Ho sabies?

Què feien els sacerdots del segle I amb la sang dels sacrificis animals?

CADA any, els sacerdots de l’antic Israel oferien en sacrifici milers d’animals en l’altar del temple. Segons Flavi Josep, un historiador jueu del segle I, durant la Pasqua s’oferien més de 250.000 corders. Aixina que, als peus de l’altar, s’acumulava molta sang (Lev. 1:10, 11; Nom. 28:16, 19). On anava a parar tota eixa sang?

Els arqueòlegs han descobert, en el temple que existia en els dies de Jesús, un extens sistema de desaigüe que probablement s’utilitzava per a traure la sang fora del temple.

Vegem dos coses que contribuïen a mantindre net l’altar:

• Hi havien uns forats en la base de l’altar: En la Mixnà, que és una recopilació de lleis orals jueves de principis del segle III, trobem una descripció del sistema de drenatge de l’altar. Allí diu: «En la part sud-oest hi havien dos forats [...] en els quals fluïa la sang que es derramava sobre la base oest i la base sud fins a un canal on es mesclava amb aigua i desembocava en la vall de Cedró».

  Els arqueòlegs concorden amb la descripció que fa la Mixnà. El llibre The Cambridge History of Judaism confirma que s’ha descobert «un extens sistema de desaigüe» prop del temple, i afig: «Probablement s’havia fet amb el propòsit de traure fora del Mont del Temple l’aigua mesclada amb la sang dels animals sacrificats».

• Hi havia un bon subministre d’aigua: Els sacerdots necessitaven molta aigua per a mantindre nets la base de l’altar i el canal de desaigüe. Per a poder fer açò, tenien un subministre constant d’aigua neta que els arribava des de la ciutat a través de canals, aqüeductes, cisternes i piscines. L’arqueòleg Joseph Patrich va dir: «No s’ha trobat en cap altre temple de l’època un sistema tan elaborat de subministre d’aigua per a la neteja i el desaigüe».a