SEGONA CARTA DE PERE

1 De Simó Pere, esclau i apòstol de Jesucrist, als que han conseguit una fe tan valuosa com la nostra* per mitjà de la justícia del nostre Déu i del Salvador Jesucrist:

2 Que cada volta rebeu més bondat immerescuda* i pau per mitjà d’un coneixement exacte de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, 3 perquè el seu poder diví ens ha concedit* tot el que contribuïx a la vida i a la devoció a Déu a través del coneixement exacte d’aquell que ens va cridar per la seua pròpia glòria i virtut.* 4 Per mitjà d’estes coses, com hem escapat de la corrupció del món causada pels mals desitjos,* ell ens ha concedit* les valuoses i grandioses promeses, per a que gràcies a elles participeu de la naturalesa divina.

5 Per esta mateixa raó, esforceu-vos al màxim per afegir a la vostra fe, virtut;* a la vostra virtut, coneixement; 6 al vostre coneixement, autocontrol; al vostre autocontrol, aguant; al vostre aguant, devoció a Déu; 7 a la vostra devoció a Déu, carinyo fraternal; al vostre carinyo fraternal, amor. 8 Perquè, si estes qualitats existixen en vosaltres i desborden, impediran que sigueu inactius o infructífers* pel que fa al coneixement exacte del nostre Senyor Jesucrist.

9 Perquè qualsevol que no té estes qualitats està cego, ja que tanca els ulls a la llum,* i també ha oblidat que ha sigut netejat dels pecats que va cometre fa molt de temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos encara més per fer segura la vostra crida i selecció, perquè, si continueu fent estes coses, no fracassareu mai. 11 De fet, aixina se vos concedirà generosament l’entrada* en el Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

12 Per això m’he proposat recordar-vos sempre estes coses, encara que ja les sabeu i esteu ben establits en la veritat que està present en vosaltres. 13 Però pense que, mentres estiga en este tabernacle,* és just que vos desperte amb recordatoris, 14 perquè sé que prompte se’m llevarà este tabernacle, tal com m’ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist. 15 Sempre faré tot el que puga per a que, quan me n’haja anat, sigueu capaços de recordar* totes estes coses per vosaltres mateixos.

16 No, no vos vam donar a conéixer el poder i la presència del nostre Senyor Jesucrist basant-nos en contes falsos elaborats amb astúcia, sinó que vam ser testimonis oculars del seu esplendor. 17 Perquè ell va rebre honra i glòria de Déu, el Pare, quan l’esplèndida glòria li va transmetre unes paraules com estes:* «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació». 18 Sí, nosaltres vam sentir estes paraules que venien del cel quan estàvem amb ell en la muntanya santa.

19 Per això, la paraula profètica ha arribat a ser per a nosaltres encara més segura, i vosaltres feu bé de prestar-li atenció com a una làmpara que brilla en un lloc fosc (fins que es faça de dia i s’alce l’estrela del matí) en el vostre cor. 20 Perquè, abans que res, sabeu que cap profecia de l’Escriptura prové d’una interpretació personal. 21 De fet, ninguna profecia s’ha originat mai per voluntat de l’home, sinó que els hòmens van parlar de part de Déu impulsats* per esperit sant.

2 Ara bé, tal com hi hagué falsos profetes entre el poble, també hi haurà falsos mestres entre vosaltres. Estos introduiran sigil·losament sectes destructives i inclús renegaran de l’amo que els va comprar, i aixina faran que els caiga damunt una destrucció ràpida. 2 A més, molts imitaran la seua conducta descarada,* i per culpa d’ells es parlarà malament del camí de la veritat. 3 A més, enduts per la cobdícia, s’aprofitaran de vosaltres valent-se de paraules enganyoses. Però la seua condemna, que es va decidir fa molt de temps, no farà tard, i la seua destrucció no està adormida.

4 En efecte, Déu no es va retindre de castigar els àngels que havien pecat, sinó que els va llançar al Tàrtar* i els va encadenar en* profunda obscuritat a fi de reservar-los per al juí. 5 Tampoc es va retindre de castigar un món antic quan va portar un diluvi sobre un món de gent irreverent,* però va protegir a Noé, que era un predicador de justícia, i a set persones més. 6 També va condemnar les ciutats de Sodoma i Gomorra al reduir-les a cendres, i aixina va posar un exemple a la gent irreverent del que ha de vindre. 7 En canvi, va rescatar el just Lot, que estava molt angoixat per la conducta descarada* dels malvats,* 8 perquè, un dia darrere d’un altre, la justa ànima* d’este home just estava turmentada per les coses malvades* que veia i sentia mentres vivia entre ells. 9 Per tant, Jehovà* sap com rescatar de les proves aquells que li tenen devoció, però també com reservar els injustos per a que siguen destruïts en el dia del juí, 10 sobretot els que busquen contaminar el cos* dels altres i menyspreen l’autoritat.*

Com són descarats i cabuts,* no tenen por de parlar malament dels gloriosos. 11 Per contra, els àngels, encara que són superiors en força i poder, no els acusen amb paraules ofensives per respecte a* Jehovà.* 12 Però estos hòmens, com animals irracionals que actuen per instint i naixen per a ser atrapats i destruïts, parlen malament de coses que no saben. Ells seran destruïts a causa del seu propi comportament destructiu 13 i patiran com a paga del mal que han fet.

Per a ells, és un plaer entregar-se als excessos, inclús en ple dia. Són taques i defectes que disfruten de* les seues ensenyances falses mentres celebren banquets amb vosaltres. 14 Tenen els ulls plens d’adulteri, són incapaços de deixar de pecar i seduïxen els que són inestables. Tenen el cor entrenat en la cobdícia, són fills maleïts. 15 A l’abandonar el camí recte, s’han desviat. Han seguit el camí de Balaam fill de Beor, que va estimar la paga de la maldat 16 però va rebre una reprensió* per violar el que era correcte: un animal de càrrega —que no podia parlar— va parlar amb veu humana i va impedir que el profeta fera una barbaritat.

17 Estos hòmens són fonts sense aigua i boira enduta per una tempestat violenta, i tenen reservada la foscor més absoluta. 18 Fan afirmacions altisonants però buides. Apel·lant als desitjos de la carn i valent-se d’actes de conducta descarada,* seduïxen els que acaben d’escapar d’aquells que viuen en l’error. 19 Els prometen llibertat quan ells mateixos són esclaus de la corrupció; perquè qui és vençut per algú* es convertix en el seu esclau. 20 En efecte, si, després d’haver escapat de la contaminació del món gràcies a un coneixement exacte del Senyor i Salvador Jesucrist, tornen a enredrar-se en estes mateixes coses i són vençuts per elles, la seua situació final és pitjor que la que tenien al principi. 21 Els hauria valgut més no conéixer amb exactitud el camí de la justícia que conéixer-lo i després apartar-se del sant manament que havien rebut. 22 Els ha passat el que diu este proverbi tan cert: «El gos ha tornat al seu vòmit, i la porca, acabada de llavar, ha tornat a rebolcar-se en el fang».

3 Estimats, esta és la segona carta que vos escric. En ella, igual que en la primera, desperte amb un recordatori la vostra capacitat de pensar clarament, 2 per a que recordeu les paraules que els sants profetes digueren en el passat* i el manament que el Senyor i Salvador va donar a través dels vostres apòstols. 3 Primer que res, heu de saber que en els últims dies apareixeran burlons amb les seues burles i actuaran d’acord amb els seus desitjos, 4 i diran: «On està eixa presència seua que es va prometre? Perquè, des del dia en què els nostres avantpassats s’adormiren en la mort, tot continua exactament igual que des del principi de la creació».

5 Ells decidixen ignorar este fet: que fa molt de temps hi havia un cel i una terra establida fermament sobre l’aigua i enmig de l’aigua per la paraula de Déu, 6 i que, per mitjà d’eixes coses, el món d’aquell temps va ser destruït al ser inundat amb aigua. 7 Però, per eixa mateixa paraula, el cel i la terra que existixen ara estan reservats per al foc i guardats fins al dia del juí i de la destrucció de la gent irreverent.*

8 Però, estimats, que no se vos escape açò: que per a Jehovà* un dia és com mil anys i mil anys com un dia. 9 Jehovà* no és lent per a complir la seua promesa, com alguns pensen.* Més bé, és pacient amb vosaltres perquè no vol que ningú siga destruït, sinó que tots arriben a penedir-se. 10 Però el dia de Jehovà* vindrà com un lladre. Eixe dia, el cel desapareixerà amb un soroll molt fort,* i els elements, que estaran extremadament calents, es dissoldran, i la terra i les obres que hi ha en ella quedaran al descobert.

11 Ja que totes estes coses es dissoldran d’esta manera, penseu en quina classe de persones heu de ser! Heu de realitzar actes sants de conducta i obres que demostren la vostra devoció a Déu 12 mentres espereu i teniu molt present* la presència del dia de Jehovà,* per mitjà del qual el cel serà destruït per les flames i els elements es fondran per la intensa calor. 13 Però hi ha un cel nou i una terra nova que esperem segons la seua promesa, i en ells regnarà la justícia.

14 Per tant, estimats, ja que espereu estes coses, esforceu-vos al màxim per a que al final ell vos trobe sense taca, sense defecte i en pau. 15 A més, penseu que la paciència del nostre Senyor significa salvació, tal com també vos va escriure el nostre estimat germà Pau d’acord amb la saviesa que va rebre. 16 Ell va parlar d’estes coses en totes les seues cartes. Però en elles hi ha alguns punts difícils d’entendre que els ignorants* i els inestables tergiversen, tal com fan amb la resta de les Escriptures, per a la seua pròpia destrucció.

17 Per tant, estimats, ja que sabeu estes coses amb antelació, estigueu alerta per a que no sigueu desviats com ells per l’error dels malvats* i d’eixa manera perdeu la vostra fermesa.* 18 Al contrari, continueu creixent en la bondat immerescuda* i el coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist. A ell vaja la glòria ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.