BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • lf pregunta 4 pàgs. 22-29
  • S’originen totes les formes de vida d’un avantpassat comú?

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • S’originen totes les formes de vida d’un avantpassat comú?
  • L’origen de la vida. Cinc qüestions dignes d’anàlisi
  • Subtítols
  • ES TALLA L’ARBRE DE DARWIN
  • QUÈ INDICA EL REGISTRE FÒSSIL?
  • PROBLEMES AMB LA «PROVA»
  • QUÈ MOSTRA EN REALITAT LA «PEL·LÍCULA»?
L’origen de la vida. Cinc qüestions dignes d’anàlisi
lf pregunta 4 pàgs. 22-29

QÜESTIÓ 4

S’originen totes les formes de vida d’un avantpassat comú?

L’arbre de la vida de Charles Darwin representant espècies amb avantpassats comuns.

Darwin pensava que totes les formes de vida tenen un avantpassat comú i imaginava la història de la vida en la Terra com un gran arbre. Més tard, altres van creure que el tronc d’este «arbre de la vida» es va formar amb l’aparició de les primeres cèl·lules simples. Noves espècies derivaren d’este tronc i donaren lloc a branques (famílies de plantes i animals) i branquetes (totes les espècies incloses en les famílies actuals). Va ser realment així?

Què afirmen molts científics? Molts donen a entendre que el registre fòssil corrobora la teoria de l’origen comú de la vida. I com tots els sers vius utilitzen un «llenguatge informàtic» similar, l’ADN, afirmen que han d’haver evolucionat d’un avantpassat comú.

Què diu la Bíblia? El relat de Gènesi diu que les plantes, els sers marins, els animals terrestres i les aus van ser creats segons la seua «classe» (Gènesi 1:12, 20-25). Esta descripció permet l’existència de variacions dins d’una «classe», però també implica que hi ha unes barreres ben fixades que separen una classe d’una altra. A més, el relat bíblic de la creació ens porta a esperar que noves classes de criatures aparegueren en el registre fòssil de repent i completament formades.

Què revelen les proves? Donen suport a la descripció que fa la Bíblia del que va ocórrer, o donen la raó a Darwin? Què revelen els descobriments dels últims 150 anys?

ES TALLA L’ARBRE DE DARWIN

En els últims anys, els científics han pogut comparar el codi genètic de desenes d’organismes unicel·lulars, així com de plantes i animals. Pensaven que els resultats confirmarien el ramificat «arbre de la vida» proposat per Darwin, però no ha sigut així.

Què s’ha descobert amb la investigació? En 1999 el biòleg Malcolm S. Gordon va escriure: «Pareix que la vida ha tingut molts orígens. La base de l’arbre de la vida universal sembla que no tenia una única arrel». Demostren les proves que les branques principals de la vida estan connectades a un únic tronc, tal com creia Darwin? Gordon afig: «La versió tradicional de la teoria d’un avantpassat comú no pareix que aplique als regnes tal com es coneixen hui en dia. Probablement tampoc aplica a molts, o a ningun, dels fílums, ni a moltes de les classes dins dels fílums».29a

Les últimes investigacions continuen contradient la teoria darwiniana d’un avantpassat comú. Per exemple, un article de la revista New Scientist de l’any 2009 va citar les següents paraules del científic evolucionista Eric Bapteste: «No tenim ninguna prova que demostre que l’arbre de la vida siga una realitat».30 El mateix article també cita el següent comentari del biòleg evolucionista Michael Rose: «L’arbre de la vida està sent soterrat discretament, això ho saben tots. El que no és tan fàcil d’acceptar és el fet que la nostra visió fonamental de la biologia necessita canviar per complet».31b

QUÈ INDICA EL REGISTRE FÒSSIL?

Molts científics recorren al registre fòssil per a defendre la idea que la vida es va originar d’un avantpassat comú. Per exemple, diuen que este registre documenta la idea que els peixos es van transformar en amfibis i els rèptils en mamífers. Però, què mostren realment les proves fòssils?

El paleontòleg evolucionista David M. Raup diu: «En comptes de trobar un desenvolupament progressiu de la vida, tant els geòlegs de l’època de Darwin com els de hui en dia han trobat un registre molt irregular, és a dir, les espècies apareixen en la seqüència de repent, no mostren quasi ningun canvi mentres formen part del registre i desapareixen de repent».32

La veritat és que la major part dels fòssils evidencien que les diferents classes de criatures es mantenen estables al llarg d’extensos períodes de temps. No indiquen que una classe evolucionara fins a arribar a una altra. Les estructures corporals distintives i les noves característiques apareixen de repent. Per exemple, el ratpenat, amb els sistemes de sonar i d’ecolocalització, apareix sense cap vincle clar amb un avantpassat més primitiu.

De fet, més de la mitat de les principals categories de la vida animal semblen haver aparegut en un període de temps relativament curt. L’aparició abrupta en el registre fòssil de tantes formes de vida noves i diferents ha portat els paleontòlegs a referir-se a este període com «l’explosió cambriana». Quan va ser el període cambrià?

Suposem que els càlculs dels investigadors siguen exactes. Podríem representar la història de la Terra amb una línia de temps de la llargada d’un camp de futbol (1). A esta escala, hauries de caminar aproximadament set octaves parts del camp per a arribar al període cambrià (2). Durant un xicotet segment d’este període, apareixen en el registre fòssil les principals divisions de la vida animal. Amb quanta rapidesa? Si continuarem caminant, totes estes criatures apareixerien en menys d’un pas!

Una línia de temps de la llargada d’un camp de futbol representa la història de la Terra fins a l’anomenada «explosió cambriana».

L’aparició relativament sobtada d’estes diferents formes de vida fa que alguns investigadors evolucionistes qüestionen la versió tradicional de la teoria de Darwin. Per exemple, en una entrevista realitzada l’any 2008, el biòleg evolucionista Stuart Newman va exposar la necessitat d’una nova teoria de l’evolució que siga capaç d’explicar la brusca aparició de noves formes de vida. Va dir: «Crec que el concepte darwinià per a explicar tots els canvis evolutius serà relegat i quedarà com un més entre molts; potser ni tan sols serà el més important per a entendre la macroevolució, és a dir, l’evolució de les principals transicions en les estructures corporals».33

PROBLEMES AMB LA «PROVA»

Els fòssils tal com es mostren en alguns llibres de text i a escala.

Per què alguns llibres de text alteren l’escala dels fòssils d’una seqüència proposada?

Dalt, a l’esquerra: escala dels fòssils segons els llibres de text

Dalt, a la dreta: proporcions reals

Què es pot dir dels fòssils que s’utilitzen per a mostrar la transformació de peixos en amfibis, i de rèptils en mamífers? Són una prova sòlida del procés evolutiu? Quan s’examinen de prop, apareixen alguns problemes.

Per a començar, en els llibres de text, les dimensions de les criatures col·locades en la seqüència de rèptils a mamífers a voltes són enganyoses. Encara que es representen amb una mida pareguda, en realitat algunes són enormes i altres són xicotetes.

Un altre problema encara més seriós és la falta de proves que demostren que estes criatures estan d’alguna manera emparentades. Els espècimens de la sèrie solen estar separats per intervals que els científics han estimat en milions d’anys. El zoòleg Henry Gee diu al respecte: «Els intervals de temps que hi ha entre els fòssils són tan enormes que no podem dir res definitiu sobre la seua possible connexió per ascendència o descendència».34c

Respecte als fòssils de peixos i amfibis que s’han trobat, el biòleg Malcolm S. Gordon afirma que representen només una xicoteta «mostra, possiblement molt poc representativa, de la biodiversitat que existia en eixos grups en aquelles èpoques». I afig: «No tenim forma de saber fins a quin punt aquells organismes específics van tindre rellevància en successos posteriors, o quin parentesc els unia».35d

Un gràfic mostrant la suposada relació entre diferents tipus d’animals.

QUÈ MOSTRA EN REALITAT LA «PEL·LÍCULA»?

Un article de National Geographic publicat en 2004 va comparar el registre fòssil a «una pel·lícula sobre l’evolució de la qual s’han perdut 999 de cada 1.000 fotogrames en la sala de muntatge».36 Analitzem què implica esta comparació.

Una bobina d’una pel·lícula i alguns fotogrames de la pel·lícula.

Si «95 fotogrames» del registre fòssil mostren que els animals no evolucionen fins a convertir-se en altres tipus d’animals, per què els paleontòlegs combinen els altres «5 fotogrames» per a donar a entendre tot el contrari?

Imaginem que trobem 100 fotogrames d’una pel·lícula que originalment en tenia 100.000. Com determinarem l’argument? Potser ja tenim una idea preconcebuda, però, què passaria si només 5 dels 100 fotogrames concordaren amb l’argument que tenim pensat, mentres que els altres 95 explicaren una història molt diferent? Seria raonable afirmar que la nostra idea preconcebuda de l’argument és correcta basant-nos únicament en estos 5 fotogrames? Podria ser que els hàgem ordenat per a que s’adapten a la nostra teoria? No seria més lògic permetre que els altres 95 fotogrames influïren en la nostra opinió?

Quina relació té este exemple amb la manera com els evolucionistes veuen el registre fòssil? Durant anys, els investigadors no van reconéixer que la immensa majoria dels fòssils (els 95 fotogrames de la pel·lícula) mostraven que les espècies canvien molt poc amb el pas del temps. Per què han guardat silenci sobre un fet tan important? L’escriptor Richard Morris diu: «Aparentment, els paleontòlegs han adoptat la idea tradicional del canvi evolutiu gradual i s’han aferrat a esta a pesar d’haver descobert proves de lo contrari. Han estat intentant interpretar l’evidència fòssil des de l’òptica de les idees evolutives ja acceptades».37

«Afirmar que una seqüència de fòssils representa un llinatge no és una hipòtesi científica que es puga confirmar, sinó un argument amb la mateixa validesa que un conte infantil: és entretingut, potser fins i tot instructiu, però no científic.» (In Search of Deep Time–Beyond the Fossil Record to a New History of Life, de Henry Gee, pàgs. 116, 117)

I què es pot dir dels evolucionistes de l’actualitat? Podria ser que continuen presentant els fòssils en cert orde, no perquè la seqüència tinga el suport de la majoria de les proves fòssils i genètiques, sinó perquè quadra amb les idees actuals de l’evolució?e

Què penses? Quina conclusió encaixa millor amb les proves? Considera els fets que hem analitzat fins ara.

  • La primera forma de vida en la Terra no va ser «simple».

  • La probabilitat que els components de la cèl·lula sorgiren per atzar és pràcticament nul·la.

  • L’ADN, el «programa informàtic» que fa funcionar la cèl·lula, és increïblement complex i demostra un enginy que supera de bon tros qualsevol programa o sistema d’emmagatzematge de dades inventat per l’home.

  • La investigació genètica mostra que la vida no es va originar d’un avantpassat comú. A més, el registre fòssil mostra que els principals grups d’animals van sorgir de repent.

Després d’analitzar estos fets, creus que harmonitzen amb l’explicació bíblica de l’origen de la vida? Et pareix raonable arribar a eixa conclusió? Ara bé, molts asseguren que la ciència contradiu bona part del relat bíblic de la creació. És això de veres? Què diu realment la Bíblia?

a El terme fílum, utilitzat en biologia, es referix a un gran nombre d’animals que tenen la mateixa estructura corporal distintiva. Un dels sistemes que usen els científics per a classificar els sers vius consta de set categories, on cada una d’estes és més específica que l’anterior. La primera categoria i la més general és el regne. Després la seguixen el fílum, la classe, l’orde, la família, el gènere i l’espècie. Per exemple, el cavall es classifica de la següent manera: regne animal, fílum cordats, classe mamífers, orde perissodàctils, família èquids, gènere Equus i espècie Caballus.

b Cal dir que ni l’article de New Scientist ni Bapteste ni Rose insinuen que la teoria de l’evolució siga errònia, sinó que no hi ha proves que donen suport a l’arbre de la vida, un dels fonaments de la teoria de Darwin. Estos científics encara busquen altres explicacions dins del marc de l’evolució.

c Henry Gee no qüestiona la teoria de l’evolució. Només comenta les limitacions del coneixement que podem obtindre del registre fòssil.

d Malcolm S. Gordon defén la teoria de l’evolució.

e Consulta el quadro «És un fet demostrat l’evolució humana?».

FETS I PREGUNTES

  • Fet: Alguns investigadors que no accepten el relat bíblic de la creació qüestionen dos dels pilars de la teoria de l’evolució: que totes les formes de vida tenen un origen comú i que la lenta acumulació de xicotets canvis produïx l’aparició de noves anatomies.

    Pregunta: En vista de la controvèrsia sobre estes idees fonamentals de la teoria de Darwin, es pot afirmar honestament que la seua versió de l’evolució és un fet científic?

  • Fet: Tots els sers vius compartixen un ADN similar, és a dir, un «llenguatge informàtic» que determina en gran part la forma i les funcions de les seues cèl·lules.

    Pregunta: Podria ser que esta similitud es deguera al fet que tenen el mateix Dissenyador, en comptes d’un avantpassat comú?

És un fet demostrat l’evolució humana?

Un crani.

Si consultes el tema de l’evolució humana en molts llibres de text i enciclopèdies, voràs una sèrie de dibuixos que mostren un ser corbat, paregut a un simi, seguit per altres que progressivament tenen una posició més recta i el cap més gran, fins a arribar a l’humà de l’actualitat. Imatges com esta, juntament amb notícies sensacionalistes dels mitjans de comunicació sobre el descobriment dels anomenats esclavons perduts, donen la impressió que l’evolució dels humans a partir de sers simiescos està àmpliament demostrada. Es basen estes afirmacions en proves sòlides? Analitza què diuen els investigadors evolucionistes sobre els següents punts.f

QUÈ MOSTREN LES PROVES FÒSSILS

Fet: A principis del segle XX, tots els fòssils usats per a donar suport a la teoria que els humans i els simis van evolucionar d’un avantpassat comú cabien en una taula de billar. Des de llavors, esta quantitat ha augmentat. Ara s’afirma que omplirien un vagó de tren.38 No obstant això, la major part d’estos fòssils són només alguns ossos i dents. És estrany trobar cranis sencers, però encara ho és més trobar esquelets complets.39

Pregunta: Ha aconseguit l’augment del nombre de fòssils atribuïts a «l’arbre genealògic» humà solucionar el debat entre els experts sobre quan i com van evolucionar els humans a partir de sers simiescos?

Resposta: No. De fet, tot el contrari. Robin Derricourt, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), va escriure en 2009 respecte a la classificació d’estos fòssils: «Potser l’únic consens actual és que no hi ha consens».40 En 2007 els descobridors d’un altre suposat esclavó de l’arbre evolutiu van escriure en un article publicat en la revista científica Nature que no se sap res sobre com ni quan es va separar la línia humana de la dels simis.41 Gyula Gyenis, investigador del Departament d’antropologia biològica de la Universitat Eötvös Loránd (Hongria), va escriure en 2002: «La classificació dels fòssils homínids i la seua posició en el curs de l’evolució sempre ha estat en debat».g Gyenis també afirma que les proves fòssils reunides fins ara no ens permeten saber amb certesa quan, on ni com van evolucionar els humans a partir de sers simiescos.42

NOTÍCIES SOBRE «ESCLAVONS PERDUTS»

Fet: Els mitjans de comunicació solen fer una gran difusió quan es descobrix un nou «esclavó perdut». Per exemple, en 2009 es va presentar un fòssil amb el sobrenom d’Ida com si fora una «estrela de rock».43 La publicitat va incloure este titular en el diari anglés The Guardian: «El fòssil Ida: una extraordinària troballa de “l’esclavó perdut” de l’evolució humana».44 Però només uns dies després, la revista britànica New Scientist va dir: «Ida no és un “esclavó perdut” de l’evolució humana».45

Pregunta: Per què la presentació d’un nou «esclavó perdut» capta l’atenció dels mitjans de comunicació, però quasi mai es menciona quan el fòssil s’exclou de «l’arbre genealògic»?

Un fòssil.

Resposta: Pel que fa als autors d’estos descobriments, Robin Derricourt, citat abans, diu: «Pot ser que el director d’un equip d’investigació haja d’exagerar la singularitat i l’espectacularitat d’un “descobriment” per a aconseguir suport financer més enllà dels recursos acadèmics convencionals, una pràctica que la premsa i els mitjans electrònics de comunicació incentiven, ja que busquen històries impactants».46

DIBUIXOS I MODELS D’HÒMENS-SIMI EN ELS LLIBRES DE TEXT

Fet: Els suposats avantpassats dels humans solen aparéixer, tant en llibres de text com en museus, amb característiques definides. Normalment es mostren els més antics amb característiques paregudes als simis i els més recents amb un rostre, un to de pell i una quantitat de pèl més similars als dels humans.

Pregunta: Poden els científics reconstruir amb exactitud estes característiques a partir dels fòssils trobats?

Resposta: No. Carl N. Stephan, antropòleg forense que treballa en el Departament de ciències anatòmiques de la Universitat d’Adelaida (Austràlia), va escriure en 2003: «No es poden construir ni verificar objectivament els rostres dels primers avantpassats humans». I va afegir que els intents de fer-ho a partir dels simis actuals «probablement són molt tendenciosos, extremadament inexactes i gens vàlids». Quina va ser la seua conclusió? «És molt probable que tota “reconstrucció” facial dels primers homínids siga errònia.»47

LA INTEL·LIGÈNCIA I EL TAMANY DEL CERVELL

Fet: Una manera com els evolucionistes determinen si un hipotètic avantpassat de l’home correspon a un parent pròxim o llunyà és medint el tamany del cervell.

Pregunta: És el tamany del cervell un indicador fiable de la intel·ligència?

El crani d’un humà i d’un simi.

Resposta: No. Un equip d’investigació que va recórrer al tamany del cervell per a especular sobre quins sers extingits eren els parents més pròxims dels humans va admetre que «sovint sentien que no xafaven sobre segur».48 Per què? La revista Mente y Cerebro va explicar en 2009 que el pes absolut o relatiu del cervell no guarda correlació amb la intel·ligència. I va dir: «Els investigadors no han aconseguit establir ninguna peculiaritat anatòmica o fisiològica en el cervell humà que no es trobe també en els animals. Només hi ha una excepció a esta regla: l’àrea de Broca, que regix el llenguatge».49

Què penses? Per què els científics col·loquen els fòssils en la cadena «simi-humà» segons la mida del cervell si se sap que no és un indicador fiable d’intel·ligència? Estaran forçant les proves per a fer-les encaixar amb la seua teoria? I per què els investigadors debaten constantment quins fòssils cal incloure en «l’arbre genealògic» humà? Podria ser que els fòssils que estudien són senzillament el que pareixen ser, formes extintes de simis?

I què es pot dir dels fòssils d’aspecte humà dels anomenats neandertals, que a sovint es presenten com una prova de l’existència d’algun home-simi? Els investigadors han començat a canviar d’opinió. En 2009, Milford H. Wolpoff va escriure en American Journal of Physical Anthropology que «els neandertals potser han sigut una verdadera raça humana».50

Als observadors honestos no els costa reconéixer que l’ego, els diners i la necessitat d’atenció mediàtica influïxen en com es presenten les «proves» de l’evolució humana. Estàs dispost a confiar en esta classe de proves?

f Nota: Ningun dels investigadors citats en este quadro creu en l’ensenyança bíblica de la creació. Tots accepten la teoria de l’evolució.

g Els investigadors evolucionistes gasten el terme homínid per a referir-se a la família humana i a les espècies prehistòriques d’aparença humana.

QUIN ERROR HI HA EN LA IMATGE?

L’evolució de simis a humans, d’acord amb la teoria de l’evolució.
  • Imatges com esta estan basades en interpretacions personals i suposicions dels investigadors i artistes, no en fets.51

  • Dentadura fossilitzada.

    La majoria d’estos dibuixos es basen en fragments de cranis i algunes dents soltes. És estrany trobar cranis sencers, però encara ho és més trobar esquelets complets.

  • No hi ha consens entre els investigadors sobre la manera de classificar els fòssils de les diferents criatures.

  • La interpretació d’un artista dels trets facials, del color de pell i del cabell d’una criatura extingida.

    Els artistes no poden reconstruir amb exactitud la fisonomia, el to de pell ni el pèl d’estos sers extingits.

  • La posició de cada criatura en la cadena evolutiva fins a arribar a l’home actual es determina en funció de la mida de la cavitat cranial, tot i que les proves demostren que la mida del cervell no és un indicador fiable d’intel·ligència.

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir