies després, Pau va convocar els jueus més importants. I quan s’hagueren reunit, els va dir: «Germans, a pesar de no haver fet res en contra del poble o dels costums dels nostres avantpassats, em van arrestar en Jerusalem i em van entregar en mans dels romans. 18 Després d’interrogar-me, volien posar-me en llibertat perquè no hi havia base per a condemnar-me a mort. 19 Però em vaig vore obligat a apel·lar al Cèsar, no perquè volguera acusar la meua nació de res, sinó perquè els jueus es van oposar a la decisió d’alliberar-me. 20 Per això he demanat vore-vos i parlar amb vosaltres, perquè, si porte estes cadenes, és per l’esperança d’Israel». 21 Ells li van dir: «Nosaltres no hem rebut ninguna carta de Judea que parle sobre tu, i els germans que han vingut d’allí tampoc ens han informat de res ni ens han parlat malament de tu. 22 Però ens pareix apropiat escoltar directament de tu el que opines, perquè sabem que en totes parts es parla malament d’esta secta».

23 Aixina que van acordar un dia per a tornar a reunir-se amb ell, i esta volta va anar encara més gent a l’allotjament de Pau. Ell, des del matí fins a poqueta nit, els ho va explicar tot donant-los un testimoni complet del Regne de Déu i va intentar convéncer-los per a que cregueren en Jesús utilitzant la Llei de Moisés i els Profetes. 24 Alguns van creure el que deia, però altres no. 25 I com no es posaven d’acord entre ells, començaren a anar-se’n. Aixina que Pau només els va dir:

«Amb raó l’esperit sant va parlar als vostres avantpassats per mitjà del profeta Isaïes 26 i va dir: “Ves a este poble i dis-los: ‘Per molt que escolteu, no entendreu res, i per molt que mireu, no voreu res. 27 Perquè el cor d’este poble s’ha fet insensible; escolten però no fan cas. Han tancat els ulls i s’han tapat les orelles per a no vore amb els ulls ni sentir res amb les orelles. Per això el seu cor no pot entendre, i tampoc tornen a mi per a que els cure’”. 28 Per tant, sapieu que esta salvació de part de Déu s’ha anunciat a les nacions. Elles sí que l’escoltaran». 29 ——*

30 Pau es va quedar durant dos anys sencers en la casa que havia llogat, i rebia amablement tots els que anaven a visitar-lo. 31 Els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssima convicció* i sense impediments.