SEGONA CARTA A TIMOTEU

1 De Pau, apòstol de Crist Jesús per la voluntat de Déu, d’acord amb la promesa de la vida que s’ha fet possible per mitjà de Crist Jesús, 2 a Timoteu, un fill estimat:

Que tingues bondat immerescuda,* misericòrdia i pau de part de Déu, el Pare, i de Crist Jesús, el nostre Senyor.

3 Li estic agraït a Déu —a qui done servici sagrat igual que feren els meus avantpassats i amb una consciència neta— i sempre m’enrecorde de tu en les súpliques que faig nit i dia. 4 Quan recorde les teues llàgrimes, m’entren moltes ganes de vore’t per a omplir-me d’alegria. 5 Perquè m’enrecorde de la teua fe sense hipocresia, que primer van tindre la teua iaia Loida i ta mare Eunice, i que estic segur que tu també tens.

6 Per això et recorde que avives com un foc el do de Déu que tens des que et vaig imposar les mans.* 7 Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de poder, d’amor i de bon juí. 8 Aixina que no t’avergonyisques ni del testimoni del nostre Senyor ni de mi, que soc presoner per causa d’ell. Al contrari, accepta les dificultats que hages de patir per les bones notícies confiant en el poder de Déu. 9 Ell ens va salvar i ens va cridar amb una crida santa, però no ho va fer per les nostres obres, sinó pel seu propòsit i per la seua bondat immerescuda. Esta se’ns va mostrar en relació amb Crist Jesús abans de temps antics, 10 però ara s’ha fet clarament evident per mitjà de la manifestació del nostre Salvador, Crist Jesús. Ell ha anul·lat la mort i ha projectat llum sobre la vida i la incorrupció a través de les bones notícies, 11 per a les quals vaig ser nomenat predicador, apòstol i mestre.

12 Per això, jo també estic patint tot açò, però no m’avergonyisc. Perquè conec aquell en qui he cregut, i estic convençut que és capaç de protegir fins a eixe dia el que li he confiat. 13 Continua aferrant-te al model* de paraules sanes* que has escoltat de mi amb la fe i l’amor que resulten d’estar en unió amb Crist Jesús. 14 Protegix amb l’ajuda de l’esperit sant que viu en nosaltres este tresor que se t’ha confiat.

15 Ja saps que m’han abandonat tots els hòmens de la província d’Àsia, inclosos Fígel i Hermògenes. 16 Que el Senyor mostre misericòrdia als de la casa d’Onesífor, perquè ell m’ha reconfortat a sovint i no s’ha avergonyit de les meues cadenes. 17 Al contrari, quan va vindre a Roma, no va parar de buscar-me fins que em va trobar. 18 Que el Senyor li permeta trobar misericòrdia de part de Jehovà* en eixe dia. Tu saps molt bé tots els servicis que va prestar en Efes.

2 Per tant, fill meu, continua enfortint-te amb la bondat immerescuda* que està en Crist Jesús. 2 I les coses que has escoltat de mi i que molts testimonis han confirmat, confia-les a hòmens fidels, aixina estaran ben capacitats per a ensenyar a altres. 3 Com a bon soldat de Crist Jesús, accepta les dificultats que hages de patir. 4 Ningun soldat que vullga guanyar-se l’aprovació de qui l’ha reclutat s’enredra en els assumpts comercials* de la vida. 5 Inclús en els jocs, ningun atleta rep la corona si no ha competit segons les regles. 6 I el llaurador que treballa molt ha de ser el primer en menjar de la seua collita. 7 Pensa constantment en el que estic dient; el Senyor et donarà comprensió* en totes les coses.

8 Recorda que Jesucrist va ressuscitar* i que era descendent de David, tal com diuen les bones notícies que predique 9 i per les quals estic patint i estic empresonat com un delinqüent. Però la paraula de Déu no està encadenada. 10 Per això continue aguantant-ho tot pels escollits, per a que ells també conseguisquen tant la salvació per mitjà de Crist Jesús com la glòria eterna. 11 Esta afirmació és digna de confiança: si hem mort amb ell, segur que també viurem amb ell; 12 si continuem aguantant, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà, 13 i si som infidels, ell continuarà sent fidel, perquè no pot negar-se a si mateix.

14 Continua recordant-los estes coses i advertint-los* davant de Déu que no es barallen per paraules, perquè no servix per a res, només per a fer mal* als que escolten. 15 Esforça’t al màxim per presentar-te davant de Déu com algú aprovat, un treballador que no té de què avergonyir-se, que utilitza correctament la paraula de la veritat. 16 Però rebutja les xarrades buides que menyspreen el que és sant, perquè duran cada vegada a més i més irreverència,* 17 i el missatge dels que les pronuncien s’escamparà com la gangrena. Entre els que fan això estan Himeneu i Filet. 18 Estos hòmens s’han desviat de la veritat al dir que la resurrecció ja ha tingut lloc, i estan arruïnant la fe d’alguns. 19 A pesar d’això, el fonament sòlid de Déu es manté en peu i té este segell: «Jehovà* coneix aquells que li pertanyen» i «que tot el que invoque el nom de Jehovà* renuncie a la injustícia».

20 Ara bé, en una casa gran no només hi ha utensilis* d’or i de plata, sinó també de fusta i de fang; alguns són per a un ús honrós i uns altres per a un ús deshonrós. 21 Aixina que, si algú es manté allunyat d’estos últims, serà un instrument* per a un ús honrós, santificat, útil per al seu amo i preparat per a fer tota classe de bones obres. 22 Per tant, fuig dels desitjos propis de la joventut i busca la justícia, la fe, l’amor i la pau, junt amb els que invoquen al Senyor amb un cor net.

23 A més, rebutja els debats estúpids i sense trellat, perquè saps que provoquen baralles. 24 I és que un esclau del Senyor no ha de barallar-se, sinó que ha de ser amable* amb tots, estar capacitat per a ensenyar, controlar-se quan el tracten malament 25 i ensenyar amb docilitat als que no tenen una bona actitud. Pot ser que Déu els done el penediment* que du a un coneixement exacte de la veritat, 26 i aixina recuperen el juí i escapen de la trampa del Diable, qui els ha atrapat vius per a que facen la seua voluntat.

3 Però has de saber que en els últims dies vindran temps crítics i difícils de suportar. 2 Perquè les persones només s’estimaran a si mateixes, estimaran els diners, seran fanfarrones,* arrogants, blasfemes,* desobedients als pares, desagraïdes, deslleials, 3 no tindran carinyo natural, no estaran dispostes a arribar a ningun acord, seran calumniadores, no tindran autocontrol, seran ferotges, no estimaran la bondat, 4 seran traïdores, cabudes, estaran plenes d’orgull, estimaran els plaers en comptes d’estimar a Déu 5 i aparentaran tindre devoció a Déu, però amb els seus actes negaran el poder d’eixa devoció.* Aparta’t dels que són aixina. 6 D’entre estos ixen hòmens que s’introduïxen astutament en les cases i engatussen dones dèbils que estan carregades de pecats i que es deixen arrastrar per diferents desitjos, 7 que sempre estan aprenent però que mai són capaces d’arribar a un coneixement exacte de la veritat.

8 Tal com Janes i Jambres es van oposar a Moisés, estos hòmens també continuen oposant-se a la veritat. La seua ment està totalment corrompuda i estan desaprovats respecte a la fe. 9 De totes maneres, no arribaran molt lluny, perquè tot el món vorà clarament la seua estupidesa,* igual que va passar amb aquells dos hòmens. 10 Però tu has seguit amb atenció la meua ensenyança, la meua manera de viure, el meu propòsit en la vida, la meua fe, la meua paciència, el meu amor i el meu aguant, 11 i coneixes la persecució i els patiments que he experimentat, com els que vaig passar en Antioquia, Iconi i Listra. Vaig aguantar tota eixa persecució, i en tots els casos el Senyor em va rescatar. 12 De fet, tots els que volen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits. 13 Però els malvats i els impostors aniran de mal en pitjor, enganyant i sent enganyats.

14 Tu, en canvi, mantín-te en el que has aprés i has sigut persuadit a creure, perquè saps de qui ho has aprés 15 i que des de ben xicotet coneixes els sants escrits que poden donar-te la saviesa que du a la salvació per mitjà de la fe en Crist Jesús. 16 Tota l’Escriptura està inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, per a censurar,* per a rectificar les coses* i per a educar d’acord amb el que està bé,* 17 per a que l’home de Déu estiga perfectament capacitat i completament preparat per a fer tota classe de bones obres.

4 Davant de Déu i de Crist Jesús, que jutjarà els vius i els morts, i per la seua manifestació i el seu Regne, t’ordene solemnement lo següent: 2 predica la paraula, fes-ho amb urgència tant en temps favorables com en temps difícils, censura, reprén i aconsella seriosament,* amb molta paciència i art d’ensenyar. 3 Perquè vindrà un temps en què la gent no suportarà l’ensenyança sana,* sinó que, seguint els seus desitjos, s’envoltaran de mestres que els diran el que volen sentir.* 4 Deixaran d’escoltar la veritat i prestaran atenció a contes falsos. 5 Però tu, mantín el bon juí en tot, aguanta les dificultats, fes l’obra d’evangelitzador* i complix plenament el teu ministeri.

6 Perquè ja estic sent derramat com una ofrena líquida,* i el moment de la meua alliberació és imminent. 7 He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, m’he mantingut en la fe. 8 A partir d’ara, tinc reservada la corona de la justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà com a recompensa en eixe dia, però no només a mi, sinó també a tots els que han esperat amb moltes ganes* la seua manifestació.

9 Fes tot el que pugues per vindre a visitar-me prompte. 10 Perquè Demes m’ha abandonat per l’amor que li té a este sistema* i se n’ha anat a Tessalònica; Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. 11 Només Lluc s’ha quedat amb mi. Dus a Marc amb tu, perquè m’és útil en el ministeri. 12 A Tíquic, l’he enviat a Efes. 13 Quan vingues, porta’m la capa que em vaig deixar en Troas en casa de Carp, i també els rotllos, especialment els pergamins.*

14 Alexandre, l’artesà del coure, m’ha fet molt de mal. Jehovà* li pagarà el que es mereix pel que ha fet. 15 Tu també has d’anar amb compte amb ell, perquè s’ha oposat al nostre missatge a més no poder.

16 En la meua primera defensa, ningú va vindre a fer-me costat; tots em van abandonar. Que no se’ls demane comptes per això. 17 Però el Senyor sí que va estar al meu costat i em va donar forces per a que, per mitjà de mi, el missatge es predicara plenament i totes les nacions pogueren escoltar-lo, i vaig ser rescatat de la boca del lleó. 18 El Senyor em rescatarà de tot mal i em salvarà per al seu Regne celestial. A ell vaja la glòria per sempre més. Amén.

19 Saluda de la meua part a Prisca i a Àquila, i també als de la casa d’Onesífor.

20 Erast es va quedar en Corint, i a Tròfim el vaig deixar malalt en Milet. 21 Fes tot el que pugues per arribar abans de l’hivern.      

Eubul t’envia salutacions, i també Púdens, Linus, Clàudia i tots els germans.

22 Que el Senyor estiga amb l’esperit que mostres. Que la seua bondat immerescuda* estiga amb vosaltres.