El que ens ensenya l’univers

L’univers està organitzat. Un article de la revista Astronomy diu que «les galàxies no estan distribuïdes de manera aleatòria pel cel, sinó que formen un patró que es pareix a una xarxa». Com és això possible? Els científics creuen que el secret està en la matèria invisible que coneixem com a matèria obscura. Esta matèria obscura s’ha comparat a «una bastida invisible sobre la qual [...] les galàxies, els cúmuls i els supercúmuls [...] es mantenen alineats i en el seu lloc».

Com ha arribat l’univers a estar tan ben organitzat? Ha sigut possible este orde sense un creador? Fixa’t en el comentari d’Allan Sandage, qui és considerat «un dels astrònoms més grans i influents del segle XX» i creia en Déu.

«Em pareix prou improbable que este orde haja sorgit del caos, hi han d’haver principis que controlen l’orde.»

L’univers és adequat per a la vida. Analitzem el que els científics anomenen força dèbil. Esta força fa que el Sol creme de manera contínua. Si fora més dèbil, el Sol mai s’haguera format i, si fora més forta, faria molt de temps que el Sol hauria desaparegut.

Hi han moltes lleis en l’univers que són exactament el que es necessita per a que hi haja vida. L’escriptor de ciència Anil Ananthaswamy diu que si sols una d’estes lleis haguera sigut diferent «les estreles, els planetes i les galàxies mai s’hagueren format, i la vida no haguera sigut possible».

L’univers té una casa ideal per als humans. La Terra compta amb una atmosfera adequada, la quantitat d’aigua perfecta i amb una Lluna que té la dimensió exacta per a estabilitzar-la. La revista National Geographic diu: «La nostra xarxa interconnectada de geologia, ecologia i biologia fa que esta estranya roca [la Terra] siga l’únic planeta conegut que té el que es necessita per a fer possible la vida per als humans».a

D’acord amb el que va dir un escriptor, el nostre sistema solar està «enmig del no-res» en la nostra galàxia. Però el fet que estiga tan aïllada és el que fa que la vida en la Terra siga possible. Si visquérem més a prop d’altres estreles, ja fora al centre de la nostra galàxia o enmig dels seus braços espirals, la radiació d’estes mateixes posaria en perill la nostra vida. Més bé, estem situats en el que alguns científics anomenen «zona galàctica habitable».

Basat en el seu coneixement científic sobre l’univers i les seues propietats, el físic Paul Davies va concloure: «No puc creure que la nostra existència en l’univers siga fruit de la casualitat, un accident en la història o una breu irregularitat enmig del gran escenari còsmic. [...] Realment, havíem d’estar ací». Davies no ensenya que Déu va crear l’univers i la vida humana, però què penses tu? Pareix que l’univers i la Terra han sigut dissenyats per a fer possible la vida. ¿Pot ser que siga aixina perquè realment van ser dissenyats?