PRIMERA CARTA ALS TESSALONICENCS

1 De Pau, Silvà* i Timoteu, a la congregació dels tessalonicencs, que està en unió amb Déu, el Pare, i amb el Senyor Jesucrist:

Que tingueu bondat immerescuda* i pau.

2 Sempre li donem gràcies a Déu quan vos mencionem a tots en les nostres oracions, 3 perquè en presència del nostre Déu i Pare ens enrecordem constantment de la vostra obra fidel, de la vostra labor motivada per amor i de l’aguant que mostreu per l’esperança que teniu en el nostre Senyor Jesucrist. 4 Germans estimats per Déu, sabem que ell vos ha escollit, 5 perquè les bones notícies que prediquem no vos van arribar només amb paraules, sinó també amb poder, amb esperit sant i amb forta convicció. I ja sabeu quina classe d’hòmens vam ser entre vosaltres per al vostre bé. 6 Vosaltres vau imitar el nostre exemple i el del Senyor, perquè acceptàreu la paraula enmig de moltes dificultats amb el goig que ve de l’esperit sant. 7 D’esta manera, vau arribar a ser un exemple per als creients de Macedònia i d’Acaia.

8 La realitat és que, a més d’haver-se escoltat la paraula de Jehovà* en Macedònia i Acaia gràcies a vosaltres, també s’ha sentit parlar de la vostra fe en Déu per totes parts, aixina que no cal que diguem res més. 9 Perquè ells continuen parlant de la primera volta que ens vam vore i de com deixàreu els vostres ídols i vos tornàreu a Déu per a ser esclaus d’un Déu viu i verdader 10 i per a esperar del cel al seu Fill, a qui va ressuscitar,* és a dir, a Jesús, que ens salva de la ira que ha de vindre.

2 Germans, vosaltres sabeu molt bé que la nostra visita no ha sigut en va. 2 Perquè, com ja sabeu, en Filips vam patir i ens van maltractar, però gràcies al nostre Déu ens armàrem de valor* per a anunciar-vos les bones notícies de Déu a pesar d’una gran oposició.* 3 I és que el consell que donem no és fruit de l’error ni de la impuresa, i tampoc és enganyós. 4 Més bé, com Déu ens ha considerat dignes de confiar-nos les bones notícies, no parlem per a agradar als hòmens, sinó a Déu, que és qui examina el nostre cor.

5 De fet, sabeu que mai hem gastat paraules aduladores ni hem donat una falsa aparença per a amagar desitjos cobdiciosos; Déu és testimoni d’això! 6 Tampoc hem buscat les alabances* dels hòmens —ni les vostres ni les dels altres⁠—, encara que, com a apòstols de Crist, podríem haver sigut una càrrega econòmica. 7 Al contrari, vos vam tractar amb carinyo, com quan una mare dona el pit als seus fills i els cuida amb tendresa.* 8 Per això, com vos tenim un carinyo tan tendre, estàvem decidits,* no només a anunciar-vos les bones notícies de Déu, sinó també a donar-vos la nostra vida, de tant que vos havíeu fet de voler.

9 Germans, segur que recordeu el nostre dur treball i els grans esforços que vam fer. Quan vos predicàrem les bones notícies de Déu, treballàrem nit i dia a fi de no ser una càrrega econòmica per a ningú de vosaltres. 10 De fet, vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, de com ens vam comportar de manera lleial, justa i irreprotxable amb vosaltres, els creients. 11 Com bé sabeu, no vam deixar d’aconsellar-vos, consolar-vos i donar-vos testimoni a cada un de vosaltres, igual que un pare fa amb els seus fills, 12 per a que continuàreu caminant d’una manera digna de Déu, que vos crida al seu Regne i a la seua glòria.

13 Per això, nosaltres també li donem constantment gràcies a Déu perquè, quan vau rebre la paraula de Déu —que escoltàreu de nosaltres—, no la vau acceptar com a paraula d’hòmens, sinó com el que realment és, com a paraula de Déu, la qual també actua en vosaltres, els creients. 14 I és que vosaltres, germans, heu imitat l’exemple de les congregacions de Déu que estan en unió amb Crist Jesús i que es troben en Judea, perquè heu patit a mans dels vostres compatriotes les mateixes coses que ells estan patint a mans dels jueus, 15 els quals inclús mataren al Senyor Jesús i als profetes i ens perseguiren a nosaltres. A més, no agraden a Déu i van en contra dels interessos de tots 16 a l’intentar impedir que prediquem a la gent de les nacions per a que puguen salvar-se. D’esta manera, continuen omplint la mesura dels seus pecats, però per fi la ira d’ell els ha caigut damunt.

17 Germans, quan haguérem de separar-nos* de vosaltres durant un poc de temps (físicament, no en el nostre cor), vos trobàvem tant a faltar que vam fer tot lo possible per vore-vos en persona.* 18 Per això volíem anar a visitar-vos. Sí, jo mateix, Pau, ho vaig intentar no una volta, sinó dos, però Satanàs ens va tallar el camí. 19 Perquè, quina és la nostra esperança, el nostre goig o la corona de la qual ens enorgullim davant del nostre Senyor Jesús durant la seua presència? No sou vosaltres? 20 Aixina és, vosaltres sou la nostra glòria i el nostre goig.

3 Aixina que, quan ja no poguérem aguantar-ho més, vam pensar que era millor quedar-nos a soles en Atenes 2 i vos enviàrem a Timoteu, el nostre germà i ministre* de Déu en la predicació de les bones notícies del Crist. Vos l’enviàrem per a enfortir-vos* i consolar-vos pel bé de la vostra fe, 3 a fi que ningú siga sacsejat* degut a estes dificultats, perquè ja sabeu que no podem evitar patir estes coses.* 4 De fet, quan estàvem amb vosaltres, solíem avisar-vos que tindríem dificultats i, com ja sabeu, això és el que ha passat. 5 Per això, quan ja no vaig poder aguantar-ho més, vos el vaig enviar per a saber de la vostra fidelitat, no fora cas que el Temptador vos haguera temptat i els nostres esforços no hagueren servit per a res.

6 Però Timoteu acaba d’arribar d’allí i ens ha portat bones notícies sobre la vostra fidelitat i el vostre amor. Diu que sempre ens recordeu amb afecte i que teniu moltes ganes de vore’ns, igual que nosaltres a vosaltres. 7 Per esta raó, germans, en tots els nostres patiments* i dificultats, hem rebut un gran consol gràcies a vosaltres i a la fidelitat que demostreu. 8 Perquè, si vosaltres vos manteniu ferms en el Senyor, nosaltres reviscolem.* 9 Per això, com podríem demostrar-li a Déu el nostre agraïment per vosaltres i per la gran alegria que ens feu sentir davant d’ell? 10 Dia i nit oferim les súpliques més intenses per a poder vore-vos en persona* i donar-vos el que li falta a la vostra fe.

11 Que el nostre Déu i Pare i el nostre Senyor Jesús ens òbriguen el camí per a que puguem anar a visitar-vos. 12 I que el Senyor augmente l’amor que sentiu els uns pels altres i per tots, sí, que el faça desbordar tal com desborda el nostre amor per vosaltres. 13 Aixina farà els vostres cors ferms i irreprotxables en santedat davant del nostre Déu i Pare durant la presència del nostre Senyor Jesús amb tots els seus sants.

4 Finalment, germans, vos vam donar instruccions sobre com heu de viure* per a agradar a Déu i, de fet, ja ho esteu fent. Però ara vos demanem i vos supliquem pel Senyor Jesús que continueu fent-ho encara més. 2 Perquè ja coneixeu les instruccions* que vos donàrem de part del Senyor Jesús.

3 Esta és la voluntat de Déu: que sigueu sants i vos abstingueu de la immoralitat sexual.* 4 Cada un de vosaltres ha de saber controlar el seu propi cos* per a mantindre’l sant i honorable, 5 sense deixar-se endur per una passió sexual descontrolada i cobdiciosa com la que tenen les nacions que no coneixen a Déu. 6 En este assumpt, ningú ha d’anar més allà dels límits del que és apropiat i aprofitar-se del seu germà, perquè, tal com ja vos vam dir i vos vam advertir amb fermesa, Jehovà* castiga totes estes coses. 7 De fet, Déu no ens ha cridat per a ser impurs,* sinó per a ser sants. 8 Per tant, qui rebutja açò no rebutja un home, sinó a Déu, que vos dona el seu esperit sant.

9 Ara bé, respecte a l’amor fraternal, no cal que vos escriguem res, perquè és Déu qui vos ensenya a estimar-vos els uns als altres. 10 De fet, ja ho esteu fent amb tots els germans de Macedònia. Però germans, vos animem a continuar fent-ho encara més. 11 Esforceu-vos al màxim per* viure en pau, per ocupar-vos dels vostres assumpts i per treballar amb les vostres mans, tal com vos vam ensenyar, 12 per a que els de fora vegen que vos comporteu decentment i per a que no vos faça falta res.

13 A més, germans, no volem que desconegueu el* que els passarà als que estan dormint en la mort, per a que no vos entristiu com els que no tenen esperança. 14 Perquè, si tenim fe que Jesús va morir i va ressuscitar,* també tenim fe que Déu portarà amb Jesús els qui s’han adormit en la mort en unió amb ell.* 15 D’acord amb la paraula de Jehovà,* vos diem açò: que els que estiguem vius i sobrevisquem fins a la presència del Senyor de cap manera precedirem els que s’han adormit en la mort; 16 perquè el Senyor mateix baixarà del cel amb una orde,* amb veu d’arcàngel i amb la trompeta de Déu, i els que estan morts en unió amb Crist ressuscitaran* primer. 17 Després, els que estiguem vius i sobrevisquem serem enduts junt amb ells en els núvols per a trobar-nos amb el Senyor en l’aire, i aixina sempre estarem amb el Senyor. 18 Per tant, continueu consolant-vos els uns als altres amb estes paraules.

5 Ara bé, germans, respecte als temps i les èpoques, no necessiteu que se vos escriga res. 2 Perquè sabeu molt bé que el dia de Jehovà* vindrà exactament com un lladre en la nit. 3 Quan diguen «Pau i seguretat!», aleshores els caurà damunt una destrucció súbita, com els dolors de part d’una dona embarassada, i de cap manera escaparan. 4 Però vosaltres, germans, no esteu en la foscor com per a que eixe dia vos sorprenga igual que el dia sorprendria uns lladres, 5 perquè vosaltres sou tots fills de la llum i fills del dia. Nosaltres no pertanyem ni a la nit ni a la foscor.

6 Per tant, no hem d’adormir-nos com fan els altres. Més bé, mantinguem-nos desperts i no perdem el bon juí. 7 Perquè els que dormen, dormen de nit, i els que s’emborratxen, s’emborratxen de nit. 8 Però nosaltres, que pertanyem al dia, hem de mantindre el bon juí i posar-nos la cuirassa de la fe i de l’amor i el casc de l’esperança de la salvació. 9 Perquè Déu no ens va escollir per a patir la seua ira, sinó per a obtindre la salvació per mitjà del nostre Senyor Jesucrist. 10 Ell va morir per nosaltres per a que, tant si estem desperts com si estem adormits,* visquem junt amb ell. 11 Aixina que continueu animant-vos* i edificant-vos els uns als altres, tal com ja feu.

12 Germans, ara vos demanem que mostreu respecte a aquells que treballen amb esforç entre vosaltres, vos dirigixen* en el Senyor i vos aconsellen. 13 Tingueu-los en la més alta estima i tracteu-los amb amor pel treball que fan. A més, sigueu pacífics els uns amb els altres. 14 Per altra part, germans, vos supliquem que advertiu els indisciplinats,* que consoleu els deprimits,* que doneu suport als dèbils i que tingueu paciència amb tots. 15 Assegureu-vos que ningú li torne a un altre mal per mal. Al contrari, esforceu-vos per fer sempre el bé entre vosaltres i a tots els altres.

16 Estigueu sempre contents. 17 Oreu contínuament. 18 Doneu gràcies per tot. Esta és la voluntat de Déu per a vosaltres en Crist Jesús. 19 No apagueu el foc de l’esperit. 20 No menyspreeu les profecies. 21 Comproveu totes les coses i aferreu-vos al que està bé.* 22 Eviteu tota classe de maldat.

23 Que el Déu de la pau vos santifique per complet. Germans, que el vostre esperit, ànima* i cos es mantinguen sans en tot sentit i irreprotxables durant la presència del nostre Senyor Jesucrist. 24 Qui vos crida és fidel, i segur que farà tot açò.

25 Germans, continueu orant per nosaltres.

26 Saludeu tots els germans amb un bes sant.

27 Vos ordene solemnement en el nom del Senyor que esta carta es llija a tots els germans.

28 Que la bondat immerescuda* del nostre Senyor Jesucrist estiga amb vosaltres.