CARTA A TITUS

1 De Pau, esclau de Déu i apòstol de Jesucrist d’acord amb la fe dels escollits de Déu i amb el coneixement exacte de la veritat, que està en harmonia amb la devoció a Déu 2 i que es basa en l’esperança de la vida eterna que Déu, que no pot mentir, va prometre fa molt de temps 3 (encara que, al seu temps degut, ell va donar a conéixer la paraula per mitjà de la predicació que se’m va confiar pel manament del nostre Salvador, Déu). 4 A Titus, un autèntic fill en la fe que compartim:

Que tingues bondat immerescuda* i pau de part de Déu, el Pare, i de Crist Jesús, el nostre Salvador.

5 Et vaig deixar en Creta per a que corregires el que s’havia de corregir* i nomenares ancians de ciutat en ciutat, segons les instruccions que et vaig donar: 6 l’ancià ha de ser un home* lliure d’acusació, marit d’una sola esposa i amb fills creients a qui no se’ls puga acusar de conducta descontrolada* o de ser rebels. 7 Perquè, com a administrador* de Déu, un superintendent ha d’estar lliure d’acusació, no ha de ser cabut* ni enfadar-se fàcilment. Tampoc ha de ser un borratxo ni un home violent* i no ha de cobdiciar guanys deshonestos. 8 Més bé, ha de ser hospitalari, estimar la bondat, ser sensat,* just i lleial, i tindre autocontrol. 9 Pel que fa al seu art d’ensenyar, ha d’aferrar-se a la paraula fidel* per a que puga animar* els altres amb l’ensenyança sana* i censurar els que la contradiuen.

10 Perquè hi ha molts hòmens, sobretot els que s’aferren a la circumcisió, que són rebels, que parlen per parlar i que enganyen els altres. 11 A estos hòmens és necessari tapar-los la boca, perquè són els mateixos que estan desestabilitzant famílies senceres a l’ensenyar coses que no deurien per a obtindre guanys deshonestos. 12 Inclús un d’ells, el seu propi profeta, va dir: «Els cretencs sempre són uns mentirosos, unes males bèsties i uns fartons ganduls».

13 Este testimoni és verdader. Per això mateix, continua censurant-los amb severitat per a que estiguen sans en la fe 14 i no paren atenció a llegendes jueves ni a manaments d’hòmens que s’aparten de la veritat. 15 Tot és pur per als que són purs, però per als que estan contaminats i no tenen fe no hi ha res pur, perquè tant la seua ment com la seua consciència estan contaminades. 16 Afirmen públicament que coneixen a Déu, però amb les seues obres reneguen d’ell, perquè són detestables, desobedients i no han sigut aprovats per a fer ninguna classe de bona obra.

2 Però tu continua parlant del que està d’acord amb l’ensenyança sana.* 2 Que els hòmens de més edat siguen moderats en els seus hàbits, seriosos i sensats,* i estiguen sans en la fe, en l’amor i en l’aguant. 3 Igualment, que les dones de més edat es comporten amb reverència,* que no siguen calumniadores ni estiguen esclavitzades a molt de vi i que siguen mestres del que és bo. 4 Aixina podran aconsellar* les dones més jóvens per a que estimen els seus marits i els seus fills, 5 siguen sensates,* castes, faeneres en casa,* bones i submises als seus marits. D’esta manera, no es parlarà malament de la paraula de Déu.

6 Igualment, als hòmens més jóvens continua aconsellant-los que siguen sensats, 7 i sigues tu mateix un exemple de bones obres en tot aspecte. Ensenya el que és pur* amb tota serietat, 8 amb paraules sanes* que no es puguen criticar, per a que els que s’oposen queden avergonyits al no poder dir res negatiu* sobre nosaltres. 9 Que els esclaus se sotmeten als seus amos en tot, que intenten complaure’ls, que no els contesten malament 10 i que no els furten res, sinó que demostren ser dignes de tota confiança, per a que adornen en tot aspecte les ensenyances del nostre Salvador, Déu.

11 Perquè la bondat immerescuda* de Déu s’ha manifestat al portar salvació a tota classe de persones. 12 Esta bondat immerescuda ens ensenya a rebutjar la irreverència* i els desitjos del món i a viure amb bon juí, justícia i devoció a Déu enmig d’este sistema,* 13 mentres esperem la feliç esperança i la gloriosa manifestació del gran Déu i del nostre Salvador, Jesucrist. 14 Ell es va entregar per nosaltres per a alliberar-nos* de tota classe de maldat* i purificar per a si mateix un poble que és la seua propietat especial i que desitja de tot cor fer* bones obres.

15 Continua parlant d’estes coses, aconsellant* i censurant amb tota autoritat. No deixes que ningú et menyspree.

3 Continua recordant-los que se sotmeten i siguen obedients als governs i a les autoritats, que estiguen dispostos a fer tota classe de bones obres, 2 que no parlen malament de ningú i que no siguen conflictius, sinó que siguen raonables i sempre tracten a tots amb docilitat. 3 Perquè en un altre temps nosaltres també érem insensats i desobedients, estàvem enganyats, érem esclaus de diferents desitjos i plaers, dúiem una vida plena de maldat i enveja, érem detestables i ens odiàvem els uns als altres.

4 No obstant, quan la bondat del nostre Salvador, Déu, i el seu amor per la humanitat es van manifestar, 5 ell ens va salvar (no per les obres justes que hagem fet, sinó per la seua misericòrdia) a través del bany que ens va portar a la vida i fent-nos nous per mitjà de l’esperit sant. 6 Va derramar este esperit en abundància* sobre nosaltres per mitjà de Jesucrist, el nostre Salvador, 7 per a que, després de ser declarats justos gràcies a la seua bondat immerescuda,* poguérem ser hereus d’acord amb l’esperança de vida eterna.

8 Estes paraules són dignes de confiança, i vullc que continues remarcant estos temes per a que els que han cregut a Déu se centren en fer bones obres constantment. Estes coses són molt bones i beneficioses per a tots.

9 Però no tingues res a vore amb discussions absurdes, genealogies, disputes ni baralles sobre la Llei, perquè són inútils i no porten a cap lloc. 10 En cas que un home promoga una secta, rebutja’l si no fa cas després d’haver-li donat una primera i una segona advertència,* 11 perquè saps que eixe home s’ha desviat del camí, està pecant i es condemna a si mateix.

12 Quan t’envie a Àrtemes o a Tíquic, fes tot el que pugues per vindre a vore’m a Nicòpolis, perquè he decidit passar l’hivern allí. 13 Dona’ls a Zenes, que és un expert en la Llei, i a Apol·lo tot el que necessiten per a que no els falte de res en el viatge. 14 Però que els nostres també aprenguen a fer bones obres constantment per a que puguen ajudar quan hi haja una necessitat urgent i aixina no siguen improductius.*

15 Tots els que estan amb mi t’envien les seues salutacions. Saluda de la meua part aquells que ens tenen carinyo en la fe.

Que la bondat immerescuda estiga amb tots vosaltres.