«Aquesta bona nova del Regne serà anunciada»
«Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi.» (MATEU 24:14)
A què es referia Jesús? D’acord amb l’evangeli de Lluc, «Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu» (Lluc 8:1). «He d’anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions» —va dir ell— «que per això he estat enviat» (Lluc 4:43). Al principi va enviar els seus deixebles a predicar eixes bones notícies en ciutats i poblets pròxims, però després els va dir que serien testimonis seus «fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:8; Lluc 10:1).
L’exemple dels primers cristians. Els deixebles de Jesús es posaren de seguida mans a l’obra. En Fets 5:42 llegim: «Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies». Eixa obra no la realitzava un grup selecte de persones, sinó tots i cadascun d’ells. Segons l’historiador August Neander, «Cels, un dels primers crítics del cristianisme, es burlava del fet que cardadors de llana, sabaters, bataners, persones de la més gran ignorància i carents de tota educació foren zelosos evangelitzadors». Jean Bernardi, autor del llibre Les premieres siècles de L’Église, (Els primers segles de l’Església) explica que els cristians havien de «parlar en totes parts i a tot el món, en tots els camins i en les ciutats, en les places públiques i en les cases, en circumstàncies favorables o desfavorables». Tal com indica l’autor més avant, havien d’arribar «fins a l’extrem de la terra».
Qui fa hui en dia lo mateix? El sacerdot anglicà David Watson creu que «part del malestar espiritual que es respira hui en dia es deu a la falta d’interés de l’església per l’evangelització i l’ensenyança». En el seu llibre ¿Por qué se van los católicos?, José Luis Pérez Guadalupe explica que els testimonis de Jehovà «van sistemàticament de casa en casa» a diferència dels evangèlics, els adventistes i altres grups religiosos.
És interessant la realista declaració de Jonathan Turley en un informe del Cato Institute: «Quan es menciona els testimonis de Jehovà, la majoria de la gent pensa de seguida en evangelitzadors que visiten les cases en els moments més inoportuns. Per a ells, el proselitisme de casa en casa no és un mitjà per a promoure les seues creences sinó un dogma de fe» (Cato Supreme Court Review, 2001-2002).
[Quadro]
Ja els has identificat?
En els articles anteriors s’han analitzat una sèrie de característiques que, segons la Bíblia, identifiquen els cristians verdaders. Pots reconéixer-los? És cert que hi ha milers de grups i denominacions religioses que afirmen ser cristianes. No obstant, recorda l’advertència que Jesús va fer als seus deixebles: «No tot aquell que em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel» (Mateu 7:21). Per tant, per a disfrutar de les benediccions eternes que portarà el Regne de Déu, cal identificar aquells que fan la voluntat del Pare —és a dir, als cristians verdaders— i formar part d’eixe grup. T’agradaria saber més sobre este Regne i els beneficis que portarà? (Lluc 4:43). Si és aixina, t’animem a parlar amb aquells que t’han fet arribar esta revista, els testimonis de Jehovà.