«Hòmens comuns i sense estudis»

1, 2. Quin milacre van fer Pere i Joan a prop de la porta del temple?

ÉS DE vesprada i els rajos de sol brillen sobre una multitud de jueus i deixebles de Crist que van cap al temple. Prompte serà «l’hora de l’oració» (Fets 2:46; 3:1).a Entre totes eixes persones es troben Pere i Joan dirigint-se cap a la porta del temple anomenada Bonica. Hi ha molta gent parlant i caminant i, enmig d’este soroll, se sent un home demanant almoina, un home que ja té més de 40 anys i és coixo de naixement (Fets 3:2; 4:22).

² A mesura que Pere i Joan s’acosten, este home els suplica repetidament que li donen diners. Els apòstols es paren i l’home els mira esperant, però Pere li diu: «No tinc ni plata ni or, però et done el que tinc. En el nom de Jesucrist el Natzaré, camina!» (Fets 3:6, 7). Imagina’t com es queda la gent d’impressionada quan Pere li dona la mà i, per primera volta en la seua vida, l’home es posa dret. Pots visualitzar l’home mirant-se els peus i intentant donar els seus primers passos? No ens sorprén que es posara a pegar bots d’alegria i a alabar a Déu!

3. Quin valuós regal podien rebre tant la gent com l’home que havia sigut curat?

³ La gent, tota eufòrica, corre cap al Pòrtic de Salomó, on estan Pere i Joan. Ací, en el mateix lloc on Jesús va estar ensenyant, Pere els explica el que en realitat acaba de passar (Jn. 10:23). L’apòstol els oferix tant a la multitud com a l’home que acaba de curar un regal que val molt més que l’or i la plata. I és que este regal no només implica la possibilitat de recuperar la salut, sinó de penedir-se, de rebre el perdó dels seus pecats i de fer-se seguidor de Jesucrist, a qui Jehovà ha nomenat «l’Agent Principal de la vida» (Fets 3:15).

4. a) Com van reaccionar algunes persones poderoses després del milacre que van fer Pere i Joan? b) Quines dos preguntes contestarem a continuació?

⁴ Quin dia més increïble! La persona que Pere havia curat ara podia caminar. A més, milers de persones van rebre l’oportunitat de ser curades en sentit espiritual. D’esta manera, podrien servir a Déu de la forma que li agrada (Col. 1:9, 10). Però el que va passar eixe dia també va fer que gent poderosa intentara parar la predicació del Regne que duien a terme els deixebles de Jesucrist (Fets 1:8). Què podem aprendre de la manera com Pere i Joan, «hòmens comuns i sense estudis», predicaren a la multitud? (Fets 4:13).b I com podem imitar la valentia de Pere, Joan i altres deixebles quan foren perseguits?

No va ser «pel nostre propi poder» (Fets 3:11-26)

5. Què aprenem de la manera com Pere es va dirigir a la multitud?

⁵ Pere i Joan sabien que alguns dels qui estaven entre la multitud havien demanat l’execució de Jesús feia poc de temps (Marc 15:8-15; Fets 3:13-15). Que valent va ser Pere al declarar que l’home coixo havia sigut curat en nom de Jesús! Pere no va amagar la veritat, va ser molt clar al dir que la multitud era en part responsable de la mort de Crist. Però, aixina i tot, Pere no els va guardar ressentiment pel que havien fet perquè sabia que havien actuat «per ignorància» (Fets 3:17). Es va dirigir a ells com a germans i es va centrar en els aspectes positius del missatge del Regne. Si es penedien i posaven fe en Crist, vindrien «temps reconfortants» de part de Jehovà (Fets 3:19). D’igual manera, nosaltres també hem de ser valents i clars quan parlem als altres del dia de juí de Déu, però no ho volem fer amb duresa i sense tacte ni tampoc volem jutjar les persones a qui prediquem. Més bé, volem vore’ls com a futurs germans i, igual que Pere, centrar-nos en els aspectes positius del missatge del Regne.

6. Com mostraren Pere i Joan humiltat i modèstia?

⁶ Els apòstols eren hòmens modestos i no s’atribuïen el mèrit pels milacres que havien realitzat. De fet, Pere va dir a la multitud: «Per què ens mireu com si l’haguérem fet caminar pel nostre propi poder o per la nostra devoció a Déu?» (Fets 3:12). Pere i els altres apòstols sabien que tot el que aconseguien era gràcies al poder de Déu, i no al seu propi. Aixina que van ser modestos i donaren tot el mèrit a Jehovà i Jesús.

7, 8. a) Quin regal podem oferir a la gent? b) Com s’està complint «la restauració de totes les coses» hui en dia?

⁷ Nosaltres també hem de mostrar modèstia quan prediquem. Està clar que hui en dia l’esperit de Déu no ens donarà el poder per a fer milacres. No obstant, podem ajudar la gent a cultivar fe en Déu i en Jesucrist i a rebre el mateix regal que Pere va oferir: l’oportunitat de rebre el perdó dels seus pecats i de ser consolats per Jehovà. Cada any, centenars de milers de persones accepten esta oportunitat i es bategen com a deixebles de Crist.

⁸ En efecte, estem vivint en el temps al qual Pere es va referir com «la restauració de totes les coses». Esta restauració va començar en 1914, quan Déu va establir el seu Regne en el cel, tal com havia anunciat «per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat» (Fets 3:21; Sal. 110:1-3; Dan. 4:13, 14 [vv. 16, 17 TNM]). Poc després, Crist va començar a supervisar la restauració de l’adoració verdadera en la terra. Com a resultat, milions de persones han arribat a ser súbdits del Regne de Déu i ara el servixen en pau i unitat. S’han despullat de la seua anterior personalitat i s’han posat «la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu» (Efe. 4:22-24 TNM). Igual que la curació de l’home coixo, esta sorprenent restauració està duent-se a terme gràcies a l’esperit de Déu, i no als esforços humans. La nostra missió, com la de Pere, és predicar amb valentia i utilitzar amb eficàcia la Paraula de Déu. Aixina que els bons resultats que obtinguem en la predicació seran gràcies al poder de Déu, no al nostre.

«No podem deixar de parlar» (Fets 4:1-22)

9-11. a) Com reaccionaren els líders jueus a les paraules de Pere i Joan? b) A què es van resoldre els apòstols?

⁹ Entre el discurs de Pere i els crits i bots d’alegria que pegava l’home que havia sigut curat, es va formar un gran rebombori en mig de la multitud. Com a conseqüència, el capità de la guàrdia del temple i els sacerdots principals, es posaren a investigar en seguida. Estos hòmens eren possiblement saduceus, una secta rica i políticament poderosa que promovia les relacions pacífiques amb Roma. A més, rebutjaven la llei oral que tant valoraven els fariseus i no creien en la resurrecció.c Que tort els degué pegar vore a Joan i Pere en el temple ensenyant amb valentia que Jesús havia ressuscitat!

¹⁰ Es van enfadar tant que van clavar en la presó a Pere i a Joan i, al sendemà, els van portar davant del tribunal suprem jueu. Estos governants es creien superiors a la gent i, per tant, pensaven que Pere i Joan eren «hòmens comuns i sense estudis» que no tenien dret d’ensenyar en el temple, ja que no havien estudiat en cap escola religiosa de renom. No obstant, la franquesa i la convicció amb què parlaven va deixar sense paraules al tribunal. Per què eren tan convincents Pere i Joan? Una de les raons és que «havien estat amb Jesús» (Fets 4:13). El seu mestre els havia ensenyat amb autoritat i no com feien els escribes (Mat. 7:28, 29).

¹¹ El tribunal els va manar que pararen de predicar. En aquella societat, les decisions d’este tribunal tenien molt de pes. Per exemple, unes setmanes abans, Jesús va comparéixer davant del mateix tribunal i estos van declarar: «Mereix morir!» (Mat. 26:59-66). Estos hòmens eren rics i tenien poder i estudis, però aixina i tot, Pere i Joan no s’acoquinaren i amb respecte declararen: «Si és just als ulls de Déu que vos obeïm a vosaltres en comptes d’obeir-lo a ell, jutgeu-ho vosaltres mateixos. Però nosaltres no podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit» (Fets 4:19, 20).

12. Què ens ajudarà a ser més valents i a estar més convençuts?

¹² Eres igual de valent que els apòstols? Si sorgix l’oportunitat de predicar a algú que és ric, que té estudis o poder, què fas? I si algú de la teua família, un company de treball o d’escola es burla de les teues creences? Si et sents insegur o tens vergonya, no et preocupes, pots superar eixos sentiments! Jesús va ensenyar als seus apòstols a defendre les seues creences amb seguretat i respecte i, després de ressuscitar, va prometre que continuaria amb els seus deixebles «tots els dies fins a la conclusió del sistema» (Mat. 10:11-18; 28:20). A més, davall la direcció de «l’esclau fidel i sensat» ens ensenya com defendre les nostres creences (Mat. 24:45-47; 1 Pe. 3:15). Rebem esta instrucció en les reunions de congregació, per exemple, en El Viure Cristià i la Predicació, i també en les publicacions basades en la Bíblia, com els articles de la secció «Preguntes sobre la Bíblia» de jw.org. Estàs aprofitant estes provisions? Si ho fas, estaràs més convençut del que diu la Bíblia, seràs més valent i, com els apòstols, no deixaràs de parlar de les meravelloses veritats bíbliques que has vist i sentit.

«Es van posar a orar junts a Déu» (Fets 4:23-31)

13, 14. Què hauríem de fer quan afrontem oposició, i per què?

¹³ Inmediatament després de ser alliberats, Pere i Joan anaren a buscar els germans de la congregació. Com necessitaven valentia per a continuar predicant, «es van posar a orar junts a Déu» (Fets 4:24). Pere sabia massa bé que quan es tracta de fer la voluntat de Déu no té sentit confiar en les nostres pròpies forces. Unes setmanes abans, massa segur de si mateix li va dir a Jesús: «Encara que tots els altres fallen per causa teua, jo no fallaré mai». Però com Jesús havia predit, Pere va cedir a la por a l’home i va negar el seu amic i mestre. No obstant, Pere va aprendre dels seus errors (Mat. 26:33, 34, 69-75).

¹⁴ De la mateixa manera, per a complir la comissió de donar testimoni de Jesús no és suficient amb tindre la intenció o el desig. Si algú intenta que transigisques o vol que deixes de predicar, seguix l’exemple de Pere i Joan. Demana-li a Jehovà forces en oració, busca el suport de la congregació i conta als ancians i a altres germans i germanes madurs les dificultats que estàs afrontant. Recorda que les oracions dels altres tenen un efecte molt poderós (Efe. 6:18; Jau. 5:16).

15. Per què no haurien de desanimar-se aquells que han deixat de predicar per un temps?

¹⁵ Si alguna volta has cedit a la pressió i has deixat de predicar durant un temps, no et desanimes. Recorda que tots els apòstols deixaren de predicar després de la mort de Jesús però, al poc, es reactivaren (Mat. 26:56; 28:10, 16-20). Aixina que en comptes de permetre que els errors del passat et desanimen, per què no utilitzes la teua experiència i tot el que has aprés per a enfortir als altres?

16, 17. Què podem aprendre de l’oració que feren els deixebles de Crist?

¹⁶ Què hauríem de demanar-li a Jehovà quan les autoritats ens perseguixen? Fixa’t que els deixebles no demanaren ser alliberats de les seues proves perquè se’n recordaven de les paraules de Jesús: «Si m’han perseguit a mi, també vos perseguiran a vosaltres» (Jn. 15:20). En comptes d’això, li demanaren que es fixara en el tracte que estaven rebent de part dels opositors (Fets 4:29). Estos deixebles lleials van vore el quadro complet i foren conscients que l’oposició que afrontaven estava complint profecia. A més, sabien que, tal com Jesús els havia ensenyat a orar, la voluntat de Déu es compliria «en la terra» sense importar el que els governants humans digueren (Mat. 6:9, 10).

¹⁷ Per tal de complir la voluntat de Déu, els deixebles li demanaren a Jehovà: «Fes que els teus esclaus continuen parlant de la teua paraula amb molta valentia». I la resposta no es va fer esperar, ja que «quan van acabar de fer esta súplica, el lloc on estaven reunits va tremolar, i tots i cada un d’ells es van omplir d’esperit sant, de manera que van començar a anunciar la paraula de Déu amb valentia» (Fets 4:29-31). I és que res pot impedir que es complisca la voluntat de Déu (Isa. 55:11). No importa lo grans que siguen els obstacles ni lo gran que siga l’oponent, si orem junts a Déu, podem estar segurs que ell ens concedirà les forces per a continuar parlant de la seua paraula amb molta valentia.

«No has mentit als hòmens, sinó a Déu» (Fets 4:32–5:11)

18. Què feren els deixebles de Jerusalem per ajudar-se els uns als altres?

¹⁸ La nova congregació de Jerusalem prompte va créixer i va arribar a estar formada per més de 5.000 germans i germanes.d A pesar dels diferents antecedents, els deixebles estaven units en un sol cor i una sola ànima, és a dir, «en la mateixa manera de pensar i sentir» (Fets 4:32 nota; 1 Cor. 1:10). Els deixebles no només oraven per a que Jehovà beneïra els seus esforços, sinó que també s’ajudaven els uns als altres espiritualment i, quan era necessari, materialment (1 Jn. 3:16-18). Per exemple, el deixeble Josep, a qui els apòstols anomenaven Bernabé, va vendre un camp i, de manera altruista, va donar tots els diners per a ajudar a aquells que havien anat a Jerusalem des de terres llunyanes i que s’havien quedat per a aprendre més sobre el Crist.

19. Per què Jehovà els va llevar la vida a Ananies i Safira?

¹⁹ Ananies i Safira eren un matrimoni que també va vendre un camp per a donar els diners als apòstols. No obstant, van fer creure als altres que ho havien donat tot quan en realitat es quedaren «en secret amb part dels diners» (Fets 5:2). Jehovà els va llevar la vida, no perquè havien donat pocs diners, sinó perquè els seus motius eren roïns i havien mentit, no «als hòmens, sinó a Déu» (Fets 5:4). Ananies i Safira, igual que els hipòcrites a qui Jesús va condemnar, van buscar l’aprovació dels hòmens en comptes de l’aprovació de Déu (Mat. 6:1-3).

20. Quines lliçons aprenem sobre el que li donem a Jehovà?

²⁰ En l’actualitat, milions de testimonis de Jehovà donen suport a l’obra mundial per mitjà de les seues donacions. D’esta manera, imiten l’exemple dels deixebles fidels de Jerusalem del segle I. Donen del seu temps i diners sense que ningú els obligue. De fet, Jehovà no vol que el servim de mala gana ni per obligació (2 Cor. 9:7). Per a Jehovà, lo més important no és quant podem donar, sinó els motius que tenim per a fer-ho (Marc 12:41-44). Mai permetem que el nostre servici a Déu estiga motivat per l’egoisme o per voler rebre prominència, com els va passar a Ananies i Safira. Al contrari, com Pere, Joan i Bernabé, que sempre servim a Jehovà motivats per un amor sincer per ell i pels nostres germans (Mat. 22:37-40).