PRIMERA CARTA DE JOAN

1 Vos escrivim sobre allò que existia* des del principi, allò que hem sentit, allò que hem vist amb els nostres ulls, allò que hem observat i que les nostres mans han palpat, sobre la paraula de la vida 2 (sí, la vida va ser manifestada, i nosaltres hem vist, donem testimoni i vos anunciem la vida eterna que estava amb el Pare i que se’ns va manifestar). 3 Allò que hem vist i sentit vos ho contem també a vosaltres per a que també estigueu units a* nosaltres. I nosaltres estem units al Pare i al seu Fill Jesucrist. 4 Vos escrivim estes coses per a que el nostre goig siga complet.

5 Este és el missatge que vam sentir de part d’ell i que vos anunciem: Déu és llum i en ell* no hi ha gens de foscor. 6 Si diem que estem units a ell però continuem caminant en la foscor, estem mentint i no estem vivint d’acord amb la veritat. 7 Ara bé, si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, estem units els uns als altres, i la sang del seu Fill Jesús ens purifica de tot pecat.

8 Si diem que no tenim pecat, ens estem enganyant a nosaltres mateixos i la veritat no està en nosaltres. 9 Si confessem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tota injustícia. 10 Si diem que no hem pecat, estem deixant-lo com un mentirós i la seua paraula no està en nosaltres.

2 Fillets meus, vos escric estes coses per a que no cometeu un pecat. Però, si algú comet un pecat, tenim un ajudant* que està amb el Pare, Jesucrist, un que és just. 2 Ell és un sacrifici de reconciliació* pels nostres pecats, però no només pels nostres, sinó també pels de tot el món. 3 I aixina és com sabem si hem arribat a conéixer-lo: si continuem obeint els seus manaments. 4 Qui diu «jo he arribat a conéixer-lo» però no obeïx els seus manaments és un mentirós, i la veritat no està en ell. 5 Però si algú obeïx la seua paraula, l’amor a Déu realment s’ha perfeccionat en eixa persona. Per això sabem que estem units a ell. 6 Qui diu que està en unió amb ell està obligat a continuar vivint com ell va viure.*

7 Estimats, no vos escric un manament nou, sinó un manament antic que heu tingut des del principi. Este manament antic és la paraula que vau sentir. 8 Aixina i tot, vos escric un manament nou, que és verdader en el seu cas i en el vostre, perquè la foscor està desapareixent* i la verdadera llum ja està brillant.

9 Qui diu que està en la llum però odia el seu germà encara està en la foscor. 10 Qui estima el seu germà es manté en la llum, i en ell no hi ha res que el faça entropessar.* 11 Però qui odia el seu germà està en la foscor i camina en la foscor, i no sap cap a on va perquè la foscor li ha cegat els ulls.

12 Fillets, vos escric perquè els vostres pecats han sigut perdonats per causa del seu nom. 13 Pares, vos escric perquè heu arribat a conéixer aquell que existix des del principi. Jóvens, vos escric perquè heu vençut al Maligne. Fillets, vos escric perquè heu arribat a conéixer al Pare. 14 Pares, vos escric perquè heu arribat a conéixer aquell que existix des del principi. Jóvens, vos escric perquè sou forts i la paraula de Déu està en el vostre cor, i heu vençut al Maligne.

15 No estimeu el món ni les coses que hi ha en el món. Si algú estima el món, l’amor al* Pare no està en ell. 16 Perquè res del que hi ha en el món —ni els desitjos de la carn ni els desitjos dels ulls ni l’ostentació de les coses* que u té— ve del Pare, sinó que ve del món. 17 A més, el món està desapareixent* i els seus desitjos també, però qui fa la voluntat de Déu viurà per sempre.

18 Fillets, és l’última hora. Vau sentir que vindria l’anticrist, i ara ja han aparegut molts anticristos, per això sabem que és l’última hora. 19 Ells eixiren d’entre nosaltres, però no eren dels nostres,* perquè si hagueren sigut dels nostres, s’haurien quedat amb nosaltres. Però van eixir per a que quedara clar que no tots són dels nostres. 20 Però vosaltres heu rebut un ungiment que ve del sant, i tots teniu coneixement. 21 Vos escric, no perquè no conegueu la veritat, sinó perquè la coneixeu i perquè ninguna mentira prové de la veritat.

22 Qui és el mentirós? ¿No és aquell que nega que Jesús és el Crist? Este és l’anticrist, aquell que nega al Pare i al Fill. 23 Tot aquell que nega al Fill tampoc té al Pare, però qui reconeix al Fill també té al Pare. 24 Pel que fa a vosaltres, heu de mantindre en el vostre cor el que vau sentir des del principi. Si el que vau sentir des del principi es manté en el vostre cor, vosaltres també vos mantindreu en unió amb el Fill i en unió amb el Pare. 25 A més, açò és el que ell mateix ens va prometre: la vida eterna.

26 Vos escric estes coses sobre els que intenten enganyar-vos. 27 Pel que fa a vosaltres, l’ungiment que vau rebre d’ell es manté en vosaltres, i no necessiteu que ningú vos ensenye; és l’ungiment que ve d’ell, que és verdader i no és mentira, el que vos ensenya totes les coses. Mantingueu-vos en unió amb ell, tal com l’ungiment vos ha ensenyat. 28 Per tant, fillets, mantingueu-vos units a ell, per a que quan ell siga manifestat puguem parlar amb confiança i no hagem d’apartar-nos d’ell avergonyits durant la seua presència. 29 Si sabeu que ell és just, també sabeu que tot aquell que practica la justícia* ha nascut d’ell.

3 Mireu si és gran l’amor que ens ha mostrat el Pare que se’ns anomena fills de Déu! I això és el que som. Per això el món no ens coneix, perquè no ha arribat a conéixer-lo a ell. 2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat el que serem. El que sí que sabem és que, quan ell siga manifestat, serem com ell, perquè el vorem tal com és. 3 I tot aquell que té esta esperança en ell es purifica a si mateix, perquè ell és pur.

4 Tot el que practica el pecat viola la llei, ja que el pecat és la violació de la llei. 5 Vosaltres també sabeu que ell va ser manifestat per a eliminar els nostres pecats, i en ell no hi ha pecat. 6 Qui es manté en unió amb ell no practica el pecat; qui practica el pecat ni l’ha vist ni ha arribat a conéixer-lo. 7 Fillets, que ningú vos enganye. El que practica la justícia* és just, tal com ell és just. 8 El que practica el pecat prové del Diable, perquè el Diable ha estat pecant des del principi.* I el Fill de Déu va ser manifestat amb este propòsit: desfer* les obres del Diable.

9 Ningú que haja nascut de Déu practica el pecat, perquè la llavor* de Déu es manté en ell, i no pot practicar el pecat perquè ha nascut de Déu. 10 Els fills de Déu i els fills del Diable es distingixen per açò: qui no practica la justícia* no prové de Déu, i qui no estima el seu germà, tampoc. 11 Perquè este és el missatge que heu sentit des del principi: que ens estimem els uns als altres; 12 no com Caín, que va provindre del Maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seues pròpies obres eren malvades, mentres que les del seu germà eren justes.

13 Germans, que no vos estranye que el món vos odie. 14 Sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans. Qui no estima continua en la mort. 15 Tot el que odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que ningun assassí continua tenint vida eterna en ell. 16 Hem arribat a saber què és l’amor perquè ell va entregar la seua vida* per nosaltres, i nosaltres estem obligats a entregar la vida* pels nostres germans. 17 Ara bé, si algú que té béns materials veu que el seu germà passa necessitat i es nega a mostrar-li compassió, com ha de continuar l’amor de Déu en ell? 18 Fillets, no estimem de paraula ni de boqueta, sinó amb fets i de veritat.

19 Aixina sabrem que provenim de la veritat i farem que el nostre cor se senta segur* davant de Déu, 20 inclús si el nostre cor ens condemna, perquè Déu és més gran que el nostre cor i ho sap tot. 21 Estimats, si el nostre cor no ens condemna, podem parlar amb Déu amb confiança,* 22 i qualsevol cosa que li demanem, la rebem d’ell, perquè obeïm els seus manaments i fem el que li agrada. 23 De fet, este és el seu manament: que tinguem fe en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens va manar. 24 A més, qui obeïx els seus manaments es manté en unió amb ell, i ell es manté en unió amb eixa persona. I per l’esperit que ens va donar, sabem que ell es manté en unió amb nosaltres.

4 Estimats, no vos cregueu tots els missatges inspirats.* Més bé, poseu a prova els missatges inspirats* per a vore si provenen de Déu, perquè en el món han aparegut molts falsos profetes.

2 Aixina és com podeu saber si un missatge inspirat ve de Déu: tot missatge inspirat que reconeix que Jesucrist va vindre com a ser humà* prové de Déu, 3 però si un missatge inspirat no reconeix a Jesús, no prové de Déu. Eixe és el missatge inspirat de l’anticrist, el missatge que vau sentir que vindria i que ja està en el món.

4 Fillets, vosaltres proveniu de Déu i els heu vençut,* perquè aquell que està en unió amb vosaltres és més gran que aquell que està en unió amb el món. 5 Ells provenen del món, per això parlen de les coses que provenen del món i el món els escolta. 6 Nosaltres provenim de Déu. Qui arriba a conéixer a Déu ens escolta; en canvi, qui no prové de Déu no ens escolta. Aixina és com distingim entre el missatge inspirat de la veritat i el missatge inspirat de l’error.

7 Estimats, continuem estimant-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu, i qui estima ha nascut de Déu i coneix a Déu. 8 Qui no estima no ha arribat a conéixer a Déu, perquè Déu és amor. 9 Aixina és com l’amor de Déu va ser revelat en el nostre cas: Déu va enviar el seu Fill unigènit* al món per a que poguérem obtindre la vida per mitjà d’ell. 10 L’amor consistix en açò: que no som nosaltres els que hem estimat a Déu, sinó que va ser ell qui ens va estimar i va enviar el seu Fill com a sacrifici de reconciliació* pels nostres pecats.

11 Estimats, si Déu ens va estimar aixina, nosaltres tenim l’obligació d’estimar-nos els uns als altres. 12 Ningú ha vist mai a Déu. Si continuem estimant-nos els uns als altres, Déu es manté en nosaltres i el seu amor es perfecciona en nosaltres. 13 Sabem que ens mantenim en unió amb ell, i ell en unió amb nosaltres, perquè ens ha donat el seu esperit. 14 A més, nosaltres mateixos hem vist que el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món i donem testimoni d’això. 15 Si algú reconeix que Jesús és el Fill de Déu, Déu es manté en unió amb ell, i ell es manté en unió amb Déu. 16 I nosaltres hem arribat a conéixer l’amor que Déu ens té i creiem en eixe amor.

Déu és amor, i qui es manté en l’amor es manté en unió amb Déu, i Déu es manté en unió amb ell. 17 Aixina és com l’amor s’ha perfeccionat en nosaltres per a que puguem parlar amb confiança* en el dia del juí, perquè, tal com és ell,* aixina també som nosaltres en este món. 18 No hi ha temor en l’amor, sinó que l’amor perfecte fa fugir* el temor, perquè el temor ens limita.* De fet, qui té temor no ha sigut perfeccionat en l’amor. 19 Estimem perquè ell ens va estimar primer.

20 Si algú diu «jo estime a Déu» però odia el seu germà, és un mentirós. Perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar a Déu, a qui no veu. 21 I este és el manament que hem rebut d’ell: qui estima a Déu ha d’estimar també el seu germà.

5 Tot el que creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tot el que estima a aquell que va causar el naixement estima a qui va nàixer d’ell. 2 Aixina és com sabem si estimem als fills de Déu: si estimem a Déu i complim els seus manaments. 3 Perquè l’amor a Déu consistix en açò: que obeïm els seus manaments; i els seus manaments no són una càrrega. 4 Perquè tot aquell* que ha nascut de Déu venç el món. I esta és la victòria que ha vençut al món: la nostra fe.

5 Qui pot véncer el món? ¿No és aquell que té fe que Jesús és el Fill de Déu? 6 Este és el que va vindre per mitjà d’aigua i sang, Jesucrist; no només amb l’aigua, sinó amb l’aigua i amb la sang. I l’esperit dona testimoni, perquè l’esperit és la veritat. 7 Perquè són tres els que donen testimoni: 8 l’esperit, l’aigua i la sang, i els tres estan d’acord.

9 Si acceptem el testimoni que donen els hòmens, hauríem d’acceptar també el testimoni que Déu dona, que és superior. Perquè este és el testimoni que Déu dona: el testimoni que ha donat sobre el seu Fill. 10 Qui posa fe en el Fill de Déu té el testimoni en el seu interior. Qui no té fe en Déu el deixa com un mentirós, perquè no ha posat fe en el testimoni que Déu ha donat sobre el seu Fill. 11 I este és el testimoni: que Déu ens va donar vida eterna, i eixa vida està en el seu Fill. 12 Qui té al Fill té eixa vida; qui no té al Fill no té eixa vida.

13 Vos escric estes coses per a que vosaltres, que poseu fe en el nom del Fill de Déu, sapieu que teniu vida eterna. 14 I esta és la confiança que tenim en ell:* que podem demanar-li qualsevol cosa que estiga d’acord amb la seua voluntat, i ell ens escolta. 15 I si sabem que ell ens escolta quan li demanem qualsevol cosa, sabem que tindrem el que li demanem perquè li ho hem demanat a ell.

16 Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no du a la mort, que demane, i Déu li donarà vida. Açò és per als que no cometen un pecat que du a la mort. Però hi ha un pecat que sí que du a la mort; no és per este pecat que li dic que demane. 17 Tota injustícia és pecat, però hi ha un pecat que no du a la mort.

18 Sabem que qui ha nascut de Déu no practica el pecat, sinó que aquell* que va nàixer de Déu el protegix,* i el Maligne no el pot tocar.* 19 Sabem que nosaltres provenim de Déu, però el món sencer està sotmés al poder del Maligne. 20 No obstant, sabem que el Fill de Déu ha vingut, i ens ha donat enteniment* per a que arribem a conéixer aquell que és verdader. I estem en unió amb aquell que és verdader per mitjà del seu Fill Jesucrist. Eixe és el Déu verdader i la vida eterna. 21 Fillets, aneu amb compte amb els* ídols.