CARTA ALS HEBREUS

1 Fa molt de temps, Déu va parlar als nostres avantpassats a través dels profetes en moltes ocasions i de moltes maneres. 2 Però ara, al final d’estos dies, ens ha parlat a nosaltres per mitjà d’un Fill, a qui ha nomenat hereu de totes les coses i per mitjà de qui ha fet els sistemes.* 3 Ell és el reflex de la glòria de Déu i la representació exacta del seu ser, i sosté totes les coses amb la seua poderosa paraula. I després d’haver-nos purificat dels pecats, s’ha assentat a la dreta de la Majestat en les altures. 4 Aixina que ha arribat a ser superior als àngels, ja que ha heretat un nom més excel·lent que el d’ells.

5 Per exemple, a quin àngel li ha dit Déu alguna volta: «Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare»? O també: «Jo seré son pare, i ell serà el meu fill»? 6 I quan torna a portar el seu Primogènit a la terra,* diu: «Que tots els àngels de Déu li facen homenatge».*

7 A més, dels àngels diu: «Als seus àngels, els fa esperits; i als seus servents,* flames de foc». 8 Però del Fill diu: «Déu és el teu tron per sempre més, i el ceptre del teu Regne és el ceptre de la rectitud.* 9 Has estimat la justícia i has odiat la maldat.* Per això Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb l’oli de l’alegria més que als teus companys». 10 I també diu: «En el principi, oh Senyor, vas posar els fonaments de la terra, i el cel és l’obra de les teues mans. 11 Ells deixaran d’existir, però tu perduraràs; ells es desgastaran com la roba, 12 i tu els enrotllaràs com un mantell, com una peça de roba, i seran canviats. Però tu eres sempre el mateix, i els teus anys mai tindran fi».

13 Però, de quin àngel ha dit alguna vegada: «Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus»? 14 No són tots ells esperits que presten un servici sant,* enviats per a servir* els que heretaran la salvació?

2 Per això, cal que prestem més atenció de l’habitual a les coses que hem sentit, per a que no anem mai a la deriva. 2 Perquè, si les paraules que transmeteren els àngels van resultar ser certes i tota transgressió i acte de desobediència va rebre un castic just, 3 com escaparem del castic si descuidem una salvació tan gran? Perquè el nostre Senyor va ser el primer en anunciar-la, i els que el van escoltar ens la confirmaren. 4 Al mateix temps, Déu també va donar testimoni per mitjà de milacres,* coses impressionants* i diverses obres poderoses, i per mitjà de la distribució de l’esperit sant segons la seua voluntat.

5 Perquè no és als àngels a qui ha sotmés la futura terra habitada de la qual parlem. 6 Però un testimoni va dir en cert lloc: «Què és l’home per a que el tingues present? O què és el fill de l’home per a que el cuides? 7 El vas fer una miqueta inferior als àngels, el vas coronar de glòria i honra, i el posares a càrrec de les obres de les teues mans. 8 Vas sotmetre totes les coses davall dels seus peus». Al sotmetre-li totes les coses, Déu no va deixar res sense sotmetre a ell. Ara bé, encara no veiem que totes les coses estiguen sotmeses a ell, 9 però sí que veiem a Jesús, que va ser fet una miqueta inferior als àngels, coronat de glòria i honra per haver patit fins a la mort, per a que, per la bondat immerescuda* de Déu, tastara la mort per tots.

10 Perquè, per a dur molts fills a la glòria, era apropiat que aquell per a qui i per mitjà de qui existixen totes les coses perfeccionara l’Agent Principal* de la salvació d’ells a través de patiments. 11 Perquè tant aquell que santifica com els que són santificats provenen tots d’un, i per això no s’avergonyix d’anomenar-los germans 12 quan diu: «Anunciaré el teu nom als meus germans; t’alabaré amb cançons enmig de la congregació». 13 També diu: «Posaré la meua confiança en ell». I a més: «Mireu! Jo i els xiquets que Jehovà* m’ha donat».

14 Per tant, com els «xiquets» són* de carn i ossos,* ell també va arribar a ser de carn i ossos, per a que per mitjà de la seua mort poguera acabar amb aquell que té els mitjans per a causar la mort, és a dir, el Diable, 15 i alliberar* tots els que portaven tota la seua vida sotmesos a l’esclavitud per por a la mort. 16 Perquè, en realitat, no és als àngels a qui està ajudant, sinó a la descendència d’Abraham. 17 Per això, es va haver de fer com els seus «germans» en tots els aspectes, per a que arribara a ser un gran sacerdot misericordiós i fidel en les coses relacionades amb Déu, i aixina oferir un sacrifici de reconciliació* pels pecats de la gent. 18 I com ell mateix va patir quan va ser posat a prova, és capaç d’acudir en ajuda d’aquells que són posats a prova.

3 Per tant, germans sants, participants de la crida* celestial, mediteu en aquell a qui reconeixem* com a apòstol i gran sacerdot, Jesús. 2 Ell va ser fidel a aquell que el va nomenar, tal com Moisés també ho va ser en tota la casa de Déu. 3 Perquè ell* és considerat digne de rebre més glòria que Moisés, ja que qui construïx una casa rep més honra que la casa en si mateixa. 4 Clar, tota casa ha sigut construïda per algú, però qui ho ha construït tot és Déu. 5 Ara bé, Moisés va ser fidel com a servent en tota la casa de Déu, i això va servir de testimoni del que es diria després, 6 però Crist va ser fidel com a fill a càrrec de la casa de Déu. I nosaltres som eixa casa si ens aferrem fins al final a la llibertat* que tenim per a parlar i a l’esperança de la qual ens enorgullim.

7 Per tant, tal com diu l’esperit sant: «Si hui escolteu la seua veu, 8 no enduriu el vostre cor com quan es va provocar ira amarga el dia de la prova en el desert, 9 on els vostres avantpassats em van posar a prova i em van desafiar a pesar d’haver vist les meues obres durant 40 anys. 10 Per això vaig avorrir eixa generació i vaig dir: “El seu cor sempre es desvia, i no han arribat a conéixer els meus camins”. 11 Aixina que vaig jurar en la meua fúria: “No entraran en el meu descans”».

12 Germans, aneu amb compte, no siga cas que algú de vosaltres s’allunye del Déu viu i arribe a tindre un cor malvat i sense fe; 13 al contrari, continueu animant-vos els uns als altres cada dia mentres dure eixe dia anomenat «hui», per a que cap de vosaltres s’endurisca degut al poder enganyós del pecat. 14 Perquè, en realitat, només arribem a ser participants del Crist* si ens aferrem fins al final a la confiança que teníem al principi. 15 És tal com es diu: «Si hui escolteu la seua veu, no enduriu el vostre cor com quan es va provocar ira amarga».

16 Perquè, qui van ser els que escoltaren i, aixina i tot, li provocaren ira amarga? No van ser tots els que van eixir d’Egipte guiats per Moisés? 17 És més, a qui va avorrir Déu durant 40 anys? No va ser a aquells que pecaren, als que van caure morts en el desert? 18 I a qui va jurar que no entrarien en el seu descans? No va ser a aquells que desobeïren? 19 Per tant, com veiem, no van poder entrar perquè els faltava fe.

4 Per tant, com encara està vigent la promesa d’entrar en el seu descans, estiguem alerta,* no siga cas que algú de nosaltres siga considerat indigne d’ella. 2 Perquè a nosaltres també se’ns han anunciat les bones notícies igual que a ells, però el missatge* que sentiren no els va servir per a res, perquè no estaven units per la fe amb els que sí que feren cas. 3 Però els que hem demostrat fe sí que entrem en el descans del qual ell ha dit: «Aixina que vaig jurar en la meua fúria: “No entraran en el meu descans”», encara que les seues obres ja estaven acabades des de la fundació del món. 4 Perquè, en cert lloc, ell diu sobre el sèptim dia: «I Déu va descansar de totes les seues obres el sèptim dia». 5 I ací torna a dir: «No entraran en el meu descans».

6 Per tant, com encara falten alguns per entrar —i els primers a qui se’ls van anunciar les bones notícies no van entrar per desobedients—, 7 ell torna a fixar un dia al dir «hui» molt de temps després en el salm de David. És tal com ja s’ha dit: «Si hui escolteu la seua veu, no enduriu el vostre cor». 8 Perquè, si Josué els haguera guiat a un lloc de descans, Déu no hauria parlat més tard d’un altre dia. 9 Per tant, encara queda un descans sabàtic per al poble de Déu. 10 Perquè qui ha entrat en el descans de Déu també ha descansat de les seues pròpies obres, igual que Déu de les seues.

11 Per això, esforcem-nos al màxim per entrar en eixe descans, per a que ningú caiga seguint el mateix exemple de desobediència. 12 Perquè la paraula de Déu està viva i actua amb poder. Està més esmolada que qualsevol espasa de dos fils i penetra fins a separar l’ànima* de l’esperit,* i les articulacions del moll de l’os, i és capaç de discernir* els pensaments i les intencions del cor. 13 Res del que ha sigut creat està amagat de la vista de Déu; al contrari, totes les coses estan nuetes i totalment exposades als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.

14 Per tant, com tenim un gran sacerdot suprem que ha entrat en* el cel —Jesús, el Fill de Déu—, aferrem-nos a la nostra declaració pública sobre ell. 15 Perquè no tenim un gran sacerdot que no puga compadir-se de les nostres debilitats, sinó un que ha sigut provat en tots els sentits igual que nosaltres, però sense pecat. 16 Aixina que acostem-nos amb confiança* al tron de la bondat immerescuda* per a rebre misericòrdia i trobar bondat immerescuda just en el moment en què necessitem ajuda.

5 Qualsevol home escollit com a gran sacerdot és nomenat per a actuar a favor dels hòmens en les coses relacionades amb Déu, per a que presente ofrenes i sacrificis pels pecats. 2 Ell és capaç de tractar amb compassió* els que cometen errors* per ignorància, ja que ell també s’enfronta* a les seues pròpies debilitats, 3 i per això ha de presentar ofrenes pels seus propis pecats, igual que fa pels pecats del poble.

4 Ningun home assumix este honor per pròpia iniciativa; només el rep quan Déu el crida, tal com va cridar a Aaron. 5 De la mateixa manera, el Crist no es va glorificar a si mateix fent-se gran sacerdot, sinó que va ser glorificat per aquell que li va dir: «Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare». 6 És com també diu en un altre lloc: «Tu eres sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec».

7 Durant la seua vida en la terra,* Crist va oferir súpliques i peticions amb grans clamors i llàgrimes a aquell que podia salvar-lo de la mort, i va ser escoltat pel seu temor de Déu. 8 Encara que era el seu fill, va aprendre què és l’obediència per les coses que va patir. 9 I després d’haver sigut perfeccionat, va arribar a ser el responsable de la salvació eterna de tots els que l’obeïxen, 10 perquè Déu l’ha nomenat gran sacerdot a la manera de Melquisedec.

11 Tenim moltes coses a dir d’ell, però són difícils d’explicar, ja que vos heu tornat ganduls a l’hora d’escoltar.* 12 Perquè, encara que a estes altures* hauríeu de ser mestres, torneu a necessitar que algú vos ensenye des del principi les coses elementals de les declaracions sagrades de Déu; torneu a necessitar llet en comptes de menjar sòlid. 13 I és que tot aquell que continua alimentant-se de llet no coneix la paraula de la justícia, perquè és un xiquet xicotet. 14 Però l’aliment sòlid és per a persones madures, per a aquells que, gràcies a la pràctica, tenen la capacitat de discerniment* entrenada per a distingir el que està bé del que està malament.

6 Per tant, ara que hem deixat arrere les ensenyances bàsiques sobre el Crist, avancem cap a la maduresa i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu, 2 les ensenyances sobre els baptismes, la imposició de les mans,* la resurrecció dels morts i el juí etern. 3 I açò és el que farem, si Déu ho permet.

4 Perquè, als que una vegada van ser il·luminats, que van tastar el regal* celestial, que es feren participants de l’esperit sant 5 i que tastaren l’excel·lent paraula de Déu i els poders del futur sistema,* 6 però que s’han apartat, és impossible fer-los reviscolar de nou per a que es penedisquen, ja que ells mateixos tornen a clavar al Fill de Déu en el pal i l’exposen a la vergonya pública. 7 Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbix la pluja que a sovint cau sobre ella i produïx vegetació útil per a aquells que la cultiven. 8 Però si produïx arbustos espinosos i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i al final serà cremada.

9 Però, estimats, encara que parlem aixina, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació. 10 Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver servit els sants i al continuar servint-los. 11 Però desitgem que tots vosaltres demostreu eixa mateixa diligència per a que estigueu completament segurs de l’esperança fins al final, 12 i aixina no vos feu ganduls, sinó que imiteu aquells que hereten les promeses per la seua fe i paciència.

13 Perquè, quan Déu li va fer la seua promesa a Abraham, com no podia jurar per ningú més gran, va jurar per si mateix 14 i li va dir: «De segur et beneiré i de segur faré que sigues molt nombrós». 15 Aixina que, després que Abraham demostrara paciència, va rebre eixa promesa. 16 Perquè els hòmens juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els servix de garantia. 17 De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa que el seu propòsit* no canvia, ho va garantir* amb un jurament 18 per a que, per mitjà d’estes dos coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu mentisca, els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per a aferrar-nos a l’esperança que tenim davant de nosaltres. 19 Esta esperança que tenim, que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina, 20 on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús, que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.

7 Perquè este Melquisedec, rei de Salem i sacerdot del Déu Altíssim, es va trobar amb Abraham, que tornava de matar els reis, i el va beneir, 2 i Abraham li va donar* la dècima part de tot. En primer lloc, el seu nom es traduïx com «rei de justícia»; a més, també és rei de Salem, és a dir, «rei de pau». 3 Ell, sense pare ni mare ni genealogia ni principi de dies ni final de vida, però fet paregut al Fill de Déu, continua sent sacerdot per sempre.*

4 Mireu si era important este home, que Abraham, el patriarca,* li va donar la dècima part de lo millor del botí. 5 És de veres que, segons la Llei, els fills de Leví que són nomenats sacerdots tenen el manament d’arreplegar el delme del poble, és a dir, dels seus germans, encara que estos també són descendents* d’Abraham. 6 Però este home, que no pertanyia a la genealogia dels fills de Leví,* va rebre el delme d’Abraham i va beneir aquell que tenia les promeses. 7 I ningú pot negar que el menor és beneït pel major. 8 En el primer cas, són hòmens mortals els que reben el delme, però en l’altre, el rep algú de qui es testifica que està viu. 9 I es podria dir que inclús Leví, que rep el delme, ha pagat el delme a través d’Abraham, 10 perquè Leví encara no havia nascut* del seu avantpassat quan Melquisedec es va trobar amb este últim.

11 Per tant, si la perfecció es poguera conseguir gràcies al sacerdoci levític (que era un aspecte* de la Llei que es va donar al poble), quina falta faria que sorgira un altre sacerdot de qui es diguera que és sacerdot a la manera de Melquisedec i no a la d’Aaron? 12 I és que, com el sacerdoci està sent canviat, també és necessari canviar la Llei. 13 Perquè l’home de qui es diuen estes coses venia d’una altra tribu, i ningú d’eixa tribu ha servit mai en l’altar. 14 I és evident que el nostre Senyor era descendent de Judà, però Moisés no va dir res de sacerdots que vingueren d’eixa tribu.

15 I açò es fa encara més evident quan sorgix un altre sacerdot que és com Melquisedec 16 i que no ha arribat a ser sacerdot pel requisit legal que es basa en el llinatge humà,* sinó pel poder d’una vida indestructible. 17 De fet, d’ell es dona este testimoni: «Tu eres sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec».

18 Aixina que el manament anterior queda anul·lat perquè és dèbil i ineficaç. 19 Perquè la Llei no va perfeccionar res, però l’arribada d’una esperança millor sí que ho va fer, i gràcies a esta esperança ens acostem a Déu. 20 A més, com açò no es va fer sense un jurament 21 (perquè és de veres que hi ha hòmens que han arribat a ser sacerdots sense un jurament, però este home ha arribat a ser-ho per un jurament fet per aquell que li va dir: «Jehovà* ha jurat, i no canviarà d’opinió:* “Tu eres sacerdot per sempre”»), 22 per això mateix, Jesús ha arribat a ser la garantia* d’un pacte millor. 23 A més, va ser necessari que molts sacerdots se succeïren, perquè la mort els impedia continuar en el seu servici. 24 Però, com ell viu per sempre, el seu sacerdoci no té successors. 25 Per això, també és capaç de salvar per complet els que s’acosten a Déu per mitjà d’ell, perquè sempre està viu per a intercedir per ells.

26 Perquè necessitem un gran sacerdot com ell: lleial, innocent, incontaminat, separat dels pecadors i enaltit per damunt del cel. 27 A diferència dels altres grans sacerdots, ell no necessita oferir sacrificis tots els dies, primer pels seus pecats i després pels del poble, perquè ja ho va fer una vegada per sempre quan es va oferir a si mateix. 28 I és que la Llei nomena grans sacerdots a hòmens que tenen debilitats, però la paraula del jurament que es va fer després de la Llei nomena un Fill, que ha sigut perfeccionat per sempre.

8 Este és el punt principal del que estem dient: tenim un gran sacerdot com este, que s’ha assentat a la dreta del tron de la Majestat en el cel, 2 i que és servent* del lloc sant i de la tenda verdadera establida per Jehovà,* no per l’home. 3 Perquè tots els grans sacerdots són nomenats per a presentar tant ofrenes com sacrificis, per això era necessari que este gran sacerdot també tinguera alguna cosa per a oferir. 4 Si estiguera en la terra, no seria sacerdot, perquè ja hi ha hòmens que presenten ofrenes d’acord amb la Llei. 5 El servici sagrat que oferixen estos hòmens és una representació i una ombra de coses celestials, tal com indica el manament que Déu li va donar a Moisés quan estava a punt de construir la tenda: «Assegura’t de fer-ho tot seguint el model que se t’ha mostrat en la muntanya». 6 Però ara Jesús ha rebut un servici* més excel·lent, perquè ell també és el mediador d’un pacte igualment millor que s’ha establit legalment sobre promeses millors.

7 Si aquell primer pacte no haguera tingut cap defecte, no hauria fet falta un segon pacte. 8 Perquè ell* li veu defectes al poble quan diu: «“Mira! S’acosten els dies —diu Jehovà—* en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà. 9 No serà com el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats el dia en què els vaig agarrar de la mà per a traure’ls de la terra d’Egipte, perquè no es van mantindre fidels al meu pacte, i per això vaig deixar de preocupar-me per ells”, diu Jehovà.*

10 »“Este és el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies —diu Jehovà—.* Posaré les meues lleis en la seua ment i les escriuré en el seu cor. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.

11 »”I ja ningú ensenyarà al seu conciutadà ni al seu germà dient: ‘Has de conéixer a Jehovà!’.* Perquè tots em coneixeran, des del més menut fins al més gran. 12 Jo seré misericordiós amb els seus actes injustos, i ja no m’enrecordaré més dels seus pecats”».

13 Al parlar d’un «nou pacte», ell ha deixat obsolet l’anterior. Ara bé, el que s’ha quedat obsolet i es fa vell està a punt de desaparéixer.

9 Per la seua part, el pacte anterior tenia requisits legals per al servici sagrat i un lloc sant en la terra. 2 En esta tenda es va construir un primer compartiment anomenat el Lloc Sant, on estaven el canelobre, la taula i els pans de l’ofrena.* 3 I darrere de la segona cortina estava el compartiment de la tenda anomenat el Santíssim. 4 Allí hi havia un encenser* d’or i estava l’arca del pacte totalment revestida d’or. Dins d’esta estaven la gerra d’or que contenia el mannà, la vara d’Aaron que havia brotat i les taules del pacte. 5 I damunt de l’arca estaven els gloriosos querubins que cobrien amb la seua ombra la coberta de la reconciliació.* Però ara no és el moment de parlar d’estes coses en detall.

6 Amb les coses preparades d’esta manera, els sacerdots entren regularment al primer compartiment de la tenda per a dur a terme els servicis sagrats. 7 Però el gran sacerdot entra en el segon compartiment una volta a l’any, ell a soles, i sempre porta la sang que oferix per si mateix i pels pecats que el poble comet per ignorància. 8 D’esta manera, l’esperit sant deixa clar que, mentres la primera tenda estava en peu, el camí al lloc sant encara no s’havia revelat. 9 Esta tenda és un símbol* per als nostres temps i, seguint eixe sistema, es fan tant ofrenes com sacrificis. Però estos no poden fer que la consciència de l’home que dona servici sagrat siga perfecta. 10 Només tenen a vore amb aliments, begudes i diferents neteges cerimonials.* Eren requisits legals relacionats amb el cos i eren obligatoris fins al temps fixat per a rectificar les coses.

11 Però, quan Crist va vindre com a gran sacerdot de les coses bones que ja han passat, va entrar en la tenda més important i més perfecta, una tenda que no està feta per mans humanes, és a dir, que no és d’esta creació. 12 Ell va entrar una vegada per sempre en el lloc sant, però no amb la sang de cabres i de bous jóvens, sinó amb la seua pròpia sang, i va conseguir una alliberació eterna* per a nosaltres. 13 Perquè, si la sang de cabres i de bous i les cendres d’una vedella* esguitades sobre aquells que s’han contaminat santifiquen i purifiquen el cos, 14 amb molta més raó la sang del Crist, qui per mitjà d’un esperit etern es va oferir sense defecte a Déu, purificarà d’obres mortes la nostra consciència per a que li donem servici sagrat al Déu viu.

15 Per això, ell és mediador d’un nou pacte, per a que aquells que han sigut cridats reben la promesa de l’herència eterna, ja que va tindre lloc una mort per a que, per mitjà d’un rescat, foren alliberats de les ofenses comeses davall el pacte anterior. 16 I és que, quan es fa un pacte, és necessari que l’humà que ha fet el pacte muiga,* 17 perquè un pacte es valida amb la mort i no entra en vigor mentres visca l’humà que ha fet el pacte. 18 Per tant, el pacte anterior tampoc va entrar en vigor* sense sang. 19 Perquè Moisés, després de comunicar-li a tot el poble tots els manaments de la Llei, va agarrar la sang de bous jóvens i de cabres junt amb aigua i, amb llana de color escarlata i hisop, va esguitar el llibre* i tot el poble, 20 i va dir: «Esta és la sang del pacte que Déu vos ha manat obeir». 21 També va esguitar amb la sang la tenda i tots els objectes del servici sant.* 22 En efecte, segons la Llei, pràcticament totes les coses es purifiquen amb sang, i si no es derrama sang, no hi ha perdó.

23 Per tant, era necessari purificar amb estos mitjans les representacions de les coses celestials, però les coses celestials exigixen sacrificis molt millors. 24 Perquè Crist no va entrar en un lloc sant fet per mans humanes, que és una còpia de la realitat, sinó en el cel mateix, de manera que ara es presenta davant* de Déu a favor nostre. 25 Açò no es va fer per a que s’oferira a si mateix moltes vegades, com quan el gran sacerdot entra en el lloc sant un any darrere d’un altre amb una sang que no és la seua. 26 Perquè, si no, hauria d’haver patit moltes voltes des de la fundació del món. En canvi, ara s’ha manifestat una vegada per sempre en la conclusió* dels sistemes* per a eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici. 27 I tal com és inevitable que els hòmens muiguen* una vegada per sempre, però que després d’això reben un juí, 28 també el Crist va ser oferit una vegada per sempre per a carregar amb els pecats de molts. I la segona volta que aparega, no ho farà per a ocupar-se del pecat,* i el voran aquells que l’esperen amb moltes ganes per a obtindre la salvació.

10 Perquè, com la Llei té una ombra de les coses bones que havien de vindre però no la realitat mateixa d’eixes coses, mai pot,* amb els mateixos sacrificis que s’oferixen contínuament un any darrere d’un altre, perfeccionar els que s’acosten. 2 Si fora aixina, ¿no haurien deixat d’oferir-se sacrificis? Perquè els que donen servici sagrat, a l’haver sigut purificats, ja no tindrien consciència de cap pecat. 3 Però no és el cas, estos sacrificis recorden els pecats un any darrere d’un altre, 4 perquè és impossible que la sang de bous i de cabres elimine els pecats.

5 Per això, quan ell entra en el món, diu: «‘No has volgut sacrificis ni ofrenes, sinó que m’has preparat un cos. 6 No has aprovat ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat’. 7 Aleshores vaig dir: “Mira! He vingut (en el rotllo* està escrit sobre mi) per a fer la teua voluntat, oh Déu”». 8 Aixina que primer diu: «No has volgut ni has aprovat sacrificis ni ofrenes ni ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat», que són sacrificis oferits d’acord amb la Llei. 9 I després diu: «Mira! He vingut per a fer la teua voluntat». Ell elimina lo primer per a establir lo segon. 10 Per eixa «voluntat» hem sigut santificats per mitjà del cos de Jesucrist, que va ser oferit una vegada per sempre.

11 A més, tots els sacerdots ocupen el seu lloc cada dia per a oferir servici sant* i per a fer moltes voltes els mateixos sacrificis, que mai poden eliminar els pecats per complet. 12 Però este home va oferir un sol sacrifici pels pecats una vegada per sempre i s’ha assentat a la dreta de Déu, 13 i des d’eixe moment està esperant que els seus enemics siguen posats com a banqueta per als seus peus. 14 Perquè, amb una sola ofrena de sacrifici, ell ha perfeccionat per sempre els que estan sent santificats. 15 A més, l’esperit sant també ens dona testimoni d’això, perquè primer ha dit: 16 «Este és el pacte que faré amb ells després d’aquells dies —diu Jehovà—.* Posaré les meues lleis en el seu cor i les escriuré en la seua ment». 17 I després diu: «Ja no m’enrecordaré més dels seus pecats ni de les seues males accions».* 18 I quan estos són perdonats, ja no fan falta més ofrenes pel pecat.

19 Per tant, germans, com tenim plena confiança* per a utilitzar el camí d’entrada al lloc sant per mitjà de la sang de Jesús 20 —un camí nou i viu que ell va obrir* per a nosaltres a través de la cortina, és a dir, la seua carn— 21 i com tenim un magnífic sacerdot a càrrec de la casa de Déu, 22 acostem-nos amb un cor sincer i una fe completa, ja que el nostre cor ha sigut netejat* d’una mala consciència i el nostre cos ha sigut rentat amb aigua neta. 23 Aferrem-nos sense dubtar a la declaració pública de la nostra esperança, perquè aquell que ha fet la promesa és fidel. 24 I estiguem pendents els uns dels altres* per a motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, 25 sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Més bé, animem-nos els uns als altres, sobretot al vore que el dia s’acosta.

26 Perquè, si després d’haver rebut el coneixement exacte de la veritat practiquem el pecat intencionadament, ja no queda cap sacrifici pels pecats, 27 només queda una terrible perspectiva de juí i la fúria ardent que consumirà els opositors. 28 Qualsevol que passa per alt la Llei de Moisés és executat sense compassió basant-se en el testimoni de dos o tres persones. 29 ¿No penseu que mereix un castic molt més gran aquell que ha xafigat al Fill de Déu, que ha considerat com una cosa qualsevol la sang del pacte amb la qual va ser santificat i que ha insultat amb menyspreu l’esperit de la bondat immerescuda?* 30 Perquè coneixem aquell que va dir: «La venjança és meua; jo els donaré el que es mereixen». I també: «Jehovà* jutjarà el seu poble». 31 És terrible caure en mans del Déu viu.

32 Recordeu contínuament els dies passats en què, després d’haver sigut il·luminats, aguantàreu una gran lluita amb molt de patiment. 33 Unes voltes vau ser exposats públicament* tant a insults com a persecucions,* i unes altres vau estar al costat* dels que es trobaven en eixa situació. 34 Perquè vau mostrar compassió als que estaven empresonats i vau acceptar amb goig que saquejaren els vostres béns, sabent que teniu una possessió millor i perdurable.

35 Per tant, no perdeu la vostra valentia,* perquè serà ben recompensada. 36 I és que necessiteu aguant per a que, quan hageu fet la voluntat de Déu, rebeu el que ell ha promés. 37 Perquè, d’ací a «molt poquet de temps», «arribarà aquell que ha de vindre, i no farà tard». 38 «Però el meu just viurà per la seua fe», i «si es fa arrere, no em complauré* en ell». 39 Ara bé, nosaltres no som dels que es fan arrere i són destruïts, sinó dels que tenen fe i conserven la vida.

11 La fe és la certesa que allò que s’espera es realitzarà, la prova convincent* de l’existència de realitats que no es veuen. 2 Per mitjà d’ella, els hòmens de l’antiguitat* van rebre testimoni.*

3 Per la fe, percebem que els sistemes van ser posats* en orde per la paraula de Déu, de manera que les coses visibles han arribat a existir a partir de les invisibles.

4 Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici de més valor que el de Caín, i per mitjà d’eixa fe va rebre testimoni que li confirmava que era just, ja que Déu va aprovar* les seues ofrenes. I a pesar d’haver mort, encara parla per mitjà de la seua fe.

5 Per la fe, Enoc va ser traslladat per a que no veiera la mort, i ningú el va poder trobar perquè Déu l’havia traslladat. Però, abans de ser traslladat, va rebre testimoni que li confirmava que havia agradat a Déu. 6 A més, sense fe és impossible agradar a Déu, perquè qui s’acosta a Déu ha de creure que ell existix i que recompensa els que el busquen amb insistència.

7 Per la fe, Noé, després de rebre una advertència divina de coses que encara no s’havien vist, va demostrar temor de Déu i va construir una arca per a salvar la seua família. Per mitjà d’eixa fe va condemnar el món i va arribar a ser hereu de la justícia que s’obté per la fe.

8 Per la fe, Abraham va obeir quan va ser cridat i va eixir cap a un lloc que rebria com a herència. Va eixir encara que no sabia a on anava. 9 Per la fe, va viure com un foraster en la terra de la promesa com si estiguera en una terra estrangera, i va viure en tendes amb Isaac i Jacob, que eren hereus de la mateixa promesa que ell. 10 Perquè esperava la ciutat que té fonaments verdaders, la qual té a Déu com a dissenyador* i constructor.

11 També per la fe, Sara va rebre poder per a concebre descendència, encara que ja li havia passat l’edat, perquè considerava fidel* aquell que havia fet la promesa. 12 Per esta raó, d’un home que estava com mort van nàixer molts fills, tan nombrosos com les estreles del cel i tan incomptables com els grans d’arena de la vora del mar.

13 Tots ells van morir ferms en la fe, encara que no van rebre les coses promeses, però les van vore de lluny, les acceptaren amb alegria i declararen públicament que eren forasters i residents temporals en la terra. 14 Els que parlen aixina deixen clar que busquen amb insistència un lloc propi. 15 Ara bé, si hagueren continuat pensant en el lloc d’on havien eixit, haurien trobat l’oportunitat de tornar. 16 Però ara s’esforcen per conseguir un lloc millor, és a dir, un lloc que pertany al cel. Per això, Déu no s’avergonyix d’ells ni del fet que es dirigisquen a ell com el seu Déu, perquè els ha preparat una ciutat.

17 Per la fe, Abraham, quan va ser posat a prova, pràcticament va oferir a Isaac —sí, l’home que havia rebut amb alegria les promeses va intentar oferir el seu fill unigènit—* 18 encara que se li havia dit: «Per mitjà d’Isaac vindrà allò que serà anomenat la teua descendència». 19 Però va arribar a la conclusió que Déu era capaç d’alçar-lo inclús d’entre els morts, i de fet el va rebre d’entre els morts de manera simbòlica.

20 També per la fe, Isaac va beneir a Jacob i a Esaú respecte a coses que havien de vindre.

21 Per la fe, Jacob, quan estava a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar a Déu recolzat en la part superior del seu bastó.

22 Per la fe, Josep, quan s’acostava al seu final, va parlar de l’èxode dels fills d’Israel i va donar instruccions* respecte als seus ossos.*

23 Per la fe, els pares de Moisés el van amagar durant tres mesos després de nàixer, perquè van vore que el xiquet era molt bonico i no van tindre por de l’orde del rei. 24 Per la fe, Moisés, quan ja era adult, es va negar a ser anomenat fill de la filla del faraó 25 i va escollir ser maltractat amb el poble de Déu en comptes de disfrutar dels plaers temporals del pecat, 26 perquè considerava que la deshonra del Crist era una riquesa molt més gran que els tresors d’Egipte, ja que tenia la mirada fixa en la recompensa. 27 Per la fe, se’n va anar d’Egipte sense tindre por de la fúria del rei, perquè es va mantindre ferm com si veiera aquell que és invisible. 28 Per la fe, va celebrar la Pasqua i va esguitar amb sang els marcs de les portes, per a que el destructor no els fera mal* als seus primogènits.

29 Per la fe, travessaren el mar Roig com si anaren per terra seca. Però, quan els egipcis ho intentaren, el mar se’ls va tragar.

30 Per la fe, les muralles de Jericó van caure després que el poble haguera marxat al voltant d’elles durant set dies. 31 Per la fe, Rahab, la prostituta, no va morir amb els que van ser desobedients, perquè va rebre els espies de manera pacífica.

32 I què més puc dir? Perquè em faltaria temps si em posara a parlar de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jefté, de David i també de Samuel i els altres profetes. 33 Per mitjà de la fe, derrotaren regnes, portaren justícia, van rebre promeses, van tancar boques de lleons, 34 apagaren la força del foc, escaparen del fil de l’espasa, passaren de ser dèbils a ser forts, es van fer poderosos en la guerra i van fer fugir exèrcits invasors. 35 Algunes dones van rebre per mitjà de la resurrecció els seus sers estimats que havien mort, mentres que uns altres van ser torturats per negar-se a ser alliberats per mitjà d’algun rescat, perquè aixina podrien conseguir una resurrecció millor. 36 Sí, per a uns altres la prova va consistir en burles i assots, i inclús en més que això, en cadenes i presons. 37 Van ser apedregats, posats a prova, serrats en dos* i assassinats a espasa, anaren d’un lloc a un altre vestits amb pells d’ovella i pells de cabra, mentres passaven necessitat, patien dificultats i eren maltractats; 38 vagaren per deserts, muntanyes, coves i cavernes de la terra. I el món no era digne d’ells.

39 Encara que tots ells van rebre un testimoni favorable a causa de la seua fe, no van obtindre el que s’havia promés 40 per a que no foren perfeccionats sense nosaltres, perquè Déu havia previst una cosa millor per a nosaltres.

12 Per tant, com ens envolta un núvol de testimonis tan gran, llevem-nos també nosaltres tota càrrega i el pecat que ens enredra fàcilment, i correguem amb aguant la carrera que se’ns ha posat davant, 2 mentres fixem la mirada en l’Agent Principal i el Perfeccionador de la nostra fe, Jesús. Perquè, pel goig que va ser posat davant d’ell, va aguantar un pal de turment* sense importar-li la humiliació, i s’ha assentat a la dreta del tron de Déu. 3 Sí, penseu detingudament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors que actuaven en contra dels seus propis interessos, per a que no vos canseu ni vos rendiu.*

4 En la vostra lluita contra eixe pecat, encara no heu aguantat fins al punt de derramar la vostra sang. 5 I vos heu oblidat del tot del consell que se vos dona com a fills: «Fill meu, no menysprees la disciplina de Jehovà* ni et rendisques quan ell et corregisca; 6 perquè Jehovà* disciplina aquells que estima. De fet, castiga* tot aquell a qui rep com a fill».

7 Aguantar és una part necessària de la vostra disciplina.* Déu vos tracta com a fills, i quin fill no rep disciplina de son pare? 8 Però, si vosaltres no heu rebut esta disciplina que ens correspon a tots, en realitat sou fills il·legítims i no fills autèntics. 9 A més, els nostres pares humans* ens disciplinaven, i nosaltres els respectàvem. ¿No hauríem d’estar encara més dispostos a sotmetre’ns al Pare de la nostra vida espiritual i aixina viure? 10 Perquè ells ens disciplinaren durant poc de temps segons el que pensaven que estava bé, però ell ho fa pel nostre bé per a que siguem sants com ell. 11 És de veres que, en el moment, no pareix que la disciplina porte alegria, sinó dolor;* però després produïx en aquells que han sigut entrenats per ella el fruit pacífic de la justícia.

12 Aixina que, enfortiu les mans caigudes i els genolls dèbils, 13 i continueu fent rectes els camins per als vostres peus, de manera que allò que està coixo no es disloque, sinó que es cure. 14 Busqueu la pau amb tots i la santificació,* sense la qual ningú vorà al Senyor. 15 Aneu amb molt de compte per a que ningú es quede sense rebre la bondat immerescuda* de Déu i no brote ninguna arrel verinosa que cause problemes i contamine a molts. 16 Aneu també amb compte per a que no hi haja entre vosaltres ningú que siga sexualment immoral* ni ningú que menyspree les coses sagrades, com Esaú, que va renunciar als seus drets de primogènit a canvi d’un plat de menjar. 17 Perquè ja sabeu que més avant, quan va voler heretar la benedicció, va ser rebutjat. I encara que va intentar canviar aquella decisió* amb insistència i llàgrimes, no li va servir de res.

18 Vosaltres no vos heu acostat a una cosa que es puga tocar i que estiga encesa en flames, ni a un núvol fosc ni a una obscuritat densa ni a una tempestat 19 ni al so d’una trompeta ni a la veu que parla. Quan el poble va sentir aquella veu, va suplicar que no se’ls diguera res més, 20 perquè no podien suportar este manament: «Inclús si un animal toca la muntanya, ha de ser apedregat». 21 A més, l’escena era tan aterridora que Moisés va dir: «Estic tremolant de por». 22 Però vosaltres vos heu acostat a una muntanya de Sió i a una ciutat del Déu viu —la Jerusalem celestial—, a miríades* d’àngels 23 reunits en assemblea general, a la congregació de primogènits que han sigut inscrits en el cel, a Déu —el Jutge de tots—, a la vida espiritual dels justos que han sigut perfeccionats, 24 a Jesús —el mediador d’un nou pacte— i a la sang esguitada, que parla millor que la sang d’Abel.

25 Mireu de no negar-vos a escoltar* aquell que està parlant. Perquè, si els que es van negar a escoltar aquell que donava advertència divina en la terra no es van escapar del castic, molt menys ens escaparem nosaltres si ens apartem d’aquell que parla des del cel! 26 En aquella ocasió, la seua veu va sacsejar la terra, però ara ell ha promés: «Una volta més, sacsejaré no només la terra, sinó també el cel». 27 L’expressió «una volta més» indica que les coses que són sacsejades, les coses que han sigut fetes, seran eliminades per a que continuen les coses que no són sacsejades. 28 Per tant, en vista que hem de rebre un Regne que no pot ser sacsejat, continuem rebent bondat immerescuda, per a que per mitjà d’ella puguem donar-li servici sagrat a Déu com a ell li agrada, amb temor de Déu i amb reverència. 29 Perquè el nostre Déu és un foc devorador.

13 Continueu mostrant-vos amor fraternal. 2 No oblideu mostrar hospitalitat,* perquè gràcies a ella alguns van acollir àngels sense saber-ho. 3 Enrecordeu-vos dels que estan en presó* com si estiguéreu empresonats amb ells i dels que són maltractats, perquè vosaltres també esteu en un cos.* 4 Que tots honren el matrimoni i que ningú contamine el llit matrimonial, perquè Déu jutjarà els que són sexualment immorals* i els adúlters. 5 Que la vostra manera de viure estiga lliure de l’amor als diners, i estigueu contents amb el que teniu,* perquè ell ha dit: «Mai et deixaré i mai t’abandonaré». 6 Per això podem dir amb total confiança: «Jehovà* és el meu ajudant; no tindré por. Què pot fer-me l’home?».

7 Enrecordeu-vos dels que vos dirigixen,* els quals vos van parlar de la paraula de Déu, i al fixar-vos en els resultats de la seua conducta, imiteu la seua fe.

8 Jesucrist és el mateix ahir, hui i sempre.

9 No vos deixeu desviar per ensenyances diverses i diferents de les que vam acceptar, perquè és millor enfortir el cor amb bondat immerescuda* que amb menjar,* el qual no beneficia aquells que li donen massa importància.

10 Tenim un altar del qual no tenen dret a* menjar els que donen servici sagrat en la tenda. 11 Perquè, quan el gran sacerdot porta la sang dels animals al lloc sant com a ofrena pel pecat, els seus cossos són cremats fora del campament. 12 Per això, Jesús també va patir fora de la porta de la ciutat per a santificar el poble amb la seua pròpia sang. 13 Aixina que anem cap a ell fora del campament i suportem la deshonra que ell va suportar, 14 perquè ací no tenim una ciutat que siga permanent, sinó que busquem amb insistència la que ha de vindre. 15 Per mitjà d’ell, oferim-li sempre a Déu un sacrifici d’alabança, és a dir, el fruit dels nostres llavis, que declaren públicament el seu nom. 16 A més, no vos oblideu de fer el bé ni de compartir el que teniu amb els altres, perquè a Déu li agraden molt eixos sacrificis.

17 Sigueu obedients i submisos als que vos dirigixen,* perquè ells cuiden constantment de vosaltres* i hauran de donar comptes d’això. Aixina ho faran amb goig i no amb sospirs, cosa que vos perjudicaria.

18 Continueu orant per nosaltres, perquè estem convençuts que tenim una bona consciència,* ja que volem comportar-nos honradament en tot. 19 Però sobretot vos demane que oreu per a que puga tornar a estar amb vosaltres tan prompte com siga possible.

20 Que el Déu de la pau —que va alçar d’entre els morts el gran pastor de les ovelles, el nostre Senyor Jesús, amb la sang d’un pacte etern— 21 vos equipe amb tot el que necessiteu per a fer la seua voluntat i faça en nosaltres per mitjà de Jesucrist el que és agradable als seus ulls. A ell vaja la glòria per sempre més. Amén.

22 Germans, ara vos suplique que escolteu amb paciència estes paraules d’ànim, ja que vos he escrit una carta breu. 23 Vullc que sapieu que el nostre germà Timoteu ha sigut alliberat. Si ve prompte, anirem junts a vore-vos.

24 Saludeu de la meua part tots els que vos dirigixen* i tots els sants. Els germans d’Itàlia vos envien salutacions.

25 Que la bondat immerescuda estiga amb tots vosaltres.