«Fins als confins de la terra»

1. Què tenim en comú els servents de Jehovà de hui en dia amb els cristians del segle I?

ELS cristians del segle I van donar testimoni amb molt d’entusiasme. Humilment, acceptaren l’ajuda i la guia de l’esperit sant. Encara que van ser perseguits, no van deixar de predicar. Aixina que van rebre moltes benediccions de part de Déu. Tot açò és el que ells van fer i el que hui en dia fem els testimonis de Jehovà.

2, 3. Per què és únic el llibre de Fets?

² Segur que els relats tan emocionants de Fets dels Apòstols t’han animat i han enfortit la teua fe. Este és un llibre especial, ja que és l’únic relat inspirat que narra el que feren els cristians del segle I després que Jesús ascendira al cel.

³ El llibre de Fets parla de 95 persones, 32 països i regions, 54 ciutats i 9 illes. És una història emocionant on apareix gent orgullosa que practicava la religió falsa, polítics arrogants, perseguidors cruels i gent normal i corrent. Però per damunt de tot, parla de molts germans i germanes d’aquell temps que no només afrontaren els reptes del dia a dia, sinó que també predicaren les bones notícies amb entusiasme.

4. Per què ens sentim tan units a l’apòstol Pau, a Tabita i a altres servents fidels del segle I?

⁴ El llibre de Fets ens ha ensenyat molt de l’entusiasme de Pere i de Pau, de Lluc —el metge estimat—, de la bondat i la generositat de Bernabé, de la valentia d’Esteve, de les bones obres de Tabita, de l’hospitalitat de Lídia i de l’exemple de molts altres servents lleials de Jehovà. És de veres que han passat vora 2.000 anys, però ens sentim molt a prop d’ells perquè tenim la mateixa comissió de fer deixebles (Mat. 28:19, 20). Quin privilegi més gran poder participar en la mateixa obra!

5. A on van començar a predicar les bones notícies els cristians del segle I?

⁵ Pensem en la comissió que Jesús va donar als seus seguidors: «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins de la terra» (Fets 1:8). Primer, l’esperit sant va donar poder als deixebles per a predicar «en Jerusalem» (Fets 1:1–8:3). Després, seguint la direcció de l’esperit sant, predicaren «en tota Judea i Samària» (Fets 8:4–13:3). I finalment, van portar les bones notícies «fins als confins de la terra» (Fets 13:4–28:31).

6, 7. A diferència dels cristians del segle I, quin avantatge tenim nosaltres quan prediquem?

⁶ Els nostres germans i germanes d’aquell temps no tenien la Bíblia sencera disponible, tampoc tenien còpies personals de tots els llibres per a gastar en la predicació ni publicacions que deixar a les persones interessades. De fet, l’Evangeli de Mateu no va estar disponible almenys fins a l’any 41 i, per a quan es va acabar d’escriure el llibre de Fets, al voltant de l’any 61, només existien algunes cartes de Pau. És cert que els cristians d’origen jueu, abans de fer-se cristians, escoltaven les Escriptures Hebrees en la sinagoga (2 Cor. 3:14-16). Però fins i tot ells havien de ser estudiants aplicats, ja que probablement havien de citar de memòria textos de les Escriptures.

⁷ Hui en dia, la majoria de nosaltres tenim una còpia personal de la Bíblia i moltes publicacions al nostre alcanç. A més, prediquem les bones notícies del Regne en molts idiomes en 240 països i territoris.

L’esperit sant ens fa forts

8, 9. a) Què van poder fer els deixebles de Jesús gràcies a l’esperit sant? b) Què està produint l’esclau fidel amb l’ajuda de l’esperit de Déu?

⁸ Quan Jesús els va donar als seus deixebles la comissió de predicar, els va dir: «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres». Amb la guia de l’esperit sant, o la força activa de Déu, els deixebles de Jesús finalment donarien testimoni per tota la terra. Gràcies a este esperit, Pere i Pau curaren malalts, expulsaren dimonis i feren resurreccions. No obstant, el poder que els va donar l’esperit sant tenia un propòsit més important: transmetre el coneixement exacte que porta a vida eterna (Jn. 17:3).

⁹ El dia del Pentecostés de l’any 33, els deixebles de Jesús van parlar «en diferents llengües, cada u segons la parla que l’esperit li concedia». Aixina que van poder donar testimoni en moltes llengües de «les coses magnífiques de Déu» (Fets 2:1-4, 11). Hui en dia, nosaltres no parlem miraculosament en llengües. No obstant, l’esclau fidel i sensat produïx publicacions basades en la Bíblia en molts idiomes gràcies a l’esperit de Déu. Per exemple, cada mes s’imprimixen milions de còpies de les revistes La Talaia i Desperteu-vos! I el nostre lloc web, jw.org, conté publicacions i vídeos basats en la Bíblia en més de 1.000 idiomes. Tot açò ens permet declarar les «les coses magnífiques de Déu» a gent de totes les nacions, tribus i llengües (Apoc. 7:9).

10. Què s’ha aconseguit amb la traducció de la Bíblia des de 1989?

¹⁰ Des de 1989, l’esclau fidel s’ha esforçat molt per a que La Bíblia. Traducció del Nou Món estiga disponible en molts idiomes. Gràcies a açò, ja s’ha traduït en més de 200 idiomes, s’han imprés desenes de milions de còpies i estes xifres no paren d’augmentar. Només Déu i el seu esperit sant han fet possible que esta traducció de la Bíblia estiga disponible per a tantes persones.

11. Com es traduïxen les nostres publicacions?

¹¹ Milers de germans s’oferixen voluntaris per a dur a terme esta obra de traducció que s’està realitzant en més de 150 països i territoris. Açò no hauria de sorprendre’ns, ja que esta és l’única organització en la terra guiada per l’esperit sant amb l’objectiu de donar «un testimoni complet» per tot el món sobre Jehovà, el Rei messiànic i el Regne que ja està governant en el cel (Fets 28:23).

12. Com van poder dur a terme la seua predicació Pau i altres cristians?

¹² Quan Pau va donar testimoni als jueus i als gentils en Antioquia de Pisídia, «els que tenien l’actitud correcta per a obtindre vida eterna es van fer creients» (Fets 13:48). Per altra banda, Lluc acaba dient en el llibre de Fets que Pau «els predicava el Regne de Déu [...] amb moltíssima convicció i sense impediments» (Fets 28:31). On es trobava Pau en eixe moment? En Roma, la capital de l’imperi mundial. Queda clar que tant Pau com els cristians d’aquell temps van dur a terme tota la seua predicació amb l’ajuda i la guia de l’esperit sant, ja fora fent discursos o d’altres maneres.

Seguim predicant a pesar de la persecució

13. Per què hauríem d’orar quan se’ns perseguix?

¹³ Quan va començar la persecució en el segle I, els deixebles de Jesús li van demanar valentia a Jehovà. Com a resultat, se’ls va omplir d’esperit sant i se’ls va donar poder per a donar a conéixer la paraula de Déu amb valentia (Fets 4:18-31). Nosaltres també li demanem saviesa i forces a Jehovà per a poder continuar predicant a pesar de la persecució (Jau. 1:2-8). Com Jehovà ens ajuda i ens dona el seu esperit, res pot parar la predicació, ni tan sols l’oposició intensa ni la brutal persecució. Està clar que, quan ens perseguixen, necessitem demanar-li en oració ajuda a Jehovà per a que ens done el seu esperit, saviesa i valentia per a poder continuar predicant les bones notícies (Lluc 11:13).

14, 15. a) Què va passar «per la persecució que va sorgir a causa d’Esteve»? b) Com va arribar a conéixer la veritat molta gent de Sibèria en els nostres dies?

¹⁴ Esteve va donar un bon testimoni abans que els seus enemics el mataren (Fets 6:5; 7:54-60). Després va esclatar una «gran persecució» i tots els deixebles, a excepció dels apòstols, van ser dispersats per tota Judea i Samària. Però això no va poder parar l’obra de la predicació. De fet, Felip se’n va anar a Samària i va predicar «a la gent sobre el Crist» amb uns resultats excepcionals (Fets 8:1-8, 14, 15, 25). A més, el relat diu: «Els que havien sigut dispersats per la persecució que va sorgir a causa d’Esteve van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, però només predicaven el missatge als jueus. No obstant, alguns d’ells que eren de Xipre i de Cirene van arribar a Antioquia i començaren a predicar-li a la gent de parla grega anunciant-los les bones notícies del Senyor Jesús» (Fets 11:19, 20). Per tant, la persecució va contribuir a fer que el missatge del Regne s’escampara.

¹⁵ En el nostre temps, va passar una cosa pareguda en la dècada dels 50 en l’antiga Unió Soviètica. Milers de germans nostres van ser exiliats a Sibèria, però com els van enviar a diferents llocs, les bones notícies es van predicar en les diferents zones d’aquella gran regió. Si no haguera sigut d’eixa manera, molts dels nostres germans no hagueren pogut pagar-se els gastos per a anar a predicar tan llunt. De fet, en alguns casos viatjaren fins a 10.000 quilòmetres! Aixina que al govern li va eixir el tir per la culata a l’enviar-los a diferents parts del país. De fet, un germà va dir: «Al final, van ser les mateixes autoritats les que van permetre que milers de persones sinceres de Sibèria arribaren a conéixer la veritat».

Jehovà ens beneïx moltíssim

16, 17. Com demostra el llibre de Fets que Jehovà beneïx la predicació?

¹⁶ No hi ha dubte que Jehovà estava beneint els cristians del segle I. Encara que Pau i altres s’esforçaren per plantar i regar, va ser «Déu qui ho va fer créixer» (1 Cor. 3:5, 6). Una mostra d’açò és que el llibre de Fets dona moltes proves que demostren que moltes persones es feren creients perquè Jehovà estava beneint l’obra de la predicació. Per exemple, diu que «la paraula de Déu va continuar estenent-se i la quantitat de deixebles en Jerusalem va seguir creixent moltíssim» (Fets 6:7). I, a mesura que el missatge anava predicant-se «per tota Judea, Galilea i Samària, la congregació va entrar en un període de pau i es va enfortir. També seguia creixent perquè caminava en el temor de Jehovà i en el consol de l’esperit sant» (Fets 9:31).

¹⁷ Gràcies al testimoni que es va donar amb valentia en la ciutat d’Antioquia de Síria, tant jueus com persones de parla grega pogueren escoltar la veritat. El relat ho explica aixina: «Com la mà de Jehovà estava amb ells, moltes persones es van fer creients i es convertiren al Senyor» (Fets 11:21). Amb el temps, el creixement espiritual encara es va fer més evident, ja que Lluc va dir que «la paraula de Jehovà va continuar creixent i escampant-se» (Fets 12:24). I, amb el testimoni complet que Pau i els seus companys van donar als gentils, «la paraula de Jehovà va continuar creixent i consolidant-se de manera poderosa» (Fets 19:20).

18, 19. a) Per què sabem que la «mà de Jehovà» està amb nosaltres? b) Relata una experiència que demostre que Jehovà ajuda al seu poble.

¹⁸ Sense dubte, hui en dia també veem «la mà de Jehovà» perquè moltes persones estan acceptant la veritat i progressant fins al baptisme. A més, si no fora per l’ajuda de Jehovà i la seua benedicció, no podríem aguantar l’oposició, ni molt menys la persecució, i continuar predicant amb èxit tal com Pau i els cristians del segle I van fer (Fets 14:19-21). Recordem que Jehovà sempre estarà ahí per a ajudar-nos amb totes les nostres proves (Deut. 33:27). Per causa del seu gran nom, Jehovà mai abandonarà el seu poble (1 Sam. 12:22; Sal. 94:14).

¹⁹ Un exemple que demostra que Jehovà ajuda al seu poble és el que li va passar a la família Abt. Com el germà Harald va continuar predicant, els nazis el van enviar al camp de concentració de Sachsenhausen durant la Segona Guerra Mundial. A més, en maig de 1942, la Gestapo va arrestar a la seua dona, Elsa, i es va emportar a la seua filleta. Elsa relata: «En els anys que vaig passar en diferents camps de concentració d’Alemanya, vaig aprendre una lliçó molt important: l’esperit de Jehovà et pot enfortir moltíssim quan estàs passant per proves molt dures. Abans que m’arrestaren, vaig llegir una carta d’una germana que deia que, quan passem per proves molt difícils, l’esperit de Jehovà ens calma. Vaig pensar que estava exagerant una miqueta, però quan jo mateixa vaig passar per ahí, vaig poder comprovar que tenia tota la raó. És difícil d’imaginar si no ho has viscut, però jo puc dir que és de veres».

Continuem donant un testimoni complet!

20. Què va fer Pau mentres va estar en arrest domiciliari, i com pot animar açò als germans que estan confinats?

²⁰ El llibre de Fets acaba dient que, encara que Pau estava en arrest domiciliari en Roma, continuava anunciant el Regne de Déu amb entusiasme (Fets 28:31). És cert que no podia anar a predicar de casa en casa, però aprofitava per a donar testimoni a tot aquell que anava a vore’l. D’igual manera, hui en dia, alguns dels nostres germans estan confinats en casa o en alguna residència tal volta degut a l’edat avançada, a malalties, a discapacitats o a que estan en el llit i no es poden alçar. Aixina i tot, estos germans no han perdut el seu amor per Jehovà ni el desig de predicar als altres. Continuem orant per ells i per a que Jehovà els ajude a tindre oportunitats de parlar amb persones que vullguen saber sobre ell i sobre l’esperança que ens dona.

21. Per què hem de predicar amb urgència?

²¹ No obstant, la majoria de nosaltres sí que podem participar en la predicació de casa en casa i en altres facetes del nostre ministeri. Aixina que participem tant com siga possible en esta obra tan urgent i portem les bones notícies «fins als confins de la terra». No hi ha temps que perdre, ja que es veu clarament «el senyal» que indica que estem vivint en els últims dies (Mat. 24:3-14). Aixina que mantinguem-nos «molt ocupats en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58).

22. Què hauríem d’estar decidits a fer mentres esperem el dia de Jehovà?

²² Continuem decidits a predicar amb valentia i fidelitat mentres esperem que arribe «el dia del Senyor, dia gran i terrible» (Joel 3:4 [2:31 TNM]). Encara queda molta gent disposta a acceptar «la paraula amb moltíssim d’interés» igual que els bereans (Fets 17:10, 11). Per tant, continuem predicant fins que esta obra finalitze i, quan arribe eixe moment, serà com si se’ns diguera: «Ben fet, eres un esclau bo i fidel» (Mat. 25:23). Si som fidels a Jehovà i seguim predicant amb entusiasme, segur que ens sentirem satisfets per tota l’eternitat sabent que hem donat «un testimoni complet del Regne de Déu».