CARTA ALS GÀLATES

1 De Pau —apòstol, no de part dels hòmens ni per mitjà de cap home, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu, el Pare, que el va ressuscitar—* 2 i de tots els germans que estan amb mi, a les congregacions de Galàcia:

3 Que tingueu bondat immerescuda* i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist. 4 Ell es va entregar pels nostres pecats per a rescatar-nos d’este sistema malvat* d’acord amb la voluntat del nostre Déu i Pare. 5 A Déu vaja la glòria per sempre més. Amén.

6 Em sorprén que vos estigueu apartant* tan ràpidament d’aquell que vos va cridar per mitjà de la bondat immerescuda de Crist i que estigueu seguint una altra classe de bones notícies. 7 No és que hi haja unes altres bones notícies, sinó que hi ha alguns que vos estan causant problemes i que volen distorsionar les bones notícies sobre el Crist. 8 Però si algú vos anunciara alguna cosa diferent de les bones notícies que vos vam anunciar, encara que fora algú de nosaltres o un àngel del cel, que siga maleït. 9 Vos torne a dir el que vos hem dit abans: qualsevol que vos anuncie alguna cosa diferent de les bones notícies que vau acceptar, que siga maleït.

10 A qui intente guanyar-me? Als hòmens o a Déu? És que intente agradar als hòmens? Si encara buscara agradar als hòmens, no seria esclau de Crist. 11 Germans, vullc que sapieu que les bones notícies que vos vaig anunciar no són d’origen humà, 12 perquè no les vaig rebre de cap home ni me les van ensenyar, sinó que les vaig rebre per una revelació de Jesucrist.

13 Evidentment, heu sentit parlar de com em comportava quan practicava el judaisme, que perseguia amb intensitat* la congregació de Déu i intentava arrasar-la. 14 A més, progressava en el judaisme més que molts de la meua nació que tenien la meua edat, ja que mostrava molt més zel que ells per les tradicions dels meus pares. 15 Però, quan Déu —que va fer que nasquera* i em va cridar per la seua bondat immerescuda⁠— va vore convenient 16 revelar el seu Fill utilitzant-me a mi per a que anunciara a les nacions les bones notícies sobre ell, no vaig anar en seguida a demanar consell a ningun humà* 17 ni vaig pujar a Jerusalem a vore els que eren apòstols abans que jo, sinó que me’n vaig anar a Aràbia i després vaig tornar a Damasc.

18 Al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a visitar a Cefes* i em vaig quedar amb ell 15 dies. 19 Però no vaig vore ningun dels altres apòstols, només a Jaume, el germà del Senyor. 20 Vos assegure davant de Déu que no mentisc amb açò que vos escric.

21 Després d’això, me’n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. 22 Però les congregacions de Judea que estaven en unió amb Crist no em coneixien en persona. 23 Només sentien dir: «L’home que fa un temps ens perseguia ara anuncia les bones notícies de la fe que abans intentava arrasar». 24 Aixina que començaren a donar glòria a Déu per causa meua.

2 Aleshores, després de 14 anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé, i també em vaig emportar a Titus. 2 Vaig pujar perquè havia rebut una revelació, i els vaig exposar als germans les bones notícies que predique entre les nacions. No obstant, ho vaig fer en privat davant dels hòmens que eren molt respectats, perquè volia assegurar-me que no estava corrent ni havia corregut en va. 3 Però ni tan sols a Titus, que venia amb mi, el van obligar a circumcidar-se, encara que era grec. 4 Ara bé, esta qüestió va sorgir a causa dels falsos germans que s’havien introduït silenciosament en la congregació. Estos s’havien infiltrat per a espiar la llibertat que tenim en unió amb Crist Jesús i esclavitzar-nos completament. 5 Però no vam cedir ni ens vam sotmetre a ells ni per un moment,* per a que la veritat de les bones notícies continuara amb vosaltres.

6 Però respecte a aquells que eren considerats importants —em té igual el que foren, perquè Déu no es deixa endur per les aparences⁠—, eixos hòmens tan respectats no em van dir res de nou. 7 Al contrari, van vore que se m’havia confiat anunciar les bones notícies als incircumcisos, tal com a Pere se li havia confiat anunciar-les als circumcisos 8 —perquè aquell que li va donar poder a Pere per a ser apòstol entre els circumcisos també em va donar poder a mi per a ser apòstol entre les nacions⁠—, 9 i van reconéixer que se m’havia donat bondat immerescuda.* Aleshores, Jaume, Cefes* i Joan, els que eren considerats columnes, ens van donar la mà dreta a Bernabé i a mi en senyal de cooperació,* per a que nosaltres anàrem a les nacions i ells als circumcisos. 10 Només ens van demanar que ens enrecordàrem dels pobres, cosa que m’he esforçat de tot cor per fer.

11 No obstant, quan Cefes va vindre a Antioquia, em vaig enfrontar cara a cara amb ell, perquè era evident que estava equivocat.* 12 I és que, abans que arribaren alguns hòmens de part de Jaume, ell solia menjar amb gent de les nacions; però, quan van arribar, va deixar de fer-ho i es va apartar d’ells per por al grup dels circumcisos. 13 La resta dels jueus es va unir a ell en aquella farsa,* i fins i tot Bernabé es va vore arrastrat a participar en aquella farsa.* 14 Aixina que, quan vaig vore que no es comportaven d’acord amb la veritat de les bones notícies, li vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que eres jueu, vius com la gent de les nacions i no com els jueus, com pots obligar la gent de les nacions a viure d’acord amb els costums jueus?».

15 Nosaltres, que som jueus de naixement, i no pecadors de les nacions, 16 reconeixem que a l’home no se’l declara just per les obres de la llei, sinó només per la fe en Jesucrist. Per això hem posat la nostra fe en Crist Jesús, per a ser declarats justos per la fe en Crist i no per les obres de la llei. De fet, ningú* serà declarat just per fer les obres de la llei. 17 Ara bé, si ens esforcem per ser declarats justos per mitjà de Crist i aixina i tot se’ns considera pecadors, vol dir això que Crist està al servici* del pecat? D’això res! 18 Si ara em pose a reconstruir el que havia destruït, demostre que soc un transgressor de la llei. 19 De manera que, per mitjà de la llei, he mort per a la llei a fi de poder viure per a Déu. 20 Estic clavat en el pal amb Crist. Ja no soc jo qui viu, sinó que és Crist qui viu en unió amb mi. De fet, la vida que ara visc en este cos,* la visc per la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar per mi. 21 No rebutge la bondat immerescuda de Déu, perquè, si algú poguera ser just per mitjà de la llei, Crist hauria mort en va.

3 Gàlates insensats! ¿Qui vos ha enganyat a vosaltres, que heu rebut una descripció tan clara de la mort de Jesucrist en el pal? 2 Només vullc preguntar-vos* una cosa: vau rebre l’esperit per les obres de la llei, o per la fe que vau posar en el que havíeu escoltat? 3 Tan insensats sou? Després d’haver començat un camí espiritual,* acabeu anant per un camí carnal?* 4 Han sigut en va tots els patiments que heu passat? Estic segur que no han sigut en va. 5 Per tant, aquell que vos dona l’esperit i fa milacres* entre vosaltres, ¿ho fa per les vostres obres de la llei, o per la vostra fe en el que vau escoltar? 6 És tal com li va passar a Abraham: «Va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just».*

7 Segur que ja sabeu que els que s’aferren a la fe són fills d’Abraham. 8 I cert passatge de les Escriptures, preveient que Déu declararia justa a gent de les nacions per la seua fe, li va anunciar a Abraham les bones notícies amb antelació al dir-li: «Per mitjà de tu totes les nacions seran beneïdes». 9 Per tant, aquells que s’aferren a la fe són beneïts junt amb Abraham, que va tindre fe.

10 Tots els que confien en les obres de la llei estan sotmesos a una maledicció, perquè està escrit: «Maleït aquell que no persistix en fer totes les coses escrites en el rotllo de la Llei». 11 A més, és evident que ningú és declarat just davant de Déu per obeir la llei, perquè «el just viurà per la seua fe». 12 Però la Llei no es basa en la fe, sinó que diu: «Qui faça estes coses viurà gràcies a elles». 13 Crist ens va comprar i ens va alliberar de la maledicció de la Llei al convertir-se en una maledicció en lloc nostre, perquè està escrit: «Maleït tot aquell que és penjat en un pal». 14 Açò va ser d’esta manera per a que la benedicció d’Abraham s’estenguera a les nacions per mitjà de Crist Jesús, i aixina, gràcies a la nostra fe, poguérem rebre l’esperit promés.

15 Germans, vos pose un exemple del dia a dia: quan es valida un pacte, encara que el valide un simple humà, ningú pot anul·lar-lo ni afegir-li res. 16 Ara bé, les promeses es van fer a Abraham i a la seua descendència. No diu «i als teus descendents», com si parlara de molts, sinó que diu «i a la teua descendència»,* referint-se només a un, a Crist. 17 A més, jo dic açò: la Llei, que es va donar 430 anys més tard, no invalida el pacte que Déu ja havia fet i, per tant, no anul·la la promesa. 18 Perquè, si l’herència es basara en la llei, ja no es basaria en una promesa. Però la realitat és que Déu li la va donar bondadosament a Abraham per mitjà d’una promesa.

19 Aleshores, per què es va donar la Llei? Es va afegir per a fer evidents les transgressions fins que arribara la descendència a qui se li havia fet la promesa, i es va transmetre per mitjà d’àngels a través d’un mediador. 20 Ara bé, no hi ha mediador quan només hi ha una persona implicada, i Déu només és un. 21 Vol dir això que la Llei va en contra de les promeses de Déu? Ni pensar-ho! Perquè, si s’haguera donat una llei que poguera donar vida, seria possible conseguir la justícia per mitjà de la llei. 22 Però les Escriptures entregaren totes les coses a la custòdia del pecat per a que la promesa que s’obté per la fe en Jesucrist fora donada als que demostren fe.

23 No obstant, abans que arribara la fe, estàvem davall la vigilància de la llei, entregats a la seua custòdia, esperant la fe que estava a punt de ser revelada. 24 De manera que la Llei va arribar a ser el tutor* que ens va guiar fins a Crist per a que se’ns poguera declarar justos per mitjà de la fe. 25 Però, ara que ha arribat la fe, ja no estem sotmesos a un tutor.

26 De fet, tots sou fills de Déu per mitjà de la vostra fe en Crist Jesús. 27 Perquè tots vosaltres, que vau ser batejats en Crist, vos heu vestit de Crist. 28 No hi ha ni jueu ni grec, ni esclau ni home lliure, ni home ni dona, perquè tots sou u en unió amb Crist Jesús. 29 A més, si pertanyeu a Crist, realment sou descendència d’Abraham, hereus segons la promesa.

4 Ara bé, vos dic que l’hereu és amo de totes les coses, però mentres és un xiquet xicotet no és diferent d’un esclau, 2 perquè està sotmés a supervisors i administradors* fins al dia fixat amb antelació per son pare. 3 Igualment, quan nosaltres érem xiquets, també érem esclaus de les coses elementals del món. 4 Però, quan es va complir el temps fixat, Déu va enviar el seu Fill, que va nàixer d’una dona i estava sotmés a la llei, 5 per a que alliberara per mitjà d’un rescat els que estaven sotmesos a la llei, i aixina se’ns poguera adoptar com a fills.

6 I com sou fills, Déu ha enviat l’esperit del seu Fill als nostres cors, i este crida: «Abba,* Pare!». 7 De manera que ja no eres esclau, sinó fill. I si eres fill, Déu també t’ha fet hereu.

8 Ara bé, quan no coneixíeu a Déu, éreu esclaus d’aquells que en realitat no són déus. 9 Però, ara que coneixeu a Déu, o millor dit, ara que Déu vos coneix a vosaltres, com és que torneu a les coses elementals que són dèbils i miserables i voleu ser els seus esclaus de nou? 10 Esteu celebrant escrupolosament dies, mesos, èpoques i anys. 11 Em teniu preocupat; em fa por que els esforços que he fet per ajudar-vos no hagen servit de res.

12 Germans, vos suplique que sigueu com jo, perquè jo també era com vosaltres. Vosaltres no em vau tractar malament. 13 Com ja sabeu, la primera vegada que vaig poder anunciar-vos les bones notícies va ser degut a una malaltia. 14 I encara que la meua condició física va ser una prova per a vosaltres, no em vau tractar amb menyspreu ni amb repugnància.* Al contrari, em vau rebre com a un àngel de Déu, com a Crist Jesús. 15 Què ha sigut d’aquella felicitat que teníeu? Perquè done fe* que, si haguéreu pogut, vos hauríeu arrancat els ulls per a donar-me’ls. 16 I ara què? M’he convertit en el vostre enemic perquè vos dic la veritat? 17 Alguns fan tot el que poden per atraure-vos, però no tenen bones intencions; volen separar-vos de mi i que desitgeu anar darrere d’ells. 18 Dit açò, sempre que siga amb bones intencions i en tota ocasió —no només quan jo estic present—, és bo que algú faça tot el que puga per atraure-vos, 19 sí, a vosaltres, fillets meus, per qui torne a tindre dolors de part fins que Crist prenga forma en vosaltres. 20 Ara mateix, m’agradaria estar amb vosaltres i parlar-vos amb un altre to, perquè em teniu desconcertat.

21 Vosaltres que voleu estar sotmesos a la llei, digueu-me: no escolteu el que diu la Llei? 22 Per exemple, està escrit que Abraham va tindre dos fills: un de la serventa i un altre de la dona lliure. 23 El fill de la serventa va nàixer com qualsevol altre humà,* mentres que el de la dona lliure va nàixer degut a una promesa. 24 Tot açò té un significat simbòlic, ja que estes dones representen dos pactes. Un és el que es va fer en la muntanya del Sinaí, el qual dona a llum esclaus i és com Agar. 25 Agar representa el Sinaí, una muntanya d’Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, perquè tant ella com els seus fills són esclaus. 26 Però la Jerusalem de dalt és lliure, i ella és la nostra mare.

27 Perquè està escrit: «Alegra’t, dona estèril que no tens fills. Crida d’alegria, tu que no tens dolors de part, perquè la dona abandonada té molts més fills que la dona que té marit». 28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa, igual que ho va ser Isaac. 29 Però, tal com en aquell temps el fill que havia nascut com qualsevol altre humà* es va posar a perseguir el que havia nascut per l’esperit, ara passa igual. 30 Aixina i tot, què diuen les Escriptures? «Despatxa la serventa i el seu fill, perquè el fill de la dona lliure de cap manera compartirà la seua herència amb el fill de la serventa.» 31 Per tant, germans, no som fills d’una serventa, sinó de la dona lliure.

5 Crist ens ha alliberat per a que tinguem eixa llibertat. Per tant, mantingueu-vos ferms i no vos deixeu sotmetre de nou a un jou d’esclavitud.

2 Mireu! Jo, Pau, vos dic que, si vos circumcideu, el que Crist va fer no vos aprofitarà per a res. 3 A tots els que se circumciden els torne a dir que estan obligats a obeir tota la Llei. 4 Vosaltres, que intenteu ser declarats justos per mitjà de la llei, esteu separats de Crist; vos heu apartat de la seua bondat immerescuda.* 5 En canvi, nosaltres, per mitjà de l’esperit, esperem amb moltes ganes la desitjada justícia que s’obté per la fe. 6 Perquè en unió amb Crist Jesús, ni la circumcisió ni la incircumcisió aprofiten per a res. El que sí que aprofita és la fe que actua per mitjà de l’amor.

7 Fins ara estàveu corrent bé. Qui vos ha posat obstacles per a que no seguiu obeint la veritat? 8 Eixa classe de raonaments no ve d’aquell que vos crida. 9 Un poc de rent fa fermentar tota la massa. 10 Estic segur que vosaltres, que esteu en unió amb el Senyor, no pensareu d’una altra manera; però qui vos causa problemes, siga qui siga, rebrà la sentència que es mereix. 11 Per la meua part, germans, si encara predique la circumcisió, per què se’m continua perseguint? Si ho estiguera fent, el pal de turment* ja no seria un obstacle.* 12 Com m’agradaria que es castraren* eixos hòmens que intenten confondre-vos!

13 Germans, vosaltres vau ser cridats a la llibertat, però no utilitzeu eixa llibertat com a pretext per a satisfer els desitjos carnals. Al contrari, que l’amor vos motive a ser esclaus els uns dels altres. 14 Perquè tota la Llei es complix amb* un sol manament: «Estima els altres com a tu mateix». 15 Però, aneu amb compte, perquè, si continueu mossegant-vos i devorant-vos mútuament, correu el perill de destruir-vos els uns als altres.

16 Per això vos dic que seguiu caminant d’acord amb l’esperit, i aixina no dureu a terme ningun desig carnal. 17 Perquè la carn, degut als seus desitjos, està en contra de l’esperit, i l’esperit està en contra de la carn. Els dos estan oposats i per això no feu el que vos agradaria fer. 18 És més, si vos guia l’esperit, no esteu sotmesos a la llei.

19 Ara bé, les obres de la carn es veuen clarament, i són: immoralitat sexual,* impuresa,* conducta descarada,* 20 idolatria, espiritisme,* enemistats, baralles, zels, atacs d’ira, discussions, divisions, sectes, 21 enveja, borratxeres, festes descontrolades i coses per l’estil. Vos advertisc, tal com ja vos vaig advertir, que els que practiquen estes coses no heretaran el Regne de Déu.

22 En canvi, el fruit de l’esperit és amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe, 23 docilitat, autocontrol. Contra esta classe de coses no hi ha llei. 24 A més, els que pertanyen a Crist Jesús han clavat en el pal la carn amb les seues passions i desitjos.

25 Si vivim d’acord amb l’esperit, també hem de continuar caminant correctament d’acord amb l’esperit. 26 No ens fem egocèntrics promovent competicions i envejant-nos els uns als altres.

6 Germans, inclús si algú fa un pas en fals sense adonar-se’n, vosaltres, els que esteu espiritualment qualificats, intenteu corregir-lo amb un esperit dòcil. Però que cada u es vigile a si mateix per a que no siga temptat també. 2 Continueu portant-vos les càrregues els uns als altres, i aixina complireu la llei del Crist. 3 Perquè, si algú es pensa que és alguna cosa quan en realitat no és res, s’enganya a si mateix. 4 Més bé, que cada u analitze les seues pròpies accions, i aleshores tindrà motius per a alegrar-se pel que ell mateix fa, sense comparar-se amb els altres. 5 Perquè cada u portarà la seua càrrega de responsabilitat.

6 A més, que qualsevol a qui se li ensenya* la paraula compartisca tota classe de coses bones amb qui li dona eixa ensenyança.*

7 No vos enganyeu, ningú pot burlar-se de Déu. Perquè allò que u sembre és el que collirà. 8 Qui sembre pensant en la seua carn, de la seua carn collirà corrupció,* però qui sembre pensant en l’esperit, de l’esperit collirà vida eterna. 9 Aixina que no deixem de fer el que està bé, perquè al temps degut collirem si no ens cansem.* 10 Per això, mentres tinguem l’oportunitat,* fem el bé a tots, però especialment als nostres germans en la fe.

11 Mireu amb quines lletres més grans vos he escrit de la meua pròpia mà.

12 Els que intenten obligar-vos a circumcidar-vos volen quedar bé segons els criteris humans,* i ho fan només per a no ser perseguits per causa del pal de turment* del Crist. 13 Perquè ni tan sols els que se circumciden complixen la Llei, però volen que vos circumcideu per a presumir del que se vos ha fet en el cos. 14 En canvi, jo espere no presumir mai de res, només del pal de turment* del nostre Senyor Jesucrist. Per mitjà d’ell, el món ha mort* per a mi i jo per al món. 15 Perquè el que importa no és ni la circumcisió ni la incircumcisió, sinó ser una nova creació. 16 Que la pau i la misericòrdia estiguen sobre tots els que caminen correctament d’acord amb esta norma de conducta, sí, sobre l’Israel de Déu.

17 D’ara en avant, que ningú em cause problemes, perquè porte en el meu cos les marques d’un esclau de Jesús.

18 Germans, que la bondat immerescuda* del nostre Senyor Jesucrist estiga amb l’esperit que mostreu. Amén.