APOCALIPSI

1 Una revelació* de Jesucrist, que Déu li va donar, per a mostrar als seus esclaus les coses que han de passar d’ací poc. Jesucrist va enviar el seu àngel i, per mitjà d’este, li la va presentar en senyals* al seu esclau Joan, 2 qui ha donat testimoni del missatge de Déu i del testimoni de Jesucrist, sí, de totes les coses que ha vist. 3 Feliç el que llig en veu alta les paraules d’esta profecia, i feliços els que escolten i obeïxen el que està escrit en ella, perquè el temps fixat està prop.

4 De Joan a les set congregacions que estan en la província d’Àsia:

Que rebeu bondat immerescuda* i pau de part d’«aquell que és, que era i que ve», dels set esperits que estan davant del seu tron 5 i de Jesucrist, el Testimoni Fidel, el Primogènit d’entre els morts i el Governant dels reis de la terra.

A aquell que ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats per mitjà de la seua sang 6 —i que ha fet que siguem un regne i sacerdots per al seu Déu i Pare—, sí, a ell vagen la glòria i el poder per sempre. Amén.

7 Mireu, ve amb els núvols, i tots els ulls el voran, inclús aquells que el traspassaren. I a causa d’ell, totes les tribus de la terra es colpejaran el pit en senyal de dol. Sí, amén.

8 «Jo soc l’Alfa i l’Omega* —diu Jehovà* Déu—, aquell que és, que era i que ve, el Totpoderós».

9 Jo, Joan, germà i company vostre en la persecució,* en el regne i en l’aguant en unió amb Jesús, estava en l’illa anomenada Patmos per haver parlat sobre Déu i haver donat testimoni de Jesús. 10 Per inspiració,* vaig arribar a estar en el dia del Senyor, i darrere de mi vaig sentir una veu forta com el so d’una trompeta 11 que deia: «Escriu en un rotllo el que veges i envia’l a les set congregacions: a Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardis, Filadèlfia i Laodicea».

12 Quan em vaig girar per a vore qui em parlava, vaig vore set canelobres d’or. 13 Enmig dels canelobres hi havia algú paregut a un fill de l’home que anava vestit amb una túnica que li arribava als peus i amb una faixa d’or en el pit. 14 A més, tenia el cap i el monyo blancs com la llana blanca, com la neu, i els seus ulls eren com una flama intensa. 15 Els seus peus eren com el coure refinat quan està candent en el forn i la seua veu era com el soroll de moltes aigües. 16 En la mà dreta tenia set estreles, de la boca li eixia una espasa de dos talls llarga i esmolada, i la seua cara era com el sol quan brilla amb tota la seua força. 17 Al vore’l, vaig caure com mort als seus peus.

En això, ell em va posar la mà dreta damunt i em va dir: «No tingues por, jo soc el Primer i l’Últim, 18 i aquell que viu; vaig estar mort, però ara visc per sempre més, i tinc les claus de la mort i de la Tomba.* 19 Aixina que escriu el que has vist, el que està passant ara i el que passarà després. 20 Este és el secret sagrat de les set estreles que has vist en la meua mà dreta i dels set canelobres d’or: les set estreles representen els àngels de les set congregacions i els set canelobres representen les set congregacions.

2 »A l’àngel de la congregació d’Efes, escriu-li: Açò és el que diu el que té les set estreles en la seua mà dreta i camina entre els set canelobres d’or: 2 “Conec els teus fets, el teu esforç i el teu aguant. També sé que no toleres els malvats i que has posat a prova aquells que diuen ser apòstols però no ho són, i has descobert que són uns mentirosos. 3 A més, estàs mostrant aguant, i has suportat moltes coses* per causa del meu nom sense cansar-te. 4 Però tinc açò contra tu: que has perdut* l’amor que tenies al principi.

5 »”Per tant, recorda d’on has caigut, penedix-te i torna a fer el que feies al principi. Si no et penedixes, vindré i llevaré el teu canelobre del seu lloc. 6 Ara bé, tens açò al teu favor: que odies les coses que fa la secta de Nicolau, coses que jo també odie. 7 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions. A qui vença, jo li concediré menjar de l’arbre de la vida, que està en el paradís de Déu”.

8 »A l’àngel de la congregació d’Esmirna, escriu-li: Açò és el que diu ell, el Primer i l’Últim, el que estava mort i va tornar a la vida: 9 “Conec el teu patiment* i la teua pobresa, encara que eres ric. També conec la blasfèmia* d’aquells que diuen ser jueus però en realitat no ho són, sinó que són una sinagoga de Satanàs. 10 No tingues por de les coses que estàs a punt de patir. Mira, el Diable continuarà tancant-vos a alguns de vosaltres en la presó per a que sigueu posats a prova plenament, i patireu persecució* durant deu dies. Sigues fidel fins a la mort, i jo et donaré la corona de la vida. 11 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions. A qui vença, la segona mort mai li farà cap mal”.

12 »A l’àngel de la congregació de Pèrgam, escriu-li: Açò és el que diu ell, el que porta l’espasa de dos talls llarga i esmolada: 13 “Sé on vius: on està el tron de Satanàs. Aixina i tot, continues aferrant-te al meu nom i no has renegat de la teua fe en mi ni tan sols en els dies d’Antipes, el meu testimoni fidel, a qui mataren en la vostra ciutat,* on viu Satanàs.

14 »”Però tinc algunes coses contra tu: que tens ahí els que s’aferren a les ensenyances de Balaam, qui va ensenyar a Balac a temptar* els fills d’Israel per a que menjaren carn sacrificada a ídols i caigueren en la immoralitat sexual.* 15 A més, també tens ahí els que s’aferren a les ensenyances de la secta de Nicolau. 16 Aixina que penedix-te. Si no ho fas, vindré ràpidament i lluitaré contra ells amb l’espasa llarga que ix de la meua boca.

17 »”Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions. A qui vença, li donaré del mannà amagat i una pedreta blanca. En ella, hi ha escrit un nom nou que ningú coneix excepte qui el rep”.

18 »A l’àngel de la congregació de Tiatira, escriu-li: Açò és el que diu el Fill de Déu, el que té els ulls com una flama intensa i els peus com el coure refinat: 19 “Conec els teus fets, el teu amor, la teua fe, el teu servici* i el teu aguant. I sé que ara els teus fets són més que al principi.

20 »”Però tinc açò contra tu: que toleres a Jezabel, eixa dona que diu ser profetessa i que enganya els meus esclaus amb les seues ensenyances per a que caiguen en la immoralitat sexual* i mengen carn sacrificada a ídols. 21 Li he donat temps per a que es penedisca, però no vol penedir-se de la seua immoralitat sexual.* 22 Mira, estic a punt de fer que caiga malalta en el llit i, als que cometen adulteri amb ella, els portaré grans patiments* si no es penedixen d’actuar com ella.* 23 Mataré els fills d’ella amb una plaga* mortal. Aixina, totes les congregacions sabran que jo soc el que examina els pensaments més íntims* i els cors, i a cada un de vosaltres li pagaré segons els seus fets.

24 »”Però a la resta dels que esteu en Tiatira, a tots els que no seguiu estes ensenyances i que no heu conegut les anomenades ‘coses profundes de Satanàs’, vos dic: no vos impose ninguna altra càrrega. 25 Això sí, aferreu-vos al que teniu fins que jo vinga. 26 A qui vença i actue d’acord amb els meus fets fins a la fi, li donaré autoritat sobre les nacions 27 —tal com jo l’he rebut de mon Pare— i les pasturarà amb vara de ferro, de manera que se les farà miquetes com si foren gerres de fang. 28 També li donaré l’estrela del matí. 29 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions”.

3 »A l’àngel de la congregació de Sardis, escriu-li: Açò és el que diu ell, el que té els set esperits de Déu i les set estreles: “Conec els teus fets i sé que tens fama* d’estar viu, però estàs mort. 2 Estigues alerta i enfortix les coses que queden i que estaven a punt de morir, perquè no he vist que les teues obres estiguen realitzades del tot* davant del meu Déu. 3 Per tant, recorda sempre el que has rebut i el que has escoltat. No deixes d’obeir-ho i penedix-te. De fet, si no et despertes, vindré com un lladre i no sabràs a quina hora arribaré.

4 »”Però en Sardis tens alguns* que no han contaminat la seua roba; ells caminaran amb mi amb roba blanca, perquè s’ho mereixen. 5 Qui vença anirà vestit aixina, amb roba blanca, i jo no borraré mai el seu nom del llibre de la vida, sinó que diré davant de mon Pare i dels seus àngels que el conec.* 6 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions”.

7 »A l’àngel de la congregació de Filadèlfia, escriu-li: Açò és el que diu ell, el que és sant, el que és verdader, el que té la clau de David, el que obri de manera que ningú puga tancar i el que tanca de manera que ningú puga obrir: 8 “Conec els teus fets. (Mira, he obert davant de tu una porta que ningú pot tancar.) I sé que, encara que tens poques forces, has obeït les meues paraules i no has sigut deslleial al meu nom. 9 Mira! Faré que els de la sinagoga de Satanàs —que són uns mentirosos, perquè diuen ser jueus però no ho són— vinguen i s’inclinen* als teus peus, i els faré saber que t’he estimat. 10 Com t’has aferrat a l’ensenyança sobre el meu aguant,* jo també et protegiré durant l’hora de la prova que vindrà sobre tota la terra* per a posar a prova a tots els que viuen en ella. 11 Vinc ràpidament. Continua aferrant-te al que tens per a que ningú et lleve la corona.

12 »”A qui vença, jo el faré columna en el temple del meu Déu, i ja no eixirà mai d’allí. Escriuré sobre ell el nom del meu Déu, el nom de la ciutat del meu Déu —la Nova Jerusalem, que baixa del cel, del meu Déu— i també el meu nom nou. 13 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions”.

14 »A l’àngel de la congregació de Laodicea, escriu-li: Açò és el que diu l’Amén, el testimoni fidel i verdader, el principi de la creació de Déu: 15 “Conec els teus fets i sé que no eres ni gelat ni calent. Voldria que fores gelat o calent. 16 Però, com eres tebi —ni gelat ni calent—, et vomitaré de la meua boca. 17 Perquè dius: ‘Soc ric, he conseguit moltes riqueses i no necessite res’, però no saps que eres infeliç, digne de llàstima, pobre, cego i que estàs nuet. 18 Per això t’aconselle que em compres or refinat amb foc per a que et faces ric, roba blanca per a que vages vestit i no t’hages d’avergonyir perquè algú et veja nuet, i també pomada per a que te la poses en els ulls i pugues vore.

19 »”A tot el que li tinc carinyo, el corregisc* i el discipline. Aixina que demostra entusiasme i penedix-te. 20 Mira! Estic ací tocant a la porta. Si algú escolta la meua veu i m’obri, jo entraré en sa casa i soparé amb ell, i ell amb mi. 21 A qui vença, jo li concediré assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo vaig véncer i em vaig assentar amb mon Pare en el seu tron. 22 Qui tinga oït,* que escolte el que l’esperit diu a les congregacions”».

4 Després d’això, vaig vore una porta oberta en el cel, i la primera veu que vaig sentir dirigint-se a mi era com un so de trompeta. Em va dir: «Puja ací i et mostraré les coses que han de passar». 2 En seguida, em vaig trobar davall la influència de l’esperit. Aleshores, vaig vore un tron en el cel i algú que estava assentat en ell. 3 I el que estava assentat tenia l’aspecte de la pedra del jaspi i de la cornalina,* i al voltant del tron hi havia un arc iris similar a la maragda.

4 Al voltant del tron hi havia 24 trons, i en ells vaig vore assentats 24 ancians. Anaven vestits amb roba blanca i duien una corona d’or en el cap. 5 Del tron eixien rellamps, veus i trons, i hi havia set làmpares de foc enceses davant del tron. Estes representen els set esperits de Déu. 6 Davant del tron hi havia una espècie de mar de vidre paregut al cristall.

Enmig del tron* i al seu voltant hi havia quatre sers vivents plens d’ulls per davant i per darrere. 7 El primer ser vivent era com un lleó, el segon era com un bou jove, el tercer tenia la cara com la d’un home i el quart era com una àguila en ple vol. 8 Cada un dels quatre sers vivents tenia sis ales plenes d’ulls per fora i per dins. I dia i nit no paraven de dir: «Sant, sant, sant és Jehovà* Déu, el Totpoderós, que era, que és i que ve».

9 Cada volta que els sers vivents li donen glòria, honra i gràcies al que està assentat en el tron, a aquell que viu per sempre més, 10 els 24 ancians s’agenollen davant del que està assentat en el tron, adoren aquell que viu per sempre més i llancen les seues corones davant del tron dient: 11 «Jehovà,* Déu nostre, tu mereixes rebre la glòria, l’honra i el poder, perquè tu vas crear totes les coses, i per la teua voluntat arribaren a existir i foren creades».

5 En la mà dreta del que estava assentat en el tron, vaig vore un rotllo escrit pels dos costats,* ben segellat amb set segells. 2 I vaig vore un àngel poderós que cridava amb veu forta: «Qui mereix obrir el rotllo i trencar els seus segells?». 3 Però ningú, ni en el cel ni en la terra ni davall de la terra, va ser capaç d’obrir el rotllo i vore el que deia. 4 I em vaig posar a plorar desconsoladament perquè no es trobava a ningú que meresquera obrir el rotllo i vore el que deia. 5 Però un dels ancians em va dir: «No plores més. Mira! El Lleó de la tribu de Judà, l’arrel de David, ha vençut. Aixina que ell pot obrir el rotllo i els seus set segells».

6 I enmig* del tron i dels quatre sers vivents i enmig dels ancians, vaig vore un corder dret que pareixia haver sigut sacrificat. Tenia set banyes i set ulls. (Els ulls representen els set esperits de Déu que han sigut enviats per tota la terra.) 7 En seguida, el Corder es va acostar al que estava assentat en el tron i va agarrar el rotllo de la seua mà dreta. 8 Quan va agarrar el rotllo, els quatre sers vivents i els 24 ancians es van agenollar davant del Corder. Cada un d’ells tenia una arpa, i tenien tassons d’or plens d’encens. (L’encens representa les oracions dels sants.) 9 I canten una cançó nova que diu: «Tu mereixes agarrar el rotllo i obrir els seus segells, perquè vas ser sacrificat i amb la teua sang vas comprar per a Déu persones de tota tribu, llengua, poble i nació. 10 Vas fer que foren un regne i sacerdots al servici del nostre Déu, i regnaran sobre la terra».

11 Al mirar, vaig sentir la veu de molts àngels al voltant del tron, dels sers vivents i dels ancians; eren miríades de miríades* i milers de milers, 12 i deien amb veu forta: «El Corder, que va ser sacrificat, mereix rebre el poder, les riqueses, la saviesa, la força, l’honra, la glòria i la benedicció».

13 I vaig sentir que totes les criatures que hi ha en el cel, en la terra, davall de la terra i en el mar, totes elles, deien: «Que el que està assentat en el tron i el Corder reben la benedicció, l’honra, la glòria i el poder per sempre més». 14 Els quatre sers vivents deien: «Amén!». I els ancians s’agenollaren i adoraren a Déu.

6 Vaig vore que el Corder va obrir un dels set segells i vaig sentir que un dels quatre sers vivents deia amb veu de tro: «Avant!».* 2 En això, vaig vore un cavall blanc. El seu genet tenia un arc; se li va donar una corona i va eixir vencent per a completar la seua victòria.

3 Quan el Corder va obrir el segon segell, vaig sentir que el segon ser vivent deia: «Avant!». 4 I va eixir un altre cavall, un del color del foc. Al seu genet se li va permetre llevar la pau de la terra per a que els seus habitants es mataren els uns als altres, i se li va donar una gran espasa.

5 Quan el Corder va obrir el tercer segell, vaig sentir que el tercer ser vivent deia: «Avant!». En això, vaig vore un cavall negre, i el seu genet duia una balança en la mà. 6 Enmig dels quatre sers vivents, vaig sentir el que pareixia una veu, que deia: «Un litre* de blat per un denari* i tres litres d’ordi* per un denari, i no malgastes l’oli ni el vi».

7 Quan el Corder va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ser vivent que deia: «Avant!». 8 En això, vaig vore un cavall pàl·lid. El seu genet es deia Mort, i la Tomba* el seguia de prop. I se’ls va donar autoritat sobre la quarta part de la terra per a matar amb una espasa llarga, amb fam, amb una plaga* mortal i amb els animals salvatges de la terra.

9 Quan el Corder va obrir el quint segell, vaig vore al peu de l’altar les ànimes* d’aquells que havien sigut assassinats per ser fidels a la paraula de Déu i pel testimoni que havien donat. 10 I cridaven amb veu forta: «Senyor Sobirà, sant i verdader, fins quan seguiràs refrenant-te de jutjar els que viuen en la terra i de venjar la nostra sang?». 11 A cada un d’ells se li va donar una túnica llarga i blanca. També se’ls va dir que descansaren un poc més, fins que es completara el nombre dels seus companys esclaus, els seus germans que estaven a punt de ser assassinats tal com ells ho havien sigut.

12 I vaig vore que el Corder va obrir el sext segell. Aleshores, es va produir un gran terratrèmol, el sol es va fer negre com la roba de sac feta de pèl,* la lluna es va fer roja com la sang 13 i les estreles del cel caigueren a la terra com quan un vent fort sacseja una figuera i fa caure les figues que encara estan verdes. 14 El cel es va retirar com un rotllo que va enrotllant-se, i totes les muntanyes i totes les illes van ser arrancades del seu lloc. 15 Aleshores, els reis de la terra, els alts funcionaris, els comandants militars, els rics, els poderosos, tots els esclaus i totes les persones lliures s’amagaren en les coves i entre les roques de les muntanyes. 16 I no paren de dir a les muntanyes i a les roques: «Caieu sobre nosaltres i amagueu-nos de la mirada* d’aquell que està assentat en el tron i de la ira del Corder, 17 perquè el gran dia de la ira d’ells ha arribat, i qui pot mantindre’s dret?».

7 Després d’això, vaig vore quatre àngels drets en els quatre extrems* de la terra. Estaven retenint amb força els quatre vents de la terra per a que ningun vent bufara sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 També vaig vore un altre àngel que pujava de l’est* i que portava un segell del Déu viu. I va dir amb veu forta als quatre àngels que havien rebut autoritat per a fer mal a la terra i al mar: 3 «No feu mal a la terra ni al mar ni als arbres fins que hagem segellat en el front els esclaus del nostre Déu».

4 I vaig sentir el número dels que havien sigut segellats: 144.000. Eren de totes les tribus dels fills d’Israel:

9 Després d’això, vaig vore una gran multitud que ningú podia comptar. Eren de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, i estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb túniques llargues i blanques i portaven fulles de palmera en les mans. 10 A més, cridaven amb veu forta: «Els devem la salvació al nostre Déu, que està assentat en el tron, i al Corder».

11 Tots els àngels —que estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre sers vivents— es van postrar davant del tron amb el front tocant terra i van adorar a Déu 12 dient: «Amén! Que el nostre Déu reba l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honra, el poder i la força per sempre més. Amén».

13 Aleshores, un dels ancians em va preguntar: «Qui són estos que van vestits amb túniques llargues i blanques, i d’on venen?». 14 En seguida li vaig contestar: «Senyor meu, tu eres qui ho sap». I ell em va dir: «Estos són els que ixen de la gran tribulació;* han llavat les seues túniques llargues i les han blanquejat en la sang del Corder. 15 Per això estan davant del tron de Déu i li donen servici sagrat dia i nit en el seu temple. I el que està assentat en el tron estendrà la seua tenda sobre ells.* 16 Ja no passaran fam ni tornaran a tindre set. Tampoc els castigaran el sol ni la calor abrasadora, 17 perquè el Corder, que està enmig* del tron, els pasturarà i els guiarà a fonts d’aigua de vida. I Déu els torcarà totes les llàgrimes dels ulls».

8 Quan el Corder va obrir el sèptim segell, es va fer un silenci en el cel d’una mitja hora. 2 I vaig vore els set àngels que estan drets davant de Déu, i se’ls van donar set trompetes.

3 Va arribar un altre àngel amb un braseret d’or per a cremar encens i es va quedar dret al costat de l’altar. Se li va donar una gran quantitat d’encens per a que l’oferira en l’altar d’or que estava davant del tron mentres se sentien les oracions dels sants. 4 El fum de l’encens que venia de la mà de l’àngel va pujar davant de Déu junt amb les oracions dels sants. 5 Però en seguida l’àngel va agarrar el braseret, el va omplir amb foc de l’altar i va llançar el foc a la terra. I hi hagué trons, veus, rellamps i un terratrèmol. 6 I els àngels que tenien les set trompetes es van preparar per a tocar-les.

7 El primer va tocar la seua trompeta. Llavors, hi hagué granís i foc mesclats amb sang, i tot això va ser llançat a la terra. I la tercera part de la terra es va cremar, la tercera part dels arbres es va cremar i tota la vegetació verda també es va cremar.

8 El segon àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, una cosa pareguda a una gran muntanya en flames va ser llançada al mar. I la tercera part del mar es va convertir en sang, 9 la tercera part dels sers vius del mar va morir i la tercera part dels barcos va ser destruïda.

10 El tercer àngel va tocar la seua trompeta. Llavors, va caure del cel una gran estrela encesa en flames com una torxa.* Va caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts d’aigua. 11 El nom de l’estrela és Absenta. I la tercera part de les aigües es va convertir en absenta,* i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien fet amargues.

12 El quart àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, va ser ferida la tercera part del sol, aixina com la tercera part de la lluna i la tercera part de les estreles. D’esta manera, la tercera part d’ells s’obscuriria i la tercera part del dia no tindria llum, igual que la tercera part de la nit.

13 I vaig vore una àguila que volava enmig del cel i vaig sentir que deia amb veu forta: «Ai, ai, ai dels habitants de la terra a causa dels tocs de trompeta que els altres tres àngels estan a punt de tocar!».

9 El quint àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, vaig vore una estrela que va caure del cel a la terra, i se li va donar la clau del forat* que du a l’abisme. 2 L’estrela* va obrir el forat* de l’abisme, d’on va eixir una fumaguera com la que ix d’un gran forn. El sol i l’aire es van enfosquir degut al fum que eixia del forat. 3 De la fumaguera eixiren llagostes* cap a la terra, i se’ls va donar autoritat, la mateixa autoritat que tenen els alacrans de la terra. 4 Se’ls va ordenar que no feren mal a l’herba de la terra ni a cap planta ni a cap arbre, sinó només a aquelles persones que no tingueren en el front el segell de Déu.

5 A les llagostes no se’ls va permetre matar les persones, però sí que se’ls va permetre turmentar-les durant cinc mesos. I el seu turment era com el que produïx un alacrà quan pica. 6 En eixos dies, la gent buscarà la mort, però de cap manera la trobarà; voldran morir-se, però la mort fugirà d’ells.

7 L’aspecte de les llagostes era com el de cavalls preparats per a la batalla. En el cap duien una espècie de corona d’or, i la seua cara era com la dels humans. 8 Tenien el monyo com el de les dones, i les dents com les dels lleons, 9 i duien cuirasses com de ferro. El soroll que feien les seues ales era com el dels carros de cavalls quan es llancen a la batalla. 10 A més, tenen cues amb agullons com els alacrans, i en les cues tenen l’autoritat per a fer mal a la gent durant cinc mesos. 11 Per damunt d’elles, tenen un rei: l’àngel de l’abisme. En hebreu, el seu nom és Abadon,* i en grec, Apol·lion.*

12 El primer ai ja ha passat. Però, atenció! Després d’açò en venen dos més.

13 El sext àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, vaig sentir una veu que venia de les banyes de l’altar d’or que està davant de Déu. 14 La veu li va dir al sext àngel que tenia la trompeta: «Deixa anar els quatre àngels que estan lligats al costat del gran riu Eufrates». 15 I els quatre àngels que havien sigut preparats per a l’hora, el dia, el mes i l’any fixats van ser deslligats per a matar la tercera part de la gent.

16 Vaig sentir el número de soldats de l’exèrcit de cavalleria: dos miríades de miríades.* 17 Els cavalls i els genets que vaig vore en la visió eren aixina: els genets duien unes cuirasses roges com el foc, blaves com el jacint i grogues com el sofre; els cavalls tenien el cap com el dels lleons, i els eixia foc, fum i sofre de la boca. 18 La tercera part de la gent va morir per estes tres plagues: el foc, el fum i el sofre que eixien de la boca dels cavalls. 19 Perquè l’autoritat dels cavalls està en la seua boca i en la seua cua, ja que la seua cua és com una serp i té cap, i amb ella fan mal.

20 Però la resta de la gent, la que no havia mort per estes plagues, no es va penedir de les obres de les seues mans; no deixaren d’adorar els dimonis ni els ídols d’or, de plata, de coure, de pedra i de fusta, que no poden vore ni sentir ni caminar. 21 Tampoc es van penedir dels seus assassinats ni de les seues pràctiques espiritistes* ni de la seua immoralitat sexual* ni dels seus robatoris.

10 I vaig vore un altre àngel poderós que baixava del cel revestit* d’un núvol. Tenia un arc iris sobre el cap, la seua cara era com el sol, i les seues cames,* com columnes de foc. 2 En la mà duia un rotllo xicotet que havia sigut desenrotllat. I va posar el peu dret sobre el mar i l’esquerre sobre la terra. 3 Aleshores va cridar amb veu forta, com quan un lleó rugix. I quan va cridar, van parlar les veus dels set trons.

4 Quan parlaren els set trons, jo estava a punt d’escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia: «Guarda en secret* el que han dit els set trons i no ho escrigues». 5 L’àngel que havia vist dret sobre el mar i sobre la terra va alçar la mà dreta cap al cel 6 i va jurar per aquell que viu per sempre més, que va crear el cel i tot el que hi ha en ell, la terra i tot el que hi ha en ella, i el mar i tot el que hi ha en ell: «El temps d’espera s’ha acabat. 7 Perquè, en els dies en què el sèptim àngel estiga a punt de tocar la seua trompeta, sense falta quedarà complit el secret sagrat que Déu va anunciar com a bones notícies als seus esclaus els profetes».

8 I vaig sentir que la veu del cel tornava a parlar-me i em deia: «Ves, agarra el rotllo obert que té en la mà l’àngel que està dret sobre el mar i sobre la terra». 9 Llavors, em vaig acostar a l’àngel i li vaig demanar que em donara el rotllo. Ell em va dir: «Agarra’l i menja-te’l. Et resultarà amarg a l’estómac, però a la boca et serà dolç com la mel». 10 Aixina que vaig agarrar el rotllo de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. En la boca, el vaig trobar dolç com la mel, però després de menjar-me’l em va resultar amarg a l’estómac. 11 I em van dir: «Has de tornar a profetitzar respecte a pobles, nacions, llengües i molts reis».

11 I se’m va donar una canya pareguda a una vara de medir* mentres ell em deia: «Alça’t i medix el santuari del temple de Déu, l’altar i els que adoren allí. 2 Però passa per alt el pati que està fora del santuari del temple i no el medisques, perquè ha sigut donat a les nacions, i elles xafigaran la ciutat santa durant 42 mesos. 3 Faré que els meus dos testimonis profetitzen vestits de sac durant 1.260 dies». 4 Estos testimonis estan representats per les dos oliveres i els dos canelobres, i estan drets davant del Senyor de la terra.

5 Si algú intenta fer-los mal, els ix un foc de la boca que consumix els seus enemics. Aixina és com morirà tot aquell que vullga fer-los mal. 6 Tenen autoritat per a tancar el cel i fer que no ploga durant els dies en què profetitzen. També tenen autoritat per a convertir les aigües en sang i per a ferir la terra amb tota classe de plagues tantes voltes com vullguen.

7 Quan hagen acabat de donar el seu testimoni, la bèstia salvatge que puja de l’abisme farà guerra contra ells, els vencerà i els matarà. 8 Els seus cadàvers es quedaran tirats en el carrer principal de la gran ciutat, on el seu Senyor va ser executat en el pal. Esta ciutat s’anomena en sentit espiritual Sodoma i Egipte. 9 I gent de diferents pobles, tribus, llengües i nacions mirarà els cadàvers dels dos testimonis durant tres dies i mig, i no deixaran que els posen en una tomba. 10 Aleshores, els habitants de la terra s’alegraran per la seua mort i ho celebraran, i s’enviaran regals els uns als altres perquè estos dos profetes havien turmentat els habitants de la terra.

11 Després dels tres dies i mig, va entrar en ells l’esperit de vida que ve de Déu. Ells es posaren drets, i una gran por es va apoderar dels que els van vore. 12 Llavors, van sentir una veu forta que venia del cel i els deia: «Pugeu ací». Ells pujaren al cel en un núvol, i els seus enemics els van vore.* 13 En aquell moment,* es va produir un gran terratrèmol. La dècima part de la ciutat va quedar destruïda, i 7.000 persones van morir a causa del terratrèmol. Els supervivents es van espantar i van donar glòria al Déu del cel.

14 El segon ai ja ha passat. Però, atenció! El tercer ve ràpidament.

15 El sèptim àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, en el cel es van sentir unes veus fortes que deien: «El regne del món ha arribat a ser el Regne del nostre Senyor i del seu Crist, i ell regnarà per sempre més».

16 Els 24 ancians que estaven assentats en els seus trons davant de Déu es van postrar amb el front tocant terra i van adorar a Déu 17 dient: «Et donem gràcies, Jehovà* Déu, el Totpoderós, aquell que és i que era, perquè has pres el teu gran poder i has començat a regnar. 18 Però les nacions es van omplir d’ira, i aleshores va vindre la teua ira i va arribar el temps fixat per a jutjar els morts, per a recompensar els teus esclaus els profetes, els sants i els que temen el teu nom —tant els menuts com els grans—, i per a destruir aquells que estan destruint* la terra».

19 Llavors, es va obrir el santuari del temple de Déu que està en el cel i es va vore l’arca del seu pacte en el santuari del seu temple. I hi hagué rellamps, veus, trons, un terratrèmol i una gran pedregada.

12 Llavors, es va vore un gran senyal en el cel: hi havia una dona vestida amb el sol, tenia la lluna davall dels peus i duia una corona de 12 estreles en el cap. 2 Estava embarassada i cridava pels dolors i per l’intens patiment de donar a llum.

3 Es va vore un altre senyal en el cel. Va aparéixer un gran dragó del color del foc que tenia set caps i deu banyes, i en els caps duia set corones.* 4 La seua cua va arrastrar la tercera part de les estreles del cel i les va llançar a la terra. I el dragó es va quedar dret davant de la dona que estava a punt de donar a llum, preparat per a devorar el seu fill tan prompte com nasquera.

5 Ella va donar a llum un fill, un xiquet, que pasturarà totes les nacions amb vara de ferro. En seguida es van emportar el xiquet cap a Déu i el seu tron. 6 Aleshores, la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc i on seria alimentada durant 1.260 dies.

7 I va esclatar una guerra en el cel: Miquel* i els seus àngels van lluitar contra el dragó. El dragó i els seus àngels també van lluitar, 8 però no van poder véncer,* i ja no hi hagué lloc per a ells en el cel. 9 Aixina que el gran dragó, la serp original, l’anomenat Diable i Satanàs, que enganya tota la terra habitada, va ser llançat cap avall. Va ser llançat a la terra, i els seus àngels també van ser llançats cap avall amb ell. 10 I vaig sentir una veu forta en el cel que deia:

«Ara s’han fet realitat la salvació, el poder i el Regne del nostre Déu, i l’autoritat del seu Crist! Perquè ha sigut llançat cap avall l’acusador dels nostres germans, que els acusa dia i nit davant del nostre Déu. 11 Ells l’han vençut gràcies a la sang del Corder i al testimoni que van donar,* i no estimaren la seua vida* ni tan sols a l’enfrontar-se a la mort. 12 Per això, alegreu-vos, cel i els que viviu en ell! Però, ai de la terra i del mar! Perquè el Diable ha baixat cap a vosaltres ple de fúria, sabent que li queda poc de temps».

13 Quan el dragó va vore que havia sigut llançat a la terra, va perseguir la dona que havia donat a llum el xiquet. 14 Però a la dona se li van donar les dos ales d’una gran àguila per a que volara fins al desert, al lloc preparat per a ella, on se l’alimentaria lluny de la presència* de la serp durant un temps, dos temps i mig temps.*

15 I la serp va llançar un riu d’aigua per la boca darrere de la dona per a que el riu l’ofegara. 16 Però la terra va acudir en ajuda de la dona: va obrir la boca i es va engolir el riu que el dragó havia llançat per la seua boca. 17 Aixina que el dragó es va posar furiós amb la dona i se’n va anar a fer guerra contra els que queden* de la descendència* d’ella. Estos són els que obeïxen els manaments de Déu i tenen la comissió de donar testimoni de Jesús.

13 Ell* es va quedar quet sobre l’arena del mar.

Aleshores, vaig vore una bèstia salvatge que pujava del mar. Tenia deu banyes i set caps. En les banyes duia deu corones,* i en els caps, noms blasfems.* 2 La bèstia salvatge que vaig vore era com un lleopard, però tenia els peus com els d’un os i la boca com la d’un lleó. I el dragó li va donar a la bèstia el seu poder, el seu tron i gran autoritat.

3 Vaig vore que un dels caps de la bèstia pareixia haver sigut ferit de mort, però la ferida mortal havia sigut curada. I tota la terra va seguir la bèstia salvatge amb admiració. 4 Van adorar el dragó perquè li havia donat l’autoritat a la bèstia salvatge, i van adorar la bèstia salvatge dient: «Qui és com la bèstia salvatge? I qui pot lluitar contra ella?». 5 A la bèstia se li va donar una boca que deia coses arrogants i blasfèmies, i va rebre autoritat per a actuar durant 42 mesos. 6 I va obrir la seua boca per a dir blasfèmies contra Déu, per a blasfemar contra el seu nom i contra el lloc on habita, sí, contra els que viuen en el cel. 7 A més, se li va permetre fer guerra contra els sants i véncer-los, i se li va donar autoritat sobre tota tribu, poble, llengua i nació. 8 Tots els habitants de la terra l’adoraran. Des de la fundació del món, ningun dels seus noms s’ha escrit en el rotllo de la vida del Corder que va ser sacrificat.

9 Si algú té oït,* que escolte. 10 Si algú ha de ser capturat, serà capturat. Si algú mata amb l’espasa,* morirà per l’espasa. És ací on els sants necessiten aguant i fe.

11 Aleshores, vaig vore una altra bèstia salvatge que pujava de la terra. Tenia dos banyes com les d’un corder, però es va posar a parlar com un dragó. 12 Exercix tota l’autoritat de la primera bèstia salvatge en presència d’ella, i fa que la terra i els seus habitants adoren la primera bèstia salvatge, la que havia sigut curada de la seua ferida mortal. 13 I fa grans senyals; fins i tot fa que baixe foc del cel a la terra a la vista de la humanitat.

14 També enganya els habitants de la terra amb els senyals que se li va permetre fer en presència de la bèstia salvatge, mentres els diu als habitants de la terra que li facen una imatge a la bèstia salvatge, la que havia sigut ferida amb l’espasa però havia reviscut. 15 I se li va permetre donar alé de vida* a la imatge de la bèstia salvatge per a que esta parlara i fera matar a tots aquells que es negaren a adorar la imatge de la bèstia salvatge.

16 I a tots —menuts i grans, rics i pobres, lliures i esclaus— els obliga a rebre una marca en la mà dreta o en el front 17 per a que ningú puga comprar o vendre si no té la marca, és a dir, el nom de la bèstia salvatge o el número del seu nom. 18 És ací on es necessita saviesa. Qui tinga perspicàcia, que calcule el número de la bèstia salvatge, perquè és un número humà,* i el seu número és 666.

14 Aleshores, vaig vore el Corder dret en la muntanya de Sió, i amb ell 144.000 que tenen escrit en el front el nom del Corder i el nom de son Pare. 2 I vaig sentir un so que venia del cel: era com el soroll de moltes aigües i com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com el de cantants que s’acompanyen amb l’arpa. 3 I canten el que pareix una cançó nova davant del tron i davant dels quatre sers vivents i dels ancians. Ningú podia dominar aquella cançó excepte els 144.000 que han sigut comprats de la terra. 4 Estos són els que no es van contaminar amb dones, de fet, són verges. Són els que no deixen de seguir al Corder sense importar a on vaja. A més, van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies per a Déu i per al Corder, 5 i no es va trobar ningun engany en la seua boca; no tenen cap defecte.

6 Aleshores, vaig vore un altre àngel que volava enmig del cel. Duia bones notícies eternes per a anunciar-les als habitants de la terra: a tota nació, tribu, llengua i poble. 7 I deia amb veu forta: «Temeu a Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí. Aixina que adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts d’aigua».

8 Després va vindre un segon àngel que deia: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut, eixa que va fer que totes les nacions begueren del vi de la passió* de la seua immoralitat sexual!».*

9 Després va vindre un tercer àngel que deia amb veu forta: «Si algú adora la bèstia salvatge i la seua imatge i rep una marca en el front o en la mà, 10 també beurà del vi de la fúria de Déu, abocat sense diluir en la copa de la seua ira, i serà turmentat amb foc i sofre a la vista dels sants àngels i del Corder. 11 El fum del seu turment* pujarà per sempre més. I els que adoren la bèstia salvatge i la seua imatge i reben la marca del seu nom no tindran descans ni de nit ni de dia. 12 És ací on els sants —aquells que obeïxen els manaments de Déu i s’aferren a la fe en* Jesús— necessiten aguant».

13 I vaig sentir una veu que venia del cel i que deia: «Escriu: Feliços els morts que moren en unió amb el Senyor a partir d’ara. “Sí —diu l’esperit—, que descansen dels seus esforços, perquè les coses que feren van amb ells”».

14 Aleshores, vaig vore un núvol blanc, i damunt d’ell hi havia assentat algú paregut a un fill de l’home. Duia una corona d’or en el cap i una corbella* esmolada en la mà.

15 Va eixir un altre àngel del santuari del temple i li va dir amb veu forta al que estava assentat en el núvol: «Posa’t amb la corbella i sega, que ha arribat l’hora de segar, perquè la collita de la terra ja està totalment madura!». 16 I el que estava assentat en el núvol va passar la corbella per la terra, i la terra va ser segada.

17 Va eixir un altre àngel del santuari del temple que està en el cel. Este també duia una corbella esmolada.

18 I de l’altar va eixir un altre àngel que tenia autoritat sobre el foc. Este li va dir amb veu forta al que tenia la corbella esmolada: «Posa’t amb la corbella esmolada i ajunta els raïms del cep de la terra, perquè el raïm ja està madur!». 19 L’àngel va passar la corbella per la terra, va tallar el cep de la terra i el va llançar al gran cup* de la fúria de Déu. 20 Es va xafigar el cup* fora de la ciutat, i la sang que va eixir del cup va arribar a l’altura de les brides* dels cavalls fins a una distància de 1.600 estadis.*

15 I vaig vore en el cel un altre senyal, gran i meravellós: set àngels amb set plagues. Estes ja són les últimes, perquè per mitjà d’elles la fúria de Déu quedarà completada.

2 I vaig vore el que pareixia un mar de vidre mesclat amb foc. Els que havien vençut la bèstia salvatge, la seua imatge i el número del seu nom estaven drets al costat del mar de vidre i duien arpes de Déu. 3 Estaven cantant la cançó de Moisés, l’esclau de Déu, i la cançó del Corder. Deien:

«Les teues obres són grans i meravelloses, Jehovà* Déu, el Totpoderós. Els teus camins són justos i verdaders, Rei de l’eternitat. 4 Jehovà,* qui no et temerà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè només tu eres lleial. Totes les nacions vindran davant de tu i t’adoraran, perquè els teus justos decrets han sigut revelats».

5 Després d’això, vaig vore que s’obria en el cel el santuari de la tenda del Testimoni 6 i que del santuari eixien els set àngels amb les set plagues. Anaven vestits amb roba de lli net i resplendent, i duien faixes d’or al voltant del pit. 7 Un dels quatre sers vivents va donar als set àngels set tassons d’or plens de la fúria de Déu, aquell que viu per sempre més. 8 El santuari es va omplir de fum a causa de la glòria de Déu i del seu poder. I ningú va poder entrar en el santuari fins que van acabar les set plagues dels set àngels.

16 I vaig sentir una veu forta que venia del santuari i que els deia als set àngels: «Aneu i aboqueu sobre la terra els set tassons de la fúria de Déu».

2 El primer àngel se’n va anar i va abocar el seu tassó sobre la terra. I una úlcera dolorosa i maligna va fer patir la gent que tenia la marca de la bèstia salvatge i que adorava la seua imatge.

3 El segon àngel va abocar el seu tassó sobre el mar. Aleshores, el mar es va convertir en sang, com la d’un mort, i tots els sers vius* que hi havia en el mar van morir.

4 El tercer àngel va abocar el seu tassó sobre els rius i les fonts d’aigua, i es convertiren en sang. 5 Llavors, vaig sentir que l’àngel responsable de les aigües deia: «Tu —aquell que és i que era, el Lleial⁠— eres just perquè has dictat estes sentències.* 6 Ells van derramar la sang dels sants i dels profetes, i per això els has fet beure sang. S’ho mereixen». 7 I vaig sentir que l’altar deia: «Sí, Jehovà* Déu, el Totpoderós, les teues sentències són verdaderes i justes».*

8 El quart àngel va abocar el seu tassó sobre el sol, i al sol se li va permetre cremar la gent amb foc. 9 Aleshores, eixa calor tan forta va cremar la gent. Però ells, en comptes de penedir-se i de donar-li glòria a Déu —que té l’autoritat sobre estes plagues—, blasfemaren* contra el seu nom.

10 El quint àngel va abocar el seu tassó sobre el tron de la bèstia salvatge. Llavors, el seu regne es va enfosquir, i la gent va començar a mossegar-se la llengua de dolor. 11 Però, en comptes de penedir-se del que havien fet, blasfemaren contra el Déu del cel a causa dels seus dolors i de les seues úlceres.

12 El sext àngel va abocar el seu tassó sobre el gran riu Eufrates, i les seues aigües es van secar per a preparar el camí als reis que venien de l’est.*

13 En això, vaig vore tres missatges inspirats* impurs pareguts a granotes que eixien de la boca del dragó, de la boca de la bèstia salvatge i de la boca del fals profeta. 14 De fet, són missatges inspirats per dimonis i fan grans senyals. Es dirigixen als reis de tota la terra habitada a fi de reunir-los per a la guerra del gran dia de Déu, el Totpoderós.

15 «Atenció! Vinc com un lladre. Feliç aquell que es manté despert i amb la roba posada,* per a que no vaja nuet i la gent veja les seues vergonyes.»

16 I van reunir els reis en el lloc que en hebreu s’anomena Harmagedon.*

17 El sèptim àngel va abocar el seu tassó en l’aire. En això, una veu forta va eixir del santuari, des del tron, dient: «Ja està fet!». 18 I hi hagué rellamps, veus i trons, i es va produir un gran terratrèmol; va ser tan gran i violent que no n’hi ha hagut un altre igual des que l’home va arribar a existir en la terra. 19 La gran ciutat es va partir en tres, i les ciutats de les nacions van quedar destruïdes. I Déu es va enrecor⁠dar de Babilònia la Gran per a fer-li beure la copa del vi de la seua terrible ira.* 20 A més, totes les illes van fugir i les muntanyes van desaparéixer. 21 Aleshores, caigueren del cel grans pedres de granís sobre la gent —cada pedra pesava més o menys un talent—.* I la gent va blasfemar contra Déu per la plaga de granís, perquè la plaga era excepcionalment gran.

17 Un dels set àngels que tenien els set tassons va vindre i em va dir: «Vine i t’ensenyaré la sentència contra la gran prostituta que s’assenta sobre moltes aigües. 2 Amb ella els reis de la terra van tindre relacions sexuals immorals,* i els habitants de la terra es van emborratxar amb el vi de la seua immoralitat sexual».*

3 L’àngel em va portar a un desert amb el poder de l’esperit. Aleshores, vaig vore una dona assentada damunt d’una bèstia salvatge de color escarlata que estava plena de noms blasfems* i que tenia set caps i deu banyes. 4 La dona anava vestida de púrpura i escarlata i duia adorns d’or, pedres precioses i perles. En la mà portava una copa d’or plena de coses repugnants i de les impureses de la seua immoralitat sexual.* 5 En el front tenia escrit un nom, un misteri: «Babilònia la Gran, la mare de les prostitutes i de les coses repugnants de la terra». 6 I vaig vore que la dona estava borratxa amb la sang dels sants i amb la sang dels testimonis de Jesús.

Al vore-la, em vaig quedar molt impressionat. 7 Aixina que l’àngel em va dir: «Per què estàs tan impressionat? Jo t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia salvatge que la porta, la que té els set caps i les deu banyes. 8 La bèstia salvatge que has vist era, però ja no és, i aixina i tot està a punt de pujar de l’abisme, i s’encamina a la destrucció. I els habitants de la terra —aquells que no han tingut el seu nom escrit en el rotllo de la vida des de la fundació del món⁠— quedaran impressionats al vore que la bèstia salvatge era, però ja no és, i aixina i tot estarà present.

9 »Es necessita una ment sàvia* per a entendre açò: els set caps representen set muntanyes sobre les quals s’assenta la dona. 10 Hi ha set reis: cinc han caigut, un és i l’altre encara no ha arribat, però quan arribe ha de durar poc. 11 I la bèstia salvatge que era, però ja no és, també és un octau rei, però ix dels set, i s’encamina a la destrucció.

12 »Les deu banyes que has vist representen deu reis que encara no han rebut un regne, però sí que rebran autoritat per a regnar durant una hora amb la bèstia salvatge. 13 Estos reis tenen un mateix objectiu,* i per això li entreguen el seu poder i autoritat a la bèstia salvatge. 14 Lluitaran contra el Corder, però el Corder els vencerà perquè és Senyor de senyors i Rei de reis. I els que estan amb ell —els que són cridats, escollits i fidels— també venceran».

15 Ell em va dir: «Les aigües que has vist, sobre les quals s’assenta la prostituta, representen pobles, multituds, nacions i llengües. 16 Les deu banyes que has vist i la bèstia salvatge odiaran la prostituta i la deixaran devastada i nueta. Es menjaran la seua carn i la cremaran per complet amb foc. 17 Perquè Déu ha posat en el cor d’elles el desig de complir el pensament d’ell, és a dir, que duguen a terme l’objectiu que elles tenen en comú* entregant-li la seua autoritat reial a la bèstia salvatge fins que s’hagen complit les paraules de Déu. 18 I la dona que has vist representa la gran ciutat que regna sobre els reis de la terra».

18 Després d’això, vaig vore un altre àngel que baixava del cel; tenia molta autoritat, i la seua glòria va il·luminar tota la terra. 2 I va cridar amb veu forta: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut! S’ha convertit en una casa de dimonis i en un lloc on està a l’aguait tot esperit* impur i tota au impura i repugnant. 3 Perquè totes les nacions han sigut víctimes del vi de la passió* de la seua immoralitat sexual.* Els reis de la terra van tindre relacions sexuals immorals amb ella, i els comerciants de la terra es van fer rics gràcies al poder del seu luxe desvergonyit».

4 I vaig sentir una altra veu que venia del cel i que deia: «Eixiu d’ella, poble meu, si no voleu fer-vos còmplices dels seus pecats i no voleu rebre part de les seues plagues. 5 Perquè els seus pecats s’han amuntonat fins a arribar al cel, i Déu ha recordat les seues injustícies.* 6 Pagueu-li amb la mateixa moneda; sí, torneu-li el doble del que ha fet; en la copa on ella preparava la beguda, prepareu-li’n el doble. 7 Doneu-li turment i dol en la mateixa mesura en què ella es va glorificar a si mateixa i va viure enmig d’un luxe desvergonyit. Perquè no deixa de dir en el seu cor: “M’assente en el tron com a reina, no soc viuda i mai estaré de dol”. 8 Per això, en un sol dia, vindran les seues plagues —mort, dol i fam— i serà completament cremada amb foc, perquè Jehovà* Déu, que l’ha jutjat, és poderós.

9 »Els reis de la terra que van tindre relacions sexuals immorals* amb ella i que van viure amb ella enmig d’un luxe desvergonyit ploraran i es colpejaran el pit en senyal de dol per ella al vore el fum que eixirà quan siga cremada. 10 Es quedaran drets a certa distància per por al turment d’ella i diran: “Quina llàstima! Quina llàstima, Babilònia —tu, la ciutat gran i poderosa—, perquè en una sola hora ha arribat el teu juí!”.

11 »Els comerciants de la terra també ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja no hi haurà ningú que compre tots els seus productes: 12 or, plata, pedres precioses, perles, lli de qualitat, tela púrpura, seda, tela escarlata, tota classe d’articles de fusta aromàtica i tota classe d’objectes fets de marfil, de fustes precioses, de coure, de ferro i de marbre; 13 també canella, cardamom, encens, oli perfumat, olíban, vi, oli d’oliva, farina fina, blat, vaques, ovelles, cavalls, carruatges, esclaus i vides humanes. 14 Sí, Babilònia, les coses bones* que desitjaves t’han abandonat, i tots els productes exquisits i esplèndids s’han acabat per a tu. No tornaran mai més.

15 »Els comerciants que venien totes estes coses, que es van fer rics gràcies a ella, es quedaran drets a certa distància per por al turment d’ella, i ploraran i es lamentaran 16 dient: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, la que anava vestida de lli de qualitat, de púrpura i d’escarlata, i s’adornava amb moltes joies d’or, pedres precioses i perles, 17 perquè eixes riqueses tan grans han quedat destruïdes en una sola hora!”.

»I tots els capitans de barco, tots els navegants i mariners, i tots els que es guanyen la vida en la mar es quedaren drets a certa distància. 18 I al vore el fum que eixia mentres es cremava, cridaven: “Quina ciutat és com la gran ciutat?”. 19 A més, es tiraven pols en el cap i cridaven amb plors i laments: “Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat, on tots els que tenien barcos en la mar es van enriquir gràcies a la riquesa d’ella, perquè en una sola hora ha sigut destruïda!”.

20 »Alegra’t pel que li ha passat, oh cel! Alegreu-vos també vosaltres, els sants, els apòstols i els profetes! Perquè Déu ha actuat a favor vostre al dictar la seua sentència* contra ella».

21 Aleshores, un àngel fort va alçar una pedra pareguda a una gran pedra de molí i la va llançar al mar dient: «Aixina de ràpid és com serà llançada cap avall Babilònia, la gran ciutat, i mai més se la tornarà a vore. 22 I dins de tu, Babilònia, no es tornaran a sentir cantants acompanyats amb l’arpa ni músics ni flautistes ni trompetistes. Tampoc es tornaran a vore dins de tu artesans de cap ofici ni es tornarà a sentir dins de tu el soroll de la pedra de molí. 23 Ja no tornarà a brillar dins de tu cap làmpara ni mai més es tornarà a sentir dins de tu la veu d’un nóvio o d’una nóvia. Perquè els teus comerciants eren els magnats de la terra i perquè vas enganyar totes les nacions amb les teues pràctiques espiritistes.* 24 Aixina és, dins d’ella s’ha trobat la sang dels profetes, dels sants i de tots els que han sigut assassinats en la terra».

19 Després d’això, vaig sentir el que pareixia una veu forta d’una gran multitud en el cel. Deien: «Alabeu a Jah!* La salvació, la glòria i el poder pertanyen al nostre Déu, 2 perquè els seus juís són verdaders i justos. De fet, ha executat la sentència* contra la gran prostituta —la que va corrompre la terra amb la seua immoralitat sexual—* i ha venjat la sang dels seus esclaus, amb la qual ella es va tacar les mans». 3 I en seguida digueren per segona volta: «Alabeu a Jah!* El fum d’ella continuarà pujant per sempre més».

4 Els 24 ancians i els quatre sers vivents es van agenollar i van adorar a Déu, que està assentat en el tron, i digueren: «Amén! Alabeu a Jah!».*

5 A més, del tron va eixir una veu que va dir: «Alabeu el nostre Déu, tots vosaltres, els seus esclaus, els que el temeu, tant menuts com grans».

6 I vaig sentir el que sonava com la veu d’una gran multitud, com el soroll de moltes aigües i com el soroll de grans trons. Deien: «Alabeu a Jah,* perquè Jehovà,* el nostre Déu, el Totpoderós, ha començat a regnar! 7 Estiguem contents i plens de goig, i donem-li glòria, perquè ha arribat la boda del Corder, i la seua nóvia* ja està preparada. 8 Se li ha concedit anar vestida de lli de qualitat, net i resplendent, ja que el lli de qualitat representa els actes justos dels sants».

9 I l’àngel em va dir: «Escriu: “Feliços els convidats al sopar de la boda del Corder”». I va afegir: «Estes són les paraules de Déu, i són verdaderes». 10 En això, vaig caure als seus peus per a adorar-lo, però ell em va dir: «Ves amb compte! No faces això! Jo només soc un esclau com tu i els teus germans, que teniu la comissió de donar testimoni de Jesús. Adora a Déu! Perquè donar testimoni de Jesús és el que inspira les profecies».

11 Aleshores vaig vore el cel obert, i va aparéixer un cavall blanc. El seu genet s’anomena Fidel i Verdader, i jutja i fa guerra amb justícia. 12 Els seus ulls són una flama intensa, i en el cap porta moltes corones.* Té un nom escrit que només coneix ell, ningú més. 13 Porta un mantell tacat* de sang, i se l’anomena La Paraula de Déu. 14 A més, els exèrcits del cel el seguien muntats en cavalls blancs i anaven vestits de lli de qualitat, blanc i net. 15 De la boca li ix una espasa llarga i esmolada per a atacar les nacions, i les pasturarà amb vara de ferro. És ell qui xafiga el cup* de la terrible ira* de Déu, el Totpoderós. 16 En el mantell, a l’altura de la cuixa, porta escrit un nom: Rei de reis i Senyor de senyors.

17 També vaig vore un àngel dret en el sol que deia amb veu forta a totes les aus que volen enmig del cel: «Veniu! Reuniu-vos per al gran sopar de Déu 18 i mengeu-vos la carn dels reis, dels comandants militars, dels hòmens poderosos, dels cavalls i dels seus genets. Mengeu-vos la carn de tots: d’hòmens lliures i d’esclaus, de menuts i de grans».

19 I vaig vore la bèstia salvatge, els reis de la terra i els seus exèrcits reunits per a fer guerra contra el que anava muntat en el cavall i contra el seu exèrcit. 20 I la bèstia salvatge va ser capturada, i junt amb ella el fals profeta que havia fet senyals en la seua presència. Amb estos senyals havia enganyat tots els que havien rebut la marca de la bèstia salvatge i els que adoraven la seua imatge. I mentres encara estaven vius, els dos van ser llançats al llac de foc que crema amb sofre. 21 Però a la resta se’ls va matar amb l’espasa llarga que eixia de la boca del que anava muntat en el cavall. I totes les aus es van fartar amb la seua carn.

20 Aleshores, vaig vore un àngel que baixava del cel amb la clau de l’abisme i una gran cadena en la mà. 2 Va agarrar el dragó —la serp original, que és el Diable i Satanàs— i el va lligar durant 1.000 anys. 3 I el va llançar a l’abisme, on el va tancar, i va segellar l’entrada per a que ja no enganyara* més les nacions fins que s’acabaren els 1.000 anys. Després d’això, ha de ser alliberat per poc de temps.

4 Aleshores, vaig vore trons, i als que estaven assentats en ells se’ls va donar autoritat per a jutjar. Sí, vaig vore les ànimes* dels que havien sigut executats* per donar testimoni de Jesús i per parlar de Déu, aquells que no havien adorat la bèstia salvatge ni la seua imatge i que no havien rebut la marca en el front ni en la mà. Estos van arribar a viure i van regnar amb el Crist durant 1.000 anys. 5 Esta és la primera resurrecció. (La resta dels morts no va arribar a viure fins que es van acabar els 1.000 anys.) 6 Feliços i sants tots els que tenen part en la primera resurrecció; la segona mort no té autoritat sobre ells, sinó que seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant els 1.000 anys.

7 Ara bé, tan prompte com s’hagen acabat els 1.000 anys, Satanàs serà alliberat de la seua presó 8 i eixirà per a enganyar eixes nacions que estan en els quatre extrems* de la terra —a Gog i a Magog— a fi de reunir-les per a la guerra. El nombre d’estes és com els grans de l’arena del mar. 9 I avançaren per tota la terra i rodejaren el campament dels sants i la ciutat estimada. Però va baixar foc del cel i les va consumir. 10 I el Diable, que les havia estat enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja estaven la bèstia salvatge i el fals profeta. I seran turmentats* dia i nit per sempre més.

11 Després, vaig vore un gran tron blanc i aquell que estava assentat en ell. La terra i el cel fugiren de la seua presència, i van desaparéixer sense deixar rastre. 12 I vaig vore els morts —tant els grans com els menuts— drets davant del tron, i es van obrir uns rotllos. Però es va obrir un altre rotllo: el rotllo de la vida. I d’acord amb el que estava escrit en els rotllos, els morts van ser jutjats per les seues accions. 13 El mar va entregar els morts que hi havia en ell, i la mort i la Tomba* també entregaren els morts que hi havia en elles. I cada u va ser jutjat per les seues accions. 14 La mort i la Tomba* van ser llançades al llac de foc. El llac de foc representa la segona mort. 15 I tots els que no tenien el seu nom escrit en el llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc.

21 Després vaig vore un cel nou i una terra nova, perquè el cel anterior i la terra anterior havien desaparegut, i el mar ja no existix. 2 També vaig vore la ciutat santa, la Nova Jerusalem, que baixava del cel, de Déu. Estava preparada com una nóvia arreglada per al seu marit. 3 En això, vaig sentir una veu forta que deia des del tron: «Mira! La tenda de Déu està amb la humanitat. Ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble. I Déu mateix estarà amb ells. 4 Els torcarà totes les llàgrimes dels ulls, i la mort ja no existirà. I ja no hi haurà més tristesa* ni plors ni dolor. Les coses del passat han desaparegut».

5 I el que estava assentat en el tron va dir: «Mira! Estic fent noves totes les coses». A més, va afegir: «Escriu, perquè estes paraules són fidels* i verdaderes». 6 I em va dir: «Ja s’han complit! Jo soc l’Alfa i l’Omega,* el principi i el final. A tot el que tinga set, li donaré a beure debades de la font de l’aigua de la vida. 7 Tot el que vença heretarà estes coses, i jo seré el seu Déu i ell serà el meu fill. 8 Però als covards, als que no tenen fe, als que són bruts i repugnants, als assassins, als que són sexualment immorals,* als que practiquen espiritisme,* als idòlatres i a tots els mentirosos els espera el llac que crema amb foc i sofre, el qual representa la segona mort».

9 I un dels set àngels que tenien els set tassons plens de les set últimes plagues va vindre i em va dir: «Vine i et mostraré la nóvia, la dona del Corder». 10 Aixina que, amb el poder de l’esperit, em va portar a una muntanya gran i alta i em va mostrar la ciutat santa de Jerusalem que baixava del cel, de Déu, 11 i brillava amb la glòria de Déu. El seu resplendor era com el d’una pedra molt preciosa, com una pedra de jaspi brillant com el cristall. 12 Tenia una muralla gran i alta, i 12 portes amb 12 àngels. En les portes estaven escrits els noms de les 12 tribus dels fills d’Israel. 13 Hi havia tres portes orientades a l’est, tres al nord, tres al sud i tres a l’oest. 14 A més, la muralla de la ciutat tenia 12 pedres de fonament, i sobre elles estaven els 12 noms dels 12 apòstols del Corder.

15 El que estava parlant amb mi duia una canya d’or per a medir la ciutat, les seues portes i la seua muralla. 16 La ciutat era quadrada: era igual de llarga que d’ampla. I va medir la ciutat amb la canya; feia 12.000 estadis.* La seua llargària, amplària i alçària eren iguals. 17 També va medir la muralla; feia 144 colzades* segons la mesura humana, que al mateix temps és la mesura d’àngel. 18 La muralla estava feta de jaspi, i la ciutat era d’or pur, cristal·lí com el vidre. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb tota classe de pedres precioses: la primera pedra de fonament era de jaspi, la segona de safir, la tercera de calcedònia, la quarta de maragda, 20 la quinta de sardònix, la sexta de cornalina, la sèptima de crisòlit, l’octava de beril, la novena de topazi, la dècima de crisopras, l’onzena de jacint i la dotzena d’ametista. 21 A més, les 12 portes eren 12 perles; cada porta estava feta d’una sola perla. I el carrer principal de la ciutat era d’or pur, transparent com el vidre.

22 Dins d’ella no vaig vore cap temple, perquè Jehovà* Déu, el Totpoderós, és el seu temple, i el Corder també ho és. 23 La ciutat no necessita que el sol o la lluna li facen llum, perquè la glòria de Déu la il·lumina i la seua làmpara és el Corder. 24 Les nacions caminaran gràcies a la llum de la ciutat, i a ella portaran la seua glòria els reis de la terra. 25 Les seues portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí no hi haurà nit. 26 I a ella portaran la glòria i l’honor de les nacions. 27 Però mai entrarà en ella res contaminat ni ningú que faça coses repugnants i enganyoses. Només entraran els que tinguen el seu nom escrit en el rotllo de la vida del Corder.

22 Aleshores, l’àngel em va mostrar un riu d’aigua de vida, transparent com el cristall, que eixia del tron de Déu i del Corder 2 i baixava pel mig del carrer principal de la ciutat. Als dos costats del riu hi havia arbres de vida que produïen 12 collites i donaven fruit cada mes. I les fulles dels arbres eren per a curar les nacions.

3 I ja no hi haurà cap maledicció, sinó que el tron de Déu i del Corder estarà en la ciutat. Els seus esclaus li donaran servici sagrat, 4 voran el seu rostre i portaran el nom d’ell en el front. 5 A més, ja no hi haurà nit, i no necessitaran la llum d’una làmpara ni la llum del sol, perquè Jehovà* Déu els il·luminarà, i ells regnaran per sempre més.

6 L’àngel em va dir: «Estes paraules són fidels* i verdaderes. Sí, Jehovà,* el Déu que va inspirar els profetes, ha enviat el seu àngel per a mostrar als seus esclaus les coses que han de passar d’ací poc. 7 Mira! Vinc ràpidament. Feliç aquell que obeïx les paraules de la profecia d’este rotllo».

8 Vaig ser jo, Joan, qui va sentir i va vore estes coses. Després de vore-les i sentir-les, em vaig agenollar als peus de l’àngel que me les havia mostrat per a adorar-lo. 9 Però ell em va dir: «Ves amb compte! No faces això! Jo només soc un esclau com tu i els teus germans els profetes, i com els que obeïxen les paraules d’este rotllo. Adora a Déu».

10 També em va dir: «No guardes en secret* les paraules de la profecia d’este rotllo, perquè el temps fixat està prop. 11 Que l’injust persistisca en la injustícia, i el brut, en la seua brutícia; però que el just persistisca en la justícia, i el sant, en la santedat.

12 »“Mira! Vinc ràpidament, i porte la recompensa amb què pagaré a cada u segons el que haja fet. 13 Jo soc l’Alfa i l’Omega,* el primer i l’últim, el principi i el final. 14 Feliços els que llaven les seues túniques llargues, perquè aixina tindran dret a accedir als arbres de la vida i podran entrar a la ciutat per les seues portes. 15 Fora estan els gossos,* els que practiquen espiritisme,* els que són sexualment immorals,* els assassins, els idòlatres i tots els que estimen la mentira i tenen el costum de mentir”.

16 »“Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per a donar-vos testimoni d’estes coses per al bé de les congregacions. Jo soc l’arrel i la descendència de David, i l’estrela brillant del matí”».

17 L’esperit i la nóvia no deixen de dir: «Vine!». I tot el que ho escolte, que diga: «Vine!». I tot el que tinga set, que vinga. Tot el que vullga, que bega debades l’aigua de la vida.

18 «A tots els que escolten les paraules de la profecia d’este rotllo, els dic: si algú fa un afegit a estes coses, Déu li afegirà a ell les plagues que estan escrites en este rotllo; 19 i si algú lleva alguna cosa de les paraules del rotllo d’esta profecia, Déu li llevarà a ell la seua part dels arbres de la vida i de la ciutat santa, coses que estan escrites en este rotllo.

20 »Aquell que dona testimoni d’estes coses diu: “Sí, vinc ràpidament”.»

«Amén! Vine, Senyor Jesús.»

21 Que el Senyor Jesús els mostre la seua bondat immerescuda* als sants.